LITERATURA GREGA: TEATRE

Tragèdia i comèdia

 L'origen del teatre ("teatron" és lloc per mirar) grec era religiós: va néixer dels "comos", que eren danses i cants corals ("ditirambes" o himnes) en honor al Déu Dionís (del vi, la fertilitat...).   

L'origen del teatre i la tragèdia grega

Més envant es va afegir la figura del "rapsode", una espècie de contacontes que narrava històries dels déus i herois i, a mesura que les històries i els arguments cobraven importància, els ballarins es convertiren en "cor" i participaven en la representació. El seu cap" corifeu" prengué les funcions del rapsode.  Amb el temps cor i actors dialogaven i a poc a poc la funció del cor anà desapareixent. Es diu que fou Tepsis qui afegí un actor que dialogava amb el corifeu, cosa que augmentà l'acció dramàtica de les representacions. A mesura que el paper dels actors anà augmentant, el paper del cor canvià o anà disminuint.

En aquestes celebracions s'organitzaven uns concursos teatrals en què els dramaturgs havien de participar presentant tres tragèdies i un drama satíric. En elles es donaven tres premis: al millor escriptor, al millor actor i al "corega" (qui havia subvencionat la festa).

El teatre era una espècie de servei públic que oferien les autoritats per entretenir la gent.

Tot i que en un principi les obres es representaven davant un temple o un palau, posteriorment s'edificaren teatres aprofitant els desnivells de les muntanyes.  Se celebraven a l'aire lliure i sempre el matí, aprofitant la llum de sol.

Esquema d'un teatre grec

Teatre grec d'Epidaure

Els actors, normalment dos o tres homes (Sòfocles fou qui amplià el seu nombre), anaven vestits amb una túnica i calçaven uns coturns (o sabates altes). Duein unes màscares, que eren clares si representaven personatges femenins i obscures si eren personatges masculins. Aquestes màscares tenien la boca ampla per fer de ressonador i mostraven el caràcter i els valors del personatges: alegria, tristesa, dolentia, bondat... Es diu que fou un corifeu anomenat Tespis qui primer es va posar una màscara per a les representacions: aquest recurs li permetia canviar de personatge només canviant de màscara.

Màscara de teatre

Amb el pàs del teatre "coral" al diàleg, les representacions adoptaren dues formes bàsiques. Els dos gèneres bàsics del TEATRE GREC foren

TRAGÈDIA

És un gènere literari de to elevat, amb personatges importants (déus, herois, reis...) que viuen uns fets que els aboquen a un destí fatal. Es tractava essencialment de personatges mitològics que tenien com a font els poemes homèrics i, per tant, llegendes i històries conegudes pel públic.
La majoria de tragèdies es basaven en dos cicles: el cicle d'Argos o Micenes (Clitemnestra, Agamèmnon, Electra, Orestes...) i el cicle de Tebes (Èdip, Iocasta, Antígona...). A més dels personatges incloïen un cor que feia de comentarista dels presagis, enunciava la voluntat divina... Amb tot això s'aconseguia la catarsi: el públic s'emocionava i se sentia identificat amb el sofriment dels personatges per qui mostrava compassió, terror... Això era una mena de purificació o alliberament de passions a partir del sofriment que veien representat pels personatges: pensem que els mites representen passions, conflictes i dubtes plenament humans.
Aquest gènere fou "definit" per Aristòril a la seva Poètica

Els autors més destacats són ÈSQUIL, SÒFOCLES I EURÍPIDES

Èsquil i Sòfocles compongueren tragèdies que tractaven temes trascendents i sobre el destí dels humans i la seva relació amb els déus. Èsquil augmentà el nombre d'actors d'1 a 2, les seves obres presentaven un punt de vista dels mites més religiós. Sòfocles afegí un actor més i va reforçar el cor. Eurípides reflectí personatges més humans i accions més quotidianes en escena i reduí notablement el paper del cor.

Nascut a Colonos en una família benestant, Sòfocles ocupà diversos càrrecs públics a l'Atenes de Pèricles: tresorer, magistrat, estrateg, membre de l'assemblea... Destacà per la seva ideologia democràtica i per la seva profunda religiositat: pensava que s'havien de respectar per damunt de tot la tradició i les lleis divines.

També acto, fou molt valorat en vida i guanyà els certàmens teatrals en moltes ocasions (en un d'ells superà Èsquil). Sabem que va escriure unes 123 tragèdies, però actualment només en coneixem 7. Podem dir que va ser un gran innovador per moltes raons: els arguments de les seves obres eren variats i estaven molt desenvolupats, augmentà el paper dels actors i disminuí el del cor, augmentà el nombre de coreutes (de 12 a 15) i el nombre d'actors (de 2 a 3). Oferia els seus espectacles amb decorats pintants. Però en el que més destacà fou en l'estil (molt clar, senzill), un aprofundiment en la psicologia "humana" dels personatges i en la innovació tècnica a partir de tres recursos:

• la IRONIA TRÀGICA: el públic sabia més del que sabien els personatges mateixos.
• l'ETOPEIA: el personatge és descrit a partir de les seves intervencions en els diàlegs
• el CONTRAST: l'alegria o la tristesa contrasten amb el que realment hauria de sentir el personatge.

ACTIVITATS

1. Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i les característiques més destacades del seu estil.
2. Contesta:

• Quines innovacions introdueix SÒFOCLES pel que fa al nombre d'actors i al cor?
• En el cas de l'estil de SÒFOCLES explica què són: IRONIA TRÀGICA, ETOPEIA i CONTRAST.

Imatge que representa Antígona

Tràiler de "Electra" de Sòfocles al TNC

Monòleg d'Èdip (Èdip Rei de Sòfocles)

Antígona de Sòfocles (inici)

GRAELLA PER EMPLENAR DURANT LA LECTURA DE L'OBRA ANTÍGONA

ANTÍGONA SIGLE XXI

COMÈDIA 
La comèdia també naixé de les festes al déu Dionís, però partia més dels rituals.
En principi, al costat de les tragèdies, els dramaturgs concursaven amb un drama satíric: es tractava d'un text que retratava els defectes humans de manera còmica i amb un llenguatge col·loquial (fins i tot vulgar a vegades) i enginyós. Eren "antiherois" i els actors que els representaven duein màscares i disfresses adequades a aquesta comicitat.
El públic no coneixia els arguments de les comèdies (a diferència del de les tragèdies), que se centraven en la realitat immediata, que criticaven de manera irònica. En alguns casos s'atacaven polítics i personatges coneguts del moment i del lloc. Hi havia elements d'absurd, sàtira, burla i el recurs a l'obscenitat. Fins i tot, en les primeres comèdies hi havia una tirada llarga de versos (Paràbasi) en què l'autor es dirigia al públic manifestant la seva crítica; això, però anà desapareixnt a mesura que disminuí el paper del cor. Aquest model seria el que s'anomena també "Comèdia antiga", representada per Aristòfanes.
Llavors evolucionà cap a textos de més crítica social i dels costums ciutadans. És el que es coneix com a "comèdia nova" (Menandre).

Els autors més destacats són ARISTÒFANES i MENANDRE

Aristòfanes abordà els grans problemes de les ciutats i criticà la política, la cultura, els ciutadans... amb un llenguatge festiu, directe i col·loquial. Nascut a Atenes el 445aC, en fou magistrat. Sabem que va escriure 44 obres, però només en conservam 11 de completes. En les seves comèdies, a més de manifestar una hostilitat als canvis i les innovacions, a vegades critica de manera aguda alguns polítics (per exemple Pèricles o Cleó-que era partidari de la guerra-), filòsofs (per exemple Sòcrates) i altres dramaturgs (per exemple Eurípides). Fent ús d'una comicitat extrema, el recurs als jocs de paraules i a l'expressió col·loquial, presenta un rerefons més seriós. Algunes de les seves obres són Les granotes, Lisístrata o l'Assemblea de les dones, Els núvols, Els ocells...

ACTIVITATS

1. Realitza un esquema comparatiu entre la comèdia antiga i la comèdia nova.
2. Quins elements són totalment oposats entre la comèdia i la tragèdia? Mira què en diu Aristòtil a la Poètica.
3. Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i algunes de les característiques més destacades del seu estil.