BARROC I CLASSICISME FRANCÈS XVI-XVII)

Aquesta etapa parteix d'una oposició social, religiosa, cultural i artística als conceptes humanistes i renaixentistes anteriors, entorn a l'anomenat esperit de la "Contrareforma". Europa es troba en un moment de crisi, malestar i pessimisme: guerres, epidèmies, desastres econòmics...

Caravaggio

El BARROC (en francès "extravagant") és un moviment de clarobscurs (en pintura per exemple), de constrastos (vida/mort, lirisme/ burla...), exageracions, carregamet formal i conceptual, d'extrems i aspectes negatius... Es prenen en consideració tòpics i idees com la brevetat de la vida ("vita brevis"), el "tempus fugit", "horror vacui" (por al buit i, per tant, obres molt carregades: per exemple les escultures, les obres arquitectòniques...).

En relació a la literatura hem de parlar de noms com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora o Quevedo (en la literatura castellana del SIGLO DE ORO), però sobretot dels dos grans mestres de la literatura universal: CERVANTES i SHAKESPEARE.
En literatura s'intenta la impressió i el lluïment a partir de l'artifici i el recargolament, innovacions formals, jocs visuals.... i se sintetitza en dos corrents poètics a partir de la poètica trobadoresca: el culteranisme ("trobar ric": un carregament de la forma, metàfores, figures retòriques...) i el conceptisme ("trobar clus": una dificultat de contingut).

LITERATURA ANGLESA

El teatre "elisabetià"  o "isabelí"

The globe

 Cap a la segona meitat del segle XVI, durant el temps del regnat de la reina Elisabet I (1558-1603) a Anglaterra es produeix un gran desenvolupament cultural i literari, sobretot en el gènere teatral. Igual que a la resta d'Europa amb el Renaixement es prenen els models del teatre grecollatí: s'empren mites i personatges clàssics, es fan moltes tragèdies a l'estil de Sèneca i comèdies que imiten els models de Plaute o Terenci, es respecten les tres unitats (acciço, temps i lloc) i les obres se solen dividir en cinc actes. Però el teatre anglès també tendrà les seves peculitaritats: centrat a Londres es barregen elements (i públic) de teatre culte i popular, s'estableixen uns espais (per exemple "The globe" o "The rose" o "The swan"...) en què s'elabora una escenografia molt complexa i treballada feta a partir de cortinatges i catifes i les obres són acompanyades de música... Aquests teatres compten amb un elenc d'actors professionals (companyies) que foren considerats "criats" de la reina ; els papers femenins foren representats per homes fins a l'any 1660... Es conreen gèneres com el DRAMA HISTÒRIC (representat sobretot per Shakespeare) o el seu predecessor provinent de l'ambient universitari (C. Marlowe).
El ritme d'aquest tipus de teatre era ràpid i hi havia molta acció. La gent s'aficcionà a aquest tipus d'entreteniment i al llarg del regnat de la reina Isabel I es produïren unes 2000 peces teatrals i s'estimulà notablement la competició entre les companyies i els teatres londinencs.

William SHAKESPEARE (1564-1616)

 PRESENTACIÓ (Feta per M.Gili)

VIDA

OBRES TEATRALS

Enllaç de resum del teatre isabelí i de Shakespeare 

 Tràiler de la pel·lícula "Otel·lo"


Obra "Juli César" 

Tràiler de "Romeu i Julieta" (1996)

HAMLET

Breu resum argumental i explicacions sobre els personatges, els temes i qüestions bàsiques.

Monòleg de Hamlet "To be or not to be" (pel·lícula de Kenenth Branagh)

Escena "Yorick" (versió de Lawrence Olivier)

ACTIVITATS

1. A partir de la informació aportada als enllaços, redacta un resum biogràfic de l'autor. (Màxim 5 línies)

2. A més de teatre, pel qual és universalment conegut, quin altre gènere va conrear? Resumeix breument la informació que n'hagis trobat sobre la seva aportació.

3. Llegeix la pàgina 88 del llibre de text i de la informació sobre Shakespeare de la pàgina 93 i resol les preguntes següents:

• Hamlet: escriu almenys cinc adjectius que puguin definir aquest personatge literari.
• A què ens referim quan parlam de l'agudesa i de l'enginy de Shakespeare?
• Si en les tragèdies aprofundeix en les passions humanes, què és que fa que les comèdies siguin uns vertaders cants d'amor a la vida?
• Entre 1590 i 1602, a part dels drames històrics, quin altre gènere conrea? Escriu almenys dos exemples de cada. 
• Quines són les grans tragèdies de Shakespeare i entre quines dates les escriu?
• De què tracta Macbeth?
• Qui és Hamlet i què representa?
• Quines obres conrea en la seva darrera etapa?

4. Realitza un esquema (molt "esquemàtic" i amb paraules pròpies) de la informació sobre l'obra Romeu i Julieta que apareix a les pàgines 94 i 95 del llibre de text. 
5. Investiga i resumeix les característiques del teatre de Shakespeare. Quines renovacions va aportar especialment al gènere de la tragèdia?

• En aquest enllaç trobaràs un divertit qüestionari en què podràs descobrir amb quin personatge de Shakespeare t'identifiques més...

El teatre a França (classicisme)

Es considera el segle XVII com el "Grand Siècle" de la literatura francesa en què la primera etapa seria Barroca i la segona se centraria més en el classicisme. El teatre en aquesta etapa s'alia amb el poder de l'Estat i es posa al seu servei (com en el cas del teatre elisabetià anglès) a través d'obres d'imitació clàssica com les tragèdies i les comèdies o d'altres de noves  com les tragicomèdies, el ballet... Els autors més destacats d'aquest teatre són CORNEILLE, RACINE i, sobretot, MOLIÈRE.

RACINE (1639-1699)

ACTIVITATS
1. Què són els "jansenistes" i quina relació hi va tenir?
2. Amb quin poderós religiós es relacionà Racine?
3. Quines característiques tenen les tragèdies de Racine?
4.Escriu el títol de dues obres teatrals de Racine.




"MOLIÈRE"(1622-1673) (Jean-Baptiste Poquelin)  

Biografia

El malalt imaginari

L'avar (argument)

1. Molière era autor, director, empresari i actor i morí després d'actuar. En quina de les seves obres? Quina companyia teatral va dirigir? 

2. Molière sintetitza en les seves obres una nova concepció del text i de l'espectacle a partir de la tradició clàssica (per exemple Plaute) i de la medieval així com les improvisacions de la "commedia dell'arte". Investiga on va néixer aquest gènere còmic i quins personatges prototípics hi destaquen.

Característiques: no segueix estrictament les regles de les tres unitats aristotèliques, per fer riure utilitza recursos verbals (diàlegs vius i ràpids, dobles sentits, jocs de paraules que freguen l'escatologia, exageració...) i gestuals (per ridiculitzar un determinat personatge).

3. A més, en les seves obres  va saber conjugar per una part la farsa i per altra la psicologia dels personatges i els costums de la seva època. L'objectiu era complaure el públic i fer-lo riure, tot i el punt de crítica que incloïa. A més dels hipocondríacs (sobretot a El malalt imaginari), sobre quines actituds i comportaments ironitza en les seves obres?

4. Escriu el títol de quatre de les seves obres més conegudes i resumeix una mica el seu argument.

5. El burgès gentilhome. Contesta les preguntes a, b, c de la lectura de la pàgina 89 i 90.

RENAIXEMENT (segle XVI-meitat del XVII)

L'EDAT MODERNA implica una superació de l'edat mitjana: es creen els grans estats moderns basats en les monarquies absolutes, es passa del teocentrisme a l'antropocentrisme (l'home com a centre de tot o “humanisme”), es fan grans descobriments geogràfics (el Nou Món), s'incrementa la importància dels doblers per ascendir socialment, s'inicia la societat capitalista a partir del comerç i la indústria, es qüestiona el poder de l'església (hi ha escissions en el si del cristianisme, guerres de religió, la Inquisició ataca les llibertats...); cap al segle XVIII s'iniciarà un nou moviment d'estudi, investigació, novetats científiques... Per tant, hi ha canvis ideològics importants que es traslluiran en canvis en la literatura. Podem distingir tres grans períodes culturals/socials/literaris: el RENAIXEMENT, el BARROC i el NEOCLASSICISME (IL·LUSTRACIÓ).

RENAIXEMENT



El naixement de Venus de Botticelli

Canvis ideològics:

• Expansió de l'HUMANISME, iniciat a Itàlia des del segle XIV (Dant-Petrarca-Boccaccio) basat en la visió de l'home com a centre del món per damunt el teocentrisme medieval i en la importància de la raó per damunt de la fe.

L'home de Vitruvi de Leonardo da Vinci

• Augmenta el poder de les monarquies i disminueix el poder de la noblesa: desapareix el feudalisme en pro d'uns governs absolutistes.
• La burgesia es consolida com a classe emergent: s'enriqueix a partir del comerç.
• Conquestes: descobriment d'Amèrica---- nou comerç---- canvi del comerç del Meditarrani a l'Atlàntic.
• Concepció més racionalista:
  • invenció de la impremta (Gutemberg segle XV)---- més difusió de la cultura.
  • Noves idees contràries a les establertes---- guerres de religió (reforma, contrareforma, escissions protestants...)
  • Es prenen models dels clàssics:
    • gust pel món grecoromà.
    • Descobriment de textos antics: se'n fan reedicions, es recupera la mitologia, s'imita la sintaxi llatina, s'introdueixen els gèneres de la literatura clàssica (l'ègloga, l'oda, l'elegia...), així com el sonet del “dolç estil nou” en les llengües modernes...
    • El llatí es pres com a model i llengua “mare” i, a la vegada, es consoliden les llengües europees com a llengües també de cultura.    

1. Esquematitza les CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES del Renaixement que trobaràs al llibre a la pàgina 69.

Ja hem vist com el Renaixement és una època de canvis profunds en què es desenvolupen les ciències i les arts de manera destacada a partir de la revalorització de la cultura grega i llatina. Es considera l'Edat Mitjana com una època bàrbara i obscura que cal superar. En art destaquen els períodes del Quatrocento i el Cinquecento.

La porta d'obertura del Renaixement literari és l'HUMANISME, encetat pels italians Dant, Petrarca i Boccaccio.

2. Què és l'humanisme? Defineix-lo.

3. Completa una graella com aquesta amb la informació que trobaràs al llibre sobre els autors més destacats de la LITERATURA ITALIANA d'aquesta etapa:

	AUTOR/A	Obra destacada	Característiques/altres informacions
POESIA	ARIOSTO		Poema èpic i cavalleresc en octaves. Pren la base de la tradició artúrica.
	T. TASSO	Jerusalem alliberada
	P.BEMBO
	V.COLONNA
PROSA	MAQUIAVEL	El príncep
	CASTIGLIONNE	El cortesà

4. Contesta:

• Quin dels autors anteriors és una dona?
• Què són els “bestiaris”?
• Fins a quin punt té importància la mitologia en les obres renaixentistes?

5. Literatura castellana. Contesta:

• Quins autors de la literatura castellana destacaren en poesia?
• Quina importància tengué el “Càntic dels càntics” bíblic en la seva obra?
• Per què es diu que Garcilaso és l'ideal cortesà?
• Quin poeta italià pren com a model Garcilaso?
• Quin gènere literari apareix a Espanya al segle XVI? Resumeix la informació sobre aquest gènere si sobre el Lazarillo de Tormes que trobaràs a la pàgina 74-75.

En la literatura portuguesa hem de destacar CAMÔES, que amb la seva obra Os Lusiadas crea una gran epopeia nacional a imitació de l'Eneida de Virgili.

En la literatura francesa destacam la poesia de Pierre RONSARD i la introducció del nou gènere literari de l'ASSAIG de mans de MONTAIGNE. La prosa prendrà un nou camí amb l'obra de RABELAIS.

6. Contesta:

• Què és “La Pléiade”? Qui el va fundar? Què propugnava?

• Quin és el lema personal de Montaigne, autor dels Essais (Assaigs) i què exemplifica?

• Anota les característiques de l'assaig com a gènere específic que trobaràs a la pàgina 78-79 del llibre.

François RABELAIS (?1494-1553).

Fill de família benestant, nasqué en un poblet entre Poitiers i Tours. S'interessà per la llengua i la cultura grega i pel nou corrent humanista d'Erasme. Inicià la carrera eclesiàstica, però l'abandonà i estudià medicina. S'establí a París i publicà, el 1532, amb el pseudònim “Alcofribas Nasier” la primera part de la seva gran novel·la Gargantua i Pantagruel, serà el model de novel·la humanista.

Aquesta història parteix d'un conte anterior de l'autor en què explicava la vida d'un gegant medieval anomenat Gargantua.

Posteriorment situà el primer volum com a segona part i escrigué la primera, Gargantua. Li seguiren dos volums més, i sense usar pseudònim i foren condemnats per La Sorbona perquè es posicionava a favor de l'evangelisme. Després de mort aparegué un cinquè volum.

A més de la comicitat, Rabelais demostra en aquesta obra el gran coneixement que té dels clàssics i de temes de la seva actualitat com la llengua, la religió, l'educació, la justícia... que tracta notablement. Així, davall aquesta aparença humorística (desbarat, deformació...) hi ha un missatge de tolerància en contra de l'obscurantisme religiós. Se sap que influí en Voltaire en relació a la lluita contra el dogmatisme, la intolerància i la superstició.

Com a anècdota podem dir que Rabelais fou un dels precursors de l'avantguardisme, ja que comptam amb alguns cal·ligrames fets seus.

7. Escriu els títols sencers dels diferents volums de l'obra de Rabelais.

8. Resumeix en cinc línies l'argument de Gargantua i Pantagruel.

9. En què consisteix el "pantagruelisme"?

10. Escriu el nom d'alguns escultors, arquitectes i pintors més destacats de l'etapa Renaixentista.

NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ (s.XVIII)

Llegeix atentament tota la informació, mira els vídeos i els diferents enllaços i vés responent les preguntes plantejades:

INTRODUCCIÓ

• Presentació sobre "La il·lustració"
• Reportatge de la revista "Sapiens" sobre el segle de les Llums.
• Pàgina del bloc Literatura universal 09 on s'explica la il·lustració i algunes obres literàries del moment. 

1. Per què s'ha anomenat aquesta etapa "Segle de les llums"?

2. Quin dels autors següents és l'autor de la teoria del "Bon salvatge", és a dir, opinava que l'home és bo per naturalesa?

3. Quins dels autors següents participaren en l'elaboració de L'enciclopèdia francesa?
4. Completa el nom dels MOVIMENTS ESTÈTICS que es produeixen al llarg del segle XVIII:
-final del Barroc (R..............)---> Neo......................................-->Preroman.........................
5. Explica breument les característiques del Neoclassicisme coma  moviment estètic.

LITERATURA
6. Esquematitza breument els aspectes més importants de la vida i l'obra de Rousseau i de Diderot.

• DIDEROT
• ROUSSEAU
• VOLTAIRE
• + informació de l'autor 

7. Extreu, dels enllaços proposats, un recull d'informació breu sobre la vida i les obres de VOLTAIRE (títols bàsics, temàtica) i la seva IDEOLOGIA filosòfica.

8. Llegeix la interessant informació sobre VOLTAIRE continguda en aquesta pàgina del BLOC AMB SWING

CÀNDID O L'OPTIMISME

Càndid ha estat qualificat de "conte filosòfic": un tipus de narrativa amb consistència ideològica i protagonitzada per un personatge, en aquest cas, optimista. Així Voltaire aprofita per ironitzar sobre la teoria de l'optimisme de Leibniz.

Viatge de Càndid

9. Si durant aquesta època comptam sobretot amb una prosa d'idees i de caire assagístic, sobretot, en la literatura anglesa comencen a aparèixer obres de ficció que preludien la novel·la contemporània. Escriu dues línies de l'argument o les característiques dels autors següents i de les seves obres més destacades: 

• DANIEL DEFOE: ROBINSON CRUSOE  (1719) (En el llibre també trobaràs informació)
  
• J.SWIFT: ELS VIATGES DE GULLIVER (1726)