Joc d'endevinar...

A veure quantes n'endevinau...

Novel·la de ciència-ficció, policíaca i fantàstica

PRESENTACIONS REALITZADES PER LES ALUMNES DE LITERATURA UNIVERSAL SOBRE SUBGÈNERES I AUTORS DE LA LITERATURA DEL SEGLE XX


Catalina M. Calvó: Truman Capote. La literatura de ciència-ficció. 

KAFKA

kafka

WHITMAN

WHITMAN

WILDE

http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/11509-sugerencias-de-oscar-wilde-para-comprender-el-absurdo-comportamiento-social.html

BARROC I CLASSICISME FRANCÈS XVI-XVII)

Aquesta etapa parteix d'una oposició social, religiosa, cultural i artística als conceptes humanistes i renaixentistes anteriors, entorn a l'anomenat esperit de la "Contrareforma". Europa es troba en un moment de crisi, malestar i pessimisme: guerres, epidèmies, desastres econòmics...

Caravaggio

El BARROC (en francès "extravagant") és un moviment de clarobscurs (en pintura per exemple), de constrastos (vida/mort, lirisme/ burla...), exageracions, carregamet formal i conceptual, d'extrems i aspectes negatius... Es prenen en consideració tòpics i idees com la brevetat de la vida ("vita brevis"), el "tempus fugit", "horror vacui" (por al buit i, per tant, obres molt carregades: per exemple les escultures, les obres arquitectòniques...).

En relació a la literatura hem de parlar de noms com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora o Quevedo (en la literatura castellana del SIGLO DE ORO), però sobretot dels dos grans mestres de la literatura universal: CERVANTES i SHAKESPEARE.
En literatura s'intenta la impressió i el lluïment a partir de l'artifici i el recargolament, innovacions formals, jocs visuals.... i se sintetitza en dos corrents poètics a partir de la poètica trobadoresca: el culteranisme ("trobar ric": un carregament de la forma, metàfores, figures retòriques...) i el conceptisme ("trobar clus": una dificultat de contingut).

LITERATURA ANGLESA

El teatre "elisabetià"  o "isabelí"

The globe

 Cap a la segona meitat del segle XVI, durant el temps del regnat de la reina Elisabet I (1558-1603) a Anglaterra es produeix un gran desenvolupament cultural i literari, sobretot en el gènere teatral. Igual que a la resta d'Europa amb el Renaixement es prenen els models del teatre grecollatí: s'empren mites i personatges clàssics, es fan moltes tragèdies a l'estil de Sèneca i comèdies que imiten els models de Plaute o Terenci, es respecten les tres unitats (acciço, temps i lloc) i les obres se solen dividir en cinc actes. Però el teatre anglès també tendrà les seves peculitaritats: centrat a Londres es barregen elements (i públic) de teatre culte i popular, s'estableixen uns espais (per exemple "The globe" o "The rose" o "The swan"...) en què s'elabora una escenografia molt complexa i treballada feta a partir de cortinatges i catifes i les obres són acompanyades de música... Aquests teatres compten amb un elenc d'actors professionals (companyies) que foren considerats "criats" de la reina ; els papers femenins foren representats per homes fins a l'any 1660... Es conreen gèneres com el DRAMA HISTÒRIC (representat sobretot per Shakespeare) o el seu predecessor provinent de l'ambient universitari (C. Marlowe).
El ritme d'aquest tipus de teatre era ràpid i hi havia molta acció. La gent s'aficcionà a aquest tipus d'entreteniment i al llarg del regnat de la reina Isabel I es produïren unes 2000 peces teatrals i s'estimulà notablement la competició entre les companyies i els teatres londinencs.

William SHAKESPEARE (1564-1616)

 PRESENTACIÓ (Feta per M.Gili)

VIDA

OBRES TEATRALS

Enllaç de resum del teatre isabelí i de Shakespeare 

 Tràiler de la pel·lícula "Otel·lo"


Obra "Juli César" 

Tràiler de "Romeu i Julieta" (1996)

HAMLET

Breu resum argumental i explicacions sobre els personatges, els temes i qüestions bàsiques.

Monòleg de Hamlet "To be or not to be" (pel·lícula de Kenenth Branagh)

Escena "Yorick" (versió de Lawrence Olivier)

ACTIVITATS

1. A partir de la informació aportada als enllaços, redacta un resum biogràfic de l'autor. (Màxim 5 línies)

2. A més de teatre, pel qual és universalment conegut, quin altre gènere va conrear? Resumeix breument la informació que n'hagis trobat sobre la seva aportació.

3. Llegeix la pàgina 88 del llibre de text i de la informació sobre Shakespeare de la pàgina 93 i resol les preguntes següents:

• Hamlet: escriu almenys cinc adjectius que puguin definir aquest personatge literari.
• A què ens referim quan parlam de l'agudesa i de l'enginy de Shakespeare?
• Si en les tragèdies aprofundeix en les passions humanes, què és que fa que les comèdies siguin uns vertaders cants d'amor a la vida?
• Entre 1590 i 1602, a part dels drames històrics, quin altre gènere conrea? Escriu almenys dos exemples de cada. 
• Quines són les grans tragèdies de Shakespeare i entre quines dates les escriu?
• De què tracta Macbeth?
• Qui és Hamlet i què representa?
• Quines obres conrea en la seva darrera etapa?

4. Realitza un esquema (molt "esquemàtic" i amb paraules pròpies) de la informació sobre l'obra Romeu i Julieta que apareix a les pàgines 94 i 95 del llibre de text. 
5. Investiga i resumeix les característiques del teatre de Shakespeare. Quines renovacions va aportar especialment al gènere de la tragèdia?

• En aquest enllaç trobaràs un divertit qüestionari en què podràs descobrir amb quin personatge de Shakespeare t'identifiques més...

El teatre a França (classicisme)

Es considera el segle XVII com el "Grand Siècle" de la literatura francesa en què la primera etapa seria Barroca i la segona se centraria més en el classicisme. El teatre en aquesta etapa s'alia amb el poder de l'Estat i es posa al seu servei (com en el cas del teatre elisabetià anglès) a través d'obres d'imitació clàssica com les tragèdies i les comèdies o d'altres de noves  com les tragicomèdies, el ballet... Els autors més destacats d'aquest teatre són CORNEILLE, RACINE i, sobretot, MOLIÈRE.

RACINE (1639-1699)

ACTIVITATS
1. Què són els "jansenistes" i quina relació hi va tenir?
2. Amb quin poderós religiós es relacionà Racine?
3. Quines característiques tenen les tragèdies de Racine?
4.Escriu el títol de dues obres teatrals de Racine.




"MOLIÈRE"(1622-1673) (Jean-Baptiste Poquelin)  

Biografia

El malalt imaginari

L'avar (argument)

1. Molière era autor, director, empresari i actor i morí després d'actuar. En quina de les seves obres? Quina companyia teatral va dirigir? 

2. Molière sintetitza en les seves obres una nova concepció del text i de l'espectacle a partir de la tradició clàssica (per exemple Plaute) i de la medieval així com les improvisacions de la "commedia dell'arte". Investiga on va néixer aquest gènere còmic i quins personatges prototípics hi destaquen.

Característiques: no segueix estrictament les regles de les tres unitats aristotèliques, per fer riure utilitza recursos verbals (diàlegs vius i ràpids, dobles sentits, jocs de paraules que freguen l'escatologia, exageració...) i gestuals (per ridiculitzar un determinat personatge).

3. A més, en les seves obres  va saber conjugar per una part la farsa i per altra la psicologia dels personatges i els costums de la seva època. L'objectiu era complaure el públic i fer-lo riure, tot i el punt de crítica que incloïa. A més dels hipocondríacs (sobretot a El malalt imaginari), sobre quines actituds i comportaments ironitza en les seves obres?

4. Escriu el títol de quatre de les seves obres més conegudes i resumeix una mica el seu argument.

5. El burgès gentilhome. Contesta les preguntes a, b, c de la lectura de la pàgina 89 i 90.

EL DOLCE STIL NOVO I LA LÍRICA MEDIEVAL.

DANTE I PETRARCA. EVOLUCIÓ DEL TEMA AMORÓS

Prerenaixement
A nivell europeu cap als segles XIII-XIV hi ha un augment del poder econòmic de les ciutats relacionat amb els canvis socials apariats a l'aparició de la burgesia. A Itàlia, per exemple, aquesta burgesia,enriquida per l'afany comercial incideix en l'aparició d'una "nova mentalitat" en què es valora més la vida, el conreu artístic... És precisament a les corts italianes cap a finals del segle XIII on apareix aquesta nova concepció literària de caràcter més humanista i evolucionada de la literatura trobadoresca: el "dolç estil nou".

Però digues si qui veig és l'autor

d'aquelles rimes noves que comencen:

"Dones que coneixeu el que és l'amor".

I jo a ell: "Només sóc un que, quan

l'Amor m'inspira, ho escric, i ho expresso

com ell mateix m'ho dicta dins del cor".

"Germà", em digué, "ara és quan veig el nus

que impedia al Notari, a mi, i Guittone,

el pas al dolç estil nou que ara escolto!"

(DANTE: Divina comèdia (cant XXIV del Purgatori)

Guido Cavalcanti

La cort siciliana de Frederic II serà la gran impulsora de la tasca poètica heretada dels trobadors. El grup de poetes conrearan el gènere de la "canzone", però començaran a tractar un amor "impossible" en lloc d'un amor "cortès". Aquest serà l'origen del nou ideal poètic, el "dolce stil nuovo" (definit per Dante a la Divina Comèdia) i concebut com una poesia "dolça" (més refinada, harmoniosa, plena de musicalitat, suavitat en l'expressió i el lèxic i desenvolupada a través dels gèneres del sonet, la cançó i la balada sobretot) i "nova", que tractarà un amor diferent de l'amor cortès: més pur, més subjectiu i espiritualitzat i en què la dama ja no serà la "midons" cortesa, sinó que serà una "donna angelicatta", una dona espiritual, idealitzada i adorada, a través de la qual el poeta podrà perfeccionar-se espiritualment.
"La poesia és el resultat d'un impuls del cor, que provoca el naixement de les paraules adequades sense necessitat de cap més esforç: en definitiva, seria com escriure un dictat. [...] L'amor es converteix en una virtut que s'identifica amb la noblesa de l'esperit" (Carlos Alvar a Lecciones de literatura universal)
Arnaut Daniel (trobador) serà el gran model que prenen els iniciadors d'aquest nou estil: en primer lloc GUIDO GUINIZELLI (precursor de Dant), que aprofundirà en la meditació espiritual a l'hora de fer poesia; i sobretot GUIDO CAVALCANTI (amic de Dant).
Llegiu el poema que trobareu a la pàgina 49.

"Dolç estil nou":



Activitats:
1. Explica detalladament en què consisteix el "Dolç Estil Nou":

• Què és?
• Quan i on apareix?
• Quines característiques té?
• Per què s'anomena així?
• De quina manera s'oposa a l'estil anterior? (amor cortès)
• Quins autors podem identificar com a precursors?
• Quins dos autors hem de destacar dins aquest moment a Itàlia?

2. Realitza una graella en què anotis la informació biogràfica bàsica de Dant i de Petrarca, així com les seves obres més destacades i les característiques més importants de la seva literatura. Pots consultar les dues entrades següents.

3. Amb el material que hagis recollit i contestat de les dues activitats anteriors, realitza un text explicatiu amb el següent títol: "Dolç Estil Nou. Dant i Petrarca" (màxim dues cares de full).

DANT: poesia al·legòrica

DANTE ALIGUIERI (1265-1321)

Nascut a Florència i d'origen burgès, estudià retòrica i filosofia. Als 9 anys s'enamorà de Beatriu (el nom vertader de la qual era Bice di Folco Portinari). Morta aquesta es casà, però a causa de les seves activitats polítiques i de la seva posició antipapal, fou desterrat i s'hagué d'exiliar. Morí a Ravenna el 1321.

En una primera etapa conrea un tipus de poesia més “juvenil”, per exemple a l'obra Rimes, La flor (inspirat en el Roman de la Rose) i a Vida nova (31 poemes inspirats en Beatriu). Segueix les línies del "dolç estil nou" en què atorga poder beatífic a la dama ("donna angelicatta"), però hi afegeix també el tema de la mort de l'estimada.
També farà estudis en llatí sobre la llengua italiana: De vulgari eloquentia.

Entre 1304 i 1320 elaborarà la seva obra més coneguda, la Divina comèdia, un llarg poema al·legòric. El nom de “comèdia” és perquè considera que és una obra senzilla i directa, d'estil gens elevat i perquè comença malament i acaba bé; l'adjectiu “divina” fou afegit per Boccaccio.

A més d'expressar l'amor per Beatriu, descriu al·legòricament el procés de salvació de l'ànima pecadora. Relata una peregrinació imaginària de l'autor a l'infern on és guiat pel poeta llatí Virgili (a l'infern i al purgatori) i, posteriorment (al paradís), per Beatriu.

Consta de tres parts:

• Infern:  4270  versos on van baixant  aquest abisme subterrani que ell considera que té  forma cònica (com un embut) i que està situat sota davall Jerusalem.  Es tracta del regne del pecat organitzat en nou cercles concèntrics (d'ample a estret) fins a la punta (el  centre de la terra, on es trobarà Satanàs): en cada un d'ells hi ha els pecadors castigats segons els seus pecats i les penes que pateixen els condemnat són més dures a mesura que van baixant al centre. 
  
  
  
  
  

• 
  

  Purgatori:  4755 versos en què pugen una muntanya per arribar a Déu  i al paradís terrenal. El Purgatori és el lloc d'expiació, on les ànimes es purifiquen i corregeixen. Té forma de muntanya dividida en set replans segons els set pecats capitals (supèrbia, enveja, ira, peresa, gola, avarícia i luxúria). A mesura que es pugen els replans la culpa és menys greu.  A dalt de tot de la muntanya es trobaran el Paradís.
  
  
  
  
  
  
  

• Paradís:  4748 versos. El paradís és el lloc on habita Déu i on l'ànima pot finalment descansa. En l'inici del camí,Virgili desapareix i serà Beatriu qui farà de guia al poeta. El mena pels nou cels, esferes transparents i  concèntriques mogudes per àngels i, al desè cel és on Dant hi veurà Déu, la Verge i els sants.  

Encontre de Dant i Beatriu al paradís

Es tracta d'una obra al·legòrica que pren part de simbologies medievals i pròpies. Per exemple és simbòlic l'ús dels nombres: es tracta de 3 parts dividides en 33 parts cada una, i, si hi sumam el pròleg formen 100 apartats, nombre considerat perfecte. Els versos són tercets d'art major encadenats.

Aquesta obra reflecteix l'enorme cultura de l'autor ja que hi apareixen anomenats artistes, poetes, religiosos, polítics, amics i enemics del poeta, personatges històrics, mitològics... D'aquesta manera podem dir que és un compendi de diferents temes expressats en un estil realista i senzill.

Mappa dell'Inferno de Botticelli

Casa de Dante a Florència

Màscara mortuòria de Dante (Palazzo Vecchio. Florència)

Tràiler de la pel·lícula "Inferno" a partir del llibre de Dan Brown




ACTIVITATS:

• Llegeix el text de la pàgina 50: com és descrit Llucifer?
• Llegeix el cant I de l'Infern i contesta:

• Com apareix descrit i definit Virgili?
• En quina persona apareix narrada l'aventura?
• Quins sentiments demostra Dant en aquesta situació?

• Fixa't en l'estructura de l'Infern i contesta:
• Cerca cinc dels personatges de la mitologia i l'èpica estudiats a classe i ubica'ls en el cercle de l'infern.
• Quins autors que coneguis es troben, segons Dant, als Llimbs?
• Revisa el cant XXVI de l'Infern i contesta:
• Quin personatge introdueix Dant en aquest cant? Què en destaca?
• Mira l'estructura del Purgatori i contesta:
• Quins càstigs reben cadascun dels pecats per expiar?
• En quin replà situa Guido Guinizelli? I Arnau Daniel?
• On es troba Beatriu?
• Revisa la versió completa de Paradís i copia els set darrers versos. Prova de fer-ne una paràfrasi en català.
• Explica l'ús de l'adjectiu en aquestes frases: "Els policies, en entrar a la casa, es trobaren amb una visió dantesca" i en aquest fragment de notícia: "Durant la primera etapa, la pluja va caure de manera abundant acompanyada de trons i llamps, un escenari dantesc en el qual era molt difícil competir".

PETRARCA: poesia lírica

PETRARCA (1304-1374)

Va néixer a Arezzo en el si d'una família burgesa i va poder estudiar a fora. Va viatjar amb la cort papal a Avinyó on va entrar en contacte amb la cultura occitana del món trobadoresc i, a més, és allà on conegué Laura (el divendres sant de 1327 a l'església), que es convertirà en el símbol del seu ideal amorós.
Escriu l'obra Canzoniere, un recull de 366 textos poètics (317 sonets, però també balades, cançons, sextines....) entorn al tema central del seu amor per Laura: en primer lloc parla del seu enamorament, de l'atracció... però llavors també introdueix el tema de la mort, de l'amor impossible i idealitzat...
Entra al servei, com a secretari, dels Colonna, que li faran de mecenes i haurà de viatjar molt.
És reconegut com a poeta en vida, per exemple el 1341 el "coronen" poeta a Roma. Però cap al 1348 entra en una profunda crisi ja que a causa de la pesta mor Laura i molts d'amics seus. D'aquí escriu els Trionfi: són alguns textos al·legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.

Podem dir que és dels primers autors "humanistes", ja que enalteix l'ideal clàssic. Per exemple té molta obra en llatí: Africa (poesia), Secretum (on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o De vida solitaria. També es cuidà d'estudis literaris i filològics: per exemple va publicar textos d'autors clàssics com Ciceró.

Miniatura a una edició del Canzoniere: es representen Petrarca i Laura

Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. El nou estil poètic agafarà un gran relleu amb la seva obra i amb la dels seus seguidors, l'anomenat "petrarquisme", que tractarà un amor impossible (pres dels models de la mitologia clàssica) per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions.
Aquesta temàtica de l'amor impossible, el tipus d'estrofa (sonet) i l'estil clar i precís, ple d'al·lusions mitològiques i amb abundància de sinònims, recursos retòrics, jocs d'antítesis..., serà molt imitat per la poesia posterior. Arreu d'Europa alguns autors (un segle després i en ple Renaixement) seguiran les penjades de Petrarca en les seves obres. És el cas del francès François VILLON, del valencià Ausiàs MARCH (que retratarà una dona més real que l'angelicatta) i del castellà GARCILASO.

PETRARCA EN CATALÀ!

ACTIVITATS:

• Llegeix els dos poemes de la pàgina 50 del llibre de text i contesta les preguntes a, c, f.
• Llegeix el sonet CCCXII:
• Fes-ne una paràfrasi clarificadora del contingut.
• Extreu algunes figures retòriques.

Ni per estrellat cel moure's estrelles,

ni per tranquil·la mar llenys espalmats,

ni per campanyes cavallers armats,

ni per bells boscos tendres cabridelles;

ni d'esperada joia novelles,

ni dits d'amor en eminents dictats,

ni entre clares fontanes i verds prats

dolces cançons de modestes donzelles;

ni res mai més al cor em farà estada,

que tot amb ella s'ho endugué en finar

qui als ulls em fou únic mirall i guia.

Angoixa el viure m'és tan arrelada

que en vull la fi; car torno a desitjar

veure qui no haver vist més em valia.

• Llegeix el sonet CXXXIV del Cançoner i contesta:
• Quins sentiments sembla que vol reflectir Petrarca a través del poema?
• Anota algunes de les antítesis que hi trobis.

Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.

Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.

Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.

Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós.

EL CONTE: BOCCACCIO I CHAUCER

Amés dels llibres i de les novel·les de cavalleries (matèria de Bretanya/ cicle Artúric) entorn dels segles XIII i XIV ens trobam amb ALTRES PROPOSTES NARRATIVES:

Miniatura d'un dels manuscrits del Roman de la Rose

• LITERATURA FRANCESA: Roman de la Rose (Guillaume de Lorris-Jean de Meung). Es tracta d'una obra en vers que va tenir molt d'èxit en l'època i posteriorment (se'n conserven 300 manuscrits). La primera part (d'uns 4000 versos) fou escrita entorn a 1230 per Lorris, i la segona (més de 17000 versos) devers el 1270 per Meung. Tracta el tema amorós fusionant el tema de l'amor cortès, el dolç estil nou i la influència de l'Ars Amandi d'Ovidi. 

• LITERATURA CASTELLANA: Libro del Buen Amor (Juan Ruiz, el Arcipreste de Hita)

Escrit cap a mitjan segle XIV es tracta d'una fingida autobiografia amorosa escrita en vers. Parla de l'amor amb intenció doctrinal ("enseñar deleitando"), i pren de models els recursos joglarescs.

• LITERATURA CATALANA: Ramon Llull

Autor d'una vastíssima obra, l'enfoca tota ella a l'adoctrinament i enseyament de la seva teoria del coneixement i explicacio de l'existència divina ("l'Art"). Escriu sobre tot tipus de textos (matemàtics, filosòfics, teològics...) en català, llatí i àrab.
Conservam dues obres que podem anomenar "novel·les": Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna son fill (o Blanquerna) (on s'inclou el "Llibre d'Amic e Amat" basat en el "Càntic dels càntics" i Fèlix o Llibre de Meravelles.

• LITERATURA ITALIANA: Demaneró de Boccaccio
• LITERATURA ANGLESA: Els contes de Canterbury de Chaucer

GIOVANNI BOCCACCIO (Toscana, 1313-1375)

Fill natura d'un mercader, va néixer a Florència, però es traslladà a Nàpols, on féu de comerciant, estudià lletres, contactà amb la cort i s'enamorà de “Fiammetta”, filla il·legítima de Robert d'Anjou, que prendrà com a protagonista de moltes de les seves obres. Més envant torna a Florència on fa amistat amb Petrarca que l'influeix perquè es decanti pels estudis literaris en llatí.

Boccaccio és un autor que sintetitza per una banda la influència medieval i, per l'altra, inicia la nova mentalitat humanista.

Escriu obres de temàtica amorosa en vers (Filostrat) i en prosa (Filòcol) on tracta un amor molt humà i realista molt diferent de l'amor cortès. També conrea poesia de caire mitològic i cavalleresc... Tot i les aquestes primeres obres en vers (poemes èpics, mitològics, pastorals) i en prosa (novel·les al·legòriques, autobiogràfiques...), és conegut per la seva obra el Decameró (1348-1351). 



ENLLAÇ AL LLIBRE COMPLET  

El Decameró (que significa literalment "deu dies") és un recull de 100 contes narrats en deu jornades per set homes i tres dones que s'han reclòs a un palau dels afores de Florència per protegir-se de la pesta. Es tracta d'un seguit de narracions molt variades (es mesclen faules populars amb exemples medievals) i que tenen com a nucli l'erotisme i l'hedonisme (culte al plaer) i que tracten temes com la passió, l'enveja, la hipocresia, l'enginy, la crítica,... El rei o la reina del dia és qui tria la temàtica dels contes que s'explicaran en cada jornada. Aquesta obra no té intenció moralitzadora, sinó que pretén entretenir i divertir, sobretot el públic femení. L'expressió és àgil i elegant i s'empra la mateixa tècnica que altres obres com Les mil i una nits o els Contes de Canterbury, en què les diferents històries s'emmarquen dins una història marc. Aquest marc dóna unitat a les cent narracions que s'expliquen. 

Els personatges que narren les històries són joves de l'alta burgesia que tenen noms il·lustratius: Pampinea (la ben plantada), Fiammetta (la seva musa), Filomena (l'amant de la música), Lauretta (en homenatge a Petrarca), Emilia (la falaguera), Neifile (l'enamorada), Elissa (l'apassionada), Panfilo (tot amor), Filostrato (vençut per amor), Diòneo (el luxuriós). Els personatges de les històries que es narren són mercaders, capellans, artesans, burgesos...  i les històries estan ambientades en la realitat de la vida quotidiana de les ciutats (Nàpols, Florència, Venècia...). Els temes tractats giren entorn a l'AMOR (sensual, luxuriós, passional, tràgic, poètic...) i el culte a l'ENGINY i la INTEL·LIGÈNCIA.

Té una obra, el Corbaccio, que serà imitada per l'Arcipreste de Talavera (Corbacho) i servirà de base a moltes altres obres, per exemple Lo somni de Bernat Metge. Es tracta d'un text misogin que inicia aquesta llarga tradició literària.

A partir del 1354 rebutja de ple aquestes obres i es dedica de ple a l'erudició filològica fent obres en llatí. Per exemple recollirà l'obra de Dante, farà estudis mitològics, treballs enciclopèdics...

• Llegeix una de les narracions que s'expliquen al Decameró

Geoffrey CHAUCER (Londres, 1340-1400)

Exercí de soldat, diplomàtic, funcionari de l'estat, però també va ser traductor a l'anglès de la literatura francesa. També sabem que va viatjar Castella, França, Fllandes, Itàlia i que va conèixer Dant, Petrarca i Boccaccio, que l'influïren notablement. Les seves obres demostren la seva gran cultura i erudició, amb cites i al·lusions a la tradició literària clàssica i a conceptes del món de la medicina, l'astronomia...

Va escriure poemes narratius (El llibre de la duquessa, influït pel Roman de la rose; El parlament dels ocells, Troilus i Criseida, etc. inspirats per Boccaccio); poesia curta i una obra científica (Tractat de l'astrolabi).  També va fer traduccions a l'anglès: per exemple de l'obra francesa Roman de la Rose i del llatí Boeci. La seva obra principal és els Contes de Canterbury.

Catedral de Canterbury

En les seves obres Chaucer introdueix la sàtira i la paròdia, que donen als textos un gran sentit de l'humor, ja que critica i il·lustra d'aquesta manera la societat del seu temps. Es diu que és el gran renovador de la llengua anglesa i sobretot en relació a la mètrica anglesa.


La seva obra principal és Canterbury Tales (1387-1400), que deixà inacabada. Com el Decameró es presenta una història marc en què diversos narradors es reparteixen la tasca de narrar les històries... Els contes són molt variats: faules, exemples, vides de sants, contes artúrics, flabiaux, contes clàssics... Entre els narradors s'hi inclou ell mateix. La història parteix d'una trobada a un hostal (Tabard de Southwalk) on el narrador es troba 29 pelegrins (un cavaller, un moliner, l'administrador, el cuiner, l'advocat, la dona de Bath, el frare, l'estudiant, el mercader, la priora, un monjo, dues monges, un mariner, un criat, un capellà...) més que han d'anar a Canterbury a visitar la tomba de sant Thomas Becket. L'hostales proposa que cada viatger expliqui quatre contes (dos per anar i dos per tornar) perquè el viatge sigui més bo de dur i ell mateix s'ofereix per decidir quin dels trenta narradors és el millor. 

 

 De totes maneres, dels cent vint contes anunciats només en tenim vint-i-dos. Se suposa que Chaucer decidí acabar abans d'acabar la història ja que inclou un text de comiat en què demana perdó per haver inclòs alguns contes "pecaminosos".

Llegeix la pàgina 56 del llibre de text. A continuació resumeix breument la informació apuntada a la introducció i l'argument del conte.
Visita els següents enllaços:

• http://csis.pace.edu/grendel/projs993b/character.html
• http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/o/s/Los_cuentos_de_Canterbury_d034.html
• http://www.lecturafacil.net/file-storage/view/bones-practiques/bones-practiques-textos-narrativos/Contes_Canterbury.pdf
• http://www.canterburytales.org.uk/
• http://csis.pace.edu/grendel/projs4a/TALES.htm

RENAIXEMENT (segle XVI-meitat del XVII)

L'EDAT MODERNA implica una superació de l'edat mitjana: es creen els grans estats moderns basats en les monarquies absolutes, es passa del teocentrisme a l'antropocentrisme (l'home com a centre de tot o “humanisme”), es fan grans descobriments geogràfics (el Nou Món), s'incrementa la importància dels doblers per ascendir socialment, s'inicia la societat capitalista a partir del comerç i la indústria, es qüestiona el poder de l'església (hi ha escissions en el si del cristianisme, guerres de religió, la Inquisició ataca les llibertats...); cap al segle XVIII s'iniciarà un nou moviment d'estudi, investigació, novetats científiques... Per tant, hi ha canvis ideològics importants que es traslluiran en canvis en la literatura. Podem distingir tres grans períodes culturals/socials/literaris: el RENAIXEMENT, el BARROC i el NEOCLASSICISME (IL·LUSTRACIÓ).

RENAIXEMENT



El naixement de Venus de Botticelli

Canvis ideològics:

• Expansió de l'HUMANISME, iniciat a Itàlia des del segle XIV (Dant-Petrarca-Boccaccio) basat en la visió de l'home com a centre del món per damunt el teocentrisme medieval i en la importància de la raó per damunt de la fe.

L'home de Vitruvi de Leonardo da Vinci

• Augmenta el poder de les monarquies i disminueix el poder de la noblesa: desapareix el feudalisme en pro d'uns governs absolutistes.
• La burgesia es consolida com a classe emergent: s'enriqueix a partir del comerç.
• Conquestes: descobriment d'Amèrica---- nou comerç---- canvi del comerç del Meditarrani a l'Atlàntic.
• Concepció més racionalista:
  • invenció de la impremta (Gutemberg segle XV)---- més difusió de la cultura.
  • Noves idees contràries a les establertes---- guerres de religió (reforma, contrareforma, escissions protestants...)
  • Es prenen models dels clàssics:
    • gust pel món grecoromà.
    • Descobriment de textos antics: se'n fan reedicions, es recupera la mitologia, s'imita la sintaxi llatina, s'introdueixen els gèneres de la literatura clàssica (l'ègloga, l'oda, l'elegia...), així com el sonet del “dolç estil nou” en les llengües modernes...
    • El llatí es pres com a model i llengua “mare” i, a la vegada, es consoliden les llengües europees com a llengües també de cultura.    

1. Esquematitza les CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES del Renaixement que trobaràs al llibre a la pàgina 69.

Ja hem vist com el Renaixement és una època de canvis profunds en què es desenvolupen les ciències i les arts de manera destacada a partir de la revalorització de la cultura grega i llatina. Es considera l'Edat Mitjana com una època bàrbara i obscura que cal superar. En art destaquen els períodes del Quatrocento i el Cinquecento.

La porta d'obertura del Renaixement literari és l'HUMANISME, encetat pels italians Dant, Petrarca i Boccaccio.

2. Què és l'humanisme? Defineix-lo.

3. Completa una graella com aquesta amb la informació que trobaràs al llibre sobre els autors més destacats de la LITERATURA ITALIANA d'aquesta etapa:

	AUTOR/A	Obra destacada	Característiques/altres informacions
POESIA	ARIOSTO		Poema èpic i cavalleresc en octaves. Pren la base de la tradició artúrica.
	T. TASSO	Jerusalem alliberada
	P.BEMBO
	V.COLONNA
PROSA	MAQUIAVEL	El príncep
	CASTIGLIONNE	El cortesà

4. Contesta:

• Quin dels autors anteriors és una dona?
• Què són els “bestiaris”?
• Fins a quin punt té importància la mitologia en les obres renaixentistes?

5. Literatura castellana. Contesta:

• Quins autors de la literatura castellana destacaren en poesia?
• Quina importància tengué el “Càntic dels càntics” bíblic en la seva obra?
• Per què es diu que Garcilaso és l'ideal cortesà?
• Quin poeta italià pren com a model Garcilaso?
• Quin gènere literari apareix a Espanya al segle XVI? Resumeix la informació sobre aquest gènere si sobre el Lazarillo de Tormes que trobaràs a la pàgina 74-75.

En la literatura portuguesa hem de destacar CAMÔES, que amb la seva obra Os Lusiadas crea una gran epopeia nacional a imitació de l'Eneida de Virgili.

En la literatura francesa destacam la poesia de Pierre RONSARD i la introducció del nou gènere literari de l'ASSAIG de mans de MONTAIGNE. La prosa prendrà un nou camí amb l'obra de RABELAIS.

6. Contesta:

• Què és “La Pléiade”? Qui el va fundar? Què propugnava?

• Quin és el lema personal de Montaigne, autor dels Essais (Assaigs) i què exemplifica?

• Anota les característiques de l'assaig com a gènere específic que trobaràs a la pàgina 78-79 del llibre.

François RABELAIS (?1494-1553).

Fill de família benestant, nasqué en un poblet entre Poitiers i Tours. S'interessà per la llengua i la cultura grega i pel nou corrent humanista d'Erasme. Inicià la carrera eclesiàstica, però l'abandonà i estudià medicina. S'establí a París i publicà, el 1532, amb el pseudònim “Alcofribas Nasier” la primera part de la seva gran novel·la Gargantua i Pantagruel, serà el model de novel·la humanista.

Aquesta història parteix d'un conte anterior de l'autor en què explicava la vida d'un gegant medieval anomenat Gargantua.

Posteriorment situà el primer volum com a segona part i escrigué la primera, Gargantua. Li seguiren dos volums més, i sense usar pseudònim i foren condemnats per La Sorbona perquè es posicionava a favor de l'evangelisme. Després de mort aparegué un cinquè volum.

A més de la comicitat, Rabelais demostra en aquesta obra el gran coneixement que té dels clàssics i de temes de la seva actualitat com la llengua, la religió, l'educació, la justícia... que tracta notablement. Així, davall aquesta aparença humorística (desbarat, deformació...) hi ha un missatge de tolerància en contra de l'obscurantisme religiós. Se sap que influí en Voltaire en relació a la lluita contra el dogmatisme, la intolerància i la superstició.

Com a anècdota podem dir que Rabelais fou un dels precursors de l'avantguardisme, ja que comptam amb alguns cal·ligrames fets seus.

7. Escriu els títols sencers dels diferents volums de l'obra de Rabelais.

8. Resumeix en cinc línies l'argument de Gargantua i Pantagruel.

9. En què consisteix el "pantagruelisme"?

10. Escriu el nom d'alguns escultors, arquitectes i pintors més destacats de l'etapa Renaixentista.

LITERATURA MEDIEVAL: INTRODUCCIÓ

EDAT MITJANA

Període molt llarg: se situa normalment entre el 476 -caiguda de l'imperi Romà- sota l'imperi germànic i el 1453 -caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.

Mescla de diferents fets, característiques socials, culturals.... -----> diferents tendències en literatura.

• Inicis: domini del teocentrisme cristià i estructura social feudal de cavallers i senyors, eclesiàstics i pagesos. La literatura té finalitat moral i religiosa. S'usa el llatí escrit.

• A partir del segle XII: burgesia (enriquiment de les ciutats) i noblesa (poder i esplendor). Nova mentalitat: literatura profana i elitista. Literatura trobadoresca, de cavalleries...
  • Avanços culturals, progrés econòmic, comerç...
  • Aparició de literatura en llengües “vulgars”: literatures nacionals europees.
  • França: centre de renovació espiritual.
• Al final de l'Edat Mitjana: inicis de l'humanisme. Antropocentrisme.

Literatura:

Segons els diferents grups socials:

Bellatores: literatura cortesana i cavalleresca.

Oratores: literatura moral o doctrinal.

Laboratores: literatura popular. Literatura oral: per exemple èpica (“Chanson de Roland”, “Cantar del Mío Cid”...)

Aportació de l'edat mitjana a la literatura occidental:

• POESIA TROBADORESCA.

• DOLCE STIL NOVO: nova mentalitat humanista.
• MATÈRIA DE BRETANYA.

Hi ha també influències de la LITERATURA ORIENTAL?

A través de l'Al-Andalus ens arribaren influències d'obres orientals. Copistes i traductors escriuen en àrab obres gregues (les Faules d'Isop, Aristòtil...), hindús (per exemple PANCHATRANTA , Sendebar), perses.... Per exemple el Calila i Dimna, una col·lecció d'apòlegs d'origen indi que seran llegits en àrab per autors com Ramon Llull. Segurament també degueren conèixer Les mil i una nits: recull de faules, anècdotes, refranys, contes (Simbad el mariner, Alí-Babà i els 40 lladres, Aladí i la llàntia meravellosa)... de fonts diverses, i autors desconeguts, que és dividida en mil i un capítols cap al segle XIV dins una història “marc”. Quina?