RENAIXEMENT (segle XVI-meitat del XVII)

L'EDAT MODERNA implica una superació de l'edat mitjana: es creen els grans estats moderns basats en les monarquies absolutes, es passa del teocentrisme a l'antropocentrisme (l'home com a centre de tot o “humanisme”), es fan grans descobriments geogràfics (el Nou Món), s'incrementa la importància dels doblers per ascendir socialment, s'inicia la societat capitalista a partir del comerç i la indústria, es qüestiona el poder de l'església (hi ha escissions en el si del cristianisme, guerres de religió, la Inquisició ataca les llibertats...); cap al segle XVIII s'iniciarà un nou moviment d'estudi, investigació, novetats científiques... Per tant, hi ha canvis ideològics importants que es traslluiran en canvis en la literatura. Podem distingir tres grans períodes culturals/socials/literaris: el RENAIXEMENT, el BARROC i el NEOCLASSICISME (IL·LUSTRACIÓ).

RENAIXEMENT



El naixement de Venus de Botticelli

Canvis ideològics:

• Expansió de l'HUMANISME, iniciat a Itàlia des del segle XIV (Dant-Petrarca-Boccaccio) basat en la visió de l'home com a centre del món per damunt el teocentrisme medieval i en la importància de la raó per damunt de la fe.

L'home de Vitruvi de Leonardo da Vinci

• Augmenta el poder de les monarquies i disminueix el poder de la noblesa: desapareix el feudalisme en pro d'uns governs absolutistes.
• La burgesia es consolida com a classe emergent: s'enriqueix a partir del comerç.
• Conquestes: descobriment d'Amèrica---- nou comerç---- canvi del comerç del Meditarrani a l'Atlàntic.
• Concepció més racionalista:
  • invenció de la impremta (Gutemberg segle XV)---- més difusió de la cultura.
  • Noves idees contràries a les establertes---- guerres de religió (reforma, contrareforma, escissions protestants...)
  • Es prenen models dels clàssics:
    • gust pel món grecoromà.
    • Descobriment de textos antics: se'n fan reedicions, es recupera la mitologia, s'imita la sintaxi llatina, s'introdueixen els gèneres de la literatura clàssica (l'ègloga, l'oda, l'elegia...), així com el sonet del “dolç estil nou” en les llengües modernes...
    • El llatí es pres com a model i llengua “mare” i, a la vegada, es consoliden les llengües europees com a llengües també de cultura.    

1. Esquematitza les CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES del Renaixement que trobaràs al llibre a la pàgina 69.

Ja hem vist com el Renaixement és una època de canvis profunds en què es desenvolupen les ciències i les arts de manera destacada a partir de la revalorització de la cultura grega i llatina. Es considera l'Edat Mitjana com una època bàrbara i obscura que cal superar. En art destaquen els períodes del Quatrocento i el Cinquecento.

La porta d'obertura del Renaixement literari és l'HUMANISME, encetat pels italians Dant, Petrarca i Boccaccio.

2. Què és l'humanisme? Defineix-lo.

3. Completa una graella com aquesta amb la informació que trobaràs al llibre sobre els autors més destacats de la LITERATURA ITALIANA d'aquesta etapa:

	AUTOR/A	Obra destacada	Característiques/altres informacions
POESIA	ARIOSTO		Poema èpic i cavalleresc en octaves. Pren la base de la tradició artúrica.
	T. TASSO	Jerusalem alliberada
	P.BEMBO
	V.COLONNA
PROSA	MAQUIAVEL	El príncep
	CASTIGLIONNE	El cortesà

4. Contesta:

• Quin dels autors anteriors és una dona?
• Què són els “bestiaris”?
• Fins a quin punt té importància la mitologia en les obres renaixentistes?

5. Literatura castellana. Contesta:

• Quins autors de la literatura castellana destacaren en poesia?
• Quina importància tengué el “Càntic dels càntics” bíblic en la seva obra?
• Per què es diu que Garcilaso és l'ideal cortesà?
• Quin poeta italià pren com a model Garcilaso?
• Quin gènere literari apareix a Espanya al segle XVI? Resumeix la informació sobre aquest gènere si sobre el Lazarillo de Tormes que trobaràs a la pàgina 74-75.

En la literatura portuguesa hem de destacar CAMÔES, que amb la seva obra Os Lusiadas crea una gran epopeia nacional a imitació de l'Eneida de Virgili.

En la literatura francesa destacam la poesia de Pierre RONSARD i la introducció del nou gènere literari de l'ASSAIG de mans de MONTAIGNE. La prosa prendrà un nou camí amb l'obra de RABELAIS.

6. Contesta:

• Què és “La Pléiade”? Qui el va fundar? Què propugnava?

• Quin és el lema personal de Montaigne, autor dels Essais (Assaigs) i què exemplifica?

• Anota les característiques de l'assaig com a gènere específic que trobaràs a la pàgina 78-79 del llibre.

François RABELAIS (?1494-1553).

Fill de família benestant, nasqué en un poblet entre Poitiers i Tours. S'interessà per la llengua i la cultura grega i pel nou corrent humanista d'Erasme. Inicià la carrera eclesiàstica, però l'abandonà i estudià medicina. S'establí a París i publicà, el 1532, amb el pseudònim “Alcofribas Nasier” la primera part de la seva gran novel·la Gargantua i Pantagruel, serà el model de novel·la humanista.

Aquesta història parteix d'un conte anterior de l'autor en què explicava la vida d'un gegant medieval anomenat Gargantua.

Posteriorment situà el primer volum com a segona part i escrigué la primera, Gargantua. Li seguiren dos volums més, i sense usar pseudònim i foren condemnats per La Sorbona perquè es posicionava a favor de l'evangelisme. Després de mort aparegué un cinquè volum.

A més de la comicitat, Rabelais demostra en aquesta obra el gran coneixement que té dels clàssics i de temes de la seva actualitat com la llengua, la religió, l'educació, la justícia... que tracta notablement. Així, davall aquesta aparença humorística (desbarat, deformació...) hi ha un missatge de tolerància en contra de l'obscurantisme religiós. Se sap que influí en Voltaire en relació a la lluita contra el dogmatisme, la intolerància i la superstició.

Com a anècdota podem dir que Rabelais fou un dels precursors de l'avantguardisme, ja que comptam amb alguns cal·ligrames fets seus.

7. Escriu els títols sencers dels diferents volums de l'obra de Rabelais.

8. Resumeix en cinc línies l'argument de Gargantua i Pantagruel.

9. En què consisteix el "pantagruelisme"?

10. Escriu el nom d'alguns escultors, arquitectes i pintors més destacats de l'etapa Renaixentista.