 |
| El diluvi de GERICAULT |
És
un mite que reapareix a diverses cultures, que indica que una gran
inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps
remots. Apareix en el llibre de Gènesi i es narra la història
del diluvi com un càstig de Déu contra els homes perquè
considerava que estaven corromputs. La pluja durà quaranta
dies i quaranta nits.
Noè-l'únic home que Déu considerava just i digne de salvar-se- va construir una arca seguint les seves instruccions de Déu i hi posà la seva família i una parella de cada espècie per mantenir la creació divina. El diluvi durà quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins inundar tot el món.
L'arca
navega sobre les aigües dos-cents dies més fins
dipositar-se sobre el mont Ararat. Noè decideix enviar
diversos ocells per veure si ja poden sortir (si ja ha baixat el
nivell de l'aigua). Al tercer intent, un colom porta una branca
d'olivera indicant que hi ha terra seca a la vora i així es
comença una nova vida.
Sodoma
i Gomorra
Sodoma
i Gomorra foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta.
Segons
el llibre del Gènesi, Sodoma i Gomorra eren dues ciutats
corruptes que el Déu de la Bíblia va destruir amb una
pluja de foc i sofre, com a càstig pel comportament dels seus
habitants («vici contra natura»).Per exemple, quan Lot, un habitant de Sodoma, rebia la visita
de dos àngels, segons el relat bíblic va passar això:
«No s'havien encara retirat a descansar els àngels, que
els homes de la població, la gent de Sodoma, dels joves als
vells, tot el poble sense excepció, assetjaren la casa.
Cridaren Lot i li digueren: «On són els homes que han
vingut aquest vespre a casa teva? Treu-nos-els perquè
n'abusem». Lot va sortir a trobar-los a l'entrada i, tancant la
porta darrera seu, els digué: «Per favor, germans meus,
no feu aquesta maldat!" i els va oferir les seves filles.
Tot i
les súpliques d'Abraham, el déu bíblic només
va acceptar de salvar d'entre els habitants de Sodoma els que
considerà com a purs d'esperit: Lot, nebot d'Abraham, la seva
dona i les seves filles. Els àngels els manaren que marxessin
sense mirar enrere en cap moment, mentre s'inicià la
destrucció. Tot i així, la dona de Lot no s'hi va saber
resistir i va mirar enrere, i va convertir-se instantàniament
en una estàtua de sal.
Recordem que en la mitologia grega a la dona d'Orfeu (Eurídice) li passa una cosa semblant (es converteix en ombra) quan surten de l'infern, però en aquest cas és Orfeu qui es gira per comprovar que ella el segueix.
Recordem que en la mitologia grega a la dona d'Orfeu (Eurídice) li passa una cosa semblant (es converteix en ombra) quan surten de l'infern, però en aquest cas és Orfeu qui es gira per comprovar que ella el segueix.
- A la història cristiana s'ha considerat tradicionalment que el "pecat" comès per la població de les ciutats maleïdes era l'homosexualitat i, a partir d'aquest i d'altres fragments bíblics descontextualitzats, s'ha entès aquesta opció sexual com una abominació que calia purificar amb el foc i el sofre per evitar a la societat la mateixa sort que les ciutats bíbliques. Alguns autors pensen que, contra la interpretació tradicional (tardana), la falta comesa pels sodomites fou la negació de l'hospitalitat als visitants, que en les concepcions de l'època i el territori sí que era considerada una falta molt greu.
- Tot i amb això, la interpretació tradicional ha impregnat la cultura i les llengües d'Occident. En el català perviuen els següents mots derivats de la llegenda bíblica:
- sodomia: pràctica del coit anal i, per extensió, homosexualitat masculina o bestialitat.
- sodomita: persona que practica la sodomia; antigament, la paraula s'utilitzava també per designar els gais.
Fou un gran projecte que emprengueren els homes després del gran diluvi universal per a construir una ciutat en vertical a Babel(per arribar a Déu).
Aquests homes, descendents de Noè i que representaven la humanitat parlant d'una única llengua, eren desobedients i malvats i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos. Per això, Déu va decidir frustar aquest projecte i va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat.
*Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races.
David i Goliat
Segons la Bíblia ("Samuel I"), David va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar al seu màxim esplendor. Va ser Rei de Judà durant set anys i sis mesos i Rei d'Israel durant trenta-tres anys.
David, fill de Jessè, vivia Betlem amb el seu pare i els seus set germans.Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé un instrument de corda (una lira, una arpa o una cítara).
Un dia en temps del rei Saül, el profeta Samuel va presentar-se a casa de Jessè. Va explicar-li que volia conèixer els seus fills i va ungir amb l'esperit de Jehovà el més petit, David.
Al cap de poc temps, van arribar uns missatgers del rei per endur-se David a palau. En arribar, Saül va demanar-li que es quedés amb ell per tocar-li l'arpa durant les nits, ja que no podia dormir.
Temps després, el seu pare Jessè el va enviar a l'exèrcit israelita per cercar notícies dels seus germans grans. En arribar al lloc de la batalla, va observar que hi havia un gegant filisteu anomenat Goliat que esperava contrincant ja que ningú gosava enfrontar-s'hi.
Malgrat ser jove i inexpert en la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregària a Déu i va demanar permís a Saül per enfrontar-se al gegant perquè va dir al rei que ell havia matat un lleó i un ós amb la seva fona quan aquestes bèsties van atacar el seu ramat. El rei va donar-li permís.
Així, David fou vestit amb una armadura però li resultava massa pesada i va treure-se-la. Va anar a agafar macs d'un torrent proper i va sortir al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única arma.
Goliat va riure's de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat. Llavors, el pastor va posar una pedra a la fona, va començar a fer-la girar i va disparar contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra mort. David va anar corrent cap a Goliat, va agafar-li l'espasa i li va tallar el cap. Els filisteus van fugir espantats, però foren perseguits per l'exèrcit de Saül i van ser derrotats.
Després d'aquests fets, Saül va donar un rang alt a David dins l'exèrcit israelita i sempre es feia acompanyar pel jove.
Més envant, quan Saül i la seva família foren assassinats per l'exèrcit enemic, David es convertí en rei d'Israel.
