TROBADOR, JOGLAR I FINA AMOR
AUCA DELS TROBADORS
POESIA TROBADORESCA:
- primera poesia culta en llengua vulgar. S'escriu en occità i és acompanyada de música.
- composicions poètiques i musicals creades per trobadors en llengua occitana (provençal) entre els segles XII i XIII i que tengueren el màxim interès en les corts medievals del sud francès, Catalunya i nord d'Itàlia.
- Se'n conserven unes 2500 d'uns 350 poetes (alguns anònims). Es troben en CANÇONERS (uns 100) i, a més dels poemes, inclouen en alguns casos la notació musical i també la VIDA (breu biografia del trobador, a vegades llegendària) i la RAZÓ (motiu o explicació dels poemes).
- El tema bàsic de la poesia trobadoresca és l'AMOR CORTÈS (o FINA AMOR):
- Representava lúdicament(com un joc retòric) una relació de vassallatge entre el trobador i la dama (normalment casada), a qui jurava servei i fidelitat.
- Personatges de l'AMOR CORTÈS: hom, midons o domna, gilós, lausengiers...
- Ús del senhal per amagar el nom de la dama.
- Gèneres bàsics de la poesia trobadoresca: CANÇÓ, TENÇÓ, ALBA, BALADA, PLANY, SIRVENTÈS...
- Estils de "trobar":
- trobar RIC: és una poesia molt difícil perquè està molt carregada formalment.
- trobar CLUS: és una poesia difícil perquè presenta dificultats de contingut, és mala d'entendre.
- trobar LLEU: és una poesia senzilla, de caire més popular i bona d'entendre.
- Pàgines informatives:
- Enllaços a poemes musicals:
Activitats (ajuda't del llibre de text i d'altres fonts):
1. Què vol dir "trobar"?
2. Distingeix TROBADOR i JOGLAR.
3. Qui foren les TROBAIRITZ? Engfanxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.
4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.
5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.
6. Llegeix la informació sobre el trobador BERNAT DE VENTADORM
Llegeix els textos que apareixen al llibre de text (pàg.42-43) i realitza'n les activitats.
1.Què vol dir "trobar"?
ResponEliminaTrobar: Art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, propi dels trobadors.
2.Distingeix TROBADOR i JOGLAR.
El trobador era el que componia la poesia i les composicions. En canvi, el joglar era el que anava recitant aquestes composicions arreu del poble sempre acompanyat amb música.
3.Qui foren les TROBAIRITZ? Engfanxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.
Les trobairitz foren dones que cantaven, com els trobadors, l'amor cortès. Les seves
composicions anaven destinades als cavallers i trobadors i no pas als seus marits.
Voldria tenir el meu cavaller...
Comtessa de Dia
Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.
1.Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.
L'amor cortès és la literatura en què es basen els trobadors per escriure. Aquest amor és comparat amb una relació de vassallatge, el vassall jura fidelitat al seu amo. Per tant, si l'amor cortès és compara amb el vassallatge, l'amor cortès és, per tant, que el trobador jura fidelitat a la dona, normalment casada amb un noble.
1.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.
La cançó: els trobadors expressaven els seus sentiments amorosos cap a una dama generalment noble. Les diferents estrofes de la cançó s'anomenen cobles, i a la fi del text trobem una estrofa breu de quatre versos o tornada, on hi ha el senyal.
El sirventès: Eren composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i rancúnia a l'enemic del trobador. Normalment, es tracten temes polítics i guerrers.
L'alba: Composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haver passat la nit junts.
La pastorel·la: Explica la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor.
El plany: Poesia destinada a lloar un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador.
La balada: composició per ser ballada.
6.Llegeix la informació sobre el trobador BERNAT DE VENTADORM.
Bernat era possiblement fill d'un forner del castell de Ventadorn, a Corresa, al Llemosí. Altres fonts, un poema satíric escrit per un contemporani més jove, Pèire d'Alvernha, indica que era fill d'un criat, un soldat o un forner, i la seva mare també era criada o fornera. De l'evidència en el poema juvenil de Bernat, El temps vai i veuen i vire, molt probablement va aprendre l'art de cantar i d'escriure del seu protector, el vescomte Eble III de Ventadorn.
Va compondre els seus primers poemes a l'esposa del seu patró, Margarida de Turena. Forçat a deixar Ventadorn després d'enamorar-se de Margarida, va viatjar a Montluçon i a Tolosa de Llenguadoc, i va seguir eventualment Elionor d'Aquitània a Anglaterra i a la cort dels Plantagenet; açò ho podem deduir de les seves composicions principalment. Posteriorment Bernat va tornar a Tolosa, on Ramon V de Tolosa, el va acollir; finalment marxà a Dordonya, on entrà en el monestir cistercenc de Dalon, on probablement hi degué morir.
AMOR CORTÈS: relació d'amor idealitzada de manera que el trobador (HOM) es declara servidor o vassall de la dama (MIDONS -"el meu senyor" o DOMNA). Aquest servei està basat amb el sistema de fidelitat, talment com la relació dels vassalls amb els senyors feudals.
ResponElimina1.Què vol dir trobar?
ResponEliminaÉs l'art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, propi dels trobadors.
2.Distingeix entre trobador i joglars.
Els joglars són persones que anaven per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, fent jocs i ballant. Mentre que els trobadors eren aquelles persones que creaven composicions literàries i musicals alhora, destinades a éssers, difuses mitjançant el joglar.
3.Qui foren les trobaritz? Enganxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.
Les trobairitz van ser poetes catalanes, valencians, occitanes i nord-italianes del segle XII. Molt poques han estat estudiades o traduïdes en comparació amb els homes poetes contemporanis de la seva època, els trobadors . La cultura trobadoresca d'homes i dones va ser perseguida al principi del segle XIII amb la croada contra els i les albigeses.
Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia,però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades.Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana, Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat, en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals l'"amor cortés" era cantar a les dones dels seus amos per a fer-los indirectament la pilota, les trobairitz cantaven per al gust propi per la bellesa o directament als seus estimats.
Les trobairitz varen dirigir, sense lleis, les qüestions amoroses de les corts. Es varen servir és la relació d'autoritat, que és diferent del poder. Les persones en conflicte o en crisis hi acudien perquè una trobadora reconeguda per la seva capacitat mediadora els ajudés a resoldre-ho. Ella estudiava la situació concreta, sospesava amb els possibles avantatges i inconvenients de la seva intervenció per als amants i per a ella, i si feia el cas, actuava per resoldre el cas.
4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.
ResponEliminaL'amor cortès, també conegut com el fin amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre l'amant, la dama i el marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor, el seu masculí, com és el cas de Fermat de Ventadors o també conegut com a Ventadour. Trobador i midons mantenen el seu amor adúlter en secret, atès que hi ha els lausengiers, que són els encarregats de vetlar per la fidelitat que la dama deu al seu marit. Aquest amor és un amor vertader en la mesura que el trobador no és capaç de manifestar públicament qui és la dama estimada. Per aquest motiu empra el pseudònim sota el qual s'amaga la identitat de la dama i mai no s'atreveix a dir-ne el nom.
5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.
Primerament trobam la cançó; a través d'aquestes composicions, els trobadors expressaven els seus sentiments amorosos cap a una dama generalment noble. Les diferents estrofes de la cançó s'anomenen cobles, i a la fi del text trobem una estrofa breu de quatre versos o tornada, on hi ha el senhal. La rima és consonant i la mètrica, regular (decasíl·labs, octosíl·labs o heptasíl·labs). En segon lloc hi ha el sirventès que són composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i renúncia a l'enemic del trobador. Normalment es tractaven temes polítics i guerrers. En tercer lloc trobam l'alba que es tracta d'una composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haver passat la nit junts. A continuació hi ha la pastorel·la que explica la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor. El penúltim gènere de la poesia trobadoresca és el plany que es tracta d'una poesia destinada a lloar un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador. I finalment hi ha la balada; composició per a cor i solista apta per ser ballada.
6. Llegeix la informació sobre el trobador Bernat de Ventadorm
Llegeix els textos que apareixen al llibre de text (pàg.42-43) i realitza'n les activitats.
Bernat de Ventadorn fou un popular trobador francès occità. Com la major part de les biografies dels trobadors, només tenim dades més o menys fiables. Segons la informació trobada Bernat era possiblement fill d'un forner del castell de Ventadorn. Altres fonts, un poema satíric escrit per un contemporani més jove, indica que era fill d'un criat, un soldat o un forner, i la seva mare també era criada o fornera. De l'evidència en el poema juvenil de Bernat, El temps vai i veuen i vire, molt probablement va aprendre l'art de cantar i d'escriure del seu protector, el vescomte Eble III de Ventadorn.
Va compondre els seus primers poemes a l'esposa del seu patró, Margarida de Turena. Forçat a deixar Ventadorn després d'enamorar-se de Margarida, va viatjar a Montluçon ho podem deduir de les seves composicions principalment. Posteriorment Bernat va tornar a Tolosa on Ramon V de Tolosa, el va acollir; finalment marxà a Dordonya, on entrà en el monestir cistercenc de Dalon, on probablement hi degué morir.
ES POT RESUMIR: Les trobairitz van ser poetes catalanes, valencians, occitanes i nord-italianes del segle XII. Són conegudes Azalais de Porcairagues, Castelloza o la Comtessa de Dia,però sovint només apareixen citades en revistes molt especialitzades.
ResponEliminaLes trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat, en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals l'"amor cortés" era cantar a les dones dels seus amos per a fer-los indirectament la pilota, les trobairitz cantaven per al gust propi per la bellesa o directament als seus estimats.
ACOSTUMAU-VOS A RESUMIR AMB LES PRÒPIES PARAULES I NO A COPIAR I AFERRAR ELS FRAGMENTS COMPLETS. TAMBÉ ES PODEN REDACTAR ELS TEXTOS DE MANERA MÉS ESQUEMÀTICA:
ResponElimina4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.
L'amor cortès, també conegut com el fin amor en occità, és una de les temàtiques més importants de la literatura trobadoresca. Aquesta temàtica cortesana provoca un triangle amorós entre l'amant, la dama i el marit, és a dir, la relació de vassallatge que un senyor i el seu vasall mantenen. Això es trasllada en l'amor cortès al trobador, que seria el vassall i la dama -que normalment és casada- que seria la domina o midons, encara que en alguns moments també l'anomenen bon senyor.
5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.
Primerament trobam la cançó; a través d'aquestes composicions, els trobadors expressaven els seus sentiments amorosos cap a una dama generalment noble. Les diferents estrofes de la cançó s'anomenen cobles, i a la fi del text trobem una estrofa breu de quatre versos o tornada, on hi ha el senhal. La rima és consonant i la mètrica, regular (decasíl·labs, octosíl·labs o heptasíl·labs). En segon lloc hi ha el sirventès que són composicions utilitzades per expressar sentiments de rebuig, odi i renúncia a l'enemic del trobador. Normalment es tractaven temes polítics i guerrers. En tercer lloc trobam l'alba que es tracta d'una composició que descriu els sentiments dels amants quan s'han de separar al matí, després d'haver passat la nit junts. A continuació hi ha la pastorel·la que explica la trobada al camp entre un cavaller enamorat i una pastora objecte del seu amor. El penúltim gènere de la poesia trobadoresca és el plany que es tracta d'una poesia destinada a lloar un gran personatge mort, generalment el gran senyor que protegia el trobador. I finalment hi ha la balada; composició per a cor i solista apta per ser ballada.