L'inici de la novel·la de cavalleries fou lent: la seva base prové de les novel·les
sobre l'antiguitat.
A partir de les adaptacions anomenades
roman, es volia indicar que passaven d'una obra llatina a una llengua
romànica. El concepte "roman" acabà significant 'novel·la'.
De textos que refeien l'antiguitat i/o la tradició clàssica (l'anomenada "Matèria de Roma") en tenim exemples com :
-La guerra de Troia-->Roman de Troie (1165)
-Alexandre de Macedònia-->Roman d'Alexandre (1180-1190)
 |
| Roman de Troie |
L'obra de Chrétien de Troyes representa la culminació del cicle artúric. El 1225, Walter Map recopilà tot el material artúric en prosa i llengua francesa i l'anomenà Vulgata.
CANÇONS DE GESTA: POEMES ÈPICS
No s'ha de confondre la novel·la artúrica amb les cançons de gesta. Aquestes són poemes èpics compostos en llengua romànica entre els segles XII I XIII, que es transmetien oralment. Estaven dedicats a herois i a les seves conquestes. Es tracta d'una poesia narrativa popular i tradicional cantada sobre uns personatges i uns fets que solen tenir un lleu punt de partida històric i que es convertiran pròximament en llegendaris. Narrades per joglars a tot erreu d'Europa, els temes estan sempre relacionats amb les històries i les llegendes del poble. El joglar improvisa oralment amb ajuda de recursos i fa servir uns tipus d'estratègies per mantenir l'atenció del públic.
 |
| Cant dels Nibelungs |
Els poemes èpics europeus serien:
- Dins l'èpica germànica: el poema anglès Beowulf i el cant dels Nibelungs.
- I dins l'èpica romànica : la Cançó de Rotllan i el Cantar de Mío Cid.
Aquí us deixam un vídeo de la pel·lícula Beowulf de l'any 2007.
I una adaptació d'una òpera de Wagner del "Cant dels Nibelungs".
Altres enllaços d'interès:
-Les cançons de gesta i la novel·la artúrica.
-L'èpica en les cançons de gesta.
-Les cançons de gesta i la novel·la artúrica.
-L'èpica en les cançons de gesta.
Ens centrarem més en La cançó de Rotllan: la versió més antiga que es
conserva d'aquesta cançó és al manuscrit
d'Oxford i fou recollida pel normand Turold.
El poema recrea, tres segles després,
un fet històric esdevingut l'any 778 a Roncesvalles.
La cançó de Rotllan gira
al voltant de tres eixos temàtics:
·L'exaltació de la
cavalleria.
·La crida a la guerra contra els
infidels.
·El càstig de la traïció,
molt lligat a la concepció feudal: es trenca la fidelitat
obligada del vassall envers el seu senyor.
 |
| La cançó de Rotllan |
S'estructura en 4 parts:
1-La traïció de Ganeló.
2-La derrota i la mort de Rotllan.
3-La victòria de Carlemany.
4-El càstig de Ganeló.
Els recursos expressius que s'utilitzen
són els propis de l'èpica, és a dir, la fantasia
i hipèrboles èpiques; ritme monòton i repetitiu a partir de sèries de versos decasíl·labs
de rima assonant; frases breus i coordinades; descripcions
sintètiques que destaquen pel seu patetisme i emoció
poètica; lèxic precís, poc figurat; ús
d'epítets èpics; referències a l'auditori
present; paral·lelismes, comparacions i fórmules
literàries que es van repetint.
Abans de començar amb les
novel·les cavalleresques i els llibres de cavalleria, presentam
un requadre comparatiu de les cançons de gesta i la novel·la
de cavalleries.
Cançó de gesta Novel·la de cavalleries
-Oral -Escrita
-Cantada -Llegida davant un auditori
-Improvisada -Planejada i estructurada
-D'autor anònim -D'autor conegut (si no s'ha perdut)
-En vers -En vers fins al s.XIII aproximadament, llavors en prosa.
-Decasíl·labs monorims -Octosíl·labs apariats
-Rima assonant -Rima consonant
-Auditori popular -Lectors i/o auditoris cultes, cortesans
-Temàtica: bèl·lica i -Temàtica: aventures cavalleresques,
religiosa amor cortès, matèria de Bretanya,
cort artúrica.
-Finalitat de l'heroi: -Finalitat de l'heroi: aconseguir prestigi
reparar l'honor social, perfecció moral i casar-se amb
una dama.
Als segles XIV i XV, els cavallers
foren influïts per les aventures que s'explicaben als llibres de cavalleries. Així
neix la figura del cavaller errant. Comença a haver-hi un intent d'evitar
la inversemblança i la fantasia.
Les novel·les cavalleresques remeten a un món possible i sovint
real sobretot quan parlem de cavallers que formen part de la
història. Per altra part, els llibres de cavalleries estan
envoltats de gegants, dracs, mags, bruixots i altres personatges
extrets de la fantasia. El cavaller és
omnipotent, sempre és el millor, mai li passen coses dolentes.
En resum, les novel·les cavalleresques són
versemblants, en canvi els llibres de cavalleries són
inversemblants.
 |
| TIRANT LO BLANC |
Una de les aportacions fonamentals en el trànsit de la novel·la medieval a la moderna és l'obra Tirant lo Blanc, una novel·la cavalleresca que retrata tant una mentalitat medieval com renaixentista i planteja amb versemblança, humor i humanisme el desenvolupament d'una obra total.
LA MATÈRIA DE BRETANYA
Al costat de les primeres novel·les
traduïdes de l'antiguitat clàssica, conegudes també
amb el nom de <<Matèria de Roma>>, apareix i es
desenvolupa un cicle novel·lístic riquíssim,
basat en llegendes cèltiques; es coneix amb el nom de
<<matèria de Bretanya>>, perquè l'acció
transcorre a la Bretanya francesa, Gal·les, Cornualla o
Irlanda. També és també coneguda amb el nom de cicle artúric,
perquè els protagonistes són els cavallers de la cort
del rei Artús.
El primer llibre que recull aquestes
llegendes i tradicions bretones i té com a herois principals :
 |
| Espasa excalibur |
 |
| Mag Merlí |
 |
| Fada Morgana |
 |
| El Rei Artús |
 |
| Uterpandragó |
- La Historia Regum Britanniae és una obra escrita en llatí pel clergue bretó Geoffrey de Monmouth, es tracta d'una història dels bretons totalment inventada, que barreja textos clàssics llatins i llegendes.Després s'introdueix a França amb el títol de Roman de Brut, on es fa referència per primera vegada a la taula rodona.
 |
| Taula rodona |
- Entre el 1159 i el 1190, Chrétien de Troyes, també un clergue, recull aquestes antigues llegendes cèltiques i hi incorpora el concepte d'amor cortès. Així crea les primeres novel·les cortesanes escrites en francès, en versos octosíl·labs apariats i una estructura coherent que ha de conduir el lector cap a una lectura moral.
·Cligès.
·Ivany o el cavaller de Lleó.
·Lancelot o el cavaller de la carreta.
·Perceval o el conte del Graal ( inacabada ).
Entre 1160 i 1198, Walter Map reuneix tot el material del cicle artúric en prosa i en francès, i l'anomena Vulgata artúrica, obra que durant tres segles i mig va gaudir d'un èxit extraordinari.
Consta de cinc parts:
 |
| Galaaz |
1-Història del Sant Graal.
2-Història de Merlín.
3-Història de Lancelot.
4-La recerca del Sant Graal.
5-La mort del rei Artús.
Altres enllaços de la matèria de Bretanya:
Un vídeo del primer capítol de la sèrie animada del rei Artús.
El tràiler de la pel·ícul·la del rei Artús.
També pots veure online a internet una sèrie que s'anomena ''Merlín'', que tracta sobre la història de com el mag Merlí de jove ajudaeal rei Artús també jove amb totes les seves aventures.
Tristany i Isolda.
Una altra llegenda del mateix estil, recollida per escrit també a la segona meitat del segle XII, és la història apassionada i de final malaurat Tristany i Isolda.
-L'autor i el seu context.
Es parla de dues versions inicials. Es tracta de dos poemes francesos: la versió anomenada cortesa de Thomas, poeta de la cort d'Enric II d'Anglaterra, i la joglaresca de Béroul. Ambdós són incomplets.
Al segle XIII ja podem parlar de versions en prosa de la llegenda de Tristany. A partir d'aquest moment la història se suma a la matèria artúrica i el seu protagonista formarà part de la Taula Rodona. Se'n van fer força traduccions arreu d'Europa i va tenir una especial difusió a Islàndia.
Al segle XIV es creà una versió catalana, Tristany de Leonís, molt llegit al segle XVI i el Romanticisme li donà una nova dimensió, sobretot en la poesia anglesa i òpera.
Wagner va compondre la seva versió el 1865.
-Orígens i elements d'influència.
És un amor que va contra els principis de fidelitat al rei, contra el matrimoni i és tan passional que va contra la norma social establerta. L'adulteri acabarà malament, cosa que li dóna un aire de mite.
Parteix de llegendes irladeses i cèltiques. Alguns elements provenen de fons folklòrics bastant coneguts: el cabell portat per l'ocell, els arbres que creixen sobre la tomba dels amants i enllacen les seves branques, la flor de farina per descobrir algú... D'origen cèltic és el motiu del drac. Hi hem d'afegir altres bases, per exemple d'origen oriental són el motiu de l'espasa, el jurament ambigu, el casament..
 |
| Influència clàssica, l'habilitat de Tristany amb l'arpa per accedir a Isolda. |
-Sinopsi.
Tristany,
convertit en heroi al servei del rei Marc, mata el gegant Morholt,
emissari del rei d’Irlanda. Ferit en combat, va a la deriva durant
set dies i set nits en una barca, i els corrents el duen a Irlanda,
on Isolda, la filla del rei, el cura sense saber qui és.
Pressentint el perill, una vegada curat, fuig cap a Cornualla on el
rei Marc el vol adoptar i li ofereix el seu regne. Però
Tristany li ofereix d’anar a Irlanda a conquerir Isolda, la dama
que serà la seva esposa.
Allí
de nou mata un drac i el rei es veu obligat a donar-li Isolda. És
llavors que els joves beuen el filtre per equivocació.
S’atreuen mútuament d’una manera irresistible i consumen
l’acte amorós fora del matrimoni, i abans del casament
d’Isolda amb Marc.
Comencen
els amors clandestins, però seran descoberts i,
consegüentment, condemnats. Poden fugir al bosc de Morois i
viuen allí durant dos anys. Passat aquest temps, i per consell
d’un ermità, Isolda torna a palau i Tristany s’exilia. Va
acumulant proeses, però segueix turmentat per l’amor
d’Isolda amb qui es troba de manera furtiva: entre disfresses, noms
falsos…Tristany és ferit de mort i mana al seu amic i
cunyat, Kaherdí, que vagi a buscar Isolda, l’única
persona que el pot curar. Aquesta, sense pensar-s’ho navega cap a
la Bretanya per trobar-se amb ell. Però Tristany, enganyat per
la seva dona legítima, Isolda de les Blanques Mans, mor sense
esperança perquè creu que la seva estimada no arriba.
Isolda desembarca massa tard i mor, a la vegada, desesperada abraçant
el cos del seu estimat Tristany.
 |
| Mort de Tristany i Isolda |
-Temes.
La història de Tristany i Isolda és
l'obra més coneguda de l'edat mitjana. Ja hem dit que és ofrmada per elements:
-Folklòrics.
-Misteri.
-Amor.
-Fatalitat.
Amb una gran evidència del conflicte
tràgic de qui ha de triar entre les passions i el deure social
(molt important d'aquella època). Tristany no pot defugir de
la felicitat amb Isolda, però l'entorn li nega aquesta
possibilitat: per culpa d'haver begut un filtre fatal, no pot mirar la
dona del seu oncle sense ofendre'l per sempre.
El tema de l'adulteri és important, però
encara ho és més la desmesura de la passió que
senten. Unes comparacions amb altres amors reals i literaris són: Abelard i Heloïsa que foren amants reals, on destaquen les
cartes d'amor i passió que s'enviaven des de la seva clausura. Igual que Tristany i Isolda, Píram i Tisbe, pel fet
d'estimar-se, moriran.
Vídeos i enllaços de relació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada