 |
| Miniatura d'un dels manuscrits del Roman de la Rose |
- LITERATURA FRANCESA: Roman de la Rose (Guillaume de Lorris-Jean de Meung). Es tracta d'una obra en vers que va tenir molt d'èxit en l'època i posteriorment (se'n conserven 300 manuscrits). La primera part (d'uns 4000 versos) fou escrita entorn a 1230 per Lorris, i la segona (més de 17000 versos) devers el 1270 per Meung. Tracta el tema amorós fusionant el tema de l'amor cortès, el dolç estil nou i la influència de l'Ars Amandi d'Ovidi.
- LITERATURA CASTELLANA: Libro del Buen Amor (Juan Ruiz, el Arcipreste de Hita)
- LITERATURA CATALANA: Ramon Llull
Autor d'una vastíssima obra, l'enfoca tota ella a l'adoctrinament i enseyament de la seva teoria del coneixement i explicacio de l'existència divina ("l'Art"). Escriu sobre tot tipus de textos (matemàtics, filosòfics, teològics...) en català, llatí i àrab.Conservam dues obres que podem anomenar "novel·les": Llibre d'Evast e Aloma i de Blanquerna son fill (o Blanquerna) (on s'inclou el "Llibre d'Amic e Amat" basat en el "Càntic dels càntics" i Fèlix o Llibre de Meravelles.
- LITERATURA ITALIANA: Demaneró de Boccaccio
- LITERATURA ANGLESA: Els contes de Canterbury de Chaucer
Fill natura d'un mercader, va néixer
a Florència, però es traslladà a Nàpols,
on féu de comerciant, estudià lletres, contactà
amb la cort i s'enamorà de “Fiammetta”, filla il·legítima
de Robert d'Anjou, que prendrà com a protagonista de moltes de
les seves obres. Més envant torna a Florència on fa
amistat amb Petrarca que l'influeix perquè es decanti pels
estudis literaris en llatí.
Boccaccio és un autor que
sintetitza per una banda la influència medieval i, per l'altra, inicia la nova mentalitat humanista.
Escriu obres de temàtica amorosa
en vers (Filostrat) i en prosa (Filòcol) on tracta un amor
molt humà i realista molt diferent de l'amor cortès.
També conrea poesia de caire mitològic i cavalleresc...
Tot i les aquestes primeres obres en vers (poemes èpics,
mitològics, pastorals) i en prosa (novel·les
al·legòriques, autobiogràfiques...), és
conegut per la seva obra el Decameró
(1348-1351).
ENLLAÇ AL LLIBRE COMPLET
El Decameró (que significa literalment "deu dies") és un recull de 100 contes narrats en deu jornades per set homes i tres dones que s'han reclòs a un palau dels afores de Florència per protegir-se de la pesta. Es tracta d'un seguit de narracions molt variades (es mesclen faules populars amb exemples medievals) i que tenen com a nucli l'erotisme i l'hedonisme (culte al plaer) i que tracten temes com la passió, l'enveja, la hipocresia, l'enginy, la crítica,... El rei o la reina del dia és qui tria la temàtica dels contes que s'explicaran en cada jornada. Aquesta obra no té intenció moralitzadora, sinó que pretén entretenir i divertir, sobretot el públic femení. L'expressió és àgil i elegant i s'empra la mateixa tècnica que altres obres com Les mil i una nits o els Contes de Canterbury, en què les diferents històries s'emmarquen dins una història marc. Aquest marc dóna unitat a les cent narracions que s'expliquen.
Els personatges que narren les històries són joves de l'alta burgesia que tenen noms il·lustratius: Pampinea (la ben plantada), Fiammetta (la seva musa), Filomena (l'amant de la música), Lauretta (en homenatge a Petrarca), Emilia (la falaguera), Neifile (l'enamorada), Elissa (l'apassionada), Panfilo (tot amor), Filostrato (vençut per amor), Diòneo (el luxuriós). Els personatges de les històries que es narren són mercaders, capellans, artesans, burgesos... i les històries estan ambientades en la realitat de la vida quotidiana de les ciutats (Nàpols, Florència, Venècia...). Els temes tractats giren entorn a l'AMOR (sensual, luxuriós, passional, tràgic, poètic...) i el culte a l'ENGINY i la INTEL·LIGÈNCIA.
ENLLAÇ AL LLIBRE COMPLET
El Decameró (que significa literalment "deu dies") és un recull de 100 contes narrats en deu jornades per set homes i tres dones que s'han reclòs a un palau dels afores de Florència per protegir-se de la pesta. Es tracta d'un seguit de narracions molt variades (es mesclen faules populars amb exemples medievals) i que tenen com a nucli l'erotisme i l'hedonisme (culte al plaer) i que tracten temes com la passió, l'enveja, la hipocresia, l'enginy, la crítica,... El rei o la reina del dia és qui tria la temàtica dels contes que s'explicaran en cada jornada. Aquesta obra no té intenció moralitzadora, sinó que pretén entretenir i divertir, sobretot el públic femení. L'expressió és àgil i elegant i s'empra la mateixa tècnica que altres obres com Les mil i una nits o els Contes de Canterbury, en què les diferents històries s'emmarquen dins una història marc. Aquest marc dóna unitat a les cent narracions que s'expliquen.
Té
una obra, el Corbaccio,
que serà imitada per l'Arcipreste de Talavera (Corbacho) i
servirà de base a moltes altres obres, per exemple Lo somni de
Bernat Metge. Es tracta d'un text misogin que inicia aquesta llarga
tradició literària.
A
partir del 1354 rebutja de ple aquestes obres i es dedica de ple a
l'erudició filològica fent obres en llatí. Per
exemple recollirà l'obra de Dante, farà estudis
mitològics, treballs enciclopèdics...
Geoffrey
CHAUCER (Londres, 1340-1400)
Exercí de soldat, diplomàtic, funcionari de l'estat, però també va ser traductor a l'anglès de la literatura francesa. També sabem que va viatjar Castella, França, Fllandes, Itàlia i que va conèixer Dant, Petrarca i Boccaccio, que l'influïren notablement. Les seves obres demostren la seva gran cultura i erudició, amb cites i al·lusions a la tradició literària clàssica i a conceptes del món de la medicina, l'astronomia...
En les seves obres Chaucer introdueix la sàtira i la paròdia, que donen als textos un gran sentit de l'humor, ja que critica i il·lustra d'aquesta manera la societat del seu temps. Es diu que és el gran renovador de la llengua anglesa i sobretot en relació a la mètrica anglesa.
La seva obra principal és Canterbury Tales (1387-1400), que deixà inacabada. Com el Decameró es presenta una història marc en què diversos narradors es reparteixen la tasca de narrar les històries... Els contes són molt variats: faules, exemples, vides de sants, contes artúrics, flabiaux, contes clàssics... Entre els narradors s'hi inclou ell mateix. La història parteix d'una trobada a un hostal (Tabard de Southwalk) on el narrador es troba 29 pelegrins (un cavaller, un moliner, l'administrador, el cuiner, l'advocat, la dona de Bath, el frare, l'estudiant, el mercader, la priora, un monjo, dues monges, un mariner, un criat, un capellà...) més que han d'anar a Canterbury a visitar la tomba de sant Thomas Becket. L'hostales proposa que cada viatger expliqui quatre contes (dos per anar i dos per tornar) perquè el viatge sigui més bo de dur i ell mateix s'ofereix per decidir quin dels trenta narradors és el millor.
Llegeix la pàgina 56 del llibre de text. A continuació resumeix breument la informació apuntada a la introducció i l'argument del conte.
Visita els següents enllaços:
Exercí de soldat, diplomàtic, funcionari de l'estat, però també va ser traductor a l'anglès de la literatura francesa. També sabem que va viatjar Castella, França, Fllandes, Itàlia i que va conèixer Dant, Petrarca i Boccaccio, que l'influïren notablement. Les seves obres demostren la seva gran cultura i erudició, amb cites i al·lusions a la tradició literària clàssica i a conceptes del món de la medicina, l'astronomia...
Va escriure poemes narratius (El llibre de la duquessa, influït pel Roman de la rose; El parlament dels ocells, Troilus i Criseida, etc. inspirats per Boccaccio); poesia curta i una obra científica (Tractat de l'astrolabi). També va fer traduccions a l'anglès: per exemple de l'obra francesa Roman de la Rose i del llatí Boeci. La seva obra principal és els Contes de Canterbury.
 |
| Catedral de Canterbury |
En les seves obres Chaucer introdueix la sàtira i la paròdia, que donen als textos un gran sentit de l'humor, ja que critica i il·lustra d'aquesta manera la societat del seu temps. Es diu que és el gran renovador de la llengua anglesa i sobretot en relació a la mètrica anglesa.
La seva obra principal és Canterbury Tales (1387-1400), que deixà inacabada. Com el Decameró es presenta una història marc en què diversos narradors es reparteixen la tasca de narrar les històries... Els contes són molt variats: faules, exemples, vides de sants, contes artúrics, flabiaux, contes clàssics... Entre els narradors s'hi inclou ell mateix. La història parteix d'una trobada a un hostal (Tabard de Southwalk) on el narrador es troba 29 pelegrins (un cavaller, un moliner, l'administrador, el cuiner, l'advocat, la dona de Bath, el frare, l'estudiant, el mercader, la priora, un monjo, dues monges, un mariner, un criat, un capellà...) més que han d'anar a Canterbury a visitar la tomba de sant Thomas Becket. L'hostales proposa que cada viatger expliqui quatre contes (dos per anar i dos per tornar) perquè el viatge sigui més bo de dur i ell mateix s'ofereix per decidir quin dels trenta narradors és el millor.
De totes maneres, dels cent vint contes anunciats només en tenim vint-i-dos. Se suposa que Chaucer decidí acabar abans d'acabar la història ja que inclou un text de comiat en què demana perdó per haver inclòs alguns contes "pecaminosos".
Llegeix la pàgina 56 del llibre de text. A continuació resumeix breument la informació apuntada a la introducció i l'argument del conte.
Visita els següents enllaços:
- http://csis.pace.edu/grendel/projs993b/character.html
- http://www.wikilingua.net/ca/articles/l/o/s/Los_cuentos_de_Canterbury_d034.html
- http://www.lecturafacil.net/file-storage/view/bones-practiques/bones-practiques-textos-narrativos/Contes_Canterbury.pdf
- http://www.canterburytales.org.uk/
- http://csis.pace.edu/grendel/projs4a/TALES.htm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada