Tòpics literaris i enllaços (literatura llatina)

TÒPICS CLÀSSICS

Alguns tòpics literaris

ALGUNS TÒPICS LITERARIS

• Beatus ille: literalment, “feliç aquell”. Aquest tòpic enalteix la vida al camp, relaxada, lluny de preocupacions.
• Carpe diem: literalment, “agafa el dia”, i en sentit figurat, “aprofita el moment”. És una invitació a disfrutar del present sense preocupar-se del futur. Apareix per primera vegada a Horaci. També s'empra amb un significat molt semblant el tòpic collige rosas, “agafa les roses”, fent referència més concreta a l'aprofitament i el gaudi de la joventut, ja que aquesta passa fugissera i al punt dóna pas a l'edat adulta, talment com una rosa, que un cop s'ha obert, dura uns breus instants plena de bellesa i tot d'una es comença a marcir.
• Exclusus amator o παρακλαυσίθυρον: fa al·lusió al cant de l'enamorat que es veu rebutjat per la seva estimada i obligat a passar la nit fora, vora la seva porta tancada (παρὰ-κλαυσί-θύρον “al costat de la porta tancada”).
• Locus amoenus: “lloc agradable”, consisteix, bàsicament, en la descripció idealitzada de la naturalesa, amb elements naturals que es repeteixen (prat, ombra, aus canores, rierol cristal·lí) i que té l'objectiu de crear l'ambient perfecte.
• Militia amoris: “milícia de l'amor”, és un dels tòpics més fèrtils de la literatura eròtica i consisteix en concebre l'amor i totes les seves vicissituds com una empresa bèl·lica.
• Mort igualitària: es refereix a l'actuació indiscriminada de la mort, que estableix la igualtat definitiva entre els homes, sense distingir classes, fortunes...”tots som iguals davant la mort”.
• Non omnis moriar: “no tot moriré”, aquest tòpic fa referència a la immortalitat que l'autor espera aconseguir gràcies a la seva obra.
• Remedia amoris: “remeis de l'amor”, la malaltia de l'amor té els seus propis remeis. Aquest és el motiu conegut com remedia amoris, on podem veure des dels més variats consells fins a receptes mèdiques.
• Tempus fugit: fa referència al pas irremeiable del temps, que tot ho acaba. Sol aparèixer molt freqüentment en combinació amb el tòpic del carpe diem.
• Ubi sunt?: el podríem definir com “què en va ser, d'allò?”. És una sèrie de preguntes retòriques sobre el destí de les persones que ens han precedit, i fins i tot de tot allò que van viure un dia (gales, amors, músiques, balls). És un tòpic connectat amb el tempus fugit i la mort igualitària: la mort arriba i ho iguala tot, només el record del passat roman.

VIRGILI: Geòrgiques

L'ENEIDA deVIRGILI


HORACI