DANT	PETRARCA
Va néixer a Florència l'any1265 i és d'origen burgès. Morí a Revenna al 1321. Estudià retòrica i filosofia.Farà estudis en llatí sobre la llengua italiana. Als 9 anys s'enamorà de Beatriu. Fou desterrat i s'hagué d'exiliar.	Va néixer a Arezzo l'any 1304 a una família burgesa. Morí l'any 1374. Va estudiar fora. A un viatge amb el papat, coneix Laura que es convertirà en el seu símbol d'ideal amoròs. És reconegut com a poeta en vida. L'any 1341 el coronen poeta a Roma.
Primera etapa: conrea poesia més juvenil. Rimes. La Flor. La vida Nova.(31 poemes inspirats en Beatriu). Tema: mort de l'estimada.	Escriu l'obra Canzoniere: recull de 366 textos poètics entorn al tema central del seu amor per Laura. Parla del seu enamorament i també introdueix el tema de la mort. Escriu Trionfi que són textos al•legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.
Al 1304 elaborarà la seva obra més coneguda, la Divina comèdia	Petrarca és dels primers autors humanistes, ja que enalteix l'ideal clàssic i té molta obra en llatí: Africa (poesia), Secretum (on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o De vida solitaria.
Llarg poema al·legòric. Comença malament i acaba bé. Descriu el procés de salvació de l'ànima pecadora. Relata una peregrinació imaginària de l'autor a l'infern on és guiat pel poeta llatí Virgili, i per Beatriu. Obra senzilla i directa, estil gens elevat. Expressa l'amor per Beatriu.	Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. Crea un nou estil el petrarquisme: que tractarà un amor impossible per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions.
Té tres parts: Infern: 4270 versos on van baixant aquest abisme subterrani que ell considera que té forma cònica i està situat sota Jerusalem. Purgatori: 4755 versos en què pugen una muntanya per arribar a Déu i al paradís terrenal. El Purgatori és el lloc d'expiació, on les ànimes les purifiquen i corregeixen. Paradís: 4748 versos. El paradís és el lloc on habita Déu i on l'ànima pot finalment descansa.	Molts autors postariors usen el petrarquisme, com és el cas d'Ausiàs March o Garcilaso.

DOLÇ ESTIL NOU.

El dolç estil nou és un important moviment italià que es va desenvolupar al segle XIII a les corts de Florència i que assenyala l'inici d'una nova etapa. Aquest nou moviment influirà en part de la poesia italiana fins a Petrarca.
L'origen de l'expressió de Dolç Estil Nou, cal cercar-lo a la Divina Comèdia de Dant Alighieri on apareix una cita amb aquestes paraules. També se l'anomena així perquè , en primer lloc, “Dolç”, perquè la poesia és més refinada, harmoniosa, plena de musicalitat, suevitat en l'expressió i el lèxic. I, “Nova” perquè tractarà un amor diferent de l'amor cortès.
Pel que fa a les característiques d'aquesta concepció literària mostren un caràcter més humanista i evolucionista que el de la literatura trobadoresca. En primer lloc, el Dolç Estil Nou crea una nova concepció d'amor i de dona: vista com a “donna angelicatta”, té la virtut de fer de mitjancera entre Déu i el poeta. Quant a la mètrica usen sonets i cançons. És a través dels gèneres com: el sonet, la balada i la cançó que es desenvolupa aquest estil. I, un altre tret d'aquest ou moviment és pel tema amorós. A Diferència de l'amor cortès en el Dolç Estil Nou s'idealitza la dona com a espiritual, adorada i idealitzada, a través de la qual el poeta podrà perfeccionar-se i no com una senyora feudal.
Entre els autors que impulsen aquest moviment hi trobam Guido Guinizelli, que aprofundirà en la meditació espiritual a l'hora de fer poesia, i Guido Calvancanti, que introdueix la idea que una dona sigui la destinatària del versos del poeta. En el cas de Calvancanti la dona idealitzada està unides a idees complexes i dramàtiques.
Dins aquest moviment cal destacar Dant i Petrarca.