PETRARCA: poesia lírica

PETRARCA (1304-1374)

Va néixer a Arezzo en el si d'una família burgesa i va poder estudiar a fora. Va viatjar amb la cort papal a Avinyó on va entrar en contacte amb la cultura occitana del món trobadoresc i, a més, és allà on conegué Laura (el divendres sant de 1327 a l'església), que es convertirà en el símbol del seu ideal amorós.
Escriu l'obra Canzoniere, un recull de 366 textos poètics (317 sonets, però també balades, cançons, sextines....) entorn al tema central del seu amor per Laura: en primer lloc parla del seu enamorament, de l'atracció... però llavors també introdueix el tema de la mort, de l'amor impossible i idealitzat...
Entra al servei, com a secretari, dels Colonna, que li faran de mecenes i haurà de viatjar molt.
És reconegut com a poeta en vida, per exemple el 1341 el "coronen" poeta a Roma. Però cap al 1348 entra en una profunda crisi ja que a causa de la pesta mor Laura i molts d'amics seus. D'aquí escriu els Trionfi: són alguns textos al·legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.

Podem dir que és dels primers autors "humanistes", ja que enalteix l'ideal clàssic. Per exemple té molta obra en llatí: Africa (poesia), Secretum (on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o De vida solitaria. També es cuidà d'estudis literaris i filològics: per exemple va publicar textos d'autors clàssics com Ciceró.

Miniatura a una edició del Canzoniere: es representen Petrarca i Laura

Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. El nou estil poètic agafarà un gran relleu amb la seva obra i amb la dels seus seguidors, l'anomenat "petrarquisme", que tractarà un amor impossible (pres dels models de la mitologia clàssica) per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions.
Aquesta temàtica de l'amor impossible, el tipus d'estrofa (sonet) i l'estil clar i precís, ple d'al·lusions mitològiques i amb abundància de sinònims, recursos retòrics, jocs d'antítesis..., serà molt imitat per la poesia posterior. Arreu d'Europa alguns autors (un segle després i en ple Renaixement) seguiran les penjades de Petrarca en les seves obres. És el cas del francès François VILLON, del valencià Ausiàs MARCH (que retratarà una dona més real que l'angelicatta) i del castellà GARCILASO.

PETRARCA EN CATALÀ!

ACTIVITATS:

• Llegeix els dos poemes de la pàgina 50 del llibre de text i contesta les preguntes a, c, f.
• Llegeix el sonet CCCXII:
• Fes-ne una paràfrasi clarificadora del contingut.
• Extreu algunes figures retòriques.

Ni per estrellat cel moure's estrelles,

ni per tranquil·la mar llenys espalmats,

ni per campanyes cavallers armats,

ni per bells boscos tendres cabridelles;

ni d'esperada joia novelles,

ni dits d'amor en eminents dictats,

ni entre clares fontanes i verds prats

dolces cançons de modestes donzelles;

ni res mai més al cor em farà estada,

que tot amb ella s'ho endugué en finar

qui als ulls em fou únic mirall i guia.

Angoixa el viure m'és tan arrelada

que en vull la fi; car torno a desitjar

veure qui no haver vist més em valia.

• Llegeix el sonet CXXXIV del Cançoner i contesta:
• Quins sentiments sembla que vol reflectir Petrarca a través del poema?
• Anota algunes de les antítesis que hi trobis.

Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.

Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.

Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.

Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós.