VIRGILI. HORACI.
Al s.III aC Roma es va convertir en un gran imperi, amb el domini mediterrani, i un govern civilitzat amb una democràcia molt hàbil. El món llatí és hereu del grec, varen continuar més que no imitar la cultura grega. Ho varen expandir, i tenien la religió amb un sentit més polític, encara donant importància als deus, i els homes lliures però amb unes lleis per damunt ells. Era un autèntic model d'organització actual. El prestigi de les obres gregues va marcar les adaptacions a les obres llatines. Al segle IV aC, el grec ja s'ha convertit en una llengua franca, útil per a les relacions diplomàtiques i per al coneixement de la literatura i la filosofia gregues. Del poble grec doncs. N'imitaran i divulgaran la majoria de manifestacions culturals que els puguin ser útils: el teatre grec, l'èpica, la mitologia, la filosofia, la religió i el domini de l'oratòria que els rics necessiten si volen triomfar en la vida pública romana.
Característiques:
- Mateixes
lleis o dret romà.
- Xarxa de
comunicacions.
- Model
urbanístic.
- Llengua
llatina.
- Manifestacions
culturals.
- Manteniment
dels gèneres canònics establerts pels grecs ( èpica,
lírica i teatre) gràcies a traduccions, adaptacions..
- Preferència
pels gèneres que tenen una finalitat didàctica i que
els permeten una major originalitat.
- Creació
d'algun nou gènere.
- Predilecció
per la sàtira moralitzant. La sàtira, sota la seva
aparença còmica, també amaga una finalitat
didàctica, una lliçó moral, que els poetes
llatins solen dissimular amb elegància, agudesa i enginy.
- Recerca
d'un llenguatge sobri i auster que prioritza la utilitat i la
claredat de la bellesa.
- Apropiació
i imitació de la mitologia grega com a font argumental de la
majoria d'obres.
- Establiment
d'alguns dels tòpics o llocs comuns més coneguts de la
literatura universal: el BEATUS ILLE, el
CARPE DIEM..
- Literatura
amb molt de prestigi i vinculada estretament a l'Estat romà.
- Literatura
fonamentalment escrita i llegida per l'elit que es mou a l'entorn
del poder, tant si és democràtic com imperial, moltes
obres literàries estan plenes de referències concretes
a personatges i a afers de la vida pública del moment.
- INICIS (sIIIaC): El primer dels gèneres literaris que triomfa a Roma és la comèdia. PLAUTE (les seves comèdies són la delícia de la pleb romana) i Terenci (no té tant d'èxit perquè és massa elitista, reflexiu i refinat) adapten el model de comèdia nova de Menandre als costums i a la llengua llatina, igual que a Grècia les comèdies es representen aprofitant algunes festivitats. Els actors sempre homes i sovint esclaus.
- De la tragèdia podem anomenar a Livi Andrònic.
- Es donà més importància a la política romana, a l'art de la paraula, l'historiogràfic..
- Els romans no eren aficionats a la narrativa, eren unes obres més científiques.
- Més tard els romans es decanten per l'oratòria amb autors com Ciceró i la poesia individual amb escriptors com Catul a una poesia més individual, però ens centrarem més en l'Època Clàssica, i els autors : Horaci, Virgili i Ovidi, i la seva poesia.
La
poesia va ser el gènere més important cultivat per Mecenes, deixa de ser cantada. L'hexàmetre homèric,
típic de l'èpica antiga, el reserven per als poemes
èpics, la poesia didàctica i les sàtires; l'ús
dels hexàmetres dóna un to solemne, força
expressiu, àgil i versàtil. En canvi la poesia llatina,
esdevé personal i subjectiva: el poeta parla d'ell o fingeix
que parla d'ell mateix. Les composicions poètiques solen
anomenar-se odes.
El
poeta més important fou Virgili, el qual es va introduir en el
cercle literari de Mecenes
i de l'emperador August, i les seves Bucòliques (Pastor de bous) que són
de composicions
breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis
rústics del poeta
grec Teòcrit. Virgili serà molt imitat per la
literatura posterior. La bucòlica X és
una ègloga que dóna forma a l'ideal de l'Arcàdia( ideal de vida retira, que més tard influirà autors com, per exemple: Garcilaso).
Les Geòrgiques són quatre llibres
que propugnen el retorn a la terra, exalten la vida camperola i com
s'ha de
conrear el camp.
L'obra més important de Virgili, és l'Eneida, un encàrrec que li va fer l'emperador August, amb la finalitat que el poeta exaltés el seu govern i explicàs els orígens divins de Roma (abans de morir Virgili creia que l'Eneida no estava finalitzada i va manar que la cremassin, però l'emperador August no ho va fer). Es tracta d'un llarg poema èpic, que explica l'origen mític de Roma, una clara imitació d'Homer pel contingut, i l'estil. Està lligat al destí de l'heroi troià Enees, personatge secundari de l'Odissea: ve a dir que el món romà prové del món grec.
El tòpic més destacat en el referent a Virgili és el '' Locus amoenus ''( lloc bell, arbres, naturaleza, font, flors, ombrívol, lloc apte per descansar).
L'obra més important de Virgili, és l'Eneida, un encàrrec que li va fer l'emperador August, amb la finalitat que el poeta exaltés el seu govern i explicàs els orígens divins de Roma (abans de morir Virgili creia que l'Eneida no estava finalitzada i va manar que la cremassin, però l'emperador August no ho va fer). Es tracta d'un llarg poema èpic, que explica l'origen mític de Roma, una clara imitació d'Homer pel contingut, i l'estil. Està lligat al destí de l'heroi troià Enees, personatge secundari de l'Odissea: ve a dir que el món romà prové del món grec.
El tòpic més destacat en el referent a Virgili és el '' Locus amoenus ''( lloc bell, arbres, naturaleza, font, flors, ombrívol, lloc apte per descansar).
Horaci(68-8aC)
Fill
d'un esclau alliberat, es va traslladar primer a Roma amb la família
per poder accedir a les millors escoles i posteriorment, a Grècia
per continuar la seva formació. Va acabar sent comandant d'una
legió, però a la mort de Cèsar, va haver de
fugir de Roma, i no va poder tornar fins el regnat de Octavi August.
Estroncada finalment la seva carrera política, va acabar
ocupant el càrrec de secretari del qüestor , que li va
permetre viure amb certa comoditat, al cercle epicuri de Nàpols,
va fer amistat amb alguns poetes reputats com Virgili. Els primers
llibres que va publicar van ser les Sàtires, que
són reflexions de tipus moral en què criticava els
costums i els vicis de la societat contemporània sense caure
en la invectiva punyent, d'aquí que els anomenés
Sermones (xerrades), perquè va passant d'un tema a
l'altre com si fos una conversa col·loquial. A les Epístoles,
ell reflexiona, en forma de carta, sobre el fet poètic, la
literatura romana i les seves relacions amb la grega, el paper de
poeta i les exigències d'aquesta activitat. Però la
poesia més perfecta la té a les seves Odes,
una concordança perfecta entre pensament i expressió.
La producció poètica d'Horaci es caracteritza pels seus
esforços d'adaptació de la poesia grega a la llengua
llatina i la recerca constant d'equilibri i perfecció
estètica.
Els
tòpics literaris més rellevants referents a Horaci són:
El ''Beatus
ille''(feliç
aquell) a les Sàtires
i les Epístoles,
i el ''Carpe
diem''(aprofita
el moment) a les Odes.
- de família noble
- estudia Dret, obligat pel pare.
Va viatjar molt.- Poeta reconegut i d'èxit.
- amic d'Horaci
- fou exiliat per August no se sap ben bé per què. Es pensa que l'obra Ars Amandi anava una mica en contra de la “moralització” que August volia imposar.
OBRES
- Heroides: fragment de la carta de Penèlope a Ulisses
- Ars Amandi (L'art d'estimar): poema didàctic sobre la seducció i al conservació de l'amor.
- Fasts: explicació en vers de les festes romanes, les llegendes...
- Va escriure altres reculls d'elegies (com Tristes i Pòntiques) en què s'adreça als amics i familiars i es lamenta del seu exili.
Aquí trobaràs els enllaços de presentacions sobre La poesia Llatina, Horaci, Virgili i Ovidi. A més uns vídeos amb els poemes de Virgili(Eneida) i Horaci.
