Les transformacions de la narrativa contemporània

-->

SEGLE XX

• Crisi novel·la realista--->Guerra Mundial---> progrés i tècnica no solucions---> irracionalisme, jo i món interior. 
• Renovació de la novel·la: 
• nous corrents de pensament (marxisme, existencialisme) 
• + psicoanàlisi (Freud) 
• + experimentació avantguardista.

Característiques:

• irracionalisme
• subjectivisme: introspecció psicològica
• experimentació tècnica.

+ envant (a p. II Guerra Mundial) s'afegeix el compromís de l'escriptor / i el caos i l'absurd.

Temes: 

• MÓN COMPLEX I CAÒTIC: complexitat del món. Antiheroi: home corrent, ple de dubtes, desesperació i angoixa existencial. 
• MÓN INTERIOR (conflictes interns, crisi religiosa i de valors, relacions personals, sexualitat, sentit de l'existència...). 
• CONDICIÓ HUMANA: preocupació pel factor existencial.

Tècnica:  

• REVOLUCIÓ DEL JO: tendència al subjectivisme i la primera persona. Punt de vista habitual: narrador en primera persona.: monòleg interior o flux de consciència. Forma semblant a altres gèneres + confessionals. 
• TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI I EL TEMPS: no hi ha linealitat. El temps és marcat per la vivència del personatge i els seus pensaments. Per això, hi ha salts temporals i flashbacks.Temps: desordenat a partir del record, psicologia del personatges....
• COMPOSICIÓ SIMFÒNICA: diferents punts de vista. en alguns casos perspectivisme: diferents punts de vista (fragmentació).

LITERATURA FRANCESA

• MARCEL PROUST: novel·la psicològica basada en el pas del temps, la memòria i l'evocació del passat.

LITERATURA ANGLESA

• JAMES JOYCE: Ulisses. Inicia el model del monòleg interior (flux del pensament, sensacions, records,...), barreja de diferents registres... 

• V.WOOLF: perspectives múltiples de la veu narrativa (+-com Joyce)

LITERATURA GERMÀNICA

• KAFKA: exterioritza les tensions internes i exposa (de forma simbòlica) la pèrdua de la identitat humana i la incomunicació.