La cultura grega és,
al costat de la Bíblia, la segona base de la cultura occidental.
Aquesta, base conceptual i estètica de la literatura, aporta la idea
de bellesa, harmonia i perfecció en la creació artística.
A través de l'Imperi
Romà, que l'assimila i se la fa seva, serà transmesa arreu del
Mediterrani i d'Europa i posteriorment es convertirà en un contínuum
cultural: en tots els llocs i en tots els moments hi ha retorns als
models clàssics.
Article que compara l'art grec i l'art romà a partir de la representació dels nus humans en les estàtues
INTRODUCCIÓ
Els grecs eren un grup de
pobles molt diversos (jonis, eolis, doris...) que provenien de
centre-Europa i s'instal·laren a la part oriental del Mediterrani
cap als 2000aC, en un marc geogràfic fragmentat en moltes illes
entre el mar Jònic i l'Egeu... D'aquí que fossin mariners i
comerciants i s'interessassin per la recerca de noves terres i pel
contacte amb diferents pobles: recordem que al segle VIII aC
s'intal·laren dues colònies gregues ben aprop (a Roses i a
Empúries).
Tot i aquesta fragmentació,
els pobles grecs mantingueren elements de cohesió comunca: un enemic
(els perses), unes creences religioses (els mites), una llengua
comuna (la koiné oral, que
adquirí forma escrita cap al segle III aC) i uns costums comuns
(festes, competicions esportives...).
En les diferents cerimònies i festes religioses -a vegades entre ciutats- a més, de competicions esportives, es feien activitats de dansa, música, processons i teatre, sobretot tragèdies, que -segons Aristòtil- tenien una funció catàrtica i d'alliberament de tensions: hi havia competicions de tragèdies.
D'aquesta manera el prestigi d'una ciutat s mesurava a partir dels esportistes i dels literats més valorats.
En les diferents cerimònies i festes religioses -a vegades entre ciutats- a més, de competicions esportives, es feien activitats de dansa, música, processons i teatre, sobretot tragèdies, que -segons Aristòtil- tenien una funció catàrtica i d'alliberament de tensions: hi havia competicions de tragèdies.
D'aquesta manera el prestigi d'una ciutat s mesurava a partir dels esportistes i dels literats més valorats.
ETAPES DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA
La
història del poble grec es pot organitzar en quatre etapes. Anotarem, així mateix, els autors que destaquen en cada període:
- Període jonicodòric (etapa arcaica): segle IX-IV aC.
- Són d'aquesta època les dues obres èpiques fruit de la fusió entre les creences religioses i la fabulació literàrica. Són els grans precedents de la novel·la i d'ample ressò en la literatura posterior: Ilíada i Odissea.
- Cap al segle VIIaC Hesíode compon poesia didàctica (per exemple Els treballs i els dies o la Teogonia).
- La poesia lírica inicia el seu camí amb gran èxit a partir del conreu del tema amorós (amb l'escola de Lesbos amb Safo al capdavant), l'epigrama (amb Simònides), el iambe (amb Arquíloc) i l'elegia (amb Teognis).
- En prosa hem de destacar les obres filosòfiques d'Heràclit o Anaximandre.
- Període àtic: segle VI-VaC.Es tracta de l'etapa més prolífica i exemplar. És el moment de la democràcia de Pèricles i Atenes es converteix en el centre de tot el món social, cultural, polític... grec.
- En teatre es desenvolupa admirablement la tragèdia (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) i la comèdia (Aristòfanes).
- El camp de la narrativa històrica és conreat per Heròdot i Xenofont
- l'oratòria excel·leix amb Demòstenes
- la Lírica té Píndar amb capdavant;
- en el camp de la filosofia Plató i Aristòtil faran les seves aportacions. Aquest darrer, també, farà reflexions filologicoliteràries amb l'obra Retòrica, que ha tengut gran influència en la literatura posterior.
- Període Hel·lenístic: segle IV aC- II aC. De mans d'Alexandre al Gran, el poder central d'Atenes disminueix en pro del d'Alexandria, que es convertirà en el centre científic i cultural de la mediterrània amb la gran i famosa biblioteca.
- Hem d'anomenar Ptolomeu i les seves investigacions en el camp de l'astronomia
- Aristarc en la filologia i la crítica literària.
- Teòcrit iniciarà el camí de la poesia bucòlica.
- Període romà i bizantí: segle Ia C- IV dC. Roma agafa poder i el llatí amb ella. Tot i així, els romans admiren, adopten, assimilen i imiten els models, ideals, costums i mites grecs.
- Hem de parlar dels filòsofs Plutarc i Epíctec.
MITES
A diferència de la Bíblia, amb un Déu autoritari i plena d'al·legories, misteris i sómbols, la cultura grega creu ens uns déus (politeisme) i herois amb formes i sentiments humans, propers a la gent: es tracta, per tant, d'una mesura humana i les històries que protagonitzen són creences fàcils d'entendre. Totes aquestes històries parteixen de la tradició oral tot i que són ampliades, concretades i perviuen en obres artístiques (ceràmica, arquitectura,...) i literàries (tragèdies, epopeies...).
La trasmissió oral d'aquestes històries protagonitzades pels déus s'inicià amb els anomenats AEDES que, acompanyats d'una lira, anaven recitant les gestes dels antics guerrers, les faules mitològiques i la poesia tradicional en els palaus i festes dels pobles. Tenien un argument bàsic, però llavors se servien de la improvisació. Posteriorment (a partir del segle VII aC) comptam amb els RAPSODES que, acompanyant el ritme amb un bastó, aprenien els textos de mem`pries i els recitaven en competicions i festivals a les diverses ciutats gregues. Per exemple recitaven fragments de la Ilíada o L'Odissea...
La mitologia grega que trobam, com hem dit, en poemes èpics, les tragèdies, la líria coral, les obres didàctiques, els llibres escolars, la ceràmica.... queda fixada i sistematitzada amb els autors llatins com Ovidi o Virgili. Tot i així al segle VII a C Hesíode recull molta d'aquesta informació oral en la seva obra Teogonia.
PÀGINA INTERESSANT SOBRE ELS DIFERENTS PERSONATGES DE LA MITOLOGIA GREGA
ACTIVITATS
1. Cerca l'origen i el significat dels mots: CÀNON, TÈCNICA, POESIA, MÚSICA, ARQUITECTURA, TRAGÈDIA, COMÈDIA, LÍRICA, ÈPICA, EPOPEIA...
2. Cerca qui són les MUSES, quantes n'hi ha i de què...
3. Vés al següent enllaç i documenta't sobre la MITOLOGIA GREGA.
ResponEliminaCÀNON: prové del llatí canon, -ŏnis, i aquest del grec kánōn 'regla, norma']. Regla o llei general, principi que governa el tractament o l'aplicació d'alguna cosa, criteri.
TÈCNICA:Forma sufixada del mot grec tékhnē, que significa 'art, tècnica'.
POESIA: prové del llatí poēsis, i aquest, del grec poíēsi. És l'art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
MÚSICA: prové del llatí mūsĭca, i aquest, del grec mousikḗ. És l'art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps.
ARQUITECTURA: porvé del llatí architectur. És l'art de projectar i construir edificis i obres semblants.
TRAGÈDIA:prové del llatí tragoedĭa, i aquest, del grec tragōdía 'cant o drama heroic'. Es trascta d'una obra dramàtica d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
COMÈDIA:ve del llatí comoedĭa, i aquest, del grec kōmōdía. Es tracta d'un gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica.
LÍRIC: prové de lira. Relatiu o pertanyent a la lírica. Poesia lírica. Gènere, teatre, líric. Tenor líric.
ÈPICA: ve del llatí epĭcus, -a, -um, i aquest, del grec epikós, 'paraula, vers'. Relatiu o pertanyent a l'epopeia.
EPOPEIA: prové del grec epopoiĩa 'poema èpic'.Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries.
Exercici 1.
ResponEliminaCànon: Prové del grec “kánon” que significa norma, regles. Regla o llei general, principi que el trectament d'alguna cosa, criteri.
Tècnica: prové de la paraula grega “tekhnikós” significat de la qual és relatiu a una art tècnica. Relatiu o pertanyent a les aplicacions de les ciències i les arts.
Poesia:Prové de la paraula grega “poíēsis” que significa poesia. Art d'expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
Música:Prové de la paraula grega”mousikḗ”. Art que s'expressa mitjançant l'ordenació dels sons en el temps.
Arquitectura: Prové del llati però principalment te un origen grec. Art de projectar i construir edificis i obres semblants.
Tragèdia:Prové de la paraula grega “tragōdía”. Obra dramàtica d'estil elevat que representa una acció seriosa i greu entre personatges importants i en què, per regla general, el protagonista és emmenat per una passió o per la fatalitat vers la catàstrofe.
Comèdia:Paraula grega: “kōmōdía.”. Gènere dramàtic fonamental de la preceptiva clàssica, caracteritzat pel desenllaç feliç i per la intenció, generalment crítica, moralitzadora o satírica.
Lírica:Prové del grec. Poesia en la qual predominen l'element i el to afectiu, sentimental i emotiu.
Èpica:Paraula grega: “epikós”. Gènere poètic que narra els fets heroics; la seva realització es concentra en l'epopeia.
Epopeia: Prové del grec: “epopoiĩa” que significa poema èpic. Poema narratiu extens que desenvolupa accions heroiques, sovint llegendàries.
Exercici 2.
ResponEliminaLes muses són les divinitats que inspiren les arts de la musica i l'escriptura. Filles de Zeus i Mnemosime. En coneixem nou:
La primera és Cal·líope. La musa de la poesia èpica.
La segona és Clio. La musa de la història.
La tercera és Èrato. Musa de la poesia lírica.
La quarta és Euterpe. Musa de la música.
La quinta és Melpòmene. Musa de la tragèdia.
La sexta és Polímnia. Musa dels himnes i de la geometria.
La setena és Talia. Musa de la comèdia.
La vuitena és Terpsícore. Musa de la dansa.
I finalment, la darrera és Urània. Musa de l'astronomia.
ResponEliminaLa paraula musa prové del llatí mūsa, i aquest, del grec moũsa. Les muses, també conegudes amb el nom d' heliconiades són les divinitats que inspiren les arts de l'escriptura i de la música; filles de Zeus i Mnemosine. Tot i que també es veuen associades al culte d'Apol·lo.
El nombre definitiu de muses que podem trobar són nou.
-Cal·liope: musa de la poesia èpica.
-Clio: musa de la història.
-Erato:musa de la poesia lírica.
-Futerpe: musa de la música.
-Melpònome: musa de la tragèdia.
-Polímnia: musa dels himnes i la geometria.
-Talia: musa de la comèdia.
-Terpsicore: musa de la dansa.
-Urània: musa de l'astronomia.