LITERATURA DEL SEGLE XX

EL SEGLE XX

• Les avantguardes
• Poesia del primer terç del segle XX: influència del neosimbolisme. Eliot, Rilke, Valéry, Pessoa, Kavafis.
• Narrativa:
  • Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust, Kafa, Joyce. La generació perduda. El compromís de l'escriptor
  • El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Màrquez.
• El teatre de l'absurd: d'Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Brecht, Beckett.
• La literatura i el seu paper en la societat de consum.

Les transformacions de la narrativa contemporània

-->

SEGLE XX

• Crisi novel·la realista--->Guerra Mundial---> progrés i tècnica no solucions---> irracionalisme, jo i món interior. 
• Renovació de la novel·la: 
• nous corrents de pensament (marxisme, existencialisme) 
• + psicoanàlisi (Freud) 
• + experimentació avantguardista.

Característiques:

• irracionalisme
• subjectivisme: introspecció psicològica
• experimentació tècnica.

+ envant (a p. II Guerra Mundial) s'afegeix el compromís de l'escriptor / i el caos i l'absurd.

Temes: 

• MÓN COMPLEX I CAÒTIC: complexitat del món. Antiheroi: home corrent, ple de dubtes, desesperació i angoixa existencial. 
• MÓN INTERIOR (conflictes interns, crisi religiosa i de valors, relacions personals, sexualitat, sentit de l'existència...). 
• CONDICIÓ HUMANA: preocupació pel factor existencial.

Tècnica:  

• REVOLUCIÓ DEL JO: tendència al subjectivisme i la primera persona. Punt de vista habitual: narrador en primera persona.: monòleg interior o flux de consciència. Forma semblant a altres gèneres + confessionals. 
• TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI I EL TEMPS: no hi ha linealitat. El temps és marcat per la vivència del personatge i els seus pensaments. Per això, hi ha salts temporals i flashbacks.Temps: desordenat a partir del record, psicologia del personatges....
• COMPOSICIÓ SIMFÒNICA: diferents punts de vista. en alguns casos perspectivisme: diferents punts de vista (fragmentació).

LITERATURA FRANCESA

• MARCEL PROUST: novel·la psicològica basada en el pas del temps, la memòria i l'evocació del passat.

LITERATURA ANGLESA

• JAMES JOYCE: Ulisses. Inicia el model del monòleg interior (flux del pensament, sensacions, records,...), barreja de diferents registres... 

• V.WOOLF: perspectives múltiples de la veu narrativa (+-com Joyce)

LITERATURA GERMÀNICA

• KAFKA: exterioritza les tensions internes i exposa (de forma simbòlica) la pèrdua de la identitat humana i la incomunicació.

SEGLE XIX: EL ROMANTICISME

• ÍNDEX:
• CARACTERÍSTIQUES.
• LITERATURA ALEMANYA: GOETHE, SCHILLER, NOVALIS.
• LITERATURA ANGLESA: BYRON, SHELLEY, SCOTT, KEATS.
• LITERATURA FRANCESA: VICTOR HUGO, MADAME DE STAËL, CHAUTEAUBRIAND.
• LITERATURA ITALIANA: MANZONI, LEOPARDI.

ROMANTICISME

Llegeix la informació que trobaràs en el llibre de text i que també apareix continguda en aquests enllaços i completa les CARACTERÍSTIQUES del romanticisme:

Del bloc "La serp blanca" 

De la web "Filoxarxa" 

Cap a la primera meitat del segle ...... apareix l'anomenat "Romanticisme", una nota etapa de l'art i de la sensibilitat. Des del punt de vista filosòfic (amb autors com ......) s'inicià un corrent més ........... i subjectivista de la metafísica, no fonamentat en la raó. Per exemple augmentà l'interès per temes absoluts com l'infinit, la immensitat, el cosmos i allò que sobrepassa la ........ humana. Es tracta d'una afirmació del ..... individual paral·lela a l'afirmació liberat de caire polític i econòmic. 

Aquest moviment va néixer a Alemanya i Gran Bretanya i es va estendre a tot Europa.

Així, la literatura romàntica valora les dimensions irracionals de la persona:

• Els .............. Per exemple l'amor, ideal de l'escriptor romàntic i que el pot abocar a l'autodestrucció.
• El ........ Es potencia la nocturnitat, el presagi, la visió onírica i és precedent del surrealisme. 
• La imaginació. Es defensa l'originalitat individual per davant els cànons i models tancats. Així es valora l'exotisme i un desplaçament temporal, bé a un passat històric (sobretot l'edat .........) o a un passat personal (sobrevaloració de la ..............), i un desplaçament espacial (senten atracció per l'exotisme ..............).

La defensa de la llibertat o la individualitat condueixen a la valoració dels pobles i la seva idea nacional: 

• dret de llibertat
• identificació del poble amb la seva ......... i la seva cultura
• Valoració de les ..........: per exemple es fan estudis i recopilacions de contes, llegendes, rondalles, cançons... 
• S'inicien moviments d'ideologia nacionalista. Per exemple, processos polítics de separació (Grècia, Irlanda, Estats Units...) o de reivindicació nacional (Renaixença).  

   LITERATURA ALEMANYA 
 Com a estat, Alemanya no va néixer fins al 1870 i la llengua tenia un alt grau de dialectalització, a més de diferències de tipus religiós. Malgrat les dificultats inicials per bastir una literatura nacional, cap al segle XVIII i de la mà d'autors com Lessing es forjà un tipus de literatura seguint el model francès. 

El 1776 s'estrenà la peça teatral de Klinger Sturm und Drang ("Tempesta i assalt, impuls, empenta..."). Aquest títol fou el triat per anomenar un grup d'escriptors que demanaran un tipus de literatura de lluita i sentiment. Precedent del Romanticisme, es tracta d'un moviment literari alemany situat entre 1770 i 1790 i caracteritzat per cercar l'originalitat i l'espontaneïtat, pel subjectivisme, les passions individuals intenses i la irracionalitat.Prenen com a model Shapespeare en el seu vessant poèti i el seu geni creador. Defense la naturalesa coma força en canvi constant i com a marc per als sentiments dels autors. Defensen la llibertat davant de tot i s'enfronten al poder de la burgesia.
Dos anys abans havia aparegut l'obra de GOETHE Les desventures del jove Werther, de difícil classificació dins el classicisme, ja que aspectes nous que podríem incloure dins al món romàntic. 

Autors com els germans Jacob i Wilhelm GRIMM es dedicaren a recopilar contes i llegendes germànics, a més d'elaborar un Diccionari alemany i una Història de la llengua alemanya. 
Caldria anomenar Schlegel dins el cercle de teòrics i traductors de la nova literatura alemanya. 

• GOETHE:

Realitza un breu esquema biogràfic de Goethe a partir dels vídeos i de la informació que puguis trobar.

• Resum argumental i característiques de les obres:
• Les desventures del jove Werther

• Faust (p.122 i 134)

• SCHILLER (1759-1805)
• POESIA: autor de l'Oda a l'alegria, musicada per Beethoven a la Novena Simfonia.

• Teatre, destaca el drama romàtic Guillem Tell (1904)[pàgina 123].
• Assajos sobre la creació literària: defensa una poesia subjectiva, sentimental i complexa.
• HÖLDERLIN (1770-1843)
• exaltació, patetisme i entusiasme
• TEMA: realitat--->món ideal
• Base: mite de la Grècia clàssica
• TEATRE: tragèdia Empèdocles
• NOVEL·LA: Hyperion
• POESIA: himnes. P.e. Planys de Menó per Diòtima.
• Pàgina 125.
• FRIEDRICH VON HANDENBERG "NOVALIS" (1772-1801)
• Influència de l'idealisme i punt de vista místic.
• Novalis escriu, el 1798, que "ser romàntic és donar al que és quotidià un sentit elevat, al que és conegut la dignitat del que és desconegut, al que és finit la brillantor del que és infinit"
• Himnes a la nit

• Influeix molt en Joan Maragall
• HEINE (1797-1856)
• Poeta vinculat a París: pont literatura germànica i francesa.
• Fon romanticisme i ironia
• Llibre de cançons

  Literatura anglesa
Es considera que s'inicià el moviment romàntic a partir de la publicació de les Balades líriques de Wordsworth i Coleridge (1798)

Walter SCOTT (1771-1832) és el mestre de la novel·la de caire històric. Per exemple amb Ivanhoe.

KEATS (1795-1821)és un poema que destaca amb les seves Odes en què la veu poètica es transforma en l'objecte poetitzat. Per exemple "Oda a una àmfora grega", "A un rossinyol".
Llegeix l'"Oda a la melancolia" (pàgina 126) i "A un rossinyol" (pàgina 128-129) i ves realitzant les activitats.

 

Lord BYRON (1788-1824)

Percy B. SHELLEY (1792-1822)

"Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism (1811), pamflet que l’enemistà també amb la seva família. Les primeres obres palesen la influència de la novel·la gòtica, com Zastrozzi (1810), bé que molt aviat excel·lí en la poesia: publicà Original Poetry by Victor and Cazire (1810), conjuntament amb la seva germana Elizabeth. Influït per les idees de William Godwin , es féu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià. El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior. Queen Mab (1813) és un exponent de les seves relacions, trencades quan fugí (1816) amb Mary Wollstonecraft, filla de Godwin. [Recordem que Mary Shelley és l'autora de Frankestein]. Poc després el cadàver de Harriet aparegué en el llac del Hyde Park londinenc. A Ginebra (1816) coincidí amb Byron i formaren un famós cercle de gran complexitat de relacions. La seva obra poètica continua amb Alastor (1816) i The Revolt of Islam (1817), on exposa la seva concepció de l’amor i de la societat. Després d’una temporada a Anglaterra, s’instal·là amb Mary a Itàlia, on escriví una obra teatral elisabetiana, The Cenci (1819) i Prometheus Unbound (1820), així com la famosa Ode to the West Wind . Adonais (1821), elegia a la mort de John Keats, parla de la seva pròpia mort i palesa la influència de Plató, Dant i Calderón de la Barca. També ell morí ofegat, a la badia de La Spezia. Deixà inacabada una obra, The Triumph of Life , i encara avui és tan discutit el personatge que creà com la densitat filosòfica de la seva obra poètica". (Extret de l'Enciclopèdia Catalana)

 

Literatura francesa

• Madame de Staël (París 1766-1817) 
• Quin tipus de literatura pren Madame de Staël com a model? 
• Anomena el títol d'una novel·la seva.
  

• Chateuaubriand (1768-1848): El geni del cristinisme
• En narrativa hem d'afegir l'èxit de la NOVEL·LA DE FULLETÓ
• En què consisteix la novel·la de fulletó?
• ALEXANDRE DUMAS (1802-1870). Autor de ...
• MÉRIMÉE autor de ...
• LAMARTINE, MUSSET i, sobretot,
  

Victor HUGO (1802-1885)

Visita també aquest enllaç: http://www.amediavoz.com/hugo.htm
Aquí també hi ha informació
Poesies de Víctor Hugo

• Esquematitza la biografia d'aquest autor. 
• A part de la literatura, quines branques de l'art va conrear?
• Quins gèneres literaris conreà? 
• Anomena i explica algunes de les seves obres més destacades:
• Hernani (teatre)
• Cr............. (........)
• N.......... de Paris. (..........)
• Els M.............. (..........)

Literatura italiana
El moviment polític i cultural d'unitat nacional s'anomena "..............". L'obra central d'aquest moviment és ............... de Manzoni i un dels grans autors italians del moment és Giacomo ......... (que tractarà sobretot la idea del tedi i la vanitat i admirarà la cultura clàssica). 
Llegeix el poema "L'infinit" de Leopardi (p. 132) i extreu-ne les característiques romàntiques.


Literatura espanyola
Espronceda
Bécquer

2a meitat del segle XIX: REALISME I NATURALISME. SIMBOLISME

NARRATIVA

Llegeix la informació que trobaràs en el llibre (pàgines 142 a 153), mira el tema corresponent del CD i realitza les activitats següents.
La novel·la històrica heretada del romanticisme va començar a tractar la realitat del moment i així s'inicia el camí de la narrativa contemporània:

COSTUMISME ----> REALISME ------> NATURALISME

1. Característiques del costumisme:

• Són "quadres": poc argument, traços i molta descr................
• Personatges "tipus": amb poca ..................................

Realisme

• Origen:
• Avanços científics: ordre i progrés.
• Darwin:
• Pensament filosòfic: positivisme.
• A.Comte:
• C. Bernard:
• Revolució industrial.
• Poder de la societat burgesa.
• Teories polítiques i econòmiques: esclat del pensament liberal.
• Datació: 

• El terme “realisme” apareix a la revista Mercure 1826 i es parla de la ................... de la naturalesa i de l'art de la ........... Però l'eclosió de la nova estètica realista no destaca fins el ........... amb l'exposició de Courbet anomenada "Le réalisme"

• Estètica: -----> Stendhal: "una novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d'un camí".
•  Oposició als "excessos" romàntics.
• objectivitat
• versemblança
• estudi i coneixement de la psicologia humana.
• narrador omniscient
• molta descripció
• intent de reflectiu la realitat.

• INICIS: NOVEL·LA FRANCESA.

En la literatura francesa Romanticisme i Realisme es manifesten de forma simultània. Per exemple el 1830, HUGO estrena Hernani i STENDHAL publica l'obra que s'ha considerat inici del realisme: El roig i el negre. Crònica del segle XIX.

• STENDHAL, pseudònim de .............................. (1783-1842). Formà part dels exèrcits de Napoleó. 
• "Una novel·la és un mirall que hom passeja per una carretera. Tan aviat reflecteix als vostres ulls l'atzur dels cels, tan aviat el fang dels tolls de la carretera."

• Honoré de BALZAC (1899-1850)

Viu en ambients burgesos i aristocràtics de París i els reflecteix en la seva obra. Escriu obres de fulletó sota pseudònim i aconsegueix gran èxit. En elles retrata la vida del seu temps. Organitza la seva obra en “Estudis” i, per oposició a l'obra de Dant, anomena el seu projecte(ideat el 1833) Comèdia Humana: pretenia crear 137 novel·les, però només en va fer unes 95, de les quals hem de destacar Eugénie Grandet o Les il·lusions perdudes. Les obres de la Comèdia humana són independents, tot i que hi ha alguns personatges que apareixen en més d'una. Parla de l'ascens de la burgesia i el declivi de la noblesa, del poder dels doblers i de l'individualisme dels humans. Els seus caràcters són descrits minuciosament i la crítica social hi apareix. 

• FLAUBERT (1821-1880)
 Tot i que rebutja ser inclòs dins el realisme, la veritat és que es dedica a descriure la realitat des de l'objectivitat més estricta.

• L'educació sentimental (refeta el 1869).
  
• Madame Bovary (1857). Aquesta obra provocà un gran escàndol. Llegeix la informació de la pàgina 146 i de les pàgines 160 a 163 i redacta'n breument l'argument.

• Salammbó(1862)

• LITERATURA ANGLESA:
• DICKENS (1812-1870)

Treballador del diari "Morning Chronicle" es dedicà en principi als plecs de fulletó (Els papers pòstums delc Club Pickwick). Llavors, ja amb gran èxit, continuà amb novel·ls com Oliver Twist, Una cançó de Nadal, Davin Copperfield, Temps difícils...en què va anar descrivint els canvis de la societat contemporània i els seus records de la infantesa.

• J. AUSTEN. Cerca alguns títols de les seves obres.

• KIPLING: El llibre de la jungla.
• O.WILDE (1854-1900): El retrat de Dorian Gray

• LITERATURA RUSSA:

• TOLSTOI:
• Anomena les obres més destacades i les seves característiques literàries.

• DOSTOIEVSKI (1821-1881) Centrat en el dolor, hem de destacar d'ell obres com Crim i càstig, L'idiota o Els germans Karamàzov.

Naturalisme

Iniciador: Émile ZOLA: Le roman experimental (1880)
Origen: positivisme + cientisme + determinisme.
Seguint el model experimental científic, la novel·la havia de ser una mena de laboratori científic per comprovar que la persona està determinada pel medi que l'envolta i per l'herència.

SIMBOLISME

TERME: aquest moviment fou anomenat per Moréas el 1886.
CONCEPTE: Es tracta, segons el DIEC2 d'un moviment artístic i literari, que s’inicia al final del segle xix, caracteritzat per l’ús d’objectes, llocs o personatges de la realitat visible com a símbols o representacions d’una realitat essencial, oculta, a la qual s’accedeix per la intuïció més que no pel coneixement racional.

CARACTERÍSTIQUES DE LA POESIA SIMBOLISTA: El poeta, vident de la realitat, intenta crear bellesa a partir de la poesia. 

• Per tant, formalment se centra més en el suggeriment dels sentits que no en el significat literal. 
• La temàtica bàsica serà l'"spleen" o tedi de la vida moderna, l'angoixa existencial, la malaltia, la ruptura de l'artista enfrontat a la societat, la imaginació i el somni... 
• Originari del romanticisme i del panassianisme, tendrà com a figura central BAUDELAIRE. A partir d'ell s'han de destacar autors com MALLARMÉ, RIMBAUD I VERLAINE. Posteriorment, el simbolisme es resumeix i es dilueix en diferents opcions estètiques: postsimbolisme i poesia pura (VALÉRY i RILKE), AVANTGUARDISME (i SURREALISME) i DECADENTISME. 

BAUDELAIRE

MALLARMÉ (París, 1842-Vervins, 1898)

•  A diferència de la majoria, manté una vida ordenada i es dedica a la docència d'anglès. 
• Fa una poesia difícil a causa de les imatges (mitologia, referències als miralls, cristall...) i de la "poesia pura": les paraules ja no representen el món real, sinó que pretenen crear un món nou.

VERLAINE (Metz, 1844-París, 1896)

•  A partir de formes tradicionals recrea una poesia molt musical amb expressions i mots especialment sonors (infantils, d'argot...).
• El decadentisme de finals de segle agafarà mostra de les seves imatges: parcs i jardins abandonats, estàtues decrèpites, fulles mortes, màscares...

Seva és la prosa poètica "Els poetes maleïts", que dóna nom a tota aquesta generació.

RIMBAUD (Charleville, 1854-Marsella, 1892)

• Arriba a París amb setze anys i ja ha escrit bona part dels seus poemes.
• Uneix vida i creació: vol experimentar l'inconegut (al·lucinacions a partir de drogues, absenta, relacions sexuals de tota mena, ruptura amb la moral establerta, violència física...) per tal d'arribar a l'inconegut i convertir-ho en poesia. 

"Vull ser Poeta i m'estic esforçant a fer-me vident: no entendreu res, ni jo mateix sé si seré capaç d'expressar-vos-ho. Consisteix a arribar a l'inconegut pel desordre de tots els sentits. Els patiments són enormes, però cal ser fort, cal haver nascut poeta, i jo m'he adonat que són Poeta"

• Poemes i altres textos provocadors, al·lucinants, enigmàtics, preludi del surrealisme posterior. 
• Als 21 anys abandona la creació poètica i es dedica al tràfic d'or, armes i ivori a Àfrica.
  

Enllaços: 

• BLOC "VA DE LITERATURA": http://literaturauniversaliescorbera.blogspot.com.es/2012/05/el-simbolisme-inicis-i-els-poetes.html

• Blog Poemes al pati:  

http://poesia4patis.blogspot.com.es/2012/10/poetes-simbolistes-baudelaire-verlaine.html

• Llengua i literatura catalanes (Escola Tecnos): http://www.xtec.cat/~fmota/lit.%20cat.%20batx/13%20simbolisme.htm

Activitats

DOLCE ESTIL NUOVO

Tu m'has omplert la ment tant de dolor

que l'ànima s'afanya per partir, 

i els sospirs  que tramet ekl cor en plor

mostren als ulls que ja no pot sofrir.

Amor, que gran estima té per tu,

diu:<<Em dol que ara t'hagis de morir

per dona tan cruel, que ella ningú

que implori pietat no vol sentir>>.

I jo vaig com aquell que no té vida,

que sembla, a qui l'esguarda, home fictici

fet d'aram o de pedra o bé de fusta,

que es condueixi només per artifici

i porta al fons del cor una ferida

que és de la seva mort la marca justa.

El poema de Cavalcanti descriu l'amor sentit com un conflicte interior. Apareixen imatges que descriuen la no-correspondència amorosa.

AL darrer vers també apareixen imatges que s'associen al patiment amorós com : l'home que no té vida, què es de pedra, o de fusta, sense poder tornar a sentir, el podríem identificar com una màquina.

La dama és una guerrera forta, cruel que l'ha rebutjat sense pietat, i no li importa el mal que hagi pogut fer al poeta.


DANT-.

• Llegeix el text de la pàgina 50: com és descrit Llucifer?

Viu submergit en aigua glaçada i té la cara de tres colors: groc, símbol de la impotència; negre, de la ignorància, i vermell, de l'odi.

• Llegeix el cant I de l'Infern i contesta:

1. Com apareix descrit i definit Virgili? És només una imatge, un espectre de qui va morir fa tants segles, potser també indica el llarg silenci de la raó. Que ara serà la guia necessària fins arribar allà on només regna la fe, apareix com algú afeblit per silencis molt llargs. Segons Dant: ''Tu ets el meu mestre i ets el meu autor,només de tu és de qui jo vaig traure el bell estil que em dóna tant d’honor.''
2. En quina persona apareix narrada l'aventura? Apareix en primera persona, narrada pel propi Dant. 
3. Quins sentiments demostra Dant en aquesta situació? Es sent trist, perdut, molt espantat, adormissat, vol fugir d'allà, però més tard es sent esperançat quan troba Virgili.

• Fixa't en l'estructura de l'Infern i contesta:

1. Cerca cinc dels personatges de la mitologia i l'èpica estudiats a classe i ubica'ls en el cercle de l'infern. Virgili al Limb al primer cercle; el barquer Caront al segon cercle; Cerber, el ca guardià al tercer cercle; Plutó ( Ares ), al quart cercle; el minotaure i els centaures, al setè cercle.
2. Quins autors que coneguis es troben, segons Dant, als Llimbs? Virgili, Homer, Horaci, Ovidi, Sòcrates, Aristòtil, Cèsar.

•  Revisa el cant XXVI de l'infern i contesa:

1. Quin personatge introdueix Dant en aquest cant? Què en destaca? És el cant de la mort d'Ulisses, destaca el seu afany d'aventures, continuar vivint la vida i ensenyant als altres que han de fer un camí, i que serà difícil però que no s'han d'aturar, finalment mor dins la mar.

• Mira l'estructura del Purgatori i contesta:

1. Quins càstigs reben cadascun dels pecats per expiar? 
2. En quin replà situa Guinizelli? I Arnau Daniel ? Es troben a la setena terrassa, la dels luxuriosos, perquè foren poetes que tractaren el tema amorós.
3. On es troba Beatriu ?Es troba al paradís.

Estructura dels cants

Lloc	Penitents	Pena	Personatges	Cant
Antepurgatori
La platja	-	-	Cató,Casella	I II
Primer replà	Els morts en estat d'excomunió	Passar al Purgatori 30 cops la durada de l'excomunió	Manfred de Sicília	III
Segon replà	Negligents: no es van penedir de les seves culpes fins just abans de la mort	Estar-se a l'antepurgatori tant temps com van durar llurs vides	Belacqua,Jacopo del Cassero,Vescomte de Montefeltro,Pia de' Tolomei,Benincasa da Laterina,Guccio dei Tarlati,Federico Novello,Gano degli Scornigiani,Orso degli Alberti,Pierre de La Broce,Sordello	IV V VI
La Vall dels Prínceps	Els governants que van dependre massa de la glòria mundana	Estar-se a l'antepurgatori tant temps com van durar llurs vides	Rodolf I d'Alemanya,Ottokar II de Bohèmia,Felip III de França,Enric I de Navarra,Pere el Gran,Carles I d'Anjou,Enric III d'Anglaterra,Guillem VII de Montferrat,Nino Visconti,Corrado Malaspina	VII VIII IX
Purgatori
Primera terrassa	Superbiosos	Caminar carregats de pedres	Omberto Aldobrandeschi, Oderisi da Gubbio, Provenzano Salvani	X XI XII
Segona terrassa	Envejosos	Caminar cecs amb les parpelles cosides	Sapia, Guido del Duca, Rinieri da Calboli	XIII XIV
Tercera terrassa	Iracunds	Caminar a través del fum	Marco Lombardo	XV XVI XVII
Quarta terrassa	Mandrosos	Córrer sense descans	Gerard II de San Zeno	XVIII
Cinquena terrassa	Avars i pròdigs	Inmobilitzats de bocaterrosa	Papa Adrià V, Hug Capet de França, Estaci	XIX XX XXI XXII
Sisena terrassa	Golafres	Patir fam i set	Forese Donati, Bonagiunta Orbicciani, Papa Martí IV,Ubaldino degli Ubaldini, Bonifaci Fieschi, Marquès d'Argugliosi	XXIII XXIV
Setena terrassa	Luxuriosos	Caminar pel foc	Guido Guinizzelli, Arnaut Daniel	XXV XXVI XXVII
El Paradís Terrenal	Ànimes que han completat l'expiació	-	Beatriu	XXVIII XXIX XXX XXXI XXXII XXXIII

•  Revisa la versió completa de Paradís i copia els set darrers versos. Prova de fer-ne una paràfrasi en català.

Vendria a dir que ha arribat al paradís, es pensava que no arribaria. Sent com una flama, una emoció per haver arribat per fi al paradís, a la felicitat per trobar el seu amor, Beatriu. Encara que la seva fantasia fos molt difícil d'aconseguir, gràcies a l'amor d'ells dos, s'han pogut reunir.

• Explica l'ús de l'adjectiu en aquestes frases: "Els policies, en entrar a la casa, es trobaren amb una visió dantesca" i en aquest fragment de notícia: "Durant la primera etapa, la pluja va caure de manera abundant acompanyada de trons i llamps, un escenari dantesc en el qual era molt difícil competir".

Que recorda la grandiositat, l’aspecte terrorífic, els policies es van trobar com un infern, un desastre. I la tormenta també es refereix a un escenari desastrós.




Petrarca-.

a)El primer poema juga amb el nom de l'estimada: en quin vers ? 

''Virtut,honor, bellesa, un gest gentil/ i dolços mots als bells rams m'han lligat''.

El mot de Laura ve del llorer, i al poema té un doble sentit, ja que els bells rams l'han lligat. Laura l'ha enamorat.

c)Descriu les característiques de la dama com a dona angèlica.

La descriu com una dona virtuosa, amb honor, molta bellesa, un gest gentil i dolços; que pot arribar a la santedat.

f)Estat d'ànim:

Sent una gran soledat, por per haver-se enamorat i no ser correspost, empressonat, trist, dubtós, com si aquest sentiment li causés mal, no es pot escapar, té por per haver fallat. Governa el seu cor a la raó.

• Llegeix el sonet CCCXII:

Ni per estrellat cel moure's estrelles,

ni per tranquil·la mar llenys espalmats,

ni per campanyes cavallers armats,

ni per bells boscos tendres cabridelles;


ni d'esperada joia novelles,

ni dits d'amor en eminents dictats,

ni entre clares fontanes i verds prats

dolces cançons de modestes donzelles;


ni res mai més al cor em farà estada,

que tot amb ella s'ho endugué en finar

qui als ulls em fou únic mirall i guia.


Angoixa el viure m'és tan arrelada

que en vull la fi; car torno a desitjar

veure qui no haver vist més em valia.

-Fes-ne una paràfrasi clarificadora del contingut.
Ni per que les estrelles es moguin del cel, ni que els vaixells vagin per la tranquil·la mar, ni pels cavallers armats, ni per les cabres als bells boscos, ni l'alegria més esperada, ni els escrits d'amor, ni les clares fonts i els verds prats, ni les dolces cançons de les donzelles modestes. Res de tot això li quedarà al cor ni li marcarà el cor, perquè la seva estimada s'ho ha enduït tot quan va morir; era la seva única guia i mirall dels seus propis ulls. Ell ja no vol viure, vol posar fi a la seva vida per retrobar-se amb la seva estimada, que és l'únic que desitja.


-Extreu algunes figures retòriques.
Per exemple, podem destacar:

·Paral·lelismes i anàfora i Polisíndeton,(ni).

·Epítet:

·Personificació:

·Hipèrbaton:

·Metàfora: L'estimada és el mirall, qui el guia a través dels ulls ( donna angelicatta )

• Llegeix el sonet CXXXIV del Cançoner i contesta:

Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.

Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.

Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.

Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós.

-Quins sentiments sembla que vol reflectir Petrarca a través del poema?

Possiblement l'autor es sent perdut, desorientat, es troba en un estat de confussió pel que sent cap a la seva estimada. Es podria lamentar i estar confós també per la mort de l'estimada i no saber que fer amb la seva vida sense ella.

-Anota algunes de les antítesis que hi trobis.


Influeix poetes com Jordi de Sant Jordi, entre altres.