tag:blogger.com,1999:blog-4604586868523172922024-02-20T02:40:42.148-08:00L'Univers de la Literatura a l'IES AlbuhairaUnknownnoreply@blogger.comBlogger46125tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-60830154626740161212017-07-11T07:31:00.001-07:002017-07-11T07:31:25.515-07:00Joc d'endevinar... <a href="https://verne.elpais.com/verne/2017/07/10/articulo/1499690589_991070.html?id_externo_rsoc=FB_CM_Verne">A veure quantes n'endevinau... </a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-56668297339861223502017-06-01T10:07:00.002-07:002017-06-01T10:12:48.958-07:00Novel·la de ciència-ficció, policíaca i fantàsticaPRESENTACIONS REALITZADES PER LES ALUMNES DE LITERATURA UNIVERSAL SOBRE<b> SUBGÈNERES I AUTORS DE LA LITERATURA DEL SEGLE XX</b><br />
<br />
<br />
Catalina M. Calvó: <b><span style="font-size: large;"><a href="http://prezi.com/u9hf8qrwjkt1/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share">Truman Capote. La literatura de ciència-ficció.</a> </span></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpy4VxpkvraxlzOR_IKJ-I5VS_cq7-cVZ479Q-475XyPWibkhW0bFrUEJdeCCgsIg-J7drZkRSP_Jeu8cXwhmKrAqfXdGc3s85kFoTXoQxPbtDv5DMY-THgHkNGzcRyYQTTSYK09FOFM/s1600/baixa.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="768" data-original-width="1366" height="356" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFpy4VxpkvraxlzOR_IKJ-I5VS_cq7-cVZ479Q-475XyPWibkhW0bFrUEJdeCCgsIg-J7drZkRSP_Jeu8cXwhmKrAqfXdGc3s85kFoTXoQxPbtDv5DMY-THgHkNGzcRyYQTTSYK09FOFM/s640/baixa.png" width="640" /></a></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-54199835306476801222017-04-23T09:07:00.003-07:002017-04-23T09:07:18.091-07:00KAFKA<a href="http://culturainquieta.com/es/arte/arte-digital/item/10630-la-metamorfosis-de-kafka-en-una-animacion-siniestra-y-psicodelica.html">kafka</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-48058506978323145672017-04-23T09:05:00.002-07:002017-04-23T09:05:56.019-07:00WHITMAN<a href="http://www.catorze.cat/noticia/3099/oh/capita">WHITMAN</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-86580684085678691632017-03-20T11:14:00.000-07:002017-03-20T11:14:57.427-07:00WILDE<a href="http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/11509-sugerencias-de-oscar-wilde-para-comprender-el-absurdo-comportamiento-social.html">http://culturainquieta.com/es/inspiring/item/11509-sugerencias-de-oscar-wilde-para-comprender-el-absurdo-comportamiento-social.html</a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-24026790250572402412017-01-07T22:00:00.000-08:002017-01-10T08:34:49.872-08:00BARROC I CLASSICISME FRANCÈS XVI-XVII)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZAWD-fNGx1SAvjzVjbh0aEVcZVdoUVG4B4XlcLK6zIByoDKnPfuXy9C8QJxggJxFOcPzLatsHm-WbjIE7pcfhE3_0jYGE9OHBNJ4lmE-kPL0BGFOxFqA5u9Fvok0xUYOzqngVpx-C-Mw/s1600/barroc-web-bo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZAWD-fNGx1SAvjzVjbh0aEVcZVdoUVG4B4XlcLK6zIByoDKnPfuXy9C8QJxggJxFOcPzLatsHm-WbjIE7pcfhE3_0jYGE9OHBNJ4lmE-kPL0BGFOxFqA5u9Fvok0xUYOzqngVpx-C-Mw/s400/barroc-web-bo.jpg" width="400" /></a></div>
Aquesta etapa parteix d'una oposició social, religiosa, cultural i artística als conceptes humanistes i renaixentistes anteriors, entorn a l'anomenat esperit de la "Contrareforma". Europa es troba en un moment de crisi, malestar i pessimisme: guerres, epidèmies, desastres econòmics...<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir5H8r1BhEDKNv1ntnPHalyXQCwWLOUeRG-1-8zdwX7hb0xhGTwFLBbNt-49hpUAN5E1ytsb8mM2Enw_2sN5SbuBDA3Tl1iR0AAB7aE562Q-2EQyT73WlQKUzeF-Vbwr3zmrK5uhJZ-G4/s1600/vocaciomateu-caravaggio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="220" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEir5H8r1BhEDKNv1ntnPHalyXQCwWLOUeRG-1-8zdwX7hb0xhGTwFLBbNt-49hpUAN5E1ytsb8mM2Enw_2sN5SbuBDA3Tl1iR0AAB7aE562Q-2EQyT73WlQKUzeF-Vbwr3zmrK5uhJZ-G4/s320/vocaciomateu-caravaggio.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Caravaggio</td></tr>
</tbody></table>
<br />
El <a href="http://www.slideshare.net/jorgelagim/unitat18-leuropa-del-barroc">BARROC</a> (en francès "extravagant") és un moviment de clarobscurs (en pintura per exemple), de constrastos (vida/mort, lirisme/ burla...), exageracions, carregamet formal i conceptual, d'extrems i aspectes negatius... Es prenen en consideració tòpics i idees com la brevetat de la vida ("vita brevis"), el "tempus fugit", "horror vacui" (por al buit i, per tant, obres molt carregades: per exemple les escultures, les obres arquitectòniques...).<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFRgqFv8KvN1WyE9JNdJvZt9P9zIrn9bqf7OHe2E6GQV48fFSYRrZZXNrzEslo0-25CxCQUjTG5j02vEUP9LDedhoDqpS_0fHAnEGIrDW0OEW4NlDdWQThSbeI7F6z_XoxrGtCnXeKZOc/s1600/art08img15.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFRgqFv8KvN1WyE9JNdJvZt9P9zIrn9bqf7OHe2E6GQV48fFSYRrZZXNrzEslo0-25CxCQUjTG5j02vEUP9LDedhoDqpS_0fHAnEGIrDW0OEW4NlDdWQThSbeI7F6z_XoxrGtCnXeKZOc/s200/art08img15.gif" width="186" /></a></div>
En relació a la literatura hem de parlar de noms com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora o Quevedo (en la literatura castellana del SIGLO DE ORO), però sobretot dels dos grans mestres de la literatura universal: CERVANTES i SHAKESPEARE.<br />
En literatura s'intenta la impressió i el lluïment a partir de l'artifici i el recargolament, innovacions formals, jocs visuals.... i se sintetitza en dos corrents poètics a partir de la poètica trobadoresca: el culteranisme ("trobar ric": un carregament de la forma, metàfores, figures retòriques...) i el conceptisme ("trobar clus": una dificultat de contingut).<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
<span style="font-size: large;"><b>LITERATURA ANGLESA</b></span></div>
<br />
<b><span style="font-size: large;">El teatre "elisabetià" o "isabelí"</span></b><br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHcNgEt1sCSHLvl0XWI2YXNoKGsp8mb0IBoLVhcne0Jqdjx9orIekNGDB1wNavtJBh8iJOU1l1zFPSRy1sr7NFtCxZ88x15p1Bopr_ATqb-x4hNVCd5MWvA9nVSoshL6n9IlzSF-z-fTA/s1600/globe.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="268" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHcNgEt1sCSHLvl0XWI2YXNoKGsp8mb0IBoLVhcne0Jqdjx9orIekNGDB1wNavtJBh8iJOU1l1zFPSRy1sr7NFtCxZ88x15p1Bopr_ATqb-x4hNVCd5MWvA9nVSoshL6n9IlzSF-z-fTA/s320/globe.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: xx-small;">The globe</span><b><br /></b></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<b> </b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;">Cap</span> a la segona meitat del segle XVI, durant el temps del regnat de la reina Elisabet I (1558-1603) a Anglaterra es produeix un gran desenvolupament cultural i literari, sobretot en el gènere teatral. Igual que a la resta d'Europa amb el Renaixement es prenen els <span style="background-color: yellow;">models del teatre grecollatí:</span> s'empren mites i personatges clàssics, es fan moltes tragèdies a l'estil de Sèneca i comèdies que imiten els models de Plaute o Terenci, es respecten les tres unitats (acciço, temps i lloc) i les obres se solen dividir en cinc actes. Però el teatre anglès també tendrà les seves <span style="background-color: yellow;">peculitaritats</span>: centrat a Londres es barregen elements (i públic) de teatre culte i popular, s'estableixen uns espais (per exemple "<a href="http://www.shakespearesglobe.com/theatre">The globe"</a> o "<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/The_Rose_%28teatro%29">The rose"</a> o "The swan"...) en què s'elabora una escenografia molt complexa i treballada feta a partir de cortinatges i catifes i les obres són acompanyades de música... Aquests teatres compten amb un elenc d'actors professionals (companyies) que foren considerats "criats" de la reina ; els papers femenins foren representats per homes fins a l'any 1660... Es conreen gèneres com el DRAMA HISTÒRIC (representat sobretot per Shakespeare) o el seu predecessor provinent de l'ambient universitari (C. Marlowe). <br />
El ritme d'aquest tipus de teatre era ràpid i hi havia molta acció. La gent s'aficcionà a aquest tipus d'entreteniment i al llarg del regnat de la reina Isabel I es produïren unes 2000 peces teatrals i s'estimulà notablement la competició entre les companyies i els teatres londinencs. <br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">William <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/William_Shakespeare">SHAKESPEARE</a> (1564-1616)</span></b></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhboegvItPYi8IOtD7VniVKpObkZLPtv-f1yrgFSMk6gBl-tg6xy8saZI2KjPpeArpIVDCXR-cq4sXDq7itTDjNnaIBv07-Bhb8Ykw2OjbgpAtW9Ig45YqNS2Zb7TfB7L1hMw2tPj2b7wM/s1600/guillermito.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhboegvItPYi8IOtD7VniVKpObkZLPtv-f1yrgFSMk6gBl-tg6xy8saZI2KjPpeArpIVDCXR-cq4sXDq7itTDjNnaIBv07-Bhb8Ykw2OjbgpAtW9Ig45YqNS2Zb7TfB7L1hMw2tPj2b7wM/s200/guillermito.jpg" width="165" /></a></div>
<br />
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/L9t11BsE0yk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> <a href="https://drive.google.com/file/d/0B5yUlcbT3BsqbVJJSzM4Z2FCZ2ZqekJuZC1PV2w0WW5nVmlN/edit?usp=sharing">PRESENTACIÓ (Feta per M.Gili)</a><span id="goog_1645416718"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a><span id="goog_1645416719"></span></span></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://www.slideshare.net/jayyvee/the-life-of-william-shakespeare">VIDA</a></span></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://www.slideshare.net/morganalyse/plays-of-william-shakespeare">OBRES TEATRALS</a></span></b></span><br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="https://sites.google.com/a/laserpblanca.com/la-serp-blanca/3-3-el-teatre-isabeli-shakespeare">Enllaç de resum del teatre isabelí i de Shakespeare</a> </span></b></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/XXVKiueBacE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"> </span></b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: x-small;">Tràiler de la pel·lícula "Otel·lo"</span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><a href="http://madridesteatro.com/julio-cesar-de-william-shakespeare-llega-al-teatro-bellas-artes/">Obra "Juli César"</a> </span></b></span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/E9rEh6PjPj0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Tràiler de "Romeu i Julieta" (1996)<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-family: "georgia"; font-size: large;">HAMLET</span></b></div>
<span style="font-family: "georgia";">Breu resum argumental i explicacions sobre els personatges, els temes i qüestions bàsiques.</span><br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/t0CqUTmwKiM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://1.gvt0.com/vi/v6_qoWXdGC0/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://www.youtube.com/v/v6_qoWXdGC0&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://www.youtube.com/v/v6_qoWXdGC0&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object><object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/CM46a_3OpvQ/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://www.youtube.com/v/CM46a_3OpvQ&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://www.youtube.com/v/CM46a_3OpvQ&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/p9kEJcUJbgE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;">Monòleg de Hamlet "To be or not to be" (pel·lícula de Kenenth Branagh)</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2TX2T2auG4I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<span style="font-size: x-small;"></span><br />
<span style="font-size: x-small;">Escena "Yorick" (versió de Lawrence Olivier)</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Vk0Qytn6iQM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<span style="font-size: large;"><b>ACTIVITATS</b></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
1. A partir de la informació aportada als enllaços, redacta un resum biogràfic de l'autor. (Màxim 5 línies)</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
2. A més de teatre, pel qual és universalment conegut, quin altre gènere va conrear? Resumeix breument la informació que n'hagis trobat sobre la seva aportació. </div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
3. Llegeix la pàgina 88 del llibre de text i de la informació sobre Shakespeare de la pàgina 93 i resol les preguntes següents: </div>
<ul style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<li>Hamlet: escriu almenys cinc adjectius que puguin definir aquest personatge literari. </li>
<li>A què ens referim quan parlam de l'agudesa i de l'enginy de Shakespeare?</li>
<li>Si en les tragèdies aprofundeix en les passions humanes, què és que fa que les comèdies siguin uns vertaders cants d'amor a la vida?</li>
<li>Entre 1590 i 1602, a part dels drames històrics, quin altre gènere conrea? Escriu almenys dos exemples de cada. </li>
<li>Quines són les grans tragèdies de Shakespeare i entre quines dates les escriu?</li>
<li>De què tracta <i>Macbeth?</i></li>
<li>Qui és Hamlet i què representa?</li>
<li>Quines obres conrea en la seva darrera etapa? </li>
</ul>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">4. Realitza un esquema (molt "esquemàtic" i amb paraules pròpies) de la informació sobre l'obra </span><i style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">Romeu i Julieta</i><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> que apareix a les pàgines 94 i 95 del llibre de text. </span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">5. Investiga i resumeix les característiques del teatre de Shakespeare. Quines renovacions va aportar especialment al gènere de la tragèdia? </span><br />
<br />
<ul>
<li><a href="http://www.pbs.org/wnet/shakespeare-uncovered/blog/which-shakespeare-character-are-you/">En aquest enllaç trobaràs un divertit qüestionari en què podràs descobrir amb quin personatge de Shakespeare t'identifiques més...</a></li>
</ul>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">El teatre a França (classicisme)</span></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="font-size: small;">Es considera el segle XVII com el "Grand Siècle" de la literatura francesa en què la primera etapa seria Barroca i la segona se centraria més en el classicisme. El teatre en aquesta etapa s'alia amb el poder de l'Estat i es posa al seu servei (com en el cas del teatre elisabetià anglès) a través d'obres d'imitació clàssica com les tragèdies i les comèdies o d'altres de noves com les tragicomèdies, el ballet... Els autors més destacats d'aquest teatre són CORNEILLE, RACINE i, sobretot, MOLIÈRE.</span></span></span></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6rd07npyA4kWrlWheuNa6iKH_jfUF5PuOJZSJG473NuoWpz4GVMnKgXtfVxSZBjwlvUcW8K2MHhML5OLkXHAbfjqIKUGDA2xk-lgfOOoHn1of-RnTmQQXzjbnZ9PAyx1KnEQEogmjp8E/s1600/220px-Jean-Baptiste_Racine.PNG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh6rd07npyA4kWrlWheuNa6iKH_jfUF5PuOJZSJG473NuoWpz4GVMnKgXtfVxSZBjwlvUcW8K2MHhML5OLkXHAbfjqIKUGDA2xk-lgfOOoHn1of-RnTmQQXzjbnZ9PAyx1KnEQEogmjp8E/s200/220px-Jean-Baptiste_Racine.PNG" width="188" /></a><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jean_Racine"><span style="font-size: large;"><b>RACINE (1639-1699)</b></span></a><br />
<br />
<b>ACTIVITATS</b><br />
1. Què són els "jansenistes" i quina relació hi va tenir?<br />
2. Amb quin poderós religiós es relacionà Racine?<br />
3. Quines característiques tenen les tragèdies de Racine?<br />
4.Escriu el títol de dues obres teatrals de Racine.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<b><span style="font-size: large;"> "MOLIÈRE"(1622-1673) </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Moli%C3%A8re">(Jean-Baptiste Poquelin) </a> </b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyg2ICR-rnBvXXynwYXw3akcCr5517J_Cb1bdNeel5sj477Jole9ovN5Bm0ab7mr-sLLeVSToHzbeX6OhtD3MKCmMHoUJ-2JTNhvfPwD41rkGGx1a6ZjltiS5WdDVJXQLWQwZO-_oL234/s1600/moliere_portraitrond.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyg2ICR-rnBvXXynwYXw3akcCr5517J_Cb1bdNeel5sj477Jole9ovN5Bm0ab7mr-sLLeVSToHzbeX6OhtD3MKCmMHoUJ-2JTNhvfPwD41rkGGx1a6ZjltiS5WdDVJXQLWQwZO-_oL234/s200/moliere_portraitrond.jpg" width="178" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<br />
Biografia <b><br /></b></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/LSoVIMqugKk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>El malalt imaginari</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/ej5zot_14mw/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://www.youtube.com/v/ej5zot_14mw&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://www.youtube.com/v/ej5zot_14mw&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<i>L'avar</i> (argument)<i></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/R8Ko6NnqDtM?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i>
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<div style="text-align: left;">
<br />
<a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0043182">1. Molière</a> era<b> autor, director, empresari i actor</b> i morí després d'actuar. En quina de les seves obres? Quina companyia teatral va dirigir? <br />
<br />
2. Molière <b>sintetitza</b> en les seves obres<b> una nova concepció del text i de l'espectacle</b> a partir de la tradició clàssica (per exemple Plaute) i de la medieval així com les improvisacions de la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Commedia_dell%27arte">"commedia dell'arte"</a>. Investiga on va néixer aquest gènere còmic i quins personatges prototípics hi destaquen.<br />
<br />
Característiques: no segueix estrictament les regles de les tres
unitats aristotèliques, per fer riure utilitza<b> recursos verbals</b>
(diàlegs vius i ràpids, dobles sentits, jocs de paraules que freguen
l'escatologia, exageració...) i <b>gestuals </b>(per ridiculitzar un
determinat personatge). </div>
<div style="text-align: left;">
<br />
3. A més, en les seves obres va saber conjugar per una part la <b>farsa</b> i per altra la<b> psicologia </b>dels personatges i els <b>costums</b> de la seva època. L'objectiu era <b>complaure el públic i fer-lo riure</b>, tot i el punt de<b> crítica </b>que incloïa. A més dels hipocondríacs (sobretot a <i>El malalt imaginari)</i>, sobre quines actituds i comportaments ironitza en les seves obres?<br />
<br />
4. Escriu el títol de quatre de les seves <b>obres més conegudes i</b> resumeix una mica el seu argument.<br />
<br />
5. <i><b>El burgès gentilhome.</b> </i>Contesta les preguntes a, b, c de la lectura de la pàgina 89 i 90.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-46780527757503624332016-12-03T01:24:00.000-08:002016-12-03T09:33:08.541-08:00EL DOLCE STIL NOVO I LA LÍRICA MEDIEVAL. DANTE I PETRARCA. EVOLUCIÓ DEL TEMA AMORÓS<br />
<br />
<b>Prerenaixement</b><br />
A nivell europeu cap als segles XIII-XIV hi ha un augment del poder econòmic de les ciutats relacionat amb els canvis socials apariats a l'aparició de la burgesia. A Itàlia, per exemple, aquesta burgesia,enriquida per l'afany comercial incideix en l'aparició d'una "nova mentalitat" en què es valora més la vida, el conreu artístic... És precisament a les corts italianes cap a finals del segle XIII on apareix aquesta nova concepció literària de caràcter més humanista i evolucionada de la literatura trobadoresca: el <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064177">"dolç estil nou</a>".<br />
<div align="center">
<em>Però digues si qui veig és l'autor</em></div>
<div align="center">
<em>d'aquelles rimes noves que comencen: </em></div>
<div align="center">
<em>"Dones que coneixeu el que és l'amor".</em></div>
<div align="center">
<em>I jo a ell: "Només sóc un que, quan</em></div>
<div align="center">
<em>l'Amor m'inspira, ho escric, i ho expresso</em></div>
<div align="center">
<em>com ell mateix m'ho dicta dins del cor". </em></div>
<div align="center">
<em>"Germà", em digué, "ara és quan veig el nus</em></div>
<div align="center">
<em>que impedia al Notari, a mi, i Guittone, </em></div>
<div align="center">
<em>el pas al <strong>dolç estil </strong>nou que ara escolto!" </em></div>
<div align="center">
<em>(DANTE: Divina comèdia (cant XXIV del Purgatori)</em></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzw8wFjJSS8EpNUCB-1Zq_aksm_yVhvN2EiiTGxDu6tjxWX6EU5Tkxa-rEA4lM7vI-PkfOVqlki9ZZyGdaMZquT3zN_YE_zxjjr66dY-SzZOCIUJaN5ojKuxodC_uymS14CLBAv9SQQ5k/s1600/guido-cavalcanti.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgzw8wFjJSS8EpNUCB-1Zq_aksm_yVhvN2EiiTGxDu6tjxWX6EU5Tkxa-rEA4lM7vI-PkfOVqlki9ZZyGdaMZquT3zN_YE_zxjjr66dY-SzZOCIUJaN5ojKuxodC_uymS14CLBAv9SQQ5k/s200/guido-cavalcanti.jpg" width="163" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Guido Cavalcanti</td></tr>
</tbody></table>
L<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Literatura_de_Italia#La_escuela_siciliana">a cort siciliana de Frederic II serà la gran impulsora de la tasca poètica heretada dels trobadors</a>. El grup de poetes conrearan el gènere de la "canzone", però començaran a tractar un amor "impossible" en lloc d'un amor "cortès". Aquest serà l'origen del nou ideal poètic, el "dolce stil nuovo" <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dolce_stil_nuovo#Origen_del_nom">(definit per Dante a la <i>Divina Comèdia</i>)</a> i concebut com una poesia "dolça" (més refinada, harmoniosa, plena de musicalitat, suavitat en l'expressió i el lèxic i desenvolupada a través dels gèneres del sonet, la cançó i la balada sobretot) i "nova", que tractarà un amor diferent de l'amor cortès: més pur, més subjectiu i espiritualitzat i en què la dama ja no serà la "midons" cortesa, sinó que serà una <a href="http://atodavelalenguayliteratura.wordpress.com/tag/donna-angelicata/">"donna angelicatta"</a>, una dona espiritual, idealitzada i adorada, a través de la qual el poeta podrà perfeccionar-se espiritualment. <br />
"La poesia és el resultat d'un impuls del cor, que provoca el naixement de les paraules adequades sense necessitat de cap més esforç: en definitiva, seria com escriure un dictat. [...] L'amor es converteix en una virtut que s'identifica amb la noblesa de l'esperit" (Carlos Alvar a <em>Lecciones de literatura universal)</em><br />
Arnaut Daniel (trobador) serà el gran model que prenen els iniciadors d'aquest nou estil: en primer lloc GUIDO GUINIZELLI (precursor de Dant), que aprofundirà en la meditació espiritual a l'hora de fer poesia; i sobretot <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0016632&BATE=Guido%2520Cavalcanti">GUIDO CAVALCANTI</a> (amic de Dant). <br />
Llegiu el poema que trobareu a la pàgina 49. <br />
<br />
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dolce_stil_nuovo">"Dolç estil nou":</a><br />
<br />
<br />
<br />
<u><strong>Activitats:</strong></u><br />
<strong>1. Explica detalladament en què consisteix el "Dolç Estil Nou":</strong><br />
<ul>
<li><strong>Què és? </strong></li>
<li><strong>Quan i on apareix? </strong></li>
<li><strong>Quines característiques té? </strong></li>
<li><strong>Per què s'anomena així?</strong></li>
<li><strong>De quina manera s'oposa a l'estil anterior? (amor cortès)</strong></li>
<li><strong>Quins autors podem identificar com a precursors? </strong></li>
<li><strong>Quins dos autors hem de destacar dins aquest moment a Itàlia?</strong></li>
</ul>
<strong>2. Realitza una graella en què anotis la informació biogràfica bàsica de Dant i de Petrarca, així com les seves obres més destacades i les característiques més importants de la seva literatura. Pots consultar les dues entrades següents.</strong><br />
<strong></strong><br />
<strong>3. Amb el material que hagis recollit i contestat de les dues activitats anteriors, realitza un text explicatiu amb el següent títol: "Dolç Estil Nou. Dant i Petrarca" (màxim dues cares de full).</strong>Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-12344897732084191602016-12-03T01:08:00.000-08:002017-01-07T03:22:46.632-08:00DANT: poesia al·legòrica<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0021438&BATE=Dant">DANTE ALIGUIERI</a> (1265-1321)</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Nascut a Florència i d'origen
burgès, estudià retòrica i filosofia. Als 9 anys
s'enamorà de Beatriu (el nom vertader de la qual era Bice di Folco Portinari). Morta aquesta es casà, però a causa de les seves activitats polítiques i de la seva posició antipapal, fou desterrat i s'hagué d'exiliar. Morí a Ravenna
el 1321.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
En una primera etapa conrea un tipus de
poesia més “juvenil”, per exemple a l'obra <b><i>Rimes</i>,
<i>La flor</i></b> (inspirat en el <i>Roman de la Rose</i>) i a <i><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dante_Alighieri#Vita_Nuova">Vida nova</a></b> </i>(31 poemes inspirats en Beatriu)<i>.</i> Segueix les línies del "dolç estil nou" en què atorga poder beatífic a la dama ("donna angelicatta"), però hi afegeix també el tema de la mort de l'estimada. <br />
També farà estudis en llatí sobre la llengua italiana: <i>De vulgari eloquentia.</i></div>
Entre 1304 i 1320
elaborarà la seva obra més coneguda, la <i><b>Divina
comèdia</b></i>, un llarg poema al·legòric. El
nom de “comèdia” és perquè considera que és
una obra senzilla i directa, d'estil gens elevat i perquè comença malament i acaba bé; l'adjectiu “divina” fou afegit per
Boccaccio. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLq4-5Gz9nmqMaV_MpOr_l4z1gRnVTPdohGPVNhNG0oF2tXBW8HEa4PDTYFu7TwAf3BkPwe9CRf8KXF3Gtc5lfi7Xt88mR8NG3J-3PXW3TmCVOymrYraiZo5TDBkIfP-rR4FqjzbiwpYM/s1600/la+divina+comedia.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="624" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgLq4-5Gz9nmqMaV_MpOr_l4z1gRnVTPdohGPVNhNG0oF2tXBW8HEa4PDTYFu7TwAf3BkPwe9CRf8KXF3Gtc5lfi7Xt88mR8NG3J-3PXW3TmCVOymrYraiZo5TDBkIfP-rR4FqjzbiwpYM/s640/la+divina+comedia.gif" width="640" /></a></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
A més d'expressar l'amor per Beatriu, descriu al·legòricament el procés de salvació de l'ànima pecadora. Relata una peregrinació imaginària de
l'autor a l'infern on és guiat pel poeta llatí Virgili
(a l'infern i al purgatori) i, posteriorment (al paradís), per
Beatriu. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/W4A372ZRfPE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/3UG0APpzUEQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Consta de tres parts:</div>
<ul>
<li><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/GkPKNQIlVRI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://artedelapalabra.files.wordpress.com/2012/01/infierno.jpg">Infern:</a> 4270 versos on van baixant aquest abisme subterrani que ell considera que té forma cònica (com un embut) i que està situat sota davall Jerusalem. Es tracta del regne del pecat organitzat en nou cercles concèntrics (d'ample a estret) fins a la punta (el centre de la terra, on es trobarà Satanàs): en cada un d'ells hi ha els pecadors castigats segons els seus pecats i les penes que pateixen els condemnat són més dures a mesura que van baixant al centre. <br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</li>
</ul>
<ul>
<li><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJuuqhhyBwcYXXHZu5Xv7sy0_pszNRB-yUQc9HHtHHgi9azSpVr1fsKyze-BlZ3WXCcYBmm7H7iV4k2iM2KOae68N3Gt8g8zCG3oLdw7ruF8XSyOpwudrboElgn8FXbexBrOBL9ffvlE/s1600/purgatorio_de_dantealigheri.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoJuuqhhyBwcYXXHZu5Xv7sy0_pszNRB-yUQc9HHtHHgi9azSpVr1fsKyze-BlZ3WXCcYBmm7H7iV4k2iM2KOae68N3Gt8g8zCG3oLdw7ruF8XSyOpwudrboElgn8FXbexBrOBL9ffvlE/s320/purgatorio_de_dantealigheri.jpg" width="311" /></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/x3I71ZWTZnw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-i6jzOp1Kh3Q/TvoOH95QdgI/AAAAAAAAAi8/f_lKCE-emf8/s1600/purgatorio.jpg">Purgatori: </a> 4755 versos en què pugen una muntanya per arribar a Déu i al paradís terrenal. El Purgatori és el lloc d'expiació, on les ànimes es purifiquen i corregeixen. Té forma de muntanya dividida en set replans segons els set pecats capitals (supèrbia, enveja, ira, peresa, gola, avarícia i luxúria). A mesura que es pugen els replans la culpa és menys greu.
A dalt de tot de la muntanya es trobaran el Paradís.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
</li>
</ul>
<ul>
<li><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhkgQ3l0zIOFaDPd91K6Z1CeMJOJky9vrwzmn1Tf6f4RwtbmTEjoqmwrGluTlmG8x-LixBjrQbwZjgAReZKJI_j04RXG4UDfSBDzWbivZedcQatW-p_A1sZicS8t4f65zog8ZwrMX60pKQ/s1600/DanteDivinaComediaPara%C3%ADso.jpg">Paradís: </a>4748 versos. El paradís és el lloc on habita Déu i on l'ànima pot finalment descansa. En l'inici del camí,Virgili desapareix i serà Beatriu qui farà de guia al poeta. El mena pels nou cels, esferes transparents i concèntriques mogudes per àngels i, al desè cel és on Dant hi veurà Déu, la Verge i els sants. </div>
</li>
</ul>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqCd89r2wczegZ0lYCeJb_D7E0x0i-D-0w5xr1RYQKjyQFAQJuktvqI1vMGgrEyZuR2T0Hdjnl-h3MQjkUQsko6LH3xPe9YCwkKEvig0llScN_oxhFBltd_x47W0iQggzZtzLuoqBDaJs/s1600/25884_The_Meeting_of_Dante_and_Beatrice_in_Paradise_f.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqCd89r2wczegZ0lYCeJb_D7E0x0i-D-0w5xr1RYQKjyQFAQJuktvqI1vMGgrEyZuR2T0Hdjnl-h3MQjkUQsko6LH3xPe9YCwkKEvig0llScN_oxhFBltd_x47W0iQggzZtzLuoqBDaJs/s320/25884_The_Meeting_of_Dante_and_Beatrice_in_Paradise_f.jpg" width="275" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Encontre de Dant i Beatriu al paradís</td></tr>
</tbody></table>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/te3Zooq6M8k?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br />
Es tracta d'una
obra al·legòrica que pren part de simbologies medievals
i pròpies. Per exemple és simbòlic l'ús
dels nombres: es tracta de 3 parts dividides en 33 parts cada una, i,
si hi sumam el pròleg formen 100 apartats, nombre considerat
perfecte. Els versos són tercets d'art major encadenats. <br />
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Aquesta
obra reflecteix l'enorme cultura de l'autor ja que hi apareixen
anomenats artistes, poetes, religiosos, polítics, amics i enemics del
poeta, personatges històrics, mitològics... D'aquesta manera podem dir
que és un compendi de diferents temes expressats en un estil realista i
senzill. </div>
<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73OJv3RalaRpFfpYr4vAae8Zu8cPreOomyUfl99tcGIuoQPCj1h5eS3WYhMa3llqSiKLXRyToH6AlQcljfZdBE0tH5tz4F4ovcrrpV7y8Xx4rarkvuoIHEPfn3lpP2sl3HeaXpdePVA4/s1600/Sandro+Botticelli+-+La+Mappa+dell%2527Inferno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="223" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg73OJv3RalaRpFfpYr4vAae8Zu8cPreOomyUfl99tcGIuoQPCj1h5eS3WYhMa3llqSiKLXRyToH6AlQcljfZdBE0tH5tz4F4ovcrrpV7y8Xx4rarkvuoIHEPfn3lpP2sl3HeaXpdePVA4/s320/Sandro+Botticelli+-+La+Mappa+dell%2527Inferno.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mappa dell'Inferno de Botticelli</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggFpDku9R1X0RXFT7Uuiy5sbZ2GfG5zscbR7e9FPh2lpK7dDUd3d7JrNmyLV9YydsDJOXepakqVMVkFhDlu4V3evizqSp9t7-r7Dr-1rfaAG9g9BV_1Yhbx4Z9H_mIYhJc8WhiWlhq0zY/s1600/museo-casa-di-dante-bg.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggFpDku9R1X0RXFT7Uuiy5sbZ2GfG5zscbR7e9FPh2lpK7dDUd3d7JrNmyLV9YydsDJOXepakqVMVkFhDlu4V3evizqSp9t7-r7Dr-1rfaAG9g9BV_1Yhbx4Z9H_mIYhJc8WhiWlhq0zY/s320/museo-casa-di-dante-bg.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Casa de Dante a Florència</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5OenkAWbEltb9NHVzQDzw3enBJz4t0Iy0KJeBIlaEyl1EPR1y375aVaQU3QespxekPNIXQQwyWOmecxtbnLAEW3eKRMXJw2P0TatoFq2cSp29PSx8QslmTpVlbeLe8AfGdQwokZAbbB4/s1600/M%25C3%25A1scara+mortuoria+de+Dante+Alighieri+en+la+famosa+caja.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5OenkAWbEltb9NHVzQDzw3enBJz4t0Iy0KJeBIlaEyl1EPR1y375aVaQU3QespxekPNIXQQwyWOmecxtbnLAEW3eKRMXJw2P0TatoFq2cSp29PSx8QslmTpVlbeLe8AfGdQwokZAbbB4/s320/M%25C3%25A1scara+mortuoria+de+Dante+Alighieri+en+la+famosa+caja.jpg" width="239" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Màscara mortuòria de Dante (Palazzo Vecchio. Florència)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /><iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/CiJ0bXTL3V0/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/CiJ0bXTL3V0?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/xbNBB1D37U8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/xbNBB1D37U8?feature=player_embedded" width="320"></iframe><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6d0sfKbXJ3CuY14K6NdARDYMt9MCsWCMcVbRBkXpEe5jX2WkKb1jGfNhERfPNXKSGaG1kjrD6z8AyGFjWThRmT3XIcaXmyLkjHSx_8m-V81NRIYWlS8b9BCrpEEJrwgVT9-jioA8YmDw/s1600/inferno.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6d0sfKbXJ3CuY14K6NdARDYMt9MCsWCMcVbRBkXpEe5jX2WkKb1jGfNhERfPNXKSGaG1kjrD6z8AyGFjWThRmT3XIcaXmyLkjHSx_8m-V81NRIYWlS8b9BCrpEEJrwgVT9-jioA8YmDw/s1600/inferno.jpg" /></a></div>
<br />
Tràiler de la pel·lícula "Inferno" a partir del llibre de Dan Brown<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
ACTIVITATS: </div>
<ul>
<li><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Llegeix el text de la pàgina 50: com és descrit Llucifer?</div>
</li>
<li><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
Llegeix el <a href="http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=152#c01">cant I</a> de l'<i>Infern </i>i contesta:</div>
</li>
</ul>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<ul><ul>
<li>Com apareix descrit i definit Virgili?</li>
<li>En quina persona apareix narrada l'aventura?</li>
<li>Quins sentiments demostra Dant en aquesta situació? </li>
</ul>
</ul>
</div>
<ul>
<li>
Fixa't en l'estructura de l'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Purgatori_%28La_Divina_Com%C3%A8dia%29">Infern </a>i contesta:</li>
<ul>
<li>Cerca cinc dels personatges de la mitologia i l'èpica estudiats a classe i ubica'ls en el cercle de l'infern.</li>
<li>Quins autors que coneguis es troben, segons Dant, als Llimbs?</li>
</ul>
<li>Revisa el <a href="http://www.joanfmira.info/general/calaix.php?id=152#c26">cant XXVI</a> de l'<i>Infern</i> i contesta:</li>
<ul>
<li>Quin personatge introdueix Dant en aquest cant? Què en destaca? </li>
</ul>
<li>Mira l'estructura del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Purgatori_%28La_Divina_Com%C3%A8dia%29">Purgatori </a>i contesta:</li>
<ul>
<li>Quins càstigs reben cadascun dels pecats per expiar? </li>
<li>En quin replà situa Guido Guinizelli? I Arnau Daniel? </li>
<li>On es troba Beatriu?</li>
</ul>
<li>Revisa la versió completa de <a href="http://digilander.libero.it/opere_di_dante/translate_spanish/alighieri_dante_la_divina_comedia_paraiso.html">Paradís</a> i copia els set darrers versos. Prova de fer-ne una paràfrasi en català. </li>
<li>Explica l'ús de l'adjectiu en aquestes frases: "Els policies, en entrar a la casa, es trobaren amb una <u>visió dantesca</u>" i en aquest fragment de notícia: "<span class="st"><span class="ft">Durant la primera etapa, la pluja va caure de manera abundant acompanyada de trons i llamps, un <b>escenari dantesc</b> en el qual era molt difícil competir".</span></span></li>
</ul>
<br />
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-55764846033401598182016-12-03T00:28:00.000-08:002016-12-11T04:20:17.948-08:00PETRARCA: poesia lírica<a href="http://www.visat.cat/literatura-universal-catala/cat/autor/91/francesco-petrarca.html">PETRARCA (1304-1374)</a> <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisAdIDKKZei3JctBFD8mjAEvQKqTTUudTEor8GzGYz3IDoL_C6XGFK2CQI8QmyCrUZFifvIzIxjunntNpdnrX0LoVJmFMa1XjHd60nz62dNiG6t61U_-i-OiNaq4G3pmwLMIf2RXmhtkU/s1600/petrarca1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisAdIDKKZei3JctBFD8mjAEvQKqTTUudTEor8GzGYz3IDoL_C6XGFK2CQI8QmyCrUZFifvIzIxjunntNpdnrX0LoVJmFMa1XjHd60nz62dNiG6t61U_-i-OiNaq4G3pmwLMIf2RXmhtkU/s320/petrarca1.jpg" width="276" /></a></div>
Va néixer a Arezzo en el si d'una família burgesa i va poder estudiar a fora. Va viatjar amb la cort papal a Avinyó on va entrar en contacte amb la cultura occitana del món trobadoresc i, a més, és allà on conegué Laura (el divendres sant de 1327 a l'església), que es convertirà en el símbol del seu ideal amorós. <br />
Escriu l'obra <em><strong>Canzoniere</strong></em>, un recull de 366 textos poètics (317 sonets, però també balades, cançons, sextines....) entorn al tema central del seu amor per Laura: en primer lloc parla del seu enamorament, de l'atracció... però llavors també introdueix el tema de la mort, de l'amor impossible i idealitzat... <br />
Entra al servei, com a secretari, dels Colonna, que li faran de mecenes i haurà de viatjar molt. <br />
És reconegut com a poeta en vida, per exemple el 1341 el "coronen" poeta a Roma. Però cap al 1348 entra en una profunda crisi ja que a causa de la pesta mor Laura i molts d'amics seus. D'aquí escriu els <em><strong>Trionfi</strong>: </em>són alguns textos al·legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/BiQWmN6QFm4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
Podem dir que és dels primers autors "humanistes", ja que enalteix l'ideal clàssic. Per exemple té molta obra en llatí: <em>Africa </em>(poesia), <em>Secretum </em>(on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o <em>De vida solitaria</em>. També es cuidà d'estudis literaris i filològics: per exemple va publicar textos d'autors clàssics com Ciceró.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIAbN9Rn3wXo50a6lQgoCkdS8kqJL8N7dow5PjPbTyh4GePevaIHT2MPM0_Ger53jnZDAYVkqvPV9NmKooZ27rZhb70-s86Cr4gG-kp6aeku42yO1U5pTPWwR06f5xL6hwsLd-MpYWYBY/s1600/laura-e-petrarca-miniatura-canzoniere.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="307" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjIAbN9Rn3wXo50a6lQgoCkdS8kqJL8N7dow5PjPbTyh4GePevaIHT2MPM0_Ger53jnZDAYVkqvPV9NmKooZ27rZhb70-s86Cr4gG-kp6aeku42yO1U5pTPWwR06f5xL6hwsLd-MpYWYBY/s400/laura-e-petrarca-miniatura-canzoniere.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Miniatura a una edició del Canzoniere: es representen Petrarca i Laura</td></tr>
</tbody></table>
<br />
Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. El nou estil poètic agafarà un gran relleu amb la seva obra i amb la dels seus seguidors, l'anomenat <a href="http://biblioteca.tortosa.cat/cristofordespuig/Glossari/petrarquisme.htm">"petrarquisme</a>", que tractarà un amor impossible (pres dels models de la mitologia clàssica) per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions. <br />
Aquesta temàtica de l'amor impossible, el tipus d'estrofa (sonet) i l'estil clar i precís, ple d'al·lusions mitològiques i amb abundància de sinònims, recursos retòrics, jocs d'antítesis..., serà molt imitat per la poesia posterior. Arreu d'Europa alguns autors (un segle després i en ple Renaixement) seguiran les penjades de Petrarca en les seves obres. És el cas del francès François VILLON, del valencià Ausiàs MARCH (que retratarà una dona més real que l'angelicatta) i del castellà GARCILASO. <br />
<b><span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></b>
<a href="http://www.nuvol.com/noticies/petrarca-en-catala-per-fi/"><b><span style="color: #990000; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">PETRARCA EN CATALÀ!</span></b></a><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/85HzPCdL57o?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
ACTIVITATS:<br />
<ul>
<li>Llegeix els dos poemes de la pàgina 50 del llibre de text i contesta les preguntes a, c, f. </li>
<li>Llegeix el sonet CCCXII:</li>
<ul>
<li>Fes-ne una paràfrasi clarificadora del contingut.</li>
<li>Extreu algunes figures retòriques.
</li>
</ul>
</ul>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ni per estrellat cel moure's estrelles,</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni per tranquil·la mar llenys
espalmats,
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni per campanyes cavallers armats, </div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni per bells boscos tendres
cabridelles; </div>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni d'esperada joia novelles,</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni dits d'amor en eminents dictats,</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni entre clares fontanes i verds prats</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
dolces cançons de modestes donzelles;</div>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
ni res mai més al cor em farà estada,</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que tot amb ella s'ho endugué en finar</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
qui als ulls em fou únic mirall i
guia.</div>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Angoixa el viure m'és tan arrelada</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
que en vull la fi; car torno a desitjar</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
veure qui no haver vist més em valia.</div>
<br />
<ul><ul>
</ul>
<li>Llegeix el sonet CXXXIV del <em>Cançoner </em>i contesta:</li>
<ul>
<li>Quins sentiments sembla que vol reflectir Petrarca a través del poema?</li>
<li>Anota algunes de les antítesis que hi trobis.</li>
</ul>
</ul>
<div class="p-justificar" style="text-align: center;">
<em>Pau no conec, i no puc moure guerra;<br />temo i espero; cremo i sóc de glaç;<br />volo per dalt del cel, i jec a terra;<br />res no estrenyo, i el món retinc al braç.</em></div>
<div class="p-justificar" style="text-align: center;">
<em>Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,<br />per seu no em guarda ni em desnua el llaç;<br />i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,<br />i no em vol viu ni treure’m de mig pas.</em></div>
<div class="p-justificar" style="text-align: center;">
<em>Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;<br />morir espero i d’ajuda faig exhort;<br />m’odio a mi i d’algú sóc amorós.</em></div>
<div class="p-justificar" style="text-align: center;">
<em>Visc de dolença i ric en plany assidu;<br />igualment em desplauen vida i mort;<br />en tal estat em veig, dona, per vós.</em></div>
<div class="p-justificar">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-46980913068249764892016-12-03T00:02:00.000-08:002016-12-09T00:41:46.083-08:00EL CONTE: BOCCACCIO I CHAUCER<title></title><style type="text/css">
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
</style> Amés dels llibres i de les novel·les de cavalleries (matèria de Bretanya/ cicle Artúric) entorn dels segles XIII i XIV ens trobam amb<b> ALTRES PROPOSTES NARRATIVES:</b><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvRxsV_FB2UgWLsUdwUBCVIjHHz5d4rQwhmtxfAABhfMzKZ3J0majc-EV1tORQKw4m5eokSMkWYHRV00Hxmgljvir6WWL2UAjcIzhbpeOd8kbTpx4oohcyT7MSv4zPj5K2zp1PY2DvbM/s1600/rose-014.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEvRxsV_FB2UgWLsUdwUBCVIjHHz5d4rQwhmtxfAABhfMzKZ3J0majc-EV1tORQKw4m5eokSMkWYHRV00Hxmgljvir6WWL2UAjcIzhbpeOd8kbTpx4oohcyT7MSv4zPj5K2zp1PY2DvbM/s1600/rose-014.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Miniatura d'un dels manuscrits del <i>Roman de la Rose</i></td></tr>
</tbody></table>
<ul>
<li><b>LITERATURA FRANCESA: <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Roman_de_la_Rose"><i>Roman de la Rose</i></a> (</b>Guillaume de Lorris-Jean de Meung). Es tracta d'una obra en vers que va tenir molt d'èxit en l'època i posteriorment (se'n conserven 300 manuscrits). La primera part (d'uns 4000 versos) fou escrita entorn a 1230 per Lorris, i la segona (més de 17000 versos) devers el 1270 per Meung. Tracta el tema amorós fusionant el tema de l'amor cortès, el dolç estil nou i la influència de l'<i>Ars Amandi </i>d'Ovidi. </li>
</ul>
<ul>
<li><b>LITERATURA CASTELLANA: </b><i><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Libro_de_buen_amor">Libro del Buen Amor</a></b> (</i>Juan Ruiz, el Arcipreste de Hita)</li>
</ul>
Escrit cap a mitjan segle XIV es tracta d'una fingida autobiografia amorosa escrita en vers. Parla de l'amor amb<a href="http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/PROPUESTAS_LECTURA/POESIA_MEDIEVAL/antologia_lba.htm"> intenció doctrinal</a> ("enseñar deleitando"), i pren de models els recursos joglarescs. <br />
<ul>
<li><b>LITERATURA CATALANA: <a href="http://quisestlullus.narpan.net/">Ramon Llull</a></b></li>
</ul>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSr6UtJCmNgOQj3e4BVRDlswOfhVnKtkDdq5I5xwy4uUTXL7GmZZdIOr0bImdwTyr7GUi8fWOqZvpKnpd8BndGZiqjTFp7oXhneQdvcMz-GoaiiuGSZy0Li7clGzIvTUrTQwFJVEnSvjY/s1600/llullarsmagna.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="193" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSr6UtJCmNgOQj3e4BVRDlswOfhVnKtkDdq5I5xwy4uUTXL7GmZZdIOr0bImdwTyr7GUi8fWOqZvpKnpd8BndGZiqjTFp7oXhneQdvcMz-GoaiiuGSZy0Li7clGzIvTUrTQwFJVEnSvjY/s200/llullarsmagna.gif" width="200" /></a>Autor d'una vastíssima obra, l'enfoca tota ella a l'adoctrinament i enseyament de la seva teoria del coneixement i explicacio de l'existència divina ("l'Art"). Escriu sobre<a href="http://lullianarts.net/miniatures/mini/BREV11.HTM"> tot tipus de textos (matemàtics, filosòfics, teològics...)</a> en català, llatí i àrab.<br />
Conservam dues obres que podem anomenar "novel·les": <a href="http://quisestlullus.narpan.net/77_evast.html"><i>Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna son fill</i> (o <i>Blanquerna</i>)</a> (on s'inclou el "<a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037750">Llibre d'Amic e Amat</a>" basat en el "Càntic dels càntics" i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%A8lix_o_Llibre_de_meravelles"><i>Fèlix o Llibre de Meravelles.</i></a><br />
<ul>
<li><b>LITERATURA ITALIANA: </b><i>Demaneró</i> de <b>Boccaccio</b></li>
<li><b>LITERATURA ANGLESA:</b> <i>Els contes de Canterbury</i> de <b>Chaucer</b></li>
</ul>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: x-large;">GIOVANNI </span><a href="http://www.brown.edu/Departments/Italian_Studies/dweb/boccaccio/life1_en.php"><span style="font-size: x-large;">BOCCACCIO</span></a><span style="font-size: x-large;"> </span></b><span style="font-size: large;">(Toscana, 1313-1375)</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUP13Lf_NGX0k9U9twbL_oJQhXKrnp_-jITIz-WE3IriXFXgGGmaLRro23i5lbhn1D-IghVmPJWajpdEMRUeQjJDUS4M2X2ZwTuXBOC5pNCxalh8yGQkxtNeHk0vdfN_CBrlWLxMbDO1E/s1600/boccaccio.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUP13Lf_NGX0k9U9twbL_oJQhXKrnp_-jITIz-WE3IriXFXgGGmaLRro23i5lbhn1D-IghVmPJWajpdEMRUeQjJDUS4M2X2ZwTuXBOC5pNCxalh8yGQkxtNeHk0vdfN_CBrlWLxMbDO1E/s320/boccaccio.jpg" width="240" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Fill natura d'un mercader, va néixer
a Florència, però es traslladà a Nàpols,
on féu de comerciant, estudià lletres, contactà
amb la cort i s'enamorà de “Fiammetta”, filla il·legítima
de Robert d'Anjou, que prendrà com a protagonista de moltes de
les seves obres. Més envant torna a Florència on fa
amistat amb Petrarca que l'influeix perquè es decanti pels
estudis literaris en llatí.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.xmind.net/m/NJzN/">Boccaccio</a> és un autor que
<a href="http://www.xmind.net/m/dc98/">sintetitza per una banda la influència medieval i, per l'altra, inicia la nova mentalitat humanista.</a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Escriu obres de temàtica amorosa
en vers (<i>Filostrat</i>) i en prosa (<i>Filòcol</i>) on tracta un amor
molt humà i realista molt diferent de l'amor cortès.
També conrea poesia de caire mitològic i cavalleresc...
Tot i les aquestes primeres obres en vers (poemes èpics,
mitològics, pastorals) i en prosa (novel·les
al·legòriques, autobiogràfiques...), és
conegut per la seva obra el <a href="http://www.xmind.net/m/m5bD/"><i><b>Decameró</b></i></a><i>
(</i><span style="font-style: normal;">1348-1351). </span><br />
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: x-large; font-style: normal;"><a href="http://ciudadseva.com/category/libros-completos/el-decameron/">ENLLAÇ AL LLIBRE COMPLET </a> </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/jbgVX4CLadc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<span style="font-style: normal;">El <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Decamer%C3%B3"><i><b>Decameró</b></i></a> (que significa literalment "deu dies") és un recull de 100
contes narrats en deu jornades per set homes i tres dones que s'han
reclòs a un palau dels afores de Florència per
protegir-se de la pesta. Es tracta d'un seguit de narracions molt
variades (es mesclen faules populars amb exemples medievals) i que
tenen com a nucli l'erotisme i l'hedonisme (culte al plaer) i que
tracten temes com la passió, l'enveja, la hipocresia,
l'enginy, la crítica,...
El rei o la reina del dia és qui tria la temàtica dels
contes que s'explicaran en cada jornada. Aquesta obra no té intenció moralitzadora, sinó que pretén entretenir i divertir, sobretot el públic femení. L'expressió és àgil i elegant i s'empra la mateixa tècnica que altres obres com <i>Les mil i una nits</i> o els <i>Contes de Canterbury</i>, en què les diferents històries s'emmarquen dins una història marc. Aquest marc dóna unitat a les cent narracions que s'expliquen. </span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgij2pBJE4TIbriDqxjkq32VA87KckOhzNyN-7OlE2debiQsAmYve5xE1ZfurLeabCPi_rlThGHhreFtbQDqhQnJ2cUVBKL4ar1_OaQJbOzlX_jgkUOB19vnNZaQkyKkU9YQ7Y5UYOExEM/s1600/380px-Waterhouse_decameron.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgij2pBJE4TIbriDqxjkq32VA87KckOhzNyN-7OlE2debiQsAmYve5xE1ZfurLeabCPi_rlThGHhreFtbQDqhQnJ2cUVBKL4ar1_OaQJbOzlX_jgkUOB19vnNZaQkyKkU9YQ7Y5UYOExEM/s320/380px-Waterhouse_decameron.jpg" width="320" /></a></div>
<span style="font-style: normal;">Els personatges que narren les històries són joves de l'alta burgesia que tenen noms il·lustratius: Pampinea (la ben plantada), Fiammetta (la seva musa), Filomena (l'amant de la música), Lauretta (en homenatge a Petrarca), Emilia (la falaguera), Neifile (l'enamorada), Elissa (l'apassionada), Panfilo (tot amor), Filostrato (vençut per amor), Diòneo (el luxuriós). Els personatges de les històries que es narren són mercaders, capellans, artesans, burgesos... i les històries estan ambientades en la realitat de la vida quotidiana de les ciutats (Nàpols, Florència, Venècia...). Els temes tractats giren entorn a l'AMOR (sensual, luxuriós, passional, tràgic, poètic...) i el culte a l'ENGINY i la INTEL·LIGÈNCIA.</span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Té
una obra, el </span><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019736"><i><span style="font-style: normal;"><b>Corbaccio</b></span></i></a><span style="font-style: normal;">,
que serà imitada per l'Arcipreste de Talavera (<i>Corbacho</i>) i
servirà de base a moltes altres obres, per exemple <i>Lo somni </i>de
Bernat Metge. Es tracta d'un text misogin que inicia aquesta llarga
tradició literària.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">A
partir del 1354 rebutja de ple aquestes obres i es dedica de ple a
l'erudició filològica fent obres en llatí. Per
exemple recollirà l'obra de Dante, farà estudis
mitològics, treballs enciclopèdics... </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<ul>
<li>Llegeix <a href="http://www.ciudadseva.com/textos/cuentos/ita/boccaccio/decameron.htm">una de les narracions que s'expliquen al <i>Decameró</i></a></li>
</ul>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: x-large; font-style: normal;">Geoffrey
<b><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0017444&BATE=Geoffrey%2520Chaucer">CHAUCER</a> </b>(Londres, 1340-1400)</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRpdFig6PwOkhDaTMCjDPkVs8XEbib_lkpXkBLeL7AAbctr8wvPWvIj0u4lYg0VmPuXHGSl8Hl1c_yuwV7JZkI25DdZpfxBgv3NTNi_nM5pufhL95tHHD8ZYxLj-CuSlnnjBaFFR5YxJ0/s1600/chaucer-harvard.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRpdFig6PwOkhDaTMCjDPkVs8XEbib_lkpXkBLeL7AAbctr8wvPWvIj0u4lYg0VmPuXHGSl8Hl1c_yuwV7JZkI25DdZpfxBgv3NTNi_nM5pufhL95tHHD8ZYxLj-CuSlnnjBaFFR5YxJ0/s320/chaucer-harvard.jpg" width="254" /></a><span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;">Exercí de soldat, diplomàtic, funcionari de l'estat, però també va ser traductor a l'anglès de la literatura francesa. També sabem que va viatjar Castella, França, Fllandes, Itàlia i que va conèixer Dant, Petrarca i Boccaccio, que l'influïren notablement. Les seves obres demostren la seva gran cultura i erudició, amb cites i al·lusions a la tradició literària clàssica i a conceptes del món de la medicina, l'astronomia...</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;">Va escriure poemes narratius (<i>El llibre de la duquessa</i>, influït pel <i>Roman de la rose; </i> <i>El parlament dels ocells</i>, <i>Troilus i Criseida</i>, etc. inspirats per Boccaccio); poesia curta i una obra científica (<i>Tractat de l'astrolabi</i>). També va fer traduccions a l'anglès: per exemple de l'obra francesa <i>Roman de la Rose</i> i del llatí Boeci. La seva obra principal és els <i>Contes de Canterbury.</i></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQLUPfFJI1hrpzB5LT45iRtm38TtY-SkYJEOSZIQ5x0JyFHWABgMgZVLoVC5Hi9Diu906H4km8SQghx4UfdSbFcKW56lo9tHrgwL2EsX2TyX0ne-3aXkeC07YD5HGwqMrR1db8lJTZQ8k/s1600/CIMG6433.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQLUPfFJI1hrpzB5LT45iRtm38TtY-SkYJEOSZIQ5x0JyFHWABgMgZVLoVC5Hi9Diu906H4km8SQghx4UfdSbFcKW56lo9tHrgwL2EsX2TyX0ne-3aXkeC07YD5HGwqMrR1db8lJTZQ8k/s200/CIMG6433.JPG" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Catedral de Canterbury</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
En les seves obres Chaucer introdueix la sàtira i la paròdia, que donen als textos un gran sentit de l'humor, ja que critica i il·lustra d'aquesta manera la societat del seu temps. Es diu que és el gran renovador de la llengua anglesa i sobretot en relació a la mètrica anglesa.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXuf6TEsPxjGC9I6hTpwN8_Do_Mp_aV0lv-DkKaB694JZKXDQiCOWQ1S4mFMEd-ucD9Anmk1sHOlvcsjTiK2wr0NHlB7kup3-GwVxNb-7J26r5hLCD6j27Ts-DnaX4QYIxQZVPwrvJiiw/s1600/droppedImage-filtered_5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="167" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhXuf6TEsPxjGC9I6hTpwN8_Do_Mp_aV0lv-DkKaB694JZKXDQiCOWQ1S4mFMEd-ucD9Anmk1sHOlvcsjTiK2wr0NHlB7kup3-GwVxNb-7J26r5hLCD6j27Ts-DnaX4QYIxQZVPwrvJiiw/s200/droppedImage-filtered_5.jpg" style="cursor: move;" unselectable="on" width="200" /></a><span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;">La seva obra principal és <i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Els_contes_de_Canterbury">Canterbury Tales</a> </i>(1387-1400), que deixà inacabada. Com el Decameró es presenta una història marc en què diversos narradors es reparteixen la tasca de narrar les històries... Els contes són molt variats: faules, exemples, vides de sants, contes artúrics, <i>flabiaux</i>, contes clàssics... Entre els narradors s'hi inclou ell mateix. La història parteix d'una trobada a un hostal (Tabard de Southwalk) on el narrador es troba 29 pelegrins (un cavaller, un moliner, l'administrador, el cuiner, l'advocat, la dona de Bath, el frare, l'estudiant, el mercader, la priora, un monjo, dues monges, un mariner, un criat, un capellà...) més que han d'anar a Canterbury a visitar la tomba de sant Thomas Becket. L'hostales proposa que cada viatger expliqui quatre contes (dos per anar i dos per tornar) perquè el viatge sigui més bo de dur i ell mateix s'ofereix per decidir quin dels trenta narradors és el millor. </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;"> </span></span><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/CS8a9FNhkxw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;"> De totes maneres, dels cent vint contes anunciats només en tenim vint-i-dos. Se suposa que Chaucer decidí acabar abans d'acabar la història ja que inclou un text de comiat en què demana perdó per haver inclòs alguns contes "pecaminosos". </span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/QuX-gTpWsnI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: large; font-style: normal;"><span style="font-size: small;">Llegeix la pàgina 56 del llibre de text. A continuació resumeix breument la informació apuntada a la introducció i l'argument del conte. </span></span><br />
Visita els següents enllaços: <br />
<ul>
<li><a href="http://csis.pace.edu/grendel/projs993b/character.html">http://csis.pace.edu/grendel/projs993b/character.html</a></li>
<li><a href="http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/o/s/Los_cuentos_de_Canterbury_d034.html">http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/o/s/Los_cuentos_de_Canterbury_d034.html</a></li>
<li><a href="http://www.lecturafacil.net/file-storage/view/bones-practiques/bones-practiques-textos-narrativos/Contes_Canterbury.pdf">http://www.lecturafacil.net/file-storage/view/bones-practiques/bones-practiques-textos-narrativos/Contes_Canterbury.pdf</a></li>
<li><a href="http://www.canterburytales.org.uk/">http://www.canterburytales.org.uk/</a></li>
<li><a href="http://csis.pace.edu/grendel/projs4a/TALES.htm">http://csis.pace.edu/grendel/projs4a/TALES.htm</a></li>
</ul>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-8722161400835886222016-12-01T10:51:00.000-08:002016-12-03T09:38:07.063-08:00RENAIXEMENT (segle XVI-meitat del XVII)L'EDAT MODERNA implica una superació
de l'edat mitjana: es creen els grans estats
moderns basats en les monarquies absolutes, es passa del
teocentrisme a l'antropocentrisme (l'home com a centre de tot o
“humanisme”), es fan grans descobriments geogràfics (el Nou
Món), s'incrementa la importància dels doblers per ascendir
socialment, s'inicia la societat capitalista a partir del comerç i
la indústria, es qüestiona el poder de l'església (hi ha
escissions en el si del cristianisme, guerres de religió, la
Inquisició ataca les llibertats...); cap al segle XVIII s'iniciarà un nou moviment d'estudi, investigació, novetats
científiques... Per tant, hi ha <b>canvis ideològics importants que es
traslluiran en canvis en la literatura</b>. Podem distingir tres grans
períodes culturals/socials/literaris: el RENAIXEMENT, el BARROC i el NEOCLASSICISME (IL·LUSTRACIÓ).<br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-large;">RENAIXEMENT</span></b></div>
<b><span style="font-size: x-large;"></span></b><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FP09GSTb8pzrVfXmyOwnUmDV-Le5gtpM2c9ID3eufTHt9aNq39r37NvDMjlulI0fENEtlSFtUM3_gbQT0onETxAC21dz2rxo7jcJKjvleQyPjGtJU0K5_7ZZp9637_p9qd73cwrnKgc/s1600/el+naixement+de+Venus.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="250" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5FP09GSTb8pzrVfXmyOwnUmDV-Le5gtpM2c9ID3eufTHt9aNq39r37NvDMjlulI0fENEtlSFtUM3_gbQT0onETxAC21dz2rxo7jcJKjvleQyPjGtJU0K5_7ZZp9637_p9qd73cwrnKgc/s400/el+naixement+de+Venus.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El naixement de Venus de Botticelli</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<div>
<b><a href="http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/10/30/humanisme-i-renaixement/">Canvis ideològics:</a></b>
</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Expansió de l'HUMANISME, iniciat
a Itàlia des del segle XIV (Dant-Petrarca-Boccaccio) basat en la
visió de l'home com a centre del món per damunt el teocentrisme
medieval i en la importància de la raó per damunt de la fe.</div>
</li>
</ul>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTqMy_bfmGi81QJjU3vHXv_Vi72EnzqGVJ4cNmr17y7PAUpV-YZJFvetJaoetnbbIrBK7DV8VkH5tPrzyQpIgGUm8v26UN8iXs-XOlWxdFT0Lk3dUiJ5zxPWK5tMEvfDFyUn__0ArBGU/s1600/leonardo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghTqMy_bfmGi81QJjU3vHXv_Vi72EnzqGVJ4cNmr17y7PAUpV-YZJFvetJaoetnbbIrBK7DV8VkH5tPrzyQpIgGUm8v26UN8iXs-XOlWxdFT0Lk3dUiJ5zxPWK5tMEvfDFyUn__0ArBGU/s400/leonardo.jpg" width="377" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">L'home de Vitruvi de Leonardo da Vinci</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Augmenta el poder de les
monarquies i disminueix el poder de la noblesa: desapareix el
feudalisme en pro d'uns governs absolutistes.</div>
</li>
<li>La burgesia es consolida com a
classe emergent: s'enriqueix a partir del comerç.
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Conquestes: descobriment
d'Amèrica---- nou comerç---- canvi del comerç del Meditarrani a
l'Atlàntic.
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Concepció més racionalista:
</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
invenció de la impremta
(Gutemberg segle XV)---- més difusió de la cultura.
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Noves idees contràries a les
establertes---- guerres de religió (reforma, contrareforma,
escissions protestants...)</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Es prenen models dels clàssics:</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
gust pel món grecoromà.</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Descobriment de textos antics:
se'n fan reedicions, es recupera la mitologia, s'imita la sintaxi
llatina, s'introdueixen els gèneres de la literatura clàssica
(l'ègloga, l'oda, l'elegia...), així com el sonet del “dolç
estil nou” en les llengües modernes...
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
El llatí es pres com a model i
llengua “mare” i, a la vegada, es consoliden les llengües
europees com a llengües també de cultura.
</div>
</li>
</ul>
</li>
</ul>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">1. Esquematitza les <b>CARACTERÍSTIQUES
LITERÀRIES</b> del Renaixement que trobaràs al llibre a la pàgina 69.</span></div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcoyNZ80oG-D-yUMecYEjSeqPbR29DNGEJO_NRaws_DTYRudlFtmxRgxC3gU_jpFmJW-0O2xFLew__H6k5T8cqvPH_gGENMB3eE9s_dpXLd1VTTHOMMfc1Av4MW0XOgwIEzR5VxvxpRTY/s1600/ARQUITECTURA+DEL+ALTO+RENACIMIENTO+Y+EL+MANIERISMO.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcoyNZ80oG-D-yUMecYEjSeqPbR29DNGEJO_NRaws_DTYRudlFtmxRgxC3gU_jpFmJW-0O2xFLew__H6k5T8cqvPH_gGENMB3eE9s_dpXLd1VTTHOMMfc1Av4MW0XOgwIEzR5VxvxpRTY/s320/ARQUITECTURA+DEL+ALTO+RENACIMIENTO+Y+EL+MANIERISMO.jpg" width="320" /></a>Ja hem vist com el
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Renaixement">Renaixement</a> és una època de canvis profunds en què es desenvolupen
les ciències i les arts de manera destacada a partir de la
revalorització de la cultura grega i llatina. Es considera l'Edat
Mitjana com una època bàrbara i obscura que cal superar. En art destaquen els períodes del Quatrocento i el Cinquecento. </div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
La porta
d'obertura del Renaixement literari és l'HUMANISME, encetat pels
italians Dant, Petrarca i Boccaccio.
</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">2. Què és
l'humanisme? Defineix-lo.
</span></div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new";">3. </span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Completa una graella com aquesta
amb la informació que trobaràs al llibre sobre els autors més destacats de la <b>LITERATURA ITALIANA</b> d'aquesta etapa:</span>
</div>
<table border="1" bordercolor="#000000" cellpadding="4" cellspacing="0" style="height: 562px; width: 559px;">
<colgroup><col width="27"></col>
<col width="43"></col>
<col width="40"></col>
<col width="146"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="top">
<td width="11%"><div>
</div>
</td>
<td width="17%">AUTOR/A</td>
<td width="16%">Obra destacada
</td>
<td width="57%">Característiques/altres informacions</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%">POESIA</td>
<td width="17%">ARIOSTO</td>
<td width="16%"><div>
</div>
</td>
<td width="57%"><ul>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_UxxCTc16viwuu2soHe5UL-fVK_j8f_MBJX_dVnoiEnvSHT630bjSMhlIJ-B97ZHfBUL6618ABVg8fO50jybeDR7gMGJvvOWCtTgzNBdLZIV3mx-1M6Eh_GCtaZjTtP3FVH8AcVGwSg/s1600/ariosto.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4_UxxCTc16viwuu2soHe5UL-fVK_j8f_MBJX_dVnoiEnvSHT630bjSMhlIJ-B97ZHfBUL6618ABVg8fO50jybeDR7gMGJvvOWCtTgzNBdLZIV3mx-1M6Eh_GCtaZjTtP3FVH8AcVGwSg/s1600/ariosto.jpg" /></a>Poema èpic i cavalleresc en octaves.
<li>Pren la base de la tradició artúrica.<br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%"><div>
</div>
</td>
<td width="17%">T. TASSO</td>
<td width="16%"><i>Jerusalem alliberada</i></td>
<td width="57%"><div>
</div>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%"><div>
</div>
</td>
<td width="17%">P.BEMBO</td>
<td colspan="2" width="73%"><div>
</div>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%"><div>
</div>
</td>
<td width="17%">V.COLONNA</td>
<td width="16%"><div>
</div>
</td>
<td width="57%"><div>
</div>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%">PROSA</td>
<td width="17%">MAQUIAVEL</td>
<td width="16%"><i>El príncep</i></td>
<td width="57%"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKsjABx3rCsJZiUJQceXWyfb_UYxRwmcSJiPckjGI0LWF_43fgWPTcMpkAz1uredRV2EaSog6rxamwEnSXMdgsete3HVHBt4owupXVZsugR_EP_rU6j555N4PGL1cvqvwVzpWnItHbA0/s1600/maquiavel.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcKsjABx3rCsJZiUJQceXWyfb_UYxRwmcSJiPckjGI0LWF_43fgWPTcMpkAz1uredRV2EaSog6rxamwEnSXMdgsete3HVHBt4owupXVZsugR_EP_rU6j555N4PGL1cvqvwVzpWnItHbA0/s200/maquiavel.jpg" width="132" /></a></div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<div>
</div>
<br />
<br />
<br />
<br /></td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="11%"><div>
</div>
</td>
<td width="17%">CASTIGLIONNE</td>
<td width="16%"><i>El cortesà</i></td>
<td width="57%"><div>
</div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
4. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Contesta: </span></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quin dels autors anteriors és una
dona?
</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Què són els “bestiaris”?</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Fins a quin punt té importància
la mitologia en les obres renaixentistes?</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new";">5. <b>Literatura castellana</b>. Contesta:</span></div>
<ul>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSDxwohqaxLMRzxNz7AwCPvJUJgzghELKWxi_FPjtxgsfMrZZUb5sKGcfUPmK4xgbtrUTAZTGd7nD0PwjAt_RG3XwBfhnfAezNRZTx4u_nB63aETharCkm7DnyrO2V8anCoUVp8esWLSU/s1600/Lazarillo_de_Tormes.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgSDxwohqaxLMRzxNz7AwCPvJUJgzghELKWxi_FPjtxgsfMrZZUb5sKGcfUPmK4xgbtrUTAZTGd7nD0PwjAt_RG3XwBfhnfAezNRZTx4u_nB63aETharCkm7DnyrO2V8anCoUVp8esWLSU/s320/Lazarillo_de_Tormes.gif" width="202" /></a>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quins autors de la literatura
castellana destacaren en poesia?
</span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">
</span>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quina importància tengué el
“Càntic dels càntics” bíblic en la seva obra?
</span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">
</span>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Per què es diu que Garcilaso és
l'ideal cortesà?
</span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">
</span>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quin poeta italià pren com a
model Garcilaso?
</span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">
</span>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quin gènere literari apareix a
Espanya al segle XVI? Resumeix la informació sobre aquest gènere
si sobre el <i>Lazarillo de Tormes</i><span style="font-style: normal;">
que trobaràs a la pàgina 74-75.</span></span></div>
</li>
</ul>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div>
En la <b>literatura
portuguesa</b> hem de destacar CAMÔES, que amb la seva obra <i>Os
Lusiadas </i><span style="font-style: normal;">crea una gran epopeia
nacional a imitació de l'Eneida de Virgili. </span></div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDfarT0r8BKY-_SeR90QYakcN3kkUt3yNTzMewAd-4QuuvRuR7cWkQgDqFO44TffMDjaG2i2AFjYCXj4Dpwv0gJGRmxFeYyUqSqdabLEhiXpX3zoZWk3gnnEOWkBMK_w2H1IvQL_WZW2o/s1600/montaigne.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDfarT0r8BKY-_SeR90QYakcN3kkUt3yNTzMewAd-4QuuvRuR7cWkQgDqFO44TffMDjaG2i2AFjYCXj4Dpwv0gJGRmxFeYyUqSqdabLEhiXpX3zoZWk3gnnEOWkBMK_w2H1IvQL_WZW2o/s1600/montaigne.jpg" /></a>En la<b> literatura
francesa</b> destacam la poesia de Pierre RONSARD i la introducció del
nou gènere literari de l'ASSAIG de mans de MONTAIGNE. La prosa
prendrà un nou camí amb l'obra de RABELAIS.</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
6. <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Contesta:</span></div>
<ul>
<li><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Què és “La Pléiade”? Qui el va fundar? Què propugnava?</span></div>
</li>
</ul>
<ul>
<li><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quin és el lema personal de Montaigne, autor dels<i> Essais</i><span style="font-style: normal;"> (</span><i>Assaigs</i><span style="font-style: normal;">) i què exemplifica?</span></span></div>
</li>
</ul>
<ul>
<li><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Anota les característiques de l'assaig com a gènere específic que trobaràs a la pàgina 78-79 del llibre.</span></span></div>
</li>
</ul>
<div>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-size: large;">François RABELAIS</span> (?1494-1553). </b>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xVPzJVUL68t_A9UcA4sHgr9BF8g6NQVajrVFG4MF8dTGnmB7vg_BLY5bZjPE9g5INeeQLlaj9g5oHOjpMdbB3DyV5iVuKyzFnYLtNY5-kjIwspB10niiNVa4DqM_qRNQIM-i6XYKWyM/s1600/rabelais-color.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8xVPzJVUL68t_A9UcA4sHgr9BF8g6NQVajrVFG4MF8dTGnmB7vg_BLY5bZjPE9g5INeeQLlaj9g5oHOjpMdbB3DyV5iVuKyzFnYLtNY5-kjIwspB10niiNVa4DqM_qRNQIM-i6XYKWyM/s1600/rabelais-color.gif" /></a>Fill de família
benestant, nasqué en un poblet entre Poitiers i Tours. S'interessà
per la llengua i la cultura grega i pel nou corrent humanista
d'Erasme. Inicià la carrera eclesiàstica, però l'abandonà i
estudià medicina. S'establí a París i publicà, el 1532, amb el
pseudònim “Alcofribas Nasier” la primera part de la seva gran
novel·la <i><b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Rabelais">Gargantua i Pantagruel</a></b></i><span style="font-style: normal;">,
serà el model de novel·la humanista. </span>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Aquesta
història parteix d'un conte anterior de l'autor en què explicava la
vida d'un gegant medieval anomenat Gargantua. </span>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Posteriorment
situà el primer volum com a segona part i escrigué la primera,
</span><i>Gargantua. </i><span style="font-style: normal;">Li seguiren
dos volums més, i sense usar pseudònim i foren condemnats per La
Sorbona perquè es posicionava a favor de l'evangelisme. Després de
mort aparegué un cinquè volum. </span>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">A
més de la comicitat, Rabelais demostra en aquesta obra el gran
coneixement que té dels clàssics i de temes de la seva actualitat
com la llengua, la religió, l'educació, la justícia... que tracta
notablement. Així, davall aquesta aparença humorística (desbarat,
deformació...) hi ha un missatge de tolerància en contra de
l'obscurantisme religiós. Se sap que influí en Voltaire en relació
a la lluita contra el dogmatisme, la intolerància i la superstició.
</span>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Com
a anècdota podem dir que Rabelais fou un dels precursors de
l'avantguardisme, ja que comptam amb alguns cal·ligrames fets seus.
</span>
</div>
<br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">7. Escriu els títols sencers dels diferents volums de l'obra de Rabelais.</span></span></div>
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"></span><br />
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-style: normal;">8. Resumeix en cinc línies l'argument de </span><i><a href="http://www.wikilingua.net/ca/articles/g/a/r/Gargant%C3%BAa_y_Pantagruel_c7e2.html">Gargantua i Pantagruel</a></i><span style="font-style: normal;">.</span></span></div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-style: normal;">9. En què consisteix el "pantagruelisme"?</span></span></div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-style: normal;">10. Escriu el nom d'alguns escultors, arquitectes i pintors més destacats de l'etapa <a href="http://www.blogger.com/%3Ciframe%20src=%22http://www.slideshare.net/slideshow/embed_code/10444232%22%20width=%22427%22%20height=%22356%22%20frameborder=%220%22%20marginwidth=%220%22%20marginheight=%220%22%20scrolling=%22no%22%20style=%22border:1px%20solid%20#CCC;border-width:1px%201px%200;margin-bottom:5px%22%20allowfullscreen%20webkitallowfullscreen%20mozallowfullscreen%3E%20%3C/iframe%3E%20%3Cdiv%20style=%22margin-bottom:5px%22%3E%20%3Cstrong%3E%20%3Ca%20href=%22http://www.slideshare.net/mmmkaz/renacimiento-curso%22%20title=%22Renacimiento%20curso%22%20target=%22_blank%22%3ERenacimiento%20curso%3C/a%3E%20%3C/strong%3E%20from%20%3Cstrong%3E%3Ca%20href=%22http://www.slideshare.net/mmmkaz%22%20target=%22_blank%22%3Emmmkaz%3C/a%3E%3C/strong%3E%20%3C/div%3E">Renaixentista</a>. </span></span></div>
<div>
</div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-51094584298567865112016-11-12T11:06:00.000-08:002016-11-13T07:58:47.573-08:00LITERATURA MEDIEVAL: INTRODUCCIÓ<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b>EDAT MITJANA</b>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Període molt llarg: se situa
normalment entre el 476 -caiguda de l'imperi Romà- sota l'imperi
germànic i el 1453 -caiguda de Constantinoble en mans dels turcs.</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Mescla de diferents fets,
característiques socials, culturals.... -----> diferents
tendències en literatura.</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Inicis: domini del teocentrisme
cristià i estructura social feudal de cavallers i senyors,
eclesiàstics i pagesos. La literatura té finalitat moral i
religiosa. S'usa el llatí escrit.</div>
</li>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2jtzP_AOxUE7DlkdTd-HZ6f2mKms2VoF3G36X6s0uFoKT7yj78nJ-8WyUZxtPPbVqzl4In9zkH-4tQn3_KMeFU8QIEFcalpxS2rwHJLzR1LS4aXXhR9M8tTkF_WcVwlefxC95MCHjf4/s1600/el-pantocrator-de-san-clemente-de-tahull1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhR2jtzP_AOxUE7DlkdTd-HZ6f2mKms2VoF3G36X6s0uFoKT7yj78nJ-8WyUZxtPPbVqzl4In9zkH-4tQn3_KMeFU8QIEFcalpxS2rwHJLzR1LS4aXXhR9M8tTkF_WcVwlefxC95MCHjf4/s200/el-pantocrator-de-san-clemente-de-tahull1.jpg" width="169" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
A partir del segle XII: burgesia
(enriquiment de les ciutats) i noblesa (poder i esplendor). Nova
mentalitat: literatura profana i elitista. Literatura trobadoresca,
de cavalleries...</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Avanços culturals, progrés
econòmic, comerç...</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Aparició de literatura en
llengües “vulgars”: literatures nacionals europees.
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
França: centre de renovació
espiritual.
</div>
</li>
</ul>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Al final de l'Edat Mitjana: inicis
de l'humanisme. Antropocentrisme.</div>
</li>
</ul>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Literatura_medieval">Literatura</a>:</div>
<ul>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMevzhliWd1zFjA3v6swwszugdE40kNbfa6hTfcUjHyN4vGTseuMXNc8SkR2TtTMCmkW2xGORFyDMWPaaS9XQ-jYYdzoHMPg-eHBw6e_EctPZnVy26s9FQJv0-AKeB-bUc2QsNCwo7xPg/s1600/calligraphie02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><br /></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMevzhliWd1zFjA3v6swwszugdE40kNbfa6hTfcUjHyN4vGTseuMXNc8SkR2TtTMCmkW2xGORFyDMWPaaS9XQ-jYYdzoHMPg-eHBw6e_EctPZnVy26s9FQJv0-AKeB-bUc2QsNCwo7xPg/s1600/calligraphie02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="231" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMevzhliWd1zFjA3v6swwszugdE40kNbfa6hTfcUjHyN4vGTseuMXNc8SkR2TtTMCmkW2xGORFyDMWPaaS9XQ-jYYdzoHMPg-eHBw6e_EctPZnVy26s9FQJv0-AKeB-bUc2QsNCwo7xPg/s320/calligraphie02.jpg" width="320" /></a>Segons els diferents grups socials:<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Bellatores:<b> literatura cortesana i cavalleresca.</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Oratores:<b> literatura moral o doctrinal</b>.</div>
Laboratores: <b>literatura popular</b>. Literatura oral: per exemple èpica (“Chanson de Roland”, “Cantar del Mío Cid”...)<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b>Aportació de l'edat mitjana a la literatura occidental</b>:</div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
POESIA TROBADORESCA.</div>
</li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzdiw49uE0lambZYr3ojUTYrZVnfZPDm8W3p-r2K1_xu-0cPqNDQZ5RP8C_-uROFTgpDq7hNEYg7N1F8v_evBD-OvBu3C1ZT56WknmD2fE36BhmgqcdpknsHEJ5yrtW47kHj-KCCho3w/s1600/cantigas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="253" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCzdiw49uE0lambZYr3ojUTYrZVnfZPDm8W3p-r2K1_xu-0cPqNDQZ5RP8C_-uROFTgpDq7hNEYg7N1F8v_evBD-OvBu3C1ZT56WknmD2fE36BhmgqcdpknsHEJ5yrtW47kHj-KCCho3w/s320/cantigas.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
DOLCE STIL NOVO: nova mentalitat
humanista.</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
MATÈRIA DE BRETANYA.</div>
</li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYzT6asIFEft3G214psaO-0jutvhWZil7LNkBjCAQzkkvyx-uO2DOd3GGj0CwKqS-np5_BoY_6zNPVI5RIqPKtbllaHv-n_dMhchkouT_pwJu2ZYz8v9MLdllonSj59FMlq87iYBJFno/s1600/rey_arturo%5B1%5D.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgNYzT6asIFEft3G214psaO-0jutvhWZil7LNkBjCAQzkkvyx-uO2DOd3GGj0CwKqS-np5_BoY_6zNPVI5RIqPKtbllaHv-n_dMhchkouT_pwJu2ZYz8v9MLdllonSj59FMlq87iYBJFno/s400/rey_arturo%5B1%5D.jpg" width="400" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div>
</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Hi ha també influències de la
<b>LITERATURA ORIENTAL</b>?</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A través de l'Al-Andalus ens arribaren
influències d'obres orientals. Copistes i traductors escriuen en
àrab obres gregues (les Faules d'Isop, Aristòtil...), hindús (per
exemple <a href="https://sites.google.com/site/espaipoch/l-india/panchatantra">PANCHATRANTA</a>
, Sendebar), perses.... Per exemple el <a href="http://salvadorjafer.net/xarqand/literatura/diclitislamC.htm">Calila i Dimna</a>, una
col·lecció d'apòlegs d'origen indi que seran llegits en àrab per
autors com Ramon Llull. Segurament també degueren conèixer <i><a href="http://www.vilaweb.cat/media/imatges/AREES/biblioteca/1001/intro.html">Les mil i una nits</a></i>: recull de faules, anècdotes, refranys, contes (<i>Simbad el mariner, Alí-Babà i els 40 lladres, Aladí i la llàntia meravellosa)</i>... de fonts
diverses, i autors desconeguts, que és dividida en mil i un capítols cap al segle XIV dins una història “marc”. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Les_mil_i_una_nits">Quina?</a><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://img.youtube.com/vi/yvS_WOYAquM/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://youtube.googleapis.com/v/yvS_WOYAquM&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://youtube.googleapis.com/v/yvS_WOYAquM&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/-UZjpq19uZQ?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/42MkbdJe7f0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/fCGF3O-utYk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
</div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-72400227263240465352016-11-12T10:00:00.000-08:002016-11-15T08:12:56.805-08:00POESIA TROBADORESCA. <div style="text-align: center;">
<b>TROBADOR, JOGLAR I FINA AMOR</b></div>
<br />
<a href="http://www.auques.cat/passi.php?auca=trobadors">AUCA DELS TROBADORS</a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1kvQ05_KnTZRPMY4gFjMLcZxGj-WK0hY0Rn_Q0pw-wiiYzDzk-WEo1uMSVTS6XbZmHH5WX7rocw2akGjuU4PH5tYWYw-6X5bHDmUBjSzY5UonylJ4kMIWij-wTujXQkb_e-sOwH_oUo/s1600/000062690.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhk1kvQ05_KnTZRPMY4gFjMLcZxGj-WK0hY0Rn_Q0pw-wiiYzDzk-WEo1uMSVTS6XbZmHH5WX7rocw2akGjuU4PH5tYWYw-6X5bHDmUBjSzY5UonylJ4kMIWij-wTujXQkb_e-sOwH_oUo/s200/000062690.png" width="154" /></a></div>
<br />
POESIA TROBADORESCA:<br />
<ul>
<li>primera poesia culta en llengua vulgar. S'escriu en occità i és acompanyada de música.</li>
<li>composicions poètiques i musicals creades per trobadors en llengua occitana (provençal) entre els segles XII i XIII i que tengueren el màxim interès en les corts medievals del sud francès, Catalunya i nord d'Itàlia. </li>
<li>Se'n conserven unes 2500 d'uns 350 poetes (alguns anònims). Es troben en <b>CANÇONERS</b> (uns 100) i, a més dels poemes, inclouen en alguns casos la notació musical i també la VIDA (breu biografia del trobador, a vegades llegendària) i la RAZÓ (motiu o explicació dels poemes). </li>
</ul>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWoltF19JnhfCncizw10W4ElM_29SyEu8eGj-fEB30Y1SRx62qt0cnnPckAO2pMcKVxZph-f1K6eExANErHdwZPXQ8wrQhx0b3My41v-3sijBqNYAzU_pS_H9tpj6foPNo_a7ZSYl4evU/s1600/ventadorn.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWoltF19JnhfCncizw10W4ElM_29SyEu8eGj-fEB30Y1SRx62qt0cnnPckAO2pMcKVxZph-f1K6eExANErHdwZPXQ8wrQhx0b3My41v-3sijBqNYAzU_pS_H9tpj6foPNo_a7ZSYl4evU/s320/ventadorn.jpg" width="320" /></a></div>
<ul>
<li>El<b> tema bàsic</b> de la poesia trobadoresca és l'<b>AMOR CORTÈS</b> (o FINA AMOR):</li>
<ul>
<li>Representava lúdicament(com un joc retòric) una relació de vassallatge entre el trobador i la dama (normalment casada), a qui jurava servei i fidelitat. </li>
<li>Personatges de l'AMOR CORTÈS: hom, midons o domna, gilós, lausengiers... </li>
<li>Ús del senhal per amagar el nom de la dama.</li>
</ul>
</ul>
<br />
<ul>
<li><a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/paraules/pantalla3.htm"><b>Gèneres </b>bàsics de la poesia trobadoresca:</a> CANÇÓ, TENÇÓ, ALBA, BALADA, PLANY, SIRVENTÈS... </li>
<li><b>Estils</b> de "trobar":</li>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrxAHTcJn_N7twMLigRlKDAdpPerlYKazcYuq8yaJU1-LzaWu-J6o7PIwT_uV1gBPe-mV8cXGlTUJhOvPVyA0wVP2rXxewqBVwdtufUxewr_r18r3gpMFMmvo2EsnF42_cJbXwLeO84Ds/s1600/trobadors_musics.gif" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhrxAHTcJn_N7twMLigRlKDAdpPerlYKazcYuq8yaJU1-LzaWu-J6o7PIwT_uV1gBPe-mV8cXGlTUJhOvPVyA0wVP2rXxewqBVwdtufUxewr_r18r3gpMFMmvo2EsnF42_cJbXwLeO84Ds/s320/trobadors_musics.gif" width="320" /></a></div>
<ul>
<li>trobar RIC: és una poesia molt difícil perquè està molt carregada formalment.</li>
<li>trobar CLUS: és una poesia difícil perquè presenta dificultats de contingut, és mala d'entendre.</li>
<li>trobar LLEU: és una poesia senzilla, de caire més popular i bona d'entendre. </li>
</ul>
</ul>
<ul>
<li>Pàgines informatives: </li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/tema/els-trobadors">ELS TROBADORS</a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz">LES TROBAIRITZ</a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/trobadors.htm">POESIA TROBADORESCA</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQHwJqEwsb_JtUOgm2eu0DlFMZSR_qM6t76-X7BgQttd-YtUbZwDq6fRO-8JwFUoCl0E22o1YrpkS7ZGmmOiYwC8c7Og82x1vkCCfzscXUxOGVlD6wNEqdGFMTWJPMVZEqJDzx-W0L08/s1600/cc-01-les-trobairitz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjzQHwJqEwsb_JtUOgm2eu0DlFMZSR_qM6t76-X7BgQttd-YtUbZwDq6fRO-8JwFUoCl0E22o1YrpkS7ZGmmOiYwC8c7Og82x1vkCCfzscXUxOGVlD6wNEqdGFMTWJPMVZEqJDzx-W0L08/s200/cc-01-les-trobairitz.jpg" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://drive.google.com/file/d/0B5yUlcbT3BsqVnlXMFJGZEc3Wm8/view?usp=sharing">TREBALL SOBRE LES TROBAIRITZ "La fin'amors des del punt de vista femení" (</a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<ul>
<li>Enllaços a poemes musicals:</li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=116&titol=703">GUILLEM DE BERGUEDÀ: Cançoneta leu i plana </a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=116&titol=705">GUILLEM DE BERGUEDÀ: "Amic marquès..."</a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?autor=389&titol=458">CERVERÍ DE GIRONA</a></div>
<br />
<br />
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
<span style="font-size: small;"><b>Activitats</b></span> (ajuda't del llibre de text i d'altres fonts):</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
1. Què vol dir <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=trobar&operEntrada=0">"trobar"</a>?</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
2. Distingeix TROBADOR i JOGLAR.</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
3. Qui foren les TROBAIRITZ? Engfanxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.</div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple. </div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
6. Llegeix la informació sobre el trobador <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0009493">BERNAT DE VENTADORM</a></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace;">
Llegeix els textos que apareixen al llibre de text (pàg.42-43) i realitza'n les activitats. </div>
<br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-8142740157760338202016-11-12T09:00:00.000-08:002016-11-13T07:59:54.870-08:00Trobadors activitats<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">Activitats:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>Activitats</b></span>
(ajuda't del llibre de text i d'altres fonts):</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">1.
Què vol dir <a href="http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=trobar&operEntrada=0">"trobar"</a>?</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">2.
Distingeix TROBADOR i JOGLAR.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">3.
Qui foren les TROBAIRITZ? Enganxa algun poema trobadoresc que sigui
creat per una trobairitz.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">4.
Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">5.Defineix
els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n
algun exemple.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">6.
Llegeix la informació sobre el trobador <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0009493">BERNAT
DE VENTADORM</a></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Llegeix
els textos que apareixen al llibre de text (pàg.42-43) i
realitza'n les activitats. </span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Solucions
</span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">1-
És l'art
de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música,
propi dels trobadors.
</span></span>
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">2-
Diferències entre Joglar i Trobador.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<table border="1" bordercolor="#000000" cellpadding="4" cellspacing="0" rules="COLS">
<colgroup><col width="85"></col>
<col width="85"></col>
<col width="85"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="TOP">
<td rowspan="2" width="33%"><span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">DIFERÈNCIES
</span></span>
</span></td>
<td width="33%"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">JOGLAR</span></span></td>
<td width="33%"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">TROBADOR</span></span></td>
</tr>
<tr valign="TOP">
<td width="33%"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">És
un intèrpret de les composicions d'altri. Fa referència
a cantaires, artistes ambulants.</span></span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">Divulgava
els poemes que havien elaborat els trobadors, feien acrobàcies,
malabarismes, eren com uns bufons.</span></span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span></td>
<td width="33%"><span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">És
el creador de les peces literàries i musicals, interpreta
la seva pròpia obra. </span></span>
</span><br />
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">En general
es dedicaven sobretot a la composició, on els temes
principals eren l'amor cortès i l'esperit cavalleresc dels
herois de les croades. </span></span>
</span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Així
que el trobador escrivia poesia, en occità, per ser
cantada. </span></span>
</span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Amb un
llenguatge més culte, per això no escrivien en
català com ho feien els joglars. </span></span>
</span></td>
</tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">Aquí
deix una estrofa del llibre d'Alexandre que distingeix entre els
gèneres de poesia més culte ( clergues) i la més
popular ( joglars ).</span></span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="CENTER">
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: white; font-size: small;"><i>''Mester
traigo fermoso, non es de joglaría,</i></span></span></div>
<div align="CENTER">
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: white; font-size: small;"><i>mester
es sin pecado, ca es de clerezía</i></span></span></div>
<div align="CENTER">
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: white; font-size: small;"><i>fablar
curso rimado por la quaderna vía,</i></span></span></div>
<div align="CENTER">
<span style="font-family: "arial";"><span style="color: white; font-size: small;"><i>a
sílabas contadas, ca es grant maestría.''</i></span></span></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif; font-size: x-small;">3.
Qui foren les TROBAIRITZ? Enganxa algun poema trobadoresc que sigui
creat per una trobairitz.</span><br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "century gothicf" , sans-serif;"><a href="http://lletra.uoc.edu/ca/tema/les-trobairitz">Les trobairitz</a> van ser poetes catalanes, occitanes i nord-italianes del
segle XII. Han estat poc estudiades i traduïdes en comparació
amb <a href="http://www.slideshare.net/Manelic/la-poesia-trobadoresca-presentation#btnNext">els trobadors</a>, contemporanis de la seva època. </span></span></span>
</span><br />
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="color: white; font-family: "century gothicf" , sans-serif;">Són
conegudes : Azalais de Porcairagues,Castelloza o la Comtessa de Dia.</span></span></span><br />
<span style="color: white;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "century gothicf" , sans-serif;">Les
trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que
sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que
sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per
ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a
l'Edat Mitjana. Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat,
en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals
''l'amor cortès" era cantar a les dones dels seus amos,
les trobairitz cantaven per al gust propi per la bellesa o
directament als seus estimats. Les trobairitz varen dirigir, sense
lleis, les qüestions amoroses de les corts. </span></span></span>
</span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div align="CENTER" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "utopia" , "palatino linotype" , "palatino" , serif;"><span style="font-size: x-small;"><i><span style="color: white; font-family: "century gothicf" , sans-serif;">Voldria
tenir el meu cavaller<br />una nit, nu en els meus braços<br />i
que ell es tingués per feliç<br />només que jo li
fes de coixí.<br />Li dono el meu cor, el meu amor,<br />el meu
judici, els meus ulls<br />i la meva vida.<br />Bell amic, amable i
bo.<br />quan us tindré en el meu poder?<br />I que jagués
amb vos un vespre<br />i que us donés un bes amorós.<br />Sapigueu
que tindria gran desig<br />que us tingués en lloc del
marit,<br />només que m'haguéssiu concedit<br />de fer tot
això que jo voldria.</span></i></span></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div align="RIGHT" style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "georgia" , "utopia" , "palatino linotype" , "palatino" , serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;"><u>Comtessa
de Dia</u></span></span></div>
<div align="RIGHT" style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">La
Comtessa de Dia escriu aquest poema pel seu amant. Com la majoria
dels poemes de trobadors i trobairizs es reflecteix l'amor cortès,
l'amor de desitjar, de somiar més enllà de classes
socials, més enllà del destí. Entre els dos hi
ha una relació amorosa i adúltera. Ella el desitja
apassionadament i ho expressa de forma senzilla sense fer servir
paraules rebuscades. Desitja tenir-lo al costat, tenir-lo com a marit
per sempre més.</span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zwEjVGdZbG3mYc5aLHvOPt-LswGLIjvnGhVwOTzIGwxhuZRhmh7pE96wzMqVuuRxvo2lktlXYX4UYnk4uV_Mi5qCBudBIfi-omkcje8hHYRSUaRjWp4oZOcEYYkTxnzuze7roDwtujk/s1600/descarga.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="color: white;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh8zwEjVGdZbG3mYc5aLHvOPt-LswGLIjvnGhVwOTzIGwxhuZRhmh7pE96wzMqVuuRxvo2lktlXYX4UYnk4uV_Mi5qCBudBIfi-omkcje8hHYRSUaRjWp4oZOcEYYkTxnzuze7roDwtujk/s320/descarga.jpg" width="320" /></span></a></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">4.
Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">La
convenció més important de la poesia trobadoresca és
la <<fina amor>> o <<<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Amor_cort%C3%A8s">amor cortès</a>>>.
Consisteix en un codi estètic per mitjà del qual
s'expressen els matisos d'una relació amorosa entre el
trobador i una dama ( midons ) de la qual tracta de merèixer
mercè. En realitat, el trobador viu una relació de
vassallatge, ja que ret homenatge a la dama. Ara bé, es crea
un triangle en aparèixer un opositor: el marit ( gilós
), que vol descobrir la relació i posar-hi fi. El poeta pot
comptar amb l'ajut d'un escuder, mentre que el gilós fa servir
els espietes ( lausengiers ) per saber tot el que passa.</span></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">5.Defineix
els principals gèneres de <a href="http://html.rincondelvago.com/poesia-trovadoresca.html">la poesia trobadoresca</a>. Adjunta'n
algun exemple</span>.</span></div>
<h2>
<span style="color: white;"><a href="http://www.blogger.com/blogger.g?blogID=460458686852317292" name="G.C3.A8neres"></a><span style="font-family: sans-serif;"><span style="font-size: medium;">Gèneres</span></span></span></h2>
<ul>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>La
cançó:</b> Expressava l'amor entre un cavaller i midons,
que era la dama el qual estava enamorat. Està
composta per un nombre que oscil · la entre 5 o 7 cobles o
estrofes amb una o dues tornades i el nombre de versos es variable.</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>Plany:</b>
Era un reconeixement per a la mort d'algú.</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>El
sirventès:</b> Era un poema bèl·lic on es criticava el
castell contrari amb matís
satíric, generalment la seva temàtica és
política, és la forma per la qual el trobador expressa
el que pensa sobre la realitat que l'envolta.</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">Lament
fúnebre</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>L'alba:</b>
Separació d'una parella al dematí quan han passat la
nit junts.</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">L'alba
religiosa</span></div>
</li>
<li><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>La
pastorel·la:</b> La trobada d'una pastora amb un cavaller i on
passen coses...suposa una
idealització bucòlica de l'estimada, sempre sota
pseudònim.</span></div>
</li>
<li><span style="color: white;"><b style="font-family: "Century gothic", sans-serif; line-height: 0.5cm;">La
Balada :</b><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif; line-height: 0.5cm;"> tipus de poesia més popular destinada a acompanyar un ball.</span></span><div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
</div>
</li>
</ul>
<div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
</div>
<ul>
<li><span style="color: white;"><b style="font-family: "Century gothic", sans-serif; line-height: 0.5cm;">La tençó: </b><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif; line-height: 0.5cm;">una espècie de debat poètic en què dos trobadors ( trobairizs ) discuteixen sobre un tema normalment amorós. </span></span></li>
</ul>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div style="border: currentColor; line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm; padding: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b><br /></b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">Però
hi ha moltíssims altres gèneres: comjat (comiat), escondit (protesta
d'innocència), descort (desacord), l'estampida, cançons
destinades a l'acompanyament de la dansa.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;">Ex: ALBA- D'autor anònim i d'una sola estrofa que condensa
perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa
molts més versos, que detallen les sensacions del cavaller i
de la dama abans de separar-se deprés d'haver passat la nit junts.</span><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">I</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">Quan lo rosinhols escria</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">ab sa part la nueg e.l dia,</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">yeu suy ab ma bell'amia</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">jos la flor,</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">tro la gaita de la tor</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">escria: "Drutz, al levar!</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar."</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">I</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">Quan el rossinyol refila</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">amb sa parella de nit i de dia</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">jo estic amb ma bella amiga</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">sota la flor,</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">fins que el guaita de la torre</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">crida: "Amants, a llevar-se!</span></i></div>
<div align="CENTER">
<i><span style="color: white;">que jo veig l'alba i el dia clar."</span></i><br />
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;">6.
Llegeix la informació sobre el trobador <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0009493">BERNAT
DE VENTADORM</a></span></span></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: white; font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div style="line-height: 0.53cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
Sara Marcohttp://www.blogger.com/profile/01684304440245884093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-80894436845246738822016-11-12T08:00:00.000-08:002016-11-13T08:00:26.801-08:00EL CICLE ARTÚRIC: la MATÈRIA DE BRETANYALA NOVEL·LA DE CAVALLERIES. EL ROMANÇ DE TRISTANY I ISOLDA<br />
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
L'inici de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_de_cavalleries">la novel·la de cavalleries</a> fou lent: la seva base prové de les novel·les
sobre l'antiguitat.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
A partir de les adaptacions anomenades
<i>roman</i>, es volia indicar que passaven d'una obra llatina a una llengua
romànica. El concepte "roman" acabà significant 'novel·la'.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
De textos que refeien l'antiguitat i/o la tradició clàssica (l'anomenada "Matèria de Roma") en tenim exemples com :</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-La guerra de Troia--><i>Roman de Troie</i> (1165) </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
-Alexandre de Macedònia--><i>Roman d'Alexandre</i> (1180-1190)</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiznMblJmNAXbSmWO6i2-3zGzpGU_NmMGGl9Qa-EuUWwXpjwlBlZOeolhyphenhyphenVGo17n1jtwUHk7eNQKwkGXnMy4GiZzIZjOh11jlrYVDyiF_BX-PptW11nXLQ1Mbq_MHfK3hCjJbiNtROwdpg/s1600/roman+de+troie.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiznMblJmNAXbSmWO6i2-3zGzpGU_NmMGGl9Qa-EuUWwXpjwlBlZOeolhyphenhyphenVGo17n1jtwUHk7eNQKwkGXnMy4GiZzIZjOh11jlrYVDyiF_BX-PptW11nXLQ1Mbq_MHfK3hCjJbiNtROwdpg/s320/roman+de+troie.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Roman de Troie</td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
L'obra de <i><a href="http://perso.wanadoo.es/ricardo.cob/gadaljun2001.htm">Chrétien de Troyes</a></i> representa la culminació del cicle artúric. El 1225, Walter Map recopilà tot el material artúric en prosa i llengua francesa i l'anomenà <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Lanzarote-Grial">Vulgata</a></i>.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
CANÇONS DE GESTA: POEMES ÈPICS</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
No s'ha de confondre la novel·la artúrica amb les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_gesta">cançons de gesta</a>. Aquestes són poemes èpics compostos en llengua romànica entre els segles XII I XIII, que es transmetien oralment. Estaven dedicats a herois i a les seves conquestes. Es tracta d'una poesia narrativa popular i tradicional cantada sobre uns personatges i uns fets que solen tenir un lleu punt de partida històric i que es convertiran pròximament en llegendaris. Narrades per joglars a tot erreu d'Europa, els temes estan sempre relacionats amb les històries i les llegendes del poble. El joglar improvisa oralment amb ajuda de recursos i fa servir uns tipus d'estratègies per mantenir l'atenció del públic.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0166385" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0iYQ9PRfnjHEB1jBEovPSI-7pJ6ewoxLiR396hE4I6jzZQ1Ml20Wk4KAcgsxd60-Ms8geEngDPChiUlgt7UYJAE23vUIFAgQnVLdoBtm5P87Ej2SbakQM-Ye7gj2YkbsaYNyP-JwaslQ/s1600/gestajj.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0166385">Cant dels Nibelungs</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: large;">Els poemes èpics europeus serien:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<ul>
<li><span style="font-size: large;">Dins l'èpica germànica: el poema anglès<i> Beowulf</i> i el cant dels <i>Nibelungs</i>.</span></li>
<li><span style="font-size: large;">I dins l'èpica romànica : la <i>Cançó de Rotllan</i> i <i>el Cantar de Mío Cid.</i></span></li>
</ul>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Aquí us deixam un vídeo de la pel·lícula <i>Beowulf </i>de l'any 2007.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/FKlnLsRgLGc?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
I una adaptació d'una òpera de Wagner del "Cant dels Nibelungs".<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/DrkiwoFMz48?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Altres enllaços d'interès:<br />
<a href="http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com.es/2011/11/les-cancons-de-gesta-i-la-novella.html">-Les cançons de gesta i la novel·la artúrica.</a><br />
<a href="http://parnaseo.uv.es/lemir/revista/revista11/13aguilar_miguel.pdf">-L'èpica en les cançons de gesta.</a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Ens centrarem més en <i><a href="http://es.tiching.com/link/57266">La cançó de Rotllan</a></i>: la versió més antiga que es
conserva d'aquesta cançó és al manuscrit
d'Oxford i fou recollida pel normand Turold.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El poema recrea, tres segles després,
un fet històric esdevingut l'any 778 a Roncesvalles.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Can%C3%A7%C3%B3_de_Rotllan">La cançó de Rotllan</a></i> gira
al voltant de tres eixos temàtics:
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
·L'exaltació de la
cavalleria.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
·La crida a la guerra contra els
infidels.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
·El càstig de la traïció,
molt lligat a la concepció feudal: es trenca la fidelitat
obligada del vassall envers el seu senyor.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijVik2aP58yzCF8_qfqNz3XYgIhPPHhhp44r140Y5BJUul3EstKHqaMSX3i1cTXJyz_R5b9hvG3HiOKUFOyPWDNViWEzExjalczxy_SNmRghTmwjvey9DcEdEAEdb2yDfXkfwhTR_rvb8/s1600/Roland.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijVik2aP58yzCF8_qfqNz3XYgIhPPHhhp44r140Y5BJUul3EstKHqaMSX3i1cTXJyz_R5b9hvG3HiOKUFOyPWDNViWEzExjalczxy_SNmRghTmwjvey9DcEdEAEdb2yDfXkfwhTR_rvb8/s1600/Roland.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://www.xtec.cat/~fmota/lit.%20cat.%20batx/04%20la%20literatura%20medieval.htm">La cançó de Rotllan</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
S'estructura en 4 parts:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
1-La traïció de Ganeló.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
2-La derrota i la mort de Rotllan.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
3-La victòria de Carlemany.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
4-El càstig de Ganeló.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Els recursos expressius que s'utilitzen
són els propis de l'èpica, és a dir, la fantasia
i hipèrboles èpiques; ritme monòton i repetitiu a partir de sèries de versos decasíl·labs
de rima assonant; frases breus i coordinades; descripcions
sintètiques que destaquen pel seu patetisme i emoció
poètica; lèxic precís, poc figurat; ús
d'epítets èpics; referències a l'auditori
present; paral·lelismes, comparacions i fórmules
literàries que es van repetint. </div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/N7MJMeIyotg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Abans de començar amb les
novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleria, presentam
un requadre comparatiu de les cançons de gesta i la novel·la
de cavalleries.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<u><b>Cançó de gesta</b></u> <a href="http://www.wikiteka.com/document/catala-2012/"> <b><u>Novel·la de cavalleries</u></b></a></div>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br />
-Oral -Escrita<br />
-Cantada -Llegida davant un auditori<br />
-Improvisada -Planejada i estructurada<br />
-D'autor anònim -D'autor conegut (si no s'ha perdut)<br />
-En vers -En vers fins al s.XIII aproximadament, llavors en prosa.<br />
-Decasíl·labs monorims -Octosíl·labs apariats<br />
-Rima assonant -Rima consonant<br />
-Auditori popular -Lectors i/o auditoris cultes, cortesans<br />
-Temàtica: bèl·lica i -Temàtica: aventures cavalleresques,<br />
religiosa amor cortès, matèria de Bretanya,<br />
cort artúrica.<br />
-Finalitat de l'heroi: -Finalitat de l'heroi: aconseguir prestigi<br />
reparar l'honor social, perfecció moral i casar-se amb<br />
una dama. </div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<u><a href="https://www.google.es/url?sa=t&rct=j&q=&esrc=s&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CC8QFjAA&url=http%3A%2F%2Fblocs.xtec.cat%2Fcat4tcanmas%2Ffiles%2F2010%2F11%2Fnovcav4ta.ppt&ei=m4TuUNa2O9HY0QXXi4GADw&usg=AFQjCNEZNbwtJw7ytUysKB-x6rBmch8FpQ&bvm=bv.1357700187,d.d2k">Llibres de cavalleries i novel·les cavalleresques.</a></u></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Als segles XIV i XV, els cavallers
foren influïts per les aventures que s'explicaben als llibres de cavalleries. Així
neix la figura del cavaller errant. Comença a haver-hi un intent d'evitar
la inversemblança i la fantasia.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la_cavalleresca">Novel·les cavalleresques</a> <span style="font-family: "times new roman" , serif;">≠</span><span style="font-family: "times new roman" , serif;">
<a href="http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/i/b/Libros_de_caballer%C3%ADas.html">novel·la de cavalleries </a></span>
</div>
<br />
<br />
<br />
<div style="line-height: 0.5cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "trebuchet" , "trebuchet ms" , "arial" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;"><a href="http://batxillerat.blogspot.com.es/2006/04/del-llibre-de-cavalleries-la-novella.html">Les novel·les cavalleresque<span style="color: white;">s</span></a><span style="background-color: white; color: white;"><span style="background-color: white;"> <span style="color: black;">remeten a un món possible i sovint
real sobretot quan parlem de cavallers que formen part de la
història. Per altra part, els </span></span><span style="background-color: white; color: black; font-family: "verdana" , sans-serif;">llibres de cavalleries</span><span style="background-color: white; color: black;"> estan
envoltats de gegants, dracs, mags, bruixots i altres personatges
extrets de la fantasia. El cavaller és
omnipotent, sempre és el millor, mai li passen coses dolentes.</span><span style="color: black;">
En resum, les novel·les cavalleresques són
versemblants, en canvi els llibres de cavalleries són
inversemblants.</span></span></span></span>
</div>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZCdz2K-a6EF3BE8lQ-cKKysedN4NKeVu_Htb2JRhYnUb_C7s5xNBg-ApHEjhQcsotc4wmTZs51CZp_cWFEf25aqNE__I9JEXcloAwV8nAnNCGBaSSE8XZmFeh9Bj9sY0_SZ1wQgCdQ6E/s1600/Tirante_el_Blanco_1511.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZCdz2K-a6EF3BE8lQ-cKKysedN4NKeVu_Htb2JRhYnUb_C7s5xNBg-ApHEjhQcsotc4wmTZs51CZp_cWFEf25aqNE__I9JEXcloAwV8nAnNCGBaSSE8XZmFeh9Bj9sY0_SZ1wQgCdQ6E/s320/Tirante_el_Blanco_1511.jpg" width="218" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>TIRANT LO BLANC </i></td></tr>
</tbody></table>
<br />
Una de les aportacions fonamentals en el trànsit de la novel·la medieval a la moderna és l'obra <i><a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0066118">Tirant lo Blanc</a></i>, una novel·la cavalleresca que retrata tant una mentalitat medieval com renaixentista i planteja amb versemblança, humor i humanisme el desenvolupament d'una <span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><b>obra total</b>.</span><br />
<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><u><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mat%C3%A8ria_de_Bretanya">LA MATÈRIA DE BRETANYA</a></u></span><br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Al costat de les primeres novel·les
traduïdes de l'antiguitat clàssica, conegudes també
amb el nom de <<Matèria de Roma>>, apareix i es
desenvolupa un cicle novel·lístic riquíssim,
basat en llegendes cèltiques; es coneix amb el nom de
<b><<<a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0012202">matèria de Bretanya</a>>></b>, perquè l'acció
transcorre a la Bretanya francesa, Gal·les, Cornualla o
Irlanda. També és també coneguda amb el nom de <b><a href="http://es.scribd.com/doc/8958625/La-Novela-Arturica">cicle artúric</a></b>,
perquè els protagonistes són els cavallers de la cort
del rei Artús.</div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
El primer llibre que recull aquestes
llegendes i tradicions bretones i té com a herois principals :</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0epS2wY1rIxKnKSZOE2z2KB0Ld9ycslHkhl23cpgM0WhpNODFJnKItiruGTfXqiQtI-HPeAuWSmU78iRajFvVfg1YrLxqOchueIyEuIVcoMwE_wmpVpD2MQmKl-QGsykhkc1drTT4Vcg/s1600/espada-excalibur-19942.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="160" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0epS2wY1rIxKnKSZOE2z2KB0Ld9ycslHkhl23cpgM0WhpNODFJnKItiruGTfXqiQtI-HPeAuWSmU78iRajFvVfg1YrLxqOchueIyEuIVcoMwE_wmpVpD2MQmKl-QGsykhkc1drTT4Vcg/s200/espada-excalibur-19942.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Excalibur">Espasa excalibur</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixu4ZCE68lNF9uncaTUo8aP9_pgs4FvB2UfWcVezHa392rMkiaqWInXtcaIB4gT-IIpbYJV99FdFas_7_F9PnWNLkvG5k9vrVivFMV4Z_nwBuGeA5Vj4YMMWW_snViZQ6Np_hi3aWTRhw/s1600/caballeros.gif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="196" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixu4ZCE68lNF9uncaTUo8aP9_pgs4FvB2UfWcVezHa392rMkiaqWInXtcaIB4gT-IIpbYJV99FdFas_7_F9PnWNLkvG5k9vrVivFMV4Z_nwBuGeA5Vj4YMMWW_snViZQ6Np_hi3aWTRhw/s200/caballeros.gif" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Lancelot">Cavallers Lancelot </a></td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTet6nIv-7SQqTLimJ5qhKxHm5jLe52pVHXryhh4BLl8Xr1XNA7UiejGo8cuCKWykG4Mw2EIluA7b6l4TvS9S4ZK3g6YoFafea3wCaA120NzC9FvcVRSibhUD92_jfepV5-2NNyC-YPFI/s1600/250px-Queen_Guinevere.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTet6nIv-7SQqTLimJ5qhKxHm5jLe52pVHXryhh4BLl8Xr1XNA7UiejGo8cuCKWykG4Mw2EIluA7b6l4TvS9S4ZK3g6YoFafea3wCaA120NzC9FvcVRSibhUD92_jfepV5-2NNyC-YPFI/s200/250px-Queen_Guinevere.jpg" width="143" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Reina_Ginebra">Reina Ginebra</a></td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrGswE4clOhIMwHKsss58CYJd_J6RLlTevttG1Lq-l-bR_LzC3zju_yRBTFijtkfFUkhDpfBhkq0l4XxWlUKP4wIeRnE9Taxj1I-hl6TeIbBvgZf6vHvgABTMnvE1UWniECaGSgK43G9M/s1600/merlin2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="105" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrGswE4clOhIMwHKsss58CYJd_J6RLlTevttG1Lq-l-bR_LzC3zju_yRBTFijtkfFUkhDpfBhkq0l4XxWlUKP4wIeRnE9Taxj1I-hl6TeIbBvgZf6vHvgABTMnvE1UWniECaGSgK43G9M/s200/merlin2.jpg" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Merl%C3%AD">Mag Merlí</a></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3a4ClWKsLz0mg-PkTfJzA1MKgLp4rnpnHcMr0HnZYqfck3FBsCA3jNKBL8jJ-8XqDBgmbGje6RuFam9S4htsur82u7nfys6ywxqz8SriPs4Jq2HAMJfToALwNY6oPJGXtVlKMgd3_soM/s1600/280px-Morganlfay.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh3a4ClWKsLz0mg-PkTfJzA1MKgLp4rnpnHcMr0HnZYqfck3FBsCA3jNKBL8jJ-8XqDBgmbGje6RuFam9S4htsur82u7nfys6ywxqz8SriPs4Jq2HAMJfToALwNY6oPJGXtVlKMgd3_soM/s320/280px-Morganlfay.jpg" width="224" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Morgana">Fada Morgana</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheorr3-VPqhpYm8kwgkoMzzYLAL-bbpsuAyKQ2RB_BKmwEQjqdKNbemg0mPZytPgJHiViSps4l8sx2RqOgBkvMQLXPSO0D-MtK5ny_C1uM0CqmX-f9sYXoawxal7wWOrTE9YrsAazeU8U/s1600/king_arthur_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheorr3-VPqhpYm8kwgkoMzzYLAL-bbpsuAyKQ2RB_BKmwEQjqdKNbemg0mPZytPgJHiViSps4l8sx2RqOgBkvMQLXPSO0D-MtK5ny_C1uM0CqmX-f9sYXoawxal7wWOrTE9YrsAazeU8U/s200/king_arthur_3.jpg" width="137" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rei_Art%C3%BAs">El Rei Artús</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtlwiiWyjlpp_oc9sgalkY5mT7FGM8J-atN3XgH-t04egMDOgxr2vvI-uSqh2HbadCIECr4fVB1OMF_mTibfZRK2Cfmjts-XAnAp0TJ_X7Lmd36iUOuMMeQ3ZRZbn-66h82QZH3Lzi44/s1600/uther-pendragon_288x288.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdtlwiiWyjlpp_oc9sgalkY5mT7FGM8J-atN3XgH-t04egMDOgxr2vvI-uSqh2HbadCIECr4fVB1OMF_mTibfZRK2Cfmjts-XAnAp0TJ_X7Lmd36iUOuMMeQ3ZRZbn-66h82QZH3Lzi44/s320/uther-pendragon_288x288.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Uther_Pendragon">Uterpandragó</a></td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<ul>
<li>La <i><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_Regum_Britanni%C3%A6">Historia Regum Britanniae</a></i> és una obra escrita en llatí pel clergue bretó <b><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Godofredo_de_Monmouth">Geoffrey de Monmouth</a>, </b>es tracta d'una història dels bretons totalment inventada, que barreja textos clàssics llatins i llegendes.Després s'introdueix a França amb el títol de <i>Roman de Brut, </i>on es fa referència per primera vegada a la taula rodona.</li>
</ul>
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFk1G6mQAWIt2xTZXjUKsH0kzwnsZzaLxt2W4Il6e3uoeKrco3vAC6bBFMQPr53LdUiLQOespiZacPj2itInRkHtxWPsMEPgwGat3NbVVaUdFpj44N91u6OXQHoJASEgSEhY_vO5rZOm0/s1600/mesa+redonda.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiFk1G6mQAWIt2xTZXjUKsH0kzwnsZzaLxt2W4Il6e3uoeKrco3vAC6bBFMQPr53LdUiLQOespiZacPj2itInRkHtxWPsMEPgwGat3NbVVaUdFpj44N91u6OXQHoJASEgSEhY_vO5rZOm0/s1600/mesa+redonda.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Taula_Rodona">Taula rodona</a></td></tr>
</tbody></table>
<ul>
<li>Entre el 1159 i el 1190, <b><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Chr%C3%A9tien_de_Troyes">Chrétien de Troyes</a></b>, també un clergue, recull aquestes antigues llegendes cèltiques i hi incorpora el concepte d'amor cortès. Així crea les primeres novel·les cortesanes escrites en francès, en versos octosíl·labs apariats i una estructura coherent que ha de conduir el lector cap a una lectura moral. </li>
</ul>
Cal dir que de C. de Troyes només se n'han conservat cinc novel·le: ·<i>Erec i Enide.</i><br />
·<i>Cligès.</i><br />
·<i>Ivany o el cavaller de Lleó.</i><br />
·<i>Lancelot o el cavaller de la carreta.</i><br />
·<i>Perceval o el conte del Graal ( inacabada ).</i><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/QbQ5Q-oZJ74?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
Entre 1160 i 1198, <b>Walter Map </b>reuneix tot el material del cicle artúric en prosa i en francès, i l'anomena <i>Vulgata artúrica</i>, obra que durant tres segles i mig va gaudir d'un èxit extraordinari.<br />
Consta de cinc parts:<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisWNl6JohYJx93n7bYW2fCxNQcR3zoH0aHxeHQ95V_W10fX3StY5ki37DQs3SYWKDQgGumkuVsy4bYjX5qLg-okp4rc9QmA74xGtO7pOkungDSMOILqaWoFTmNyTR8nyUfmuTwXG6c82g/s1600/Galahad.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisWNl6JohYJx93n7bYW2fCxNQcR3zoH0aHxeHQ95V_W10fX3StY5ki37DQs3SYWKDQgGumkuVsy4bYjX5qLg-okp4rc9QmA74xGtO7pOkungDSMOILqaWoFTmNyTR8nyUfmuTwXG6c82g/s400/Galahad.jpg" width="193" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><a href="http://pt.wikipedia.org/wiki/Galaaz">Galaaz</a></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: left;">
1-Història del Sant Graal.</div>
<div style="text-align: left;">
2-Història de Merlín.</div>
<div style="text-align: left;">
3-Història de Lancelot.</div>
<div style="text-align: left;">
4-La recerca del Sant Graal.</div>
<div style="text-align: left;">
5-La mort del rei Artús.</div>
<div style="text-align: left;">
<br /></div>
L'heroi principal de la <i>Vulgata</i> és Galaaz, fill de Lancelot.<br />
<br />
<br />
Altres enllaços de la matèria de Bretanya: <br />
<div>
<ul>
<li><a href="http://www.slideshare.net/sicafe/matria-de-bretanya-1-1230478895651658-2">Presentació en què es resumeix el concepte i les característiques</a></li>
<li><a href="http://www.slideshare.net/psampiet2/la-llegenda-del-rei-artur">Presentació sobre la llegenda del rei Artús</a> </li>
</ul>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/5M6Z3Y7QPmI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe><br />
<br />
Un vídeo del primer capítol de la sèrie animada del rei Artús.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://0.gvt0.com/vi/-Wx_RKZx6uQ/0.jpg" height="266" style="clear: right; float: right;" width="320"><param name="movie" value="https://www.youtube.com/v/-Wx_RKZx6uQ&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://www.youtube.com/v/-Wx_RKZx6uQ&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<br />
El tràiler de la pel·ícul·la del rei Artús.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
També pots veure online a internet una sèrie que s'anomena ''Merlín'', que tracta sobre la història de com el mag Merlí de jove ajudaeal rei Artús també jove amb totes les seves aventures.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMm6JecufdNqPNnlpmk3GcsYcyA86yhrRaZslSJJGtMPvbGUIN1jYQkQfEptdp8gEbDhsAQw9D3_jrNDFNhUJGs1Py-hnaUx-_ONCXOSv7D_4BIWz4xvKL1X3NbNHIpYh9VchlxGJeCJ0/s1600/images.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="169" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiMm6JecufdNqPNnlpmk3GcsYcyA86yhrRaZslSJJGtMPvbGUIN1jYQkQfEptdp8gEbDhsAQw9D3_jrNDFNhUJGs1Py-hnaUx-_ONCXOSv7D_4BIWz4xvKL1X3NbNHIpYh9VchlxGJeCJ0/s320/images.jpg" width="320" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<b><i>Tristany i Isolda.</i></b></div>
<br />
Una altra llegenda del mateix estil, recollida per escrit també a la segona meitat del segle XII, és la història apassionada i de final malaurat <i><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Tristany_i_Isolda">Tristany i Isolda.</a></i><br />
<br />
<u>-L'autor i el seu context</u>.<br />
<br />
Es parla de dues versions inicials. Es tracta de dos poemes francesos: la versió anomenada<b> cortesa de Thomas</b>, poeta de la cort d'Enric II d'Anglaterra, i la joglaresca de <b>Béroul</b>. Ambdós són incomplets.<br />
Al segle XIII ja podem parlar de versions en prosa de la llegenda de Tristany. A partir d'aquest moment la història se suma a la matèria artúrica i el seu protagonista formarà part de la Taula Rodona. Se'n van fer força traduccions arreu d'Europa i va tenir una especial difusió a Islàndia.<br />
<br />
Al segle XIV es creà una versió catalana,<i> Tristany de Leonís</i>, molt llegit al segle XVI i el Romanticisme li donà una nova dimensió, sobretot en la poesia anglesa i òpera.<br />
<br />
<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Trist%C3%A1n_e_Isolda_%28%C3%B3pera%29">Wagner</a> va compondre la seva versió el 1865.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/7QKOOm6pxMA?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
Preludi i mort d'Isolda.<br />
<br />
<a href="http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com.es/2011/11/el-romanc-de-tristany.html">-Orígens i elements d'influència.</a><br />
<br />
És un amor que va contra els principis de fidelitat al rei, contra el matrimoni i és tan passional que va contra la norma social establerta. L'adulteri acabarà malament, cosa que li dóna un aire de mite.<br />
Parteix de llegendes irladeses i cèltiques. Alguns elements provenen de fons folklòrics bastant coneguts: el cabell portat per l'ocell, els arbres que creixen sobre la tomba dels amants i enllacen les seves branques, la flor de farina per descobrir algú... D'origen cèltic és el motiu del drac. Hi hem d'afegir altres bases, per exemple d'origen oriental són el motiu de l'espasa, el jurament ambigu, el casament..<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4TRK7bf0IH5I1T0qaPHmYciCDpQilZRP7vF3jTTmlg6k0bagMOYiVrrzcRZET19Haqtf2p2wtRM7J-09Ixaiqk5I1Jis4GVzY5RftQckkKGL8c_fKECw2au_eRx9WA2RlDuh6GqKlEbs/s1600/TRISTAN-ISOLDA-L.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="363" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4TRK7bf0IH5I1T0qaPHmYciCDpQilZRP7vF3jTTmlg6k0bagMOYiVrrzcRZET19Haqtf2p2wtRM7J-09Ixaiqk5I1Jis4GVzY5RftQckkKGL8c_fKECw2au_eRx9WA2RlDuh6GqKlEbs/s400/TRISTAN-ISOLDA-L.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Influència clàssica, l'habilitat de Tristany amb l'arpa per accedir a Isolda.</td></tr>
</tbody></table>
<br />
-<a href="http://martaaprovamliteuniversal.blogspot.com.es/2011/11/el-romanc-de-tristany-i-isolda.html"><u>Sinopsi</u>.</a><br />
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="color: white; font-size: small;">Tristany,
convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt,
emissari del rei d’Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant
set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda,
on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
Pressentint el perill, una vegada curat, fuig cap a Cornualla on el
rei Marc el vol adoptar i li ofereix el seu regne. Però
Tristany li ofereix d’anar a Irlanda a conquerir Isolda, la dama
que serà la seva esposa.
Allí
de nou mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. És
llavors que els joves beuen el filtre per equivocació.
S’atreuen mútuament d’una manera irresistible i consumen
l’acte amorós fora del matrimoni, i abans del casament
d’Isolda amb Marc.</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="color: white; font-size: small;">Comencen
els amors clandestins, però seran descoberts i,
consegüentment, condemnats. Poden fugir al bosc de Morois i
viuen allí durant dos anys. Passat aquest temps, i per consell
d’un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s’exilia. Va
acumulant proeses, però segueix turmentat per l’amor
d’Isolda amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms
falsos…Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i
cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda, l’única
persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s’ho navega cap a
la Bretanya per trobar-se amb ell. Però Tristany, enganyat per
la seva dona legítima, Isolda de les Blanques Mans, mor sense
esperança perquè creu que la seva estimada no arriba.
Isolda desembarca massa tard i mor, a la vegada, desesperada abraçant
el cos del seu estimat Tristany.</span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="color: black; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font-family: "Courier New",Courier,monospace; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm; text-align: left;">
<span style="color: black; font-size: small;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; font-family: "Courier New",Courier,monospace; text-align: left;">
<span style="font-size: small;"><br /></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL0BJhcm4pD6osWovVqP1DI8O1N-svTgaG8IoimtiaFZBKkdnNsCoiuIsf0PayRnyFBYVJI0475u4xCZlVNsRiFk8o_Pa6UtFBDTy_DmQpORLM1DdUT2-_NG88cHLOu9MvfN-Sd3oGBiI/s1600/muerte-de-tristan-e-isolda.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="426" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjL0BJhcm4pD6osWovVqP1DI8O1N-svTgaG8IoimtiaFZBKkdnNsCoiuIsf0PayRnyFBYVJI0475u4xCZlVNsRiFk8o_Pa6UtFBDTy_DmQpORLM1DdUT2-_NG88cHLOu9MvfN-Sd3oGBiI/s640/muerte-de-tristan-e-isolda.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mort de Tristany i Isolda</td></tr>
</tbody></table>
<div align="justify" style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;"><br /></span></span></span></div>
<div align="justify" style="line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "arial" , "tahoma" , "helvetica" , "freesans" , sans-serif;"><span style="color: white; font-size: x-small;"><u>-Temes.</u></span></span></div>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<span style="color: white;"><br /></span>
<br />
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
La història de Tristany i Isolda és
l'obra més coneguda de l'edat mitjana. Ja hem dit que és ofrmada per elements:</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
-Folklòrics.</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
-Misteri.</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
-Amor.</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
-Fatalitat.</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
Amb una gran evidència del conflicte
tràgic de qui ha de triar entre les passions i el deure social
(molt important d'aquella època). Tristany no pot defugir de
la felicitat amb Isolda, però l'entorn li nega aquesta
possibilitat: per culpa d'haver begut un filtre fatal, no pot mirar la
dona del seu oncle sense ofendre'l per sempre.</div>
<div align="justify" style="color: white; line-height: 0.48cm; margin-bottom: 0cm;">
El tema de l'adulteri és important, però
encara ho és més la desmesura de la passió que
senten. Unes comparacions amb altres amors reals i literaris són: Abelard i Heloïsa que foren amants reals, on destaquen les
cartes d'amor i passió que s'enviaven des de la seva clausura. Igual que Tristany i Isolda, Píram i Tisbe, pel fet
d'estimar-se, moriran.
</div>
<br />
<br />
<br />
Vídeos i enllaços de relació:<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<object class="BLOGGER-youtube-video" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0" data-thumbnail-src="http://2.gvt0.com/vi/vgmkx_bU1QI/0.jpg" height="266" width="320"><param name="movie" value="https://www.youtube.com/v/vgmkx_bU1QI&fs=1&source=uds"><param name="bgcolor" value="#FFFFFF" /><param name="allowFullScreen" value="true" /><embed width="320" height="266" src="https://www.youtube.com/v/vgmkx_bU1QI&fs=1&source=uds" type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true"></embed></object></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/BQ1urIZmWSE?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/2orosdRPMXg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/tristany_isolda/index.htm"><br /></a>
<br />
<ul>
<li><a href="http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/tristany_isolda/index.htm">Tristany i Isolda.</a></li>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsJbLTzxeAYvW_nHT2iK_5E4_zRhfpdo-pvziAJN77i80CXdQeMwAGcSSEcdD9fs5rvZk8UfeZ1gOs-P0qiKUvMUD5XW7MQeG6F4YvGJxnFRKmne-8RxBTA4pXWoor5lsaWF77HBXKmsg/s1600/tristram_and_isolde.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsJbLTzxeAYvW_nHT2iK_5E4_zRhfpdo-pvziAJN77i80CXdQeMwAGcSSEcdD9fs5rvZk8UfeZ1gOs-P0qiKUvMUD5XW7MQeG6F4YvGJxnFRKmne-8RxBTA4pXWoor5lsaWF77HBXKmsg/s400/tristram_and_isolde.jpg" width="300" /></a></div>
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqbldMqmd3KRgMZ9ze_lXz_w43vYs_i8z3TPYN8y_wWx5k4rKbU3MytQG8DBzFuu85GQx-_wRxwxTc7KQL1IKEhfhFjHRJsjiLMGOqhgKu9HzuEzLkH0Hfdss0JgFpSMSS3-vJVGom04/s1600/Trist%25C3%25A1n+e+Isolda+con+el+veneno%252C+John+William+Waterhouse.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjeqbldMqmd3KRgMZ9ze_lXz_w43vYs_i8z3TPYN8y_wWx5k4rKbU3MytQG8DBzFuu85GQx-_wRxwxTc7KQL1IKEhfhFjHRJsjiLMGOqhgKu9HzuEzLkH0Hfdss0JgFpSMSS3-vJVGom04/s400/Trist%25C3%25A1n+e+Isolda+con+el+veneno%252C+John+William+Waterhouse.jpg" width="293" /></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh50Lq1oF4VJock7gGKY3qY2NP2i2cTDa1wks8sMJs25Wwll08-_1EooIotBLXkgEwtFR-OlN3VZ4_qDC1QIjhyQu0pB5zmgiBVg0H5JEcCNBP37n5S1TNCc0REGGh_YB3Th4Jx1BWM6Pg/s1600/trisian-isolda-duncan-l.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh50Lq1oF4VJock7gGKY3qY2NP2i2cTDa1wks8sMJs25Wwll08-_1EooIotBLXkgEwtFR-OlN3VZ4_qDC1QIjhyQu0pB5zmgiBVg0H5JEcCNBP37n5S1TNCc0REGGh_YB3Th4Jx1BWM6Pg/s320/trisian-isolda-duncan-l.jpg" width="320" /></a></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-15224787418092569092016-11-04T00:52:00.000-07:002016-11-06T03:15:06.334-08:00LITERATURA LLATINA<b>POESIA LLATINA I ELS TRES TÒPICS: BEATUS ILLE, UBI SUNT I CARPE DIEM.</b><br />
<b>VIRGILI. HORACI.</b><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Al s.III aC
Roma es va convertir en un gran imperi, amb el domini mediterrani, i
un govern civilitzat amb una democràcia molt hàbil. El
món llatí és hereu del grec, varen continuar més
que no imitar la cultura grega. Ho varen expandir, i tenien la
religió amb un sentit més polític, encara donant
importància als deus, i els homes lliures però amb unes
lleis per damunt ells. Era un autèntic model d'organització
actual. El prestigi de les obres gregues va marcar les adaptacions a
les obres llatines. Al segle IV aC, el grec ja s'ha convertit en una
llengua franca, útil per a les relacions diplomàtiques
i per al coneixement de la literatura i la filosofia gregues. Del
poble grec doncs. N'imitaran i divulgaran la majoria de
manifestacions culturals que els puguin ser útils: el teatre
grec, l'èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i
el domini de l'oratòria que els rics necessiten si volen
triomfar en la vida pública romana.</span></span><br />
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Característiques:</span></span><br />
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Mateixes
lleis o dret romà.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Xarxa de
comunicacions.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Model
urbanístic.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Llengua
llatina.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Manifestacions
culturals.</span></span><br />
</li>
</ul>
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><b>La
literatura llatina</b>, però, adapta la tradició grega
a les seves necessitats i passa continguts i gèneres grecs pel
sedàs de la seva manera de ser i de fer. Les característiques
principals d'aquesta literatura clàssica que els romans
convertiran en els fonaments de la literatura i de l'art, occidentals
i universals són:</span></span><br />
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Manteniment
dels gèneres canònics establerts pels grecs ( èpica,
lírica i teatre) gràcies a traduccions, adaptacions..</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Preferència
pels gèneres que tenen una finalitat didàctica i que
els permeten una major originalitat.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Creació
d'algun nou gènere.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Predilecció
per la sàtira moralitzant. La sàtira, sota la seva
aparença còmica, també amaga una finalitat
didàctica, una lliçó moral, que els poetes
llatins solen dissimular amb elegància, agudesa i enginy.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Recerca
d'un llenguatge sobri i auster que prioritza la utilitat i la
claredat de la bellesa.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Apropiació
i imitació de la mitologia grega com a font argumental de la
majoria d'obres.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Establiment
d'alguns dels tòpics o llocs comuns més coneguts de la
literatura universal:</span><span style="font-size: small;"><b> el BEATUS ILLE, el
CARPE DIEM..</b></span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Literatura
amb molt de prestigi i vinculada estretament a l'Estat romà.</span></span><br />
</li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Literatura
fonamentalment escrita i llegida per l'elit que es mou a l'entorn
del poder, tant si és democràtic com imperial, moltes
obres literàries estan plenes de referències concretes
a personatges i a afers de la vida pública del moment.</span></span><br />
</li>
</ul>
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><b>Gèneres i autors
més destacats:</b></span><br />
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">INICIS
(sIIIaC): El primer dels gèneres literaris que triomfa a Roma
és la comèdia. <b>PLAUTE </b>(les
seves comèdies són la delícia de la pleb
romana) i<b> Terenci</b> (no té tant d'èxit
perquè és massa elitista, reflexiu i refinat) adapten
el model de comèdia nova de Menandre als costums i a la
llengua llatina, igual que a Grècia les comèdies es
representen aprofitant algunes festivitats. Els actors sempre homes
i sovint esclaus.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">De
la tragèdia podem anomenar a Livi Andrònic.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Es
donà més importància a la política
romana, a l'art de la paraula, l'historiogràfic..</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Els
romans no eren aficionats a la narrativa, eren unes obres més
científiques. </span>
</div>
</li>
</ul>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Més
tard els romans es decanten per l'oratòria amb autors com
Ciceró i la poesia individual amb escriptors com Catul a una
poesia més individual, però ens centrarem més
en l'Època Clàssica, i els autors :<b> Horaci, Virgili
i Ovid</b>i, i la seva poesia.</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><span style="font-size: large;"><b>La
poesia </b></span>va ser el gènere més important cultivat per Mecenes, deixa de ser cantada. L'hexàmetre homèric,
típic de l'èpica antiga, el reserven per als poemes
èpics, la poesia didàctica i les sàtires; l'ús
dels hexàmetres dóna un to solemne, força
expressiu, àgil i versàtil. En canvi la poesia llatina,
esdevé personal i subjectiva: el poeta parla d'ell o fingeix
que parla d'ell mateix. Les composicions poètiques solen
anomenar-se odes.</span><br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjguHrFu7X_1-brhrMwHEtYMY5BIqKtq4wNLjrNUN7l1WdNekBrC6PmClV5egtYqzF8tHFI5-QEaHfBiceJgBvpQbcXbXmfZ3xk0jfC0YL9-1lVSX5_ApaNfPDcjYnomCkfsapMMLy0ObA/s1600/Virgili.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjguHrFu7X_1-brhrMwHEtYMY5BIqKtq4wNLjrNUN7l1WdNekBrC6PmClV5egtYqzF8tHFI5-QEaHfBiceJgBvpQbcXbXmfZ3xk0jfC0YL9-1lVSX5_ApaNfPDcjYnomCkfsapMMLy0ObA/s320/Virgili.jpg" width="217" /></a></div>
<a href="http://www.google.com.mx/url?q=http://www.educa.madrid.org/web/ies.atenea.fuenlabrada/spanish/latin/virgilio.pps&sa=U&ei=hpisUKKxHKSv0QWbvYGwCw&ved=0CBEQFjAA&usg=AFQjCNG0jGs3j0fK4t3RHkIyA5wa3XWYMA"><span style="font-size: large;"><b>VIRGILI(70aC-19aC)</b></span></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">El
poeta més important fou Virgili, el qual es va introduir en el
cercle literari de </span><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">Mecenes
i de l'emperador August, i les seves <i><b>Bucòliques</b></i> (Pastor de bous) que són
de composicions
breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis
rústics del poeta
grec Teòcrit. Virgili serà molt imitat per la
literatura posterior. La bucòlica X és
una ègloga que dóna forma a l'ideal de l'Arcàdia( ideal de vida retira, que més tard influirà autors com, per exemple: Garcilaso).
<b><i>Les Geòrgiques</i></b> són quatre llibres
que propugnen el retorn a la terra, exalten la vida camperola i com
s'ha de
conrear el camp.</span><br />
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">L'obra més important de Virgili, és<b>
<i>l<a href="http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/OtrosAutoresdelaLiteraturaUniversal/Virgilio/LaEneida/">'Eneida</a></i></b>, un encàrrec que
li va fer l'emperador August, amb la finalitat que el poeta exaltés
el seu govern i explicàs els orígens divins de Roma (abans de morir Virgili creia que l'Eneida no estava finalitzada i va manar que la cremassin, però l'emperador August no ho va fer). Es tracta d'un llarg poema èpic, que explica l'origen
mític de Roma,
una clara imitació d'Homer pel contingut, i l'estil. Està
lligat al destí de l'heroi
troià Enees, personatge secundari de l'Odissea: ve a dir que el món romà prové del món grec.</span><br />
<br />
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;">El tòpic més destacat en el referent a Virgili és el '' <b>Locus amoenus </b>''( lloc bell, arbres, naturaleza, font, flors, ombrívol, lloc apte per descansar). </span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<title></title><style type="text/css">
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
</style> <br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGx_bkTIist1NhmUlaMYE3rOn3bQLcKSsnYT6O7Q6zNDbBBKuffokv_ZzmIs_i0nXkoM9O5BC9ZdEcISVzqVK0K11MNJlfo1X3tZYlSdE59bUKvV0i-DSIiVbJz1WM9q-MAvOisi_36fo/s1600/Horacio01.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGx_bkTIist1NhmUlaMYE3rOn3bQLcKSsnYT6O7Q6zNDbBBKuffokv_ZzmIs_i0nXkoM9O5BC9ZdEcISVzqVK0K11MNJlfo1X3tZYlSdE59bUKvV0i-DSIiVbJz1WM9q-MAvOisi_36fo/s1600/Horacio01.gif" /></a></div>
<div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century ghothic";"><span style="font-size: small;"><b><a href="http://perso.wanadoo.es/juagru/hor/autor.html">Horaci</a>(68-8aC)</b></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century ghothic";"><span style="font-size: small;">Fill
d'un esclau alliberat, es va traslladar primer a Roma amb la família
per poder accedir a les millors escoles i posteriorment, a Grècia
per continuar la seva formació. Va acabar sent comandant d'una
legió, però a la mort de Cèsar, va haver de
fugir de Roma, i no va poder tornar fins el regnat de Octavi August.
Estroncada finalment la seva carrera política, va acabar
ocupant el càrrec de secretari del qüestor , que li va
permetre viure amb certa comoditat, al cercle epicuri de Nàpols,
va fer amistat amb alguns poetes reputats com Virgili. Els primers
llibres que va publicar van ser les <i><b>Sàtires</b></i>, que
són reflexions de tipus moral en què criticava els
costums i els vicis de la societat contemporània sense caure
en la invectiva punyent, d'aquí que els anomenés
<i>Sermones</i> (xerrades), perquè va passant d'un tema a
l'altre com si fos una conversa col·loquial. A les <i><b>Epístoles</b></i><span style="font-style: normal;">,
ell reflexiona, en forma de carta, sobre el fet poètic, la
literatura romana i les seves relacions amb la grega, el paper de
poeta i les exigències d'aquesta activitat. Però la
poesia més perfecta la té a les seves </span><span style="font-style: normal;"><b>Odes</b></span><span style="font-style: normal;">,
una concordança perfecta entre pensament i expressió.
La producció poètica d'Horaci es caracteritza pels seus
esforços d'adaptació de la poesia grega a la llengua
llatina i la recerca constant d'equilibri i perfecció
estètica.</span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: "century ghothic";"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;">Els
tòpics literaris més rellevants referents a Horaci són:
El ''</span><span style="font-style: normal;"><b>Beatus
ille</b></span><span style="font-style: normal;">''(feliç
aquell) a les </span><i>Sàtires</i><span style="font-style: normal;">
i les </span><i>Epístoles</i><span style="font-style: normal;">,
i el ''</span><span style="font-style: normal;"><b>Carpe
diem'</b></span><span style="font-style: normal;">'(aprofita
el moment) a les </span><i>Odes</i><span style="font-style: normal;">.</span></span></span></div>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ovidius.htm"><b><span style="font-size: large;">OVIDI</span> (43 aC-17dC)</b></a></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
de família noble</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
estudia Dret, obligat pel pare.</div>
</li>
<li><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqVWKF1rXRd7Th0z3Db_iP8v8vKuHXooqw-QdjfsTyFmu3iA7XJlnVUxWlzSh8uG-4kpZn6x4WuniRTqsEKlMqqMsYpwS_buMkW3B0GbyOkdAZYwpEaRNs0rkh9ewG3l9mWcXG3pradog/s1600/200px-Latin_Poet_Ovid.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqVWKF1rXRd7Th0z3Db_iP8v8vKuHXooqw-QdjfsTyFmu3iA7XJlnVUxWlzSh8uG-4kpZn6x4WuniRTqsEKlMqqMsYpwS_buMkW3B0GbyOkdAZYwpEaRNs0rkh9ewG3l9mWcXG3pradog/s1600/200px-Latin_Poet_Ovid.jpg" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Va viatjar molt.</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
Poeta reconegut i d'èxit.</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
amic d'Horaci</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
fou exiliat per August no se sap
ben bé per què. Es pensa que l'obra <i>Ars Amandi</i><span style="font-style: normal;">
anava una mica en contra de la “moralització” que August
volia imposar.</span></div>
</li>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-style: normal;">OBRES</span></b></div>
<ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_elegia_amor.htm"><i>Amors</i><span style="font-style: normal;">:
recull d'elegies de tema amorós i eròtic</span></a></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_elegia_amor.htm">Heroides: 18 elegies amoroses en forma de cartes escrites per heroïnes als seus amants (Helena a Paris, Penèlope a Ulisses, Dido a Enees...).</a> </div>
</li>
</ul>
<ul>
<li style="display: inline !important;"><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> <a href="http://detroiaaitaca.wordpress.com/2011/03/15/lletra-de-penelope-a-ulisses-heroides-dovidi-i/">Heroides: fragment de la carta de Penèlope a Ulisses</a></span></li>
<li><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_didac_amor.htm"><i>Ars Amandi</i><span style="font-style: normal;">
(L'art d'estimar): poema didàctic sobre la seducció i
al conservació de l'amor.</span></a> </li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_didac_amor.htm">Remeis d'amor: inici de la idea que l'amor és una malaltia i adoctrinament de com es pot curar. </a>
</div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<i>Fasts</i><span style="font-style: normal;">:
explicació en vers de les festes romanes, les llegendes...</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Va
escriure altres reculls d'elegies (com Tristes i Pòntiques)
en què s'adreça als amics i familiars i es lamenta del
seu exili.</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/ov_metamorphos.htm">Metamorfosis: llarg poema (més de 12000 versos) dividits en quinze llibres en què s'expliquen més de 250 narracions mitològiques. Ve a ser una recopilació de la tradició mitològica grega i llatina i va influir notablement en el Renaixement europeu.</a></div>
</li>
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><a href="http://fatumetfortuna.wikispaces.com/file/view/Metamorfosis+2007-2008.pdf">METAMORFOSIS</a> </span></li>
<ul>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><a href="http://www.slideshare.net/amaiaaaaa/pramo-y-tisbe-8153417#btnNext">Píram i Tisbe</a> </span></li>
<li><span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"><a href="http://www.slideshare.net/l_inclan/apollo-i-dafne">Apol·lo i Dafne</a> </span></li>
</ul>
</ul>
</ul>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<div style="text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: "century gothic" , sans-serif;"> </span><br />
<ul>
</ul>
</div>
<br />
Aquí trobaràs els enllaços de presentacions sobre <a href="http://www.slideshare.net/Orbilio/lrica-latina#btnNext">La poesia Llatina</a>, <a href="http://www.slideshare.net/susanadubois/poesa-lrica-horacio">Horaci</a>, <a href="http://www.slideshare.net/chat32noir/resum-literatura-llatina-2bat">Virgili</a> i <a href="http://www.slideshare.net/IlyaNatarov/ovidio#btnNext">Ovidi</a>. A més uns vídeos amb els poemes de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=tZOVriWbejk">Virgili</a>(<a href="http://www.youtube.com/watch?v=DP0j0FsVF_w">Eneida)</a> i <a href="http://www.youtube.com/watch?v=kS3jopVgmgQ">Horaci.</a><br />
<br />
<br />
<br />
<ul>
</ul>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-36648131558342974642016-11-03T00:50:00.000-07:002016-11-06T03:15:34.747-08:00Tòpics literaris i enllaços (literatura llatina)<br />
<a href="http://www.slideshare.net/belenge/tpicos-clasicos-8108140">TÒPICS CLÀSSICS</a><br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~fmota/primer%20batx/toplit.htm">Alguns tòpics literaris</a><br />
<br />
ALGUNS TÒPICS LITERARIS<br />
<ul>
<li>Beatus ille: literalment, “feliç aquell”. Aquest tòpic enalteix la vida al camp, relaxada, lluny de preocupacions.</li>
<li>Carpe diem: literalment, “agafa el dia”, i en sentit figurat, “aprofita el moment”. És una invitació a disfrutar del present sense preocupar-se del futur. Apareix per primera vegada a Horaci. També s'empra amb un significat molt semblant el tòpic collige rosas, “agafa les roses”, fent referència més concreta a l'aprofitament i el gaudi de la joventut, ja que aquesta passa fugissera i al punt dóna pas a l'edat adulta, talment com una rosa, que un cop s'ha obert, dura uns breus instants plena de bellesa i tot d'una es comença a marcir.</li>
<li>Exclusus amator o παρακλαυσίθυρον: fa al·lusió al cant de l'enamorat que es veu rebutjat per la seva estimada i obligat a passar la nit fora, vora la seva porta tancada (παρὰ-κλαυσί-θύρον “al costat de la porta tancada”).</li>
<li>Locus amoenus: “lloc agradable”, consisteix, bàsicament, en la descripció idealitzada de la naturalesa, amb elements naturals que es repeteixen (prat, ombra, aus canores, rierol cristal·lí) i que té l'objectiu de crear l'ambient perfecte.</li>
<li>Militia amoris: “milícia de l'amor”, és un dels tòpics més fèrtils de la literatura eròtica i consisteix en concebre l'amor i totes les seves vicissituds com una empresa bèl·lica.</li>
<li>Mort igualitària: es refereix a l'actuació indiscriminada de la mort, que estableix la igualtat definitiva entre els homes, sense distingir classes, fortunes...”tots som iguals davant la mort”.</li>
<li>Non omnis moriar: “no tot moriré”, aquest tòpic fa referència a la immortalitat que l'autor espera aconseguir gràcies a la seva obra.</li>
<li>Remedia amoris: “remeis de l'amor”, la malaltia de l'amor té els seus propis remeis. Aquest és el motiu conegut com remedia amoris, on podem veure des dels més variats consells fins a receptes mèdiques.</li>
<li>Tempus fugit: fa referència al pas irremeiable del temps, que tot ho acaba. Sol aparèixer molt freqüentment en combinació amb el tòpic del carpe diem.</li>
<li>Ubi sunt?: el podríem definir com “què en va ser, d'allò?”. És una sèrie de preguntes retòriques sobre el destí de les persones que ens han precedit, i fins i tot de tot allò que van viure un dia (gales, amors, músiques, balls). És un tòpic connectat amb el tempus fugit i la mort igualitària: la mort arriba i ho iguala tot, només el record del passat roman.</li>
</ul>
<br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/littera3.htm">VIRGILI: Geòrgiques</a><br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/littera3.htm">L'ENEIDA deVIRGILI </a><br />
<br />
<br />
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/littera3.htm">HORACI</a><br />
<br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-25734252362582015002016-10-11T09:20:00.001-07:002016-10-11T09:21:55.001-07:00"ÀGORA"<h2 style="font-family: Verdana, Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12px; margin: 0px 0px 7px; padding: 0px;">
<span class="title">àgora: </span><span style="font-weight: normal;"><span class="tagline" style="font-size: smaller; font-style: italic; text-align: right;">f.</span><span class="body" style="font-size: 11px;"><span class="tip"> [HIH] </span><span class="tip">[LC] </span></span><span class="body" style="font-size: 11px;">Plaça pública de les ciutats de l’antiga Grècia.</span></span></h2>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Parabolano">"Parabolano"</a></span>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/DEsJRMqbHXY/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/DEsJRMqbHXY?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 11px;">"La destrucción de la biblioteca de Alejandría"</span></span></div>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/y4dFfrvT5BE/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/y4dFfrvT5BE?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: center;">
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;">"Hipatia en la biblioteca de Alejandría"</span></div>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;"><br /></span>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/IycTVo-P_v8/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/IycTVo-P_v8?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span class="body" style="font-family: "verdana" , "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 11px;">"La historia de Hipatia contada por Carl Sagan"</span></div>
<br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="https://www.agoralapelicula.com/"><span style="font-size: x-large;">Àgora, la pel·lícula. Fitxa tècnica, resum i tràiler</span></a><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="http://www.ecartelera.com/peliculas/agora/"><span style="font-size: x-large;">Informacions sobre "Àgora"</span></a><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Serapis"><span style="font-size: x-large;">Qui era el déu Serapis, venerat a Alexandria?</span></a><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Biblioteca_d%27Alexandria"><span style="font-size: x-large;">La biblioteca d'Alexandria</span></a><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Hip%C3%A0tia"><span style="font-size: x-large;">HIPÀTIA</span></a><br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="https://www.elpensante.com/la-verdadera-historia-de-hipatia-de-alejandria/"><span style="font-size: x-large;">La verdadera historia de HYpatia</span></a>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-59204364168264215852016-09-28T00:00:00.000-07:002016-10-17T09:04:29.119-07:00Orígens de la literatura occidental: la cultura grega<br />
<div align="center" style="margin-bottom: 0cm;">
La cultura grega és,
al costat de la Bíblia, la segona base de la cultura occidental.
Aquesta, base conceptual i estètica de la literatura, aporta la idea
de bellesa, harmonia i perfecció en la creació artística.</div>
<br />
<div align="center" style="margin-bottom: 0cm;">
A través de l'Imperi
Romà, que l'assimila i se la fa seva, serà transmesa arreu del
Mediterrani i d'Europa i posteriorment es convertirà en un contínuum
cultural: en tots els llocs i en tots els moments hi ha retorns als
models clàssics.<br />
<br /></div>
<a href="http://www.antonijaner.com/sexe-a-l-antiguitat/item/949-els-escandalosos-nus-grecs">Article que compara l'art grec i l'art romà a partir de la representació dels nus humans en les estàtues</a><br />
<br />
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<b>INTRODUCCIÓ</b></div>
<br />
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
Els grecs eren un grup de
pobles molt diversos (jonis, eolis, doris...) que provenien de
centre-Europa i s'instal·laren a la part oriental del Mediterrani
cap als 2000aC, en un marc geogràfic fragmentat en moltes illes
entre el mar Jònic i l'Egeu... D'aquí que fossin mariners i
comerciants i s'interessassin per la recerca de noves terres i pel
contacte amb diferents pobles: recordem que al segle VIII aC
s'intal·laren dues colònies gregues ben aprop (a Roses i a
Empúries).
</div>
<br />
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
Tot i aquesta fragmentació,
els pobles grecs mantingueren elements de cohesió comunca: un enemic
(els perses), unes creences religioses (els mites), una llengua
comuna (la <i>koiné</i><span style="font-style: normal;"> oral, que
adquirí forma escrita cap al segle III aC) i uns costums comuns
(festes, competicions esportives...).</span><br />
En les diferents cerimònies i festes religioses -a vegades entre ciutats- a més, de competicions esportives, es feien activitats de dansa, música, processons i teatre, sobretot tragèdies, que -segons Aristòtil- tenien una funció catàrtica i d'alliberament de tensions: hi havia competicions de tragèdies. <br />
D'aquesta manera el prestigi d'una ciutat s mesurava a partir dels esportistes i dels literats més valorats. </div>
<br />
<b>ETAPES DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA</b><br />
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">La
història del poble grec es pot organitzar en quatre <b>etapes.</b> Anotarem, així mateix, els autors que destaquen en cada període:</span></div>
<ul>
<li><div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><b>Període
jonicodòric (etapa arcaica): segle IX-IV aC.</b></span></div>
</li>
<ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">Són
d'aquesta època les dues obres èpiques fruit de la fusió entre
les creences religioses i la fabulació literàrica. Són els grans
precedents de la novel·la i d'ample ressò en la literatura
posterior: <i>Ilíada</i> i <i>Odissea</i>.</span></li>
</ul>
</ul>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEQrm0OF4mdIevNA32cObe-RKwYr7URjl7VDt0WulBK6IDFtSK-iqsdh4pn4_vLM5-HM0MjJChlOCSiaqcnrPnH9SAc2BbfDLZXS_zNUNh13tFq6iwfnFAHG0llsgSgfZwHjZhuC2OmE/s1600/odiseo.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjEQrm0OF4mdIevNA32cObe-RKwYr7URjl7VDt0WulBK6IDFtSK-iqsdh4pn4_vLM5-HM0MjJChlOCSiaqcnrPnH9SAc2BbfDLZXS_zNUNh13tFq6iwfnFAHG0llsgSgfZwHjZhuC2OmE/s320/odiseo.png" width="320" /></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<ul><ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">Cap
al segle VIIaC Hesíode compon poesia didàctica (per exemple <i>Els treballs i els dies </i>o la <i>Teogonia)</i>. </span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">La
poesia lírica inicia el seu camí amb gran èxit a partir del
conreu del tema amorós (amb l'escola de Lesbos amb Safo al
capdavant), l'epigrama (amb Simònides), el iambe (amb Arquíloc) i
l'elegia (amb Teognis).</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">En
prosa hem de destacar les obres filosòfiques d'Heràclit o
Anaximandre.</span></li>
</ul>
<li><div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><b>Període
àtic: segle VI-VaC.</b></span></div>
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;">Es
tracta de l'etapa més prolífica i exemplar. És el moment de la
democràcia de Pèricles i Atenes es converteix en el centre de tot
el món social, cultural, polític... grec.</span></div>
</li>
<ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">En
teatre es desenvolupa admirablement la tragèdia (Èsquil, Sòfocles
i Eurípides) i la comèdia (Aristòfanes).</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">El
camp de la narrativa històrica és conreat per Heròdot i Xenofont</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">
l'oratòria excel·leix amb Demòstenes</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"> la Lírica té Píndar amb
capdavant;</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">en el camp de la filosofia Plató i Aristòtil faran
les seves aportacions. Aquest darrer, també, farà reflexions
filologicoliteràries amb l'obra </span><i>Retòrica</i><span style="font-style: normal;">,
que ha tengut gran influència en la literatura posterior.</span></li>
</ul>
<li><div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-style: normal;"><b>Període
Hel·lenístic: segle IV aC- II aC.</b> De mans d'Alexandre al Gran, el
poder central d'Atenes disminueix en pro del d'Alexandria, que es
convertirà en el centre científic i </span><span style="font-style: normal;">cultural
de la mediterrània amb la gran i famosa biblioteca.
</span></div>
</li>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/-WSU-hh2j2g?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;">Hem
d'anomenar Ptolomeu i les seves investigacions en el camp de
l'astronomia</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Aristarc en la filologia i la crítica literària.
</span></li>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Teòcrit iniciarà el camí de la poesia bucòlica.</span></li>
</ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span><span style="font-style: normal;"><b>Període
romà i bizantí: segle Ia C- IV dC.</b> </span><span style="font-style: normal;">Roma
agafa poder i el llatí amb ella. Tot i així, els romans admiren,
adopten, assimilen i imiten els models, ideals, costums i mites
grecs. </span></li>
<ul>
<li style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Hem de parlar dels filòsofs Plutarc i Epíctec. </span></li>
</ul>
</ul>
<b></b><br />
<b>MITES</b><br />
<b></b><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvkEfACP76NcNTRrZriYwqGLzWRp-LtVL5t-mtiu8zmYG4Y-sfNrazTaHscSV8dS22nfM00vyPXtMwxDyiPVoysa_I1NYjxRf6FUxDC-eol-m5f1GSYpB8GV3Q0vMV-fb8V-bHeCYbmh4/s1600/dioses-en-el-olimpo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="288" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvkEfACP76NcNTRrZriYwqGLzWRp-LtVL5t-mtiu8zmYG4Y-sfNrazTaHscSV8dS22nfM00vyPXtMwxDyiPVoysa_I1NYjxRf6FUxDC-eol-m5f1GSYpB8GV3Q0vMV-fb8V-bHeCYbmh4/s640/dioses-en-el-olimpo.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
A diferència de la Bíblia, amb un Déu autoritari i plena d'al·legories, misteris i sómbols, la cultura grega creu ens uns déus (politeisme) i herois amb formes i sentiments humans, propers a la gent: es tracta, per tant, d'una mesura humana i les històries que protagonitzen són creences fàcils d'entendre. Totes aquestes històries parteixen de la tradició oral tot i que són ampliades, concretades i perviuen en obres artístiques (ceràmica, arquitectura,...) i literàries (tragèdies, epopeies...). <br />
<br />
La trasmissió oral d'aquestes històries protagonitzades pels déus s'inicià amb els anomenats <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0075177&BATE=aede">AEDES</a> que, acompanyats d'una lira, anaven recitant les gestes dels antics guerrers, les faules mitològiques i la poesia tradicional en els palaus i festes dels pobles. Tenien un argument bàsic, però llavors se servien de la improvisació. Posteriorment (a partir del segle VII aC) comptam amb els <a href="http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0136957&BATE=rapsode">RAPSODES</a> que, acompanyant el ritme amb un bastó, aprenien els textos de mem`pries i els recitaven en competicions i festivals a les diverses ciutats gregues. Per exemple recitaven fragments de la Ilíada o L'Odissea...<br />
<br />
La mitologia grega que trobam, com hem dit, en poemes èpics, les tragèdies, la líria coral, les obres didàctiques, els llibres escolars, la ceràmica.... queda fixada i sistematitzada amb els autors llatins com Ovidi o Virgili. Tot i així al segle VII a C <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/hesiode.htm">Hesíode</a> recull molta d'aquesta informació oral en la seva obra <a href="http://es.wikisource.org/wiki/Teogon%C3%ADa">Teogonia</a>.<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;"><br /></span>
<a href="http://www.theoi.com/"><span style="font-size: x-large;">PÀGINA INTERESSANT SOBRE ELS DIFERENTS PERSONATGES DE LA MITOLOGIA GREGA</span></a><br />
<b></b><br />
<b>ACTIVITATS</b><br />
<span style="font-style: normal;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">1. Cerca
</span><a href="http://www.diccionari.cat/"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">l'origen i el significat dels mots</span></a><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">: CÀNON, TÈCNICA, POESIA,
MÚSICA, ARQUITECTURA, TRAGÈDIA, COMÈDIA, LÍRICA, ÈPICA,
EPOPEIA... </span></span><br />
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="font-style: normal;">2. </span><span style="font-style: normal;">Cerca
qui són les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Muses">MUSES</a>, quantes n'hi ha i de què...</span></span><br />
<span style="font-style: normal;"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">3. Vés al següent </span><a href="http://xapxarxadeplomes.blogspot.com.es/search/label/Mitologia%20grega"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">enllaç</span></a><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> i documenta't sobre la MITOLOGIA GREGA.</span></span><br />
<span style="font-family: "courier new";"></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_F8ComTex_w32awDGExjVrCjUzlz2hTLB7hTQp_6skJQhq1q-rkHYYzdxPGpXjMMF8_2fReIxWRhPuajWpCxYuo2V8hHFUJkTkVYZxr30mhQ8IHsYRLlIafaIvQ2LbrQlpKtnYUsItjM/s1600/dc3a9us-grecs.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh_F8ComTex_w32awDGExjVrCjUzlz2hTLB7hTQp_6skJQhq1q-rkHYYzdxPGpXjMMF8_2fReIxWRhPuajWpCxYuo2V8hHFUJkTkVYZxr30mhQ8IHsYRLlIafaIvQ2LbrQlpKtnYUsItjM/s640/dc3a9us-grecs.jpg" width="572" /></a></div>
<span style="font-family: "courier new";"></span><br />
<span style="font-family: "courier new";"></span><br />Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-35812844282672886612016-09-27T23:50:00.000-07:002016-10-10T03:37:24.637-07:00LITERATURA GREGA: introducció i ÈPICA<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifb22Kt11mT1qI5q_H8_xySwGexfx5yJXOiqvjpwxkz_4GBHxGACDfiovYEwNv14YM7KUeST4gq7Vq1V625YUi-ZFF78xldMrTKHcc4Xt8ME9ZRXLnJ7QKhd4Mdyh7-rCS6hfPFk-eR0M/s1600/safo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifb22Kt11mT1qI5q_H8_xySwGexfx5yJXOiqvjpwxkz_4GBHxGACDfiovYEwNv14YM7KUeST4gq7Vq1V625YUi-ZFF78xldMrTKHcc4Xt8ME9ZRXLnJ7QKhd4Mdyh7-rCS6hfPFk-eR0M/s200/safo.jpg" width="186" /></a>Les grecs fixen els <b><span style="font-size: large;">GÈNERES LITERARIS</span> </b>bàsics, però <u>tots són formulats en vers:</u></div>
<br />
<ul><span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">ÈPICA heroica: <i>Ilíada</i> i <i>Odissea</i> d'<b>HOMER</b></span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">LÍRICA: </span></li>
<span style="font-size: large;">
</span><ul><span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">CORAL, expressió de sentiments col·lectius (himnes, planys, epitalamis...): <b>Píndar </b></span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">MONÒDICA, expressió d'una veu íntima i més personal: <b>SAFO, Anacreont </b></span></li>
<span style="font-size: large;">
</span></ul>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">DRAMÀTICA:</span></li>
<span style="font-size: large;">
</span><ul><span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">TRAGÈDIA: <b>Èsquil, SÒFOCLES i Eurípides</b></span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">COMÈDIA: <b>ARISTÒFANES, Menandre</b>.</span></li>
</ul>
</ul>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2JK7kSzt6dNw5UYNbd87p72h7FGSRAFeD8Dt3OTO0B6TyG67cwpSr9XL6Y8kb9-gJAvNVti8esADxThVneo32qwFzkAgr1jzgKVAspRULyzGQ98Ruhg3gxSYq6mRmG2JJrM7NkWm9zbo/s1600/HdtAristpSophAeschPlEurSoc.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2JK7kSzt6dNw5UYNbd87p72h7FGSRAFeD8Dt3OTO0B6TyG67cwpSr9XL6Y8kb9-gJAvNVti8esADxThVneo32qwFzkAgr1jzgKVAspRULyzGQ98Ruhg3gxSYq6mRmG2JJrM7NkWm9zbo/s400/HdtAristpSophAeschPlEurSoc.jpg" width="250" /></a><br />
<span style="font-size: large;">També hi haurà textos <u>en prosa</u>, però seran d'àmbits <u>"no literaris</u>". Hem de destacar els següents gèneres:</span><br />
<ul><span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">HISTÒRIA: Heròdot, Tucídides, Xenofont i Plutarc</span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">FILOSOFIA: Plató, Aristòtil</span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">ORATÒRIA: Demòstenes</span></li>
<span style="font-size: large;">
</span>
<li><span style="font-size: large;">DIDÀCTICA: Isop i les seves "faules".</span> </li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b></b></span><br />
<span style="font-size: large;"><b><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros1.htm">ÈPICA</a> </b></span></div>
Prové del mot "epos", que significa "paraula", "discurs". Es tracta d'un gènere poètic que explica en 3a persona i amb un estil molt elevat els mites, les llegendes i les històries que parlen dels orígens del món. Originàriament orals, les obres èpiques seran fixades per escrit a partir del segle VIIIaC. <br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Homer">HOMER</a></div>
<div style="text-align: center;">
La informació que ens ha arribat d'aquest personatge és <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros4.htm">diversa</a> i en molts de casos llegendària. Es diu que era un rapsode ambulant i pobre que recitava de ciutat en ciutat. Es du que va néixer a la zona jònica (per ventura a Esmirna) cap al 750 aC. La imatgeria el representa com un vell cec. </div>
<div style="text-align: center;">
Les dues obres èpiques atribuïdes a Homer (la Ilíada i l'Odissea) mantenen un nexe comú: ambdues giren al voltant de la guerra de Troia i els herois són complementaris. A més, contenen unes fórmules fixes adequades a la recitació oral, una llengua elevada, moltes comparacions descripcions, epítets qualificatius, ... Ambdues contenen 24 cants i estan escrites en hexàmetres dactílics (un peu dàctil equival a una llarga i dues breus).</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/homeros5.htm">La Ilíada</a></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.laguia2000.com/wp-content/uploads/2007/06/caballo-de-troya.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="270" src="https://www.laguia2000.com/wp-content/uploads/2007/06/caballo-de-troya.JPG" width="320" /></a><i>La Ilíada</i> explica el final de la <span style="font-size: large;"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/mites/troia.htm">Guerra de Troia </a></span>("Ilion") en què el gran heroi és Aquil·les, un noble i valent cavaller. El tema central és el setge de Troia i la lluita dels aqueus contra els troians, motivada pel rapte d'Helena. El relat se centra en el desè any del llarg combat al voltant de la ciutat. Aquil·les és l'heroi protagonista, al costat del qual també hem d'anomenar Agamèmnon, Menelau, Àiax, Diomedes... (del bàndol grec) i Hèctor, Paris, ... del bàndol troià (ciutat comandada per Príam).<br />
No és una història creada originàriament per Homer, sinó que el poeta explica alguns episodis de la història que el seu públic ja coneix... Ell els dóna una forma bella, i els enuncia ajudat per les muses, filles de la "memòria" (Mnemosine).<br />
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/fZr1Fx1AUWU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/xk5CHWTa0bk?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Helena de Troya</div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/CtpFOvQ2yLY?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Lluita entre Aquil·les i Hèctor</div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/sTl4FbMaYEw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Príam va a veure Aquil·les per demanar-li el cos del seu fill Hèctor.</div>
<br />
<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<a href="http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=3596&p_ex=homer">L'Odissea</a></div>
<br />
Explica el viatge de retorn d'Ulisses ("Odisseu") que havia sobreviscut a la guerra de Troia. Recordem que ell havia estat qui havia tingut la idea del "cavall de Troia". Es tracta d'un heroi savi, molt llest i astut.<br />
L'heroi central és Ulisses i les seves aventures -també conegudes pel públic en el moment que Homer les recull-. Homer les embelleix i afegeix episodis i matisos, per això, en cada capítol, evoca Mnemosine...<br />
<br />
<span style="font-size: x-large;"><b><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/flash/odissea.html">VISITA AQUESTA PÀGINA!!!!!</a> </b></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/y0-nOL9NZL8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<u>ACTIVITATS</u> <iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/57qqBkaRqL0?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<ul>
<li><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Escolta la versió musicada per Lluís Llach del poema de Kavafis "Ítaca".</span></li>
</ul>
<div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white;"><b><span style="font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><u>Ítaca</u></span> (cançó de Lluís Llach a partir del poema de Kavafis)</span></b></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"><span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><br /></b></span></span></div>
<div class="" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="background-color: white; font-family: "helvetica neue" , "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;"><span style="text-align: start;">Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">has de pregar que el camí sigui llarg, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">ple d'aventures, ple de coneixences. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Has de pregar que el camí sigui llarg, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">que siguin moltes les matinades </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Has d'arribar-hi, és el teu destí, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">però no forcis gens la travessia. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">És preferible que duri molts anys, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">que siguis vell quan fondegis l'illa, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">sense esperar que et doni més riqueses. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">Ítaca t'ha donat el bell viatge, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">sense ella no hauries sortit. </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">I si la trobes pobra, no és que Ítaca</span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, </span><br style="text-align: start;" /><span style="text-align: start;">sabràs el que volen dir les Ítaq</span></span><span style="text-align: start;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; font-size: large;">ues.</span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;"> </span></span></b></span></div>
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/WGaK3erqudg?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/YJBZQp6YuqA/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/YJBZQp6YuqA?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/L5JnmaD7BB0/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/L5JnmaD7BB0?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<ul>
<li><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Llegeix els textos d'Homer inclosos en el llibre de text i comenta'ls.</span> </li>
</ul>
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;"></span></b><br />
<b><span style="font-size: large;">A CONTINUACIÓ TROBARÀS UNA CANÇÓ DE <span style="font-size: large;">"CATARRES"<span style="font-size: large;">: "L'ODISSEA"</span></span></span></b><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/gfaoxc-lsj8/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/gfaoxc-lsj8?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<b><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"><span style="font-size: large;"> </span></span></span></b>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-56768233894284097032016-09-27T23:30:00.000-07:002016-10-04T09:15:55.899-07:00LITERATURA GREGA: LÍRICA<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYDC6fLpcEqzUhdmyinQRTNxPKoxlZPpTxWxEeRACqgPnWygKSUybwNOAWrcppb5UrbCU1dCg-yX5lujhSDQJ7KCWUf8ScG0dekT0enDtUOJzl3-Fi6q3ZZdj_opsUgcwJJyJ3deEAgWs/s1600/24948517.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgYDC6fLpcEqzUhdmyinQRTNxPKoxlZPpTxWxEeRACqgPnWygKSUybwNOAWrcppb5UrbCU1dCg-yX5lujhSDQJ7KCWUf8ScG0dekT0enDtUOJzl3-Fi6q3ZZdj_opsUgcwJJyJ3deEAgWs/s320/24948517.jpg" width="220" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Érato, musa de la poesia lírica</td></tr>
</tbody></table>
Abans de l'escriptura devia existir una mena de poesia oral religiosa o profana que devia acompanyar-se amb un instrument musical (cítara, lira...): devien ser cants de celebracions, festes, noces, funerals... Amb l'arribada de l'escriptura apareix la lírica culta. Aquesta serà: <br />
<br />
<strong> coral</strong>: composta perquè la interpreti un cor, sovint era també ballada en grup i destinada a amenitzar celebracions religioses o profanes com processons, jocs, victòries militars... Aquest tipus de poesia es diluí cap als segles VI o V aC en el teatre. Hem de destacar les obres de <a href="http://www.slideboom.com/presentations/293290/P%C3%ADndar">PÍNDAR</a>.<br />
<br />
<strong> monòdica</strong>: individual. Tracta els temes universals i lligats a la realitat: l'amor, la mort, el pas del temps, la vellesa,... Hem de destacar l'obra de <strong>SAFO</strong>, ALCEU o <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Anacreont">ANACREONT</a>.<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/9qK9kwMpLuU?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div align="center">
Lírica grega arcaica</div>
<br />
Gèneres de la lírica: <strong>ELEGIA</strong> (un tipus de poema destinat a lamentar-se per una pèrdua: la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva), POEMA IÀMBIC, <strong>EPIGRAMA</strong> (és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa. Era una inscripció que es posava damunt d'un objecte, que podia ser un exvot, un regal, una estàtua o una tomba. Els epigrames sobre les tombes van formar classe a part i es van denominar epitafi. Així, l'epigrama "strictu sensu" va passar a designar el poema enginyós caracteritzat per la seva brevetat per a poder passar per rètol o inscripció), POESIA MÈLICA, DITIRAMBES, EPITALAMI, HIMENEU, EPINICIS...<br />
<a href="https://docs.google.com/document/edit?id=1gZmcxrPG4ZkjWgAhgj0pz37-rNA-BA7cj6WeNH9GKd8&hl=ca">Vocabulari bàsic de la literatura grega</a><br />
<a href="http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiagrega/index.html">Poemes grecs de tots els temps</a><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ7B6NG8Od_TpcnQsux-Qc4I0Ez97qpp_s1zDGN9Xxb6i1aXuj46Qwgt5_8NTuihInAFxGq_RdMk68Gg8GA6YyTFkYEuPsEVkBoWkUlR5TbuA0Q9BqKKSIF8LS4ycCJ3TcAadJBRcTJ7k/s1600/sappho-and-alcaeus.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJ7B6NG8Od_TpcnQsux-Qc4I0Ez97qpp_s1zDGN9Xxb6i1aXuj46Qwgt5_8NTuihInAFxGq_RdMk68Gg8GA6YyTFkYEuPsEVkBoWkUlR5TbuA0Q9BqKKSIF8LS4ycCJ3TcAadJBRcTJ7k/s320/sappho-and-alcaeus.jpg" width="226" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Safo i Alceu</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<div align="center">
<span style="font-size: large;"><strong>SAFO</strong></span> (---640-580aC)</div>
<div align="center">
Sembla que va néixer a l'illa de Lesbos (a la ciutat d'Èresos o a la de Mitilene) i que provenia d'una família noble i rica. Se sap que es casà i tingué una filla (Cleis), que menciona en alguns poemes. Es dedicava a educar les joves de la noblesa de l'illa en formació musical: educació, costums fins, elegància en el vestir, domini del cant i la dansa, preparació per participar en les festes i rituals... Sovint dedicava epitalamis o cants nupcials a les alumnes de la seva escola que es casaven. Va ser lloada com a poetessa en vida (tant pels seus contemporanis com Alceu o Anacreont com per filòsofs i autors poesteriors) i se sap que es recolliren nou o deu llibres de poemes, però només ens n'han arribat fragments (uns 200) i un poema sencer "Himne a Afrodita". Els temes de les seves poesies (bàsicament l'amor) parlen de la passió, la gelosia, els desenganys, el patiment... de manera molt íntima, senzilla i delicada. </div>
<div align="center">
Existeix una llegenda que diu que se suïcidà en ser rebutjada pel jove de qui estava enamorada. </div>
<div align="left">
</div>
<ul>
<li><div align="left">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Llegeix <em>l'Oda a Afrodita</em> de Safo i alguns dels fragments de les seves obres i copia els que t'hagin agradat més.</span></div>
</li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/zdF5vxR8ds0/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/zdF5vxR8ds0?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe width="320" height="266" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/_x9PjsLoxQ4/0.jpg" src="https://www.youtube.com/embed/_x9PjsLoxQ4?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe></div>
<div>
<br /></div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
<a href="http://books.google.es/books?id=_dkXDYJff54C&pg=PA23&lpg=PA23&dq=safo&source=bl&ots=NSj1931OWS&sig=8CqO7xA9ZCY8pdl_g3sj1jRxZq8&hl=ca&sa=X&ei=ik54ULeJPMml0QWMk4GYCA&ved=0CEEQ6AEwAg#v=onepage&q=safo&f=false">Enllaç a l'Antologia de la literatura universal (d'ed.62)</a>: biografia i algunes obres</div>
<div align="center">
<a href="http://www.mallorcaweb.com/magpoesia/poesiagrega/index.html#Safo">Alguns poemes en català</a></div>
<div align="center">
<a href="http://www.epdlp.com/escritor.php?id=3219">Resum biogràfic</a></div>
<div align="center">
<a href="http://www.slideboom.com/presentations/165860/powerpoint-Safo-%28treball-personal%29">Powerpoint</a></div>
<div align="center">
<a href="http://instantesdeficcion.com.ar/Inmortales/Safo.htm">Resum biogràfic i poemes (en castellà)</a></div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
</div>
<div align="center">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-55622552772634381272016-09-27T23:00:00.000-07:002016-09-27T23:00:30.784-07:00LITERATURA GREGA: TEATRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFrKYH-jJi1Bs0m1oIMiTTtJ2RdiBw1HFp_xgKYYwjh6-2HQzIkmLPWuNiSIX8QNKCvKHAyt9K5VohqE3Z2_gk34ZfNtgypTeGiJelUNDWjXBbPLLJ4eritVSwFGk7AFPVsjuPLau4CQw/s1600/Mascara+teatre.jpg" imageanchor="1"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFrKYH-jJi1Bs0m1oIMiTTtJ2RdiBw1HFp_xgKYYwjh6-2HQzIkmLPWuNiSIX8QNKCvKHAyt9K5VohqE3Z2_gk34ZfNtgypTeGiJelUNDWjXBbPLLJ4eritVSwFGk7AFPVsjuPLau4CQw/s320/Mascara+teatre.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-size: x-large;">Tragèdia i comèdia</span></b> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
L'origen del teatre ("teatron" és lloc per mirar) grec era religiós: va néixer dels "comos", que eren danses i cants corals ("ditirambes" o himnes) en honor al Déu <a href="http://www.xtec.cat/~msolana/tot/grecia/dionis.htm">Dionís (del vi, la fertilitat...). </a> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/xyKKjBXjG0Q?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<i>L'origen del teatre i la tragèdia grega</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Més envant es va afegir la figura del "rapsode", una espècie de contacontes que narrava històries dels déus i herois i, a mesura que les històries i els arguments cobraven importància, els ballarins es convertiren en "cor" i participaven en la representació. El seu cap" corifeu" prengué les funcions del rapsode. Amb el temps cor i actors dialogaven i a poc a poc la funció del cor anà desapareixent. Es diu que fou Tepsis qui afegí un actor que dialogava amb el corifeu, cosa que augmentà l'acció dramàtica de les representacions. A mesura que el paper dels actors anà augmentant, el paper del cor canvià o anà disminuint. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
En aquestes celebracions s'organitzaven uns concursos teatrals en què els dramaturgs havien de participar presentant tres tragèdies i un drama satíric. En elles es donaven tres premis: al millor escriptor, al millor actor i al "corega" (qui havia subvencionat la festa).</div>
<div style="text-align: justify;">
El teatre era una espècie de servei públic que oferien les autoritats
per entretenir la gent. </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Tot i que en un principi les obres es representaven davant un temple o un palau, posteriorment s'edificaren teatres aprofitant els desnivells de les muntanyes. Se celebraven a l'aire lliure i sempre el matí, aprofitant la llum de sol.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimbn754iulAcb7I0CqXgXOMp2VpislMkmf5IXxZufulpFmRNcRIJlXia89UVWlbYZhk4ti203ICsC-g2SmyYUqUAZy7boC9E_N1cjSy7LF4WsMlQown1JZ7OgcIoZ7z8bbvmtMPM6a0U4/s1600/theaterdiagram.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="279" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimbn754iulAcb7I0CqXgXOMp2VpislMkmf5IXxZufulpFmRNcRIJlXia89UVWlbYZhk4ti203ICsC-g2SmyYUqUAZy7boC9E_N1cjSy7LF4WsMlQown1JZ7OgcIoZ7z8bbvmtMPM6a0U4/s320/theaterdiagram.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Esquema d'un teatre grec</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFe50tyeABdlfBho26mtA-wtTjcaoMJ9Ja3EsGwu2e4j-3szuBVgPDh0Sk8jSQAdR3B6AdX3YSoSrztSQgNL3n9gjoP3QkPsogRc0Rq-MACHdZ0i6tIPu6rGflEXP4wCFjMXdsBRhaBfI/s1600/epidauro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjFe50tyeABdlfBho26mtA-wtTjcaoMJ9Ja3EsGwu2e4j-3szuBVgPDh0Sk8jSQAdR3B6AdX3YSoSrztSQgNL3n9gjoP3QkPsogRc0Rq-MACHdZ0i6tIPu6rGflEXP4wCFjMXdsBRhaBfI/s320/epidauro.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Teatre grec d'<a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_d%27Epidaure">Epidaure</a></td></tr>
</tbody></table>
Els actors, normalment dos o tres homes (Sòfocles fou qui amplià el seu nombre), anaven vestits amb una túnica i calçaven uns coturns (o sabates altes). Duein unes màscares, que eren clares si representaven personatges femenins i obscures si eren personatges masculins. Aquestes màscares tenien la boca ampla per fer de ressonador i mostraven el caràcter i els valors del personatges: alegria, tristesa, dolentia, bondat... Es diu que fou un corifeu anomenat Tespis qui primer es va posar una màscara per a les representacions: aquest recurs li permetia canviar de personatge només canviant de màscara.<br />
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggL1v4mvcDP6UMnqWiMr8zIuoS4tJ4slCj26rNpcV8GC84tNGYw1zhtRC9pwo3-ibDyelhJE-YZg_1WFaoGO9NOFgbZr_wXvpDwN98_Tt2cmFGHyGC7sDzCY5nckTgy2cnWC4swUhvYsg/s1600/teatro_grecia-202x300.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggL1v4mvcDP6UMnqWiMr8zIuoS4tJ4slCj26rNpcV8GC84tNGYw1zhtRC9pwo3-ibDyelhJE-YZg_1WFaoGO9NOFgbZr_wXvpDwN98_Tt2cmFGHyGC7sDzCY5nckTgy2cnWC4swUhvYsg/s1600/teatro_grecia-202x300.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Màscara de teatre</td></tr>
</tbody></table>
Amb el pàs del teatre "coral" al diàleg, les representacions adoptaren dues formes bàsiques. Els dos gèneres bàsics del TEATRE GREC foren<br />
<br />
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: large;"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/tragedia.htm"><b>TRAGÈDIA</b></a></span></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLUiTwrakWOG6K98xVJ74KrfyWiz9dOQoPM2Vm7L-VtY6XeJATKY6J0zXS8ombEaCSgarjtdFUzfI08UE8Ik1OTaLoT9XlgSHZ9di3JxMo3nkGaPyiA2FJD83UL7f0-N63vB4dC9L2AAs/s1600/2616408034_86de8c85a6.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLUiTwrakWOG6K98xVJ74KrfyWiz9dOQoPM2Vm7L-VtY6XeJATKY6J0zXS8ombEaCSgarjtdFUzfI08UE8Ik1OTaLoT9XlgSHZ9di3JxMo3nkGaPyiA2FJD83UL7f0-N63vB4dC9L2AAs/s320/2616408034_86de8c85a6.jpg" width="288" /></a>És un gènere literari de to elevat, amb personatges importants (déus, herois, reis...) que viuen uns fets que els aboquen a un destí fatal. Es tractava essencialment de personatges mitològics que tenien com a font els poemes homèrics i, per tant, llegendes i històries conegudes pel públic.<br />
La majoria de tragèdies es basaven en dos cicles: el cicle d'Argos o Micenes (Clitemnestra, Agamèmnon, Electra, Orestes...) i el cicle de Tebes (Èdip, Iocasta, Antígona...). A més dels personatges incloïen un cor que feia de comentarista dels presagis, enunciava la voluntat divina... Amb tot això s'aconseguia la catarsi: el públic s'emocionava i se sentia identificat amb el sofriment dels personatges per qui mostrava compassió, terror... Això era una mena de purificació o alliberament de passions a partir del sofriment que veien representat pels personatges: pensem que els mites representen passions, conflictes i dubtes plenament humans. <br />
Aquest gènere fou "definit" per Aristòril a la seva <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Po%C3%A8tica_%28Arist%C3%B2til%29">Poètica</a></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Els autors més destacats són <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/littera.htm">ÈSQUIL</a>, <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/littera.htm"><b><span style="font-size: large;">SÒFOCLES</span></b></a> I <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/littera.htm">EURÍPIDES</a></span></div>
<br />
Èsquil i Sòfocles compongueren tragèdies que tractaven temes trascendents i sobre el destí dels humans i la seva relació amb els déus. Èsquil augmentà el nombre d'actors d'1 a 2, les seves obres presentaven un punt de vista dels mites més religiós. Sòfocles afegí un actor més i va reforçar el cor. Eurípides reflectí personatges més humans i accions més quotidianes en escena i reduí notablement el paper del cor. <br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: left;">
Nascut a Colonos en una família benestant, <b>Sòfocles</b> ocupà diversos càrrecs públics a l'Atenes de Pèricles: tresorer, magistrat, estrateg, membre de l'assemblea... Destacà per la seva ideologia democràtica i per la seva profunda religiositat: pensava que s'havien de respectar per damunt de tot la tradició i les lleis divines. </div>
<div style="text-align: left;">
També acto, fou molt valorat en vida i guanyà els certàmens teatrals en moltes ocasions (en un d'ells superà Èsquil). Sabem que va escriure unes 123 tragèdies, però actualment només en coneixem 7. Podem dir que va ser un gran innovador per moltes raons: els arguments de les seves obres eren variats i estaven molt desenvolupats, augmentà el paper dels actors i disminuí el del cor, augmentà el nombre de coreutes (de 12 a 15) i el nombre d'actors (de 2 a 3). Oferia els seus espectacles amb decorats pintants. Però en el que més destacà fou en l'estil (molt clar, senzill), un aprofundiment en la psicologia "humana" dels personatges i en la innovació tècnica a partir de tres recursos:</div>
<ul>
<li><div style="text-align: left;">
la IRONIA TRÀGICA: el públic sabia més del que sabien els personatges mateixos.</div>
</li>
<li><div style="text-align: left;">
l'ETOPEIA: el personatge és descrit a partir de les seves intervencions en els diàlegs</div>
</li>
<li><div style="text-align: left;">
el CONTRAST: l'alegria o la tristesa contrasten amb el que realment hauria de sentir el personatge.</div>
</li>
</ul>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "courier new";"><b><u>ACTIVITATS</u></b></span></div>
<div style="text-align: left;">
<ol>
<li><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i les característiques més destacades del seu estil.</span></li>
<li><span style="font-family: "courier new";">Contesta: </span></li>
</ol>
</div>
<ul><ul>
<li><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "courier new";">Quines innovacions introdueix SÒFOCLES pel que fa al nombre d'actors i al cor? </span></div>
</li>
<li><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "courier new";">En el cas de l'estil de SÒFOCLES explica què són: IRONIA TRÀGICA, ETOPEIA i CONTRAST.</span></div>
</li>
</ul>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZnEGFevHfM5iADBVi4FzLw9XiBnLmEDJrzUPNK1L6N9cPMYg1ZDgujNCpYjurP1Fqea5jLRbn0WKr0i309C4Isdbrp06Ds5SIwkMpmw4zLRXAgZm9ja4IXtozXopuq54ToTUhaU_jGJM/s1600/antigona3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="197" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZnEGFevHfM5iADBVi4FzLw9XiBnLmEDJrzUPNK1L6N9cPMYg1ZDgujNCpYjurP1Fqea5jLRbn0WKr0i309C4Isdbrp06Ds5SIwkMpmw4zLRXAgZm9ja4IXtozXopuq54ToTUhaU_jGJM/s320/antigona3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Imatge que representa Antígona</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/Oks666liXZw?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: "courier new";">Tràiler de "Electra" de Sòfocles al TNC</span></div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/XhY6zK9tFa4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Monòleg d'Èdip (Èdip Rei de Sòfocles)</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/z1L0Gx1YlL8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: center;">
Antígona de Sòfocles (inici)</div>
<div style="text-align: center;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><b><a href="https://docs.google.com/file/d/0B5yUlcbT3BsqR05BazJVZXI1dlk/edit?usp=sharing">GRAELLA PER EMPLENAR DURANT LA LECTURA DE L'OBRA <i>ANTÍGONA</i></a></b></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/kBlkSNz2u9E?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
ANTÍGONA SIGLE XXI<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span style="font-size: small;"><span style="font-size: large;"><a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/antiga.htm">COMÈDIA</a></span> </span></b><br />
La comèdia també naixé de les festes al déu Dionís, però partia més dels rituals.<br />
En principi, al costat de les tragèdies, els dramaturgs concursaven amb un drama satíric: es tractava d'un text que retratava els defectes humans de manera còmica i amb un llenguatge col·loquial (fins i tot vulgar a vegades) i enginyós. Eren "antiherois" i els actors que els representaven duein màscares i disfresses adequades a aquesta comicitat. <br />
El públic no coneixia els arguments de les comèdies (a diferència del de les tragèdies), que se centraven en la realitat immediata, que criticaven de manera irònica. En alguns casos s'atacaven polítics i personatges coneguts del moment i del lloc. Hi havia elements d'absurd, sàtira, burla i el recurs a l'obscenitat. Fins i tot, en les primeres comèdies hi havia una tirada llarga de versos (Paràbasi) en què l'autor es dirigia al públic manifestant la seva crítica; això, però anà desapareixnt a mesura que disminuí el paper del cor. Aquest model seria el que s'anomena també "Comèdia antiga", representada per Aristòfanes. <br />
Llavors evolucionà cap a textos de més crítica social i dels costums ciutadans. És el que es coneix com a "comèdia nova" (Menandre).</div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;">Els autors més destacats són <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Arist%C3%B2fanes"><b>ARISTÒFANES</b></a> i <a href="http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/graecia/littera/littera.htm">MENANDRE</a></span><b><span style="font-size: small;"> </span></b></div>
<div style="text-align: left;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1zlhAfZ-df4Xex8fh3-Op8SDqztaQrrPm3I9Zv-J-lpOThdqDfxnGBAfDlj5x0b46oWEBLw5nN7SRAOMBvmaFbrOoux3YSWKCyg6OUFXluXHDM9LsLTq3S3Fh2JCf4hsd46lcbaTGWc4/s1600/Lisistrata-Antigua.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="204" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj1zlhAfZ-df4Xex8fh3-Op8SDqztaQrrPm3I9Zv-J-lpOThdqDfxnGBAfDlj5x0b46oWEBLw5nN7SRAOMBvmaFbrOoux3YSWKCyg6OUFXluXHDM9LsLTq3S3Fh2JCf4hsd46lcbaTGWc4/s320/Lisistrata-Antigua.jpg" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: left;">
Aristòfanes abordà els grans problemes de les ciutats i criticà la política, la cultura, els ciutadans... amb un llenguatge festiu, directe i col·loquial. Nascut a Atenes el 445aC, en fou magistrat. Sabem que va escriure 44 obres, però només en conservam 11 de completes. En les seves comèdies, a més de manifestar una hostilitat als canvis i les innovacions, a vegades critica de manera aguda alguns polítics (per exemple Pèricles o Cleó-que era partidari de la guerra-), filòsofs (per exemple Sòcrates) i altres dramaturgs (per exemple Eurípides). Fent ús d'una comicitat extrema, el recurs als jocs de paraules i a l'expressió col·loquial, presenta un rerefons més seriós. Algunes de les seves obres són <i>Les granotes</i>, <i>Lisístrata o l'Assemblea de les dones, Els núvols, Els ocells...</i></div>
<div align="center" style="text-align: left;">
</div>
<div style="text-align: center;">
<b><u>ACTIVITATS</u></b></div>
<ol>
<li><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Realitza un esquema comparatiu entre la comèdia antiga i la comèdia nova.</span></div>
</li>
<li><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Quins elements són totalment oposats entre la comèdia i la tragèdia? Mira què en diu </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia"><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Aristòtil a la Poètica.</span></a></div>
</li>
<li><div style="text-align: left;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i algunes de les característiques més destacades del seu estil.</span></div>
</li>
</ol>
<div style="text-align: left;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-71865876011252202172016-09-26T08:45:00.000-07:002016-09-26T08:45:05.843-07:00LES DONES DE LA BÍBLIA (breu explicació i alguna imatge que trobeu)<br />
<div style="text-align: center;">
EVA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
ESTER</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
RUT</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
JUDIT</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
DALILA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
REBECA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
SARA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
SUSANNA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
MARIA MAGDALENA</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-large;"><a href="https://www.google.es/search?q=salom%C3%A9+biblia&espv=2&biw=1366&bih=662&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj5j9PUq63PAhVsLcAKHaQaBPUQ_AUIBigB&dpr=1">SALOMÉ</a> </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://caravaggista.com/wp-content/uploads/2011/11/Bernardino-Luini-Salome-with-the-Head-of-Saint-John-the-Baptist-not-dated-painting-artwork-print.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://caravaggista.com/wp-content/uploads/2011/11/Bernardino-Luini-Salome-with-the-Head-of-Saint-John-the-Baptist-not-dated-painting-artwork-print.jpeg" width="260" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Salomé de Caravaggio</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: center;">
Hi ha dos personatges amb aquest nom a la Bíblia: una és seguidora-deixeble de Jesús, però nosaltres parlarem de la princesa Salomé. </div>
<div style="text-align: center;">
Herodes Antipas es va casar amb Herodies, divorciada d'Herodes Filipo i mare de Salomé. Sant Joan Baptista s'hi oposava ja que, segons la llei jueva estava prohibit que divorciar-se i tornar-se casar. Herodes el va empresonar, però no gosava matar-lo perquè el poble estava de la seva part. El dia de l'aniversari d'Herodes, la fillastra, Salomé, ballà per ell i els seus convidats i, com que tots quedaren molt entusiasmats i contés, ell se sentí tan agraït que li digué que demanàs el que volgués i que li ho concediria. Per influència de sa mare, Salomé demanà el cap de sant Joan Baptista en una safata de plata. Herodes Antipas no ho volia fer, però com que ho havia promès, va fer matar sant Joan i donà el cap en una safata de plata a Salomé, que el donà a sa mare. </div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-25407445072288260552016-09-19T05:07:00.000-07:002016-09-21T10:17:09.339-07:00Orígens de la literatura occidental: LA BÍBLIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/CxE2eK-nHCo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/CxE2eK-nHCo?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Los secretos escondidos de la Biblia (National Geographic)</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/bRFcWJqg1m4/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/bRFcWJqg1m4?feature=player_embedded" width="320"></iframe><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Los secretos de la Bíblia: el éxodo</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.biblija.net/">Biblia</a></div>
Els dos pilars fonamentals de la cultura (i la literatura) occidental són la Bíblia i la cultura grega que, a través de la cultura llatina, s'escamparan arreu d'Europa. Ambdues petjades són contemporànies, de transmissió inicialment oral fins que assoliran la forma escrita a través de rotles de papir cap a l'any 1000aC per la necessitat de perpetuació dels fets politicoèpics i religiosos, que expliquen el naixement d'un poble...<br />
<br />
Si la CULTURA GREGA dóna origen a la idea de bellesa, harmonia, perfecció i la base conceptual i estètita de la nostra literatura, la BÍBLIA conté el nucli moral i de visió del món i de la vida de la nostra civilització. <br />
<br />
Bíblia significa "els llibres". Es tracta, per tant, d'una col·lecció de llibres "sagrats" per diverses religions monoteismes (judaisme, cristianisme, ...), ja que transmeten la "paraula de Déu". La base dels textos escrits és oral (iniciada cap al segle XIII aC): la seva escriptura s'allargà des del segle XaC (amb els reis David i Salomó) fins al IIdC (amb les escriptures dels primers cristians). El segle IV dC la Bíblia fou traduïda al llatí per Sant Jeroni: és el que es coneix com "Vulgata".<br />
<br />
La creença cristiana divideix la Bíblia en dos grans blocs o "Testaments" (un testament és un pacte: l'aliança que Jahvé oferí a Israel).<br />
<br />
<span style="font-size: large;"><b>L'ANTIC TESTAMENT</b></span> el formen uns 39 llibres (fins a 46 a vegades, segons les fonts), escrits en hebreu i arameu i en què s'expliquen les històries, tradicions i llegendes del poble d'Israel. Es classifiquen en diferents grups: <br />
<ul>
<li>Pentateuc: el formen cinc llibres i són l'anomenada "Torà" pel judaisme (la llei Jueva: la història d'Israel i els preceptes de Jehovà). Els cinc llibres són:</li>
<ul>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Gènesi:</a> s'explica<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+1%2C1-5%2C32&id24=1&pos=0&set=15&l=ca"> l'origen del món (la creació divina)</a>, <a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Gn+6%2C1-11%2C32&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">el diluvi universal</a>, ...</li>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ex+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Èxode</a>: s'explica la sortida d'Egipte, les lleis divines... </li>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Lv+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Levític</a></li>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Nm+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Nombres</a></li>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Dt+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Deuteronomi</a> </li>
</ul>
<li>Llibres històrics: podríem anomenar uns sis llibres que tracten de la història del poble d'Israel. Per exemple els dos de Samuel <a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=1+Sa&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">I </a>i <a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=2+Sa&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">II</a>, els Jutges, Josuè i Reis. </li>
<li>Llibres profètics: comptam amb una sèrie de llibres escrits per profetes (Jeremies, Isaïes...)</li>
<li>Els llibres sapiencials o didàctics són els que contenen ensenyaments morals. Podrem anomenar:</li>
<ul>
<li>"<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Pr&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Proverbis</a>", atribuïts al rei Salomó. Es tracta de textos breus, aforismes o sentències... que contenen una reflexió moral.</li>
</ul>
</ul>
<div class="s" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><b>El gandul i la formiga</b></i></span></div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>Vés a mirar la formiga, gandul; </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> t'alliçonarà veure què fa: </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>no té comandant, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> ni capatàs ni patró, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>però arreplega aliment a l'estiu, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> es proveeix durant la collita. </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> quan et trauràs la son de les orelles?: </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>a estones dormir, a estones ensopir-te, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> a estones descansar amb els braços plegats, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>i t'assalta la pobresa com un emboscat, </i></span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> la misèria, com un bandoler. </i></span></div>
<br />
<div style="text-align: left;">
<em>Els projectes del diligent porten guanys; </em></div>
<div class="q1" style="text-align: left;">
<em>els de l'impacient, només pèrdues.</em></div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v"></span><span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">Fortuna guanyada amb engany: </span></div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span style="font-family: "courier new" , "courier" , monospace;">fum que es desfà, parany mortal.</span></div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: right;">
<span class="v"></span><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">La pròpia violència arrabassa els malvats, </span></div>
<div class="q1" style="text-align: right;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">ja que es neguen a obrar rectament.</span></div>
<ul><ul>
<li>"<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Jb+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Llibre de Job</a>"</li>
<li>"Eclesiastès"</li>
<li>...</li>
</ul>
</ul>
<ul>
<li>Llibres poètics: la Bíbia conté també unes obres que s'acosten al format de la poesia. Podem anomenar:</li>
<ul>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ct+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">"Càntic dels càntics"</a> (atribuït a Salomó), que canta els amors entre espòs i esposa.</li>
</ul>
</ul>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> Que em besi amb besos de la seva boca! </i></span></div>
<div class="p" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> Les teves carícies són més dolces que el vi. </i></span></div>
<div class="q1" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>Són embriagants els teus perfums, </i></span></div>
<div class="q1" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> aroma que s'escampa és el teu nom; </i></span></div>
<div class="q1" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i> per això les donzelles s'enamoren de tu. </i></span></div>
<div class="q1" style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif; text-align: center;">
<span style="font-size: x-small;"><i><span class="v"></span>Atrau-me darrere teu! Correm! </i></span></div>
<ul><ul>
<li>"<a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Sl+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">Salms</a>" (atribuïts majoritàriament al rei David)</li>
</ul>
</ul>
<div class="s" style="text-align: center;">
<b>Feliç l'home que estima la Llei del Senyor </b></div>
<div style="text-align: center;">
<b><span class="c">1</span></b></div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">1 </span>Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos, </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
ni va pels camins dels pecadors, </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
ni s'asseu en companyia dels descreguts; </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">2 </span>estima de cor la Llei del Senyor, </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
la repassa de nit i de dia. </div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">3 </span>Serà com un arbre que arrela vora l'aigua: </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
dóna fruit quan n'és el temps </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
i mai no es marceix el seu fullatge; </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
duu a bon terme tot el que emprèn. </div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">4 </span>No serà aquesta la sort dels injustos; </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
seran com la palla escampada pel vent. </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">5 </span>En el judici no sabran què respondre; </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
callaran els pecadors en l'aplec dels justos. </div>
<div class="p" style="text-align: center;">
</div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
<span class="v">6 </span>El Senyor coneix els camins dels justos, </div>
<div class="q1" style="text-align: center;">
però els dels injustos acaben malament. </div>
<br />
<br />
El <span style="font-size: large;"><b>NOU TESTAMENT</b></span> inclou uns vint-i-set llibres escrits majoritàriament en grec i que recullen la vida i l'obra de Jesús. La seva escriptura s'inicià el segle I d.C -mort Jesús- i contenen molts d'ensenyaments i paràboles (l'ovella perduda, el fill pròdig...)<br />
<ul>
<li>EVANGELIS (s'admeten quatre evangelis canònics, tot i que n'hi ha <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Evangelis_ap%C3%B2crifs#Evangelis_ap.C3.B2crifs">d'apòcrifs</a>): </li>
<ul>
<li>Evangeli de sant Mateu: escrit en arameu i posteriorment traduït en grec i que seria la base a partir de la qual s'elaboren els altres.</li>
<li>Evangeli de sant LLuc</li>
<li>Evangeli de sant Marc</li>
<li>Evangeli de sant Joan: és l'evangeli més tardà i se centra a defensar la "divinitat" de Jesús, més que el caràcter humà (com feien més els altres)</li>
</ul>
</ul>
<ul>
<li>FETS DELS APÒSTOLS: són atribuïts a sant LLuc (deixeble de sant Pau) i explica la vida dels primers cristians, les persecucions i empresonaments, la predicació dels apòstols,...</li>
<li>EPÍSTOLES (la majoria són de sant Pau)</li>
<li><a href="http://www.biblija.net/biblija.cgi?m=Ap+0&id24=1&pos=0&set=15&l=ca">APOCALIPSI</a> (atribuïda a sant Joan): el mot "apocalipsi" significa revelació. Es tracta d'un seguit de profecies que presenten una visió imaginària del futur. </li>
</ul>
<br />
<br />
<br />
Enllaç a l'entrada sobre la Bíblia i les cultures antigues del blog "Qualquier tiempo pasado fue mejor" de la professora María José González. <a href="http://bachilleratura.blogspot.com.es/2015/10/la-literatura-en-la-antiguedad-en.html"><b><span style="background-color: #f1c232; font-size: x-large;"> ---></span></b></a><br />
<br />
<br />
<br />
<br />
REPÀS: <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/UhePYmNSaUI?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
<br />
La Bíblia és, com veim, una recopilació molt diversa i fruit de diferents èpoques històriques, aportació de diferents autors, estils i, per descomptat de diferents gèneres (històric, llegendari, mític, poètic, profètic, epistolar...). Molts dels passatges tenen una difícil interpretació pel seu contingut simbòlic ple d'al·legories i símbols... <br />
<br />
ALGUNS EPISODIS:<br />
<div align="center">
Caín i Abel</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/PPJhGxSAe-I?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<br />
LES PLAGUES, LA MAR ROJA, MOISÉS I ELS DEU MANAMENTS<br />
<div align="center">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/oJIz5aOJMVo/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/oJIz5aOJMVo?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
David i Goliat</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/P3Jh6Xf3x0I/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/P3Jh6Xf3x0I?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
Adam i Eva <iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/3yJ_3dJGkcQ/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/3yJ_3dJGkcQ?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/f1RbxbVrVsg/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/f1RbxbVrVsg?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen="" class="YOUTUBE-iframe-video" data-thumbnail-src="https://i.ytimg.com/vi/rYc2W0Oa9ok/0.jpg" frameborder="0" height="266" src="https://www.youtube.com/embed/rYc2W0Oa9ok?feature=player_embedded" width="320"></iframe></div>
<br />
<ul><ul style="background-color: white;"></ul>
</ul>
Sara Marcohttp://www.blogger.com/profile/01684304440245884093noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-460458686852317292.post-16272039561068466252016-09-18T03:42:00.000-07:002016-09-20T08:05:55.846-07:00Activitat sobre la Bíblia.<title></title><style type="text/css">
<!--
@page { size: 21cm 29.7cm; margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: red;">INTRODUCCIÓ</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
Pilars
fonamentals de la literatura:</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table border="1" bordercolor="#000000" cellpadding="4" cellspacing="0">
<colgroup><col width="128"></col>
<col width="128"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="top">
<td width="50%"><ul>
<li>la Bíblia<br />
</li>
</ul>
</td>
<td rowspan="2" width="50%"><ol>
<li><div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
Inicis
orals i contemporanis</div>
</li>
<li><div align="left">
<span style="font-size: x-small;"><span style="font-size: small;">Assoliren
forma escrita cap a l'any 1000 a.C</span>.</span></div>
</li>
</ol>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="50%"><ul>
<li value="1">Cultura grega<br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>La
Bíblia</b></span> → conjunt de textos religiosos del
cristianisme.
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
→ també
significa “els llibres”: transmeten la “paraula de Déu”.</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><b>Cultura
Grega → </b><span style="font-size: small;">origen
en la idea de bellesa</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">
→ harmonia</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
→ <span style="font-size: small;">perfecció i estètica de la
nostra literatura </span>
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="-moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; background: rgb(255, 255, 255); margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: red;"><span style="font-size: small;"><span style="-moz-background-clip: -moz-initial; -moz-background-inline-policy: -moz-initial; -moz-background-origin: -moz-initial; background: rgb(255, 255, 255);"><b>BÍBLIA:
“els llibres”</b></span></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Datació
i blocs</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<table border="1" bordercolor="#000000" cellpadding="4" cellspacing="0">
<colgroup><col width="116"></col>
<col width="140"></col>
</colgroup><tbody>
<tr valign="top">
<td width="45%"><span style="font-size: small;">Antic Testament</span></td>
<td width="55%"><span style="font-size: small;">Nou Testament</span></td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="45%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Escrit cap al s.X
fins el s. II a.C.</span><br />
</li>
</ul>
</td>
<td width="55%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Escrit
a partir del s. I d.C fins el s.V</span><br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="45%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Format per 39
llibres (o 46)</span><br />
</li>
</ul>
</td>
<td width="55%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Format
per 27 llibres.</span><br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="45%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Els
trobam escrites en hebreu i arameu</span><br />
</li>
</ul>
</td>
<td width="55%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Està
escrit en grec (algun en arameu)</span><br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="45%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Expliquen
les històries, tradicions i llegendes del poble d'Israel</span><br />
</li>
</ul>
</td>
<td width="55%"><ul>
<li><span style="font-size: small;">Contenen
la vida de Jesucrist, ensenyaments i paràboles.</span><br />
</li>
</ul>
</td>
</tr>
<tr valign="top">
<td width="45%"><ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Classificació:</span></div>
</li>
</ul>
<ol>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><u>Pentateuc
(5 llibres)</u></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.1.
Gènesi: origen del món</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.2.
Èxode: explica la sortida d'Egipte</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.3.Levític</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.4.
Nombres</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.5.
Deuteronomi</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><u>Llibres
històrics</u> (6 llibres): tracten la història del poble
d'Israel</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><u>Llibres
profètics</u>: escrits pels profetes</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><u>Llibres
sapiencials</u>: contenen ensenyaments morals:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">4.1.
Proverbis</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">4.2.
Llibre de Job</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;"><u>Llibres
poètics</u>: poesies.</span></div>
</li>
<ol>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Càntic
dels càntics</span></div>
</li>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Salms</span></div>
</li>
</ol>
</ol>
<ol>
</ol>
</td>
<td width="55%"><ul>
<li><div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">Classificació:</span></div>
<div align="left" style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-size: small;">1.
<u>Evangelis</u> (4 evangelis)</span></div>
</li>
</ul>
Els tres primers es coneixen com a evangelis "sinòptics": de manera molt similar descriuen la vida de Jesús.<br />
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"> 1.1. Evangeli de sant Mateu:
escrit en arameu i traduït en grec. És la base a partir de la qual
s'elaboren la resta d'evangelis.</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"> 1.2.
Evangeli de sant Lluc</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"> 1.3.
Evangeli de sant Marc</span></div>
<div style="text-align: left;">
<span style="font-size: small;"> 1.4.
Evangeli de sant Joan: és el darrer evangeli i defensa la
divinitat de Jesús més que el caràcter humà.</span></div>
<span style="font-size: small;">2.
<u>Fets dels Apòstols</u>: escrit per sant Lluc i explica la vida
dels primers cristians.</span><br />
3. <span style="font-size: small;"><u>
Epístoles</u>: cartes escrites per sant Pau</span><br />
<span style="font-size: small;">4.
<u>Apocalipsi</u>: escrita per sant Joan. "Apocalipsi" significa revelació
i es presenta una visió imaginària del futur.</span><br />
<div align="left">
</div>
</td>
</tr>
<tr>
<td colspan="2" valign="top" width="100%"><ul><span style="font-size: small;"><i>La
Bíblia és una recopilació diversa de
diferents èpoques històriques, aportació de
diferents autors, estils i gèneres (llegendari, mític,
poètic, profètic, epistolar...)</i></span></ul>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/05223991349110664984noreply@blogger.com0