 |
| Érato, musa de la poesia lírica |
coral: composta perquè la interpreti un cor, sovint era també ballada en grup i destinada a amenitzar celebracions religioses o profanes com processons, jocs, victòries militars... Aquest tipus de poesia es diluí cap als segles VI o V aC en el teatre. Hem de destacar les obres de PÍNDAR.
monòdica: individual. Tracta els temes universals i lligats a la realitat: l'amor, la mort, el pas del temps, la vellesa,... Hem de destacar l'obra de SAFO, ALCEU o ANACREONT.
Lírica grega arcaica
Gèneres de la lírica: ELEGIA (un tipus de poema destinat a lamentar-se per una pèrdua: la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva), POEMA IÀMBIC, EPIGRAMA (és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa. Era una inscripció que es posava damunt d'un objecte, que podia ser un exvot, un regal, una estàtua o una tomba. Els epigrames sobre les tombes van formar classe a part i es van denominar epitafi. Així, l'epigrama "strictu sensu" va passar a designar el poema enginyós caracteritzat per la seva brevetat per a poder passar per rètol o inscripció), POESIA MÈLICA, DITIRAMBES, EPITALAMI, HIMENEU, EPINICIS...
Vocabulari bàsic de la literatura grega
Poemes grecs de tots els temps
 |
| Safo i Alceu |
SAFO (---640-580aC)
Sembla que va néixer a l'illa de Lesbos (a la ciutat d'Èresos o a la de Mitilene) i que provenia d'una família noble i rica. Se sap que es casà i tingué una filla (Cleis), que menciona en alguns poemes. Es dedicava a educar les joves de la noblesa de l'illa en formació musical: educació, costums fins, elegància en el vestir, domini del cant i la dansa, preparació per participar en les festes i rituals... Sovint dedicava epitalamis o cants nupcials a les alumnes de la seva escola que es casaven. Va ser lloada com a poetessa en vida (tant pels seus contemporanis com Alceu o Anacreont com per filòsofs i autors poesteriors) i se sap que es recolliren nou o deu llibres de poemes, però només ens n'han arribat fragments (uns 200) i un poema sencer "Himne a Afrodita". Els temes de les seves poesies (bàsicament l'amor) parlen de la passió, la gelosia, els desenganys, el patiment... de manera molt íntima, senzilla i delicada.
Existeix una llegenda que diu que se suïcidà en ser rebutjada pel jove de qui estava enamorada.
- Llegeix l'Oda a Afrodita de Safo i alguns dels fragments de les seves obres i copia els que t'hagin agradat més.
Enllaç a l'Antologia de la literatura universal (d'ed.62): biografia i algunes obres
¨Ben fet que hagis vingut, perquè em tornava boja
ResponEliminaper tu, em febrejava el cor bleït per l’ànsia. ¨
Una vez junto a mí, ¡oh diosa!, sonrientes tus labios inmortales,preguntaste por qué te llamaba, qué pena tenía,qué nuevo deseo agitaba mi pecho,y a quién pretendía sujetar con los lazos de mi amor.
ResponEliminaSi ahora no te ama, te amará hasta cuando no lo desees.
Oda a Afrodita.
EliminaLA COSA MÉS BONICA DEL MÓN
ResponEliminaHi ha qui diu que un exèrcit, o una tropa
de cavallers, o una flota, és la cosa
més bonica del món; per mi, en canvi,
és el que estimes.
És fàcil fer que qualsevol ho entengui:
Hèlena, que en bellesa avantatjava
tots els mortals, va abandonar el seu home
distingidíssim
i travessant la mar va arribar a Troia,
i ja no va pensar en la seva filla
ni en els seus pares estimats, sinó que
va esgarriar-la,
[no pas a contracor, la dea Cipris].
. . . . . .
[Ella] ara d’Anactòria, que és fora,
fa que em recordi:
voldria veure el seu pas adorable
i l’espurneig radiant dels seu rostre
molt més que els carros lidis i el soldats amb
totes les armes.