2a meitat del segle XIX: REALISME I NATURALISME. SIMBOLISME

NARRATIVA

Llegeix la informació que trobaràs en el llibre (pàgines 142 a 153), mira el tema corresponent del CD i realitza les activitats següents.
La novel·la històrica heretada del romanticisme va començar a tractar la realitat del moment i així s'inicia el camí de la narrativa contemporània:

COSTUMISME ----> REALISME ------> NATURALISME

1. Característiques del costumisme:

• Són "quadres": poc argument, traços i molta descr................
• Personatges "tipus": amb poca ..................................

Realisme

• Origen:
• Avanços científics: ordre i progrés.
• Darwin:
• Pensament filosòfic: positivisme.
• A.Comte:
• C. Bernard:
• Revolució industrial.
• Poder de la societat burgesa.
• Teories polítiques i econòmiques: esclat del pensament liberal.
• Datació: 

• El terme “realisme” apareix a la revista Mercure 1826 i es parla de la ................... de la naturalesa i de l'art de la ........... Però l'eclosió de la nova estètica realista no destaca fins el ........... amb l'exposició de Courbet anomenada "Le réalisme"

• Estètica: -----> Stendhal: "una novel·la és un mirall que hom passeja al llarg d'un camí".
•  Oposició als "excessos" romàntics.
• objectivitat
• versemblança
• estudi i coneixement de la psicologia humana.
• narrador omniscient
• molta descripció
• intent de reflectiu la realitat.

• INICIS: NOVEL·LA FRANCESA.

En la literatura francesa Romanticisme i Realisme es manifesten de forma simultània. Per exemple el 1830, HUGO estrena Hernani i STENDHAL publica l'obra que s'ha considerat inici del realisme: El roig i el negre. Crònica del segle XIX.

• STENDHAL, pseudònim de .............................. (1783-1842). Formà part dels exèrcits de Napoleó. 
• "Una novel·la és un mirall que hom passeja per una carretera. Tan aviat reflecteix als vostres ulls l'atzur dels cels, tan aviat el fang dels tolls de la carretera."

• Honoré de BALZAC (1899-1850)

Viu en ambients burgesos i aristocràtics de París i els reflecteix en la seva obra. Escriu obres de fulletó sota pseudònim i aconsegueix gran èxit. En elles retrata la vida del seu temps. Organitza la seva obra en “Estudis” i, per oposició a l'obra de Dant, anomena el seu projecte(ideat el 1833) Comèdia Humana: pretenia crear 137 novel·les, però només en va fer unes 95, de les quals hem de destacar Eugénie Grandet o Les il·lusions perdudes. Les obres de la Comèdia humana són independents, tot i que hi ha alguns personatges que apareixen en més d'una. Parla de l'ascens de la burgesia i el declivi de la noblesa, del poder dels doblers i de l'individualisme dels humans. Els seus caràcters són descrits minuciosament i la crítica social hi apareix. 

• FLAUBERT (1821-1880)
 Tot i que rebutja ser inclòs dins el realisme, la veritat és que es dedica a descriure la realitat des de l'objectivitat més estricta.

• L'educació sentimental (refeta el 1869).
  
• Madame Bovary (1857). Aquesta obra provocà un gran escàndol. Llegeix la informació de la pàgina 146 i de les pàgines 160 a 163 i redacta'n breument l'argument.

• Salammbó(1862)

• LITERATURA ANGLESA:
• DICKENS (1812-1870)

Treballador del diari "Morning Chronicle" es dedicà en principi als plecs de fulletó (Els papers pòstums delc Club Pickwick). Llavors, ja amb gran èxit, continuà amb novel·ls com Oliver Twist, Una cançó de Nadal, Davin Copperfield, Temps difícils...en què va anar descrivint els canvis de la societat contemporània i els seus records de la infantesa.

• J. AUSTEN. Cerca alguns títols de les seves obres.

• KIPLING: El llibre de la jungla.
• O.WILDE (1854-1900): El retrat de Dorian Gray

• LITERATURA RUSSA:

• TOLSTOI:
• Anomena les obres més destacades i les seves característiques literàries.

• DOSTOIEVSKI (1821-1881) Centrat en el dolor, hem de destacar d'ell obres com Crim i càstig, L'idiota o Els germans Karamàzov.

Naturalisme

Iniciador: Émile ZOLA: Le roman experimental (1880)
Origen: positivisme + cientisme + determinisme.
Seguint el model experimental científic, la novel·la havia de ser una mena de laboratori científic per comprovar que la persona està determinada pel medi que l'envolta i per l'herència.