Activitats

DOLCE ESTIL NUOVO

Tu m'has omplert la ment tant de dolor

que l'ànima s'afanya per partir, 

i els sospirs  que tramet ekl cor en plor

mostren als ulls que ja no pot sofrir.

Amor, que gran estima té per tu,

diu:<<Em dol que ara t'hagis de morir

per dona tan cruel, que ella ningú

que implori pietat no vol sentir>>.

I jo vaig com aquell que no té vida,

que sembla, a qui l'esguarda, home fictici

fet d'aram o de pedra o bé de fusta,

que es condueixi només per artifici

i porta al fons del cor una ferida

que és de la seva mort la marca justa.

El poema de Cavalcanti descriu l'amor sentit com un conflicte interior. Apareixen imatges que descriuen la no-correspondència amorosa.

AL darrer vers també apareixen imatges que s'associen al patiment amorós com : l'home que no té vida, què es de pedra, o de fusta, sense poder tornar a sentir, el podríem identificar com una màquina.

La dama és una guerrera forta, cruel que l'ha rebutjat sense pietat, i no li importa el mal que hagi pogut fer al poeta.


DANT-.

• Llegeix el text de la pàgina 50: com és descrit Llucifer?

Viu submergit en aigua glaçada i té la cara de tres colors: groc, símbol de la impotència; negre, de la ignorància, i vermell, de l'odi.

• Llegeix el cant I de l'Infern i contesta:

1. Com apareix descrit i definit Virgili? És només una imatge, un espectre de qui va morir fa tants segles, potser també indica el llarg silenci de la raó. Que ara serà la guia necessària fins arribar allà on només regna la fe, apareix com algú afeblit per silencis molt llargs. Segons Dant: ''Tu ets el meu mestre i ets el meu autor,només de tu és de qui jo vaig traure el bell estil que em dóna tant d’honor.''
2. En quina persona apareix narrada l'aventura? Apareix en primera persona, narrada pel propi Dant. 
3. Quins sentiments demostra Dant en aquesta situació? Es sent trist, perdut, molt espantat, adormissat, vol fugir d'allà, però més tard es sent esperançat quan troba Virgili.

• Fixa't en l'estructura de l'Infern i contesta:

1. Cerca cinc dels personatges de la mitologia i l'èpica estudiats a classe i ubica'ls en el cercle de l'infern. Virgili al Limb al primer cercle; el barquer Caront al segon cercle; Cerber, el ca guardià al tercer cercle; Plutó ( Ares ), al quart cercle; el minotaure i els centaures, al setè cercle.
2. Quins autors que coneguis es troben, segons Dant, als Llimbs? Virgili, Homer, Horaci, Ovidi, Sòcrates, Aristòtil, Cèsar.

•  Revisa el cant XXVI de l'infern i contesa:

1. Quin personatge introdueix Dant en aquest cant? Què en destaca? És el cant de la mort d'Ulisses, destaca el seu afany d'aventures, continuar vivint la vida i ensenyant als altres que han de fer un camí, i que serà difícil però que no s'han d'aturar, finalment mor dins la mar.

• Mira l'estructura del Purgatori i contesta:

1. Quins càstigs reben cadascun dels pecats per expiar? 
2. En quin replà situa Guinizelli? I Arnau Daniel ? Es troben a la setena terrassa, la dels luxuriosos, perquè foren poetes que tractaren el tema amorós.
3. On es troba Beatriu ?Es troba al paradís.

Estructura dels cants

Lloc	Penitents	Pena	Personatges	Cant
Antepurgatori
La platja	-	-	Cató,Casella	I II
Primer replà	Els morts en estat d'excomunió	Passar al Purgatori 30 cops la durada de l'excomunió	Manfred de Sicília	III
Segon replà	Negligents: no es van penedir de les seves culpes fins just abans de la mort	Estar-se a l'antepurgatori tant temps com van durar llurs vides	Belacqua,Jacopo del Cassero,Vescomte de Montefeltro,Pia de' Tolomei,Benincasa da Laterina,Guccio dei Tarlati,Federico Novello,Gano degli Scornigiani,Orso degli Alberti,Pierre de La Broce,Sordello	IV V VI
La Vall dels Prínceps	Els governants que van dependre massa de la glòria mundana	Estar-se a l'antepurgatori tant temps com van durar llurs vides	Rodolf I d'Alemanya,Ottokar II de Bohèmia,Felip III de França,Enric I de Navarra,Pere el Gran,Carles I d'Anjou,Enric III d'Anglaterra,Guillem VII de Montferrat,Nino Visconti,Corrado Malaspina	VII VIII IX
Purgatori
Primera terrassa	Superbiosos	Caminar carregats de pedres	Omberto Aldobrandeschi, Oderisi da Gubbio, Provenzano Salvani	X XI XII
Segona terrassa	Envejosos	Caminar cecs amb les parpelles cosides	Sapia, Guido del Duca, Rinieri da Calboli	XIII XIV
Tercera terrassa	Iracunds	Caminar a través del fum	Marco Lombardo	XV XVI XVII
Quarta terrassa	Mandrosos	Córrer sense descans	Gerard II de San Zeno	XVIII
Cinquena terrassa	Avars i pròdigs	Inmobilitzats de bocaterrosa	Papa Adrià V, Hug Capet de França, Estaci	XIX XX XXI XXII
Sisena terrassa	Golafres	Patir fam i set	Forese Donati, Bonagiunta Orbicciani, Papa Martí IV,Ubaldino degli Ubaldini, Bonifaci Fieschi, Marquès d'Argugliosi	XXIII XXIV
Setena terrassa	Luxuriosos	Caminar pel foc	Guido Guinizzelli, Arnaut Daniel	XXV XXVI XXVII
El Paradís Terrenal	Ànimes que han completat l'expiació	-	Beatriu	XXVIII XXIX XXX XXXI XXXII XXXIII

•  Revisa la versió completa de Paradís i copia els set darrers versos. Prova de fer-ne una paràfrasi en català.

Vendria a dir que ha arribat al paradís, es pensava que no arribaria. Sent com una flama, una emoció per haver arribat per fi al paradís, a la felicitat per trobar el seu amor, Beatriu. Encara que la seva fantasia fos molt difícil d'aconseguir, gràcies a l'amor d'ells dos, s'han pogut reunir.

• Explica l'ús de l'adjectiu en aquestes frases: "Els policies, en entrar a la casa, es trobaren amb una visió dantesca" i en aquest fragment de notícia: "Durant la primera etapa, la pluja va caure de manera abundant acompanyada de trons i llamps, un escenari dantesc en el qual era molt difícil competir".

Que recorda la grandiositat, l’aspecte terrorífic, els policies es van trobar com un infern, un desastre. I la tormenta també es refereix a un escenari desastrós.




Petrarca-.

a)El primer poema juga amb el nom de l'estimada: en quin vers ? 

''Virtut,honor, bellesa, un gest gentil/ i dolços mots als bells rams m'han lligat''.

El mot de Laura ve del llorer, i al poema té un doble sentit, ja que els bells rams l'han lligat. Laura l'ha enamorat.

c)Descriu les característiques de la dama com a dona angèlica.

La descriu com una dona virtuosa, amb honor, molta bellesa, un gest gentil i dolços; que pot arribar a la santedat.

f)Estat d'ànim:

Sent una gran soledat, por per haver-se enamorat i no ser correspost, empressonat, trist, dubtós, com si aquest sentiment li causés mal, no es pot escapar, té por per haver fallat. Governa el seu cor a la raó.

• Llegeix el sonet CCCXII:

Ni per estrellat cel moure's estrelles,

ni per tranquil·la mar llenys espalmats,

ni per campanyes cavallers armats,

ni per bells boscos tendres cabridelles;


ni d'esperada joia novelles,

ni dits d'amor en eminents dictats,

ni entre clares fontanes i verds prats

dolces cançons de modestes donzelles;


ni res mai més al cor em farà estada,

que tot amb ella s'ho endugué en finar

qui als ulls em fou únic mirall i guia.


Angoixa el viure m'és tan arrelada

que en vull la fi; car torno a desitjar

veure qui no haver vist més em valia.

-Fes-ne una paràfrasi clarificadora del contingut.
Ni per que les estrelles es moguin del cel, ni que els vaixells vagin per la tranquil·la mar, ni pels cavallers armats, ni per les cabres als bells boscos, ni l'alegria més esperada, ni els escrits d'amor, ni les clares fonts i els verds prats, ni les dolces cançons de les donzelles modestes. Res de tot això li quedarà al cor ni li marcarà el cor, perquè la seva estimada s'ho ha enduït tot quan va morir; era la seva única guia i mirall dels seus propis ulls. Ell ja no vol viure, vol posar fi a la seva vida per retrobar-se amb la seva estimada, que és l'únic que desitja.


-Extreu algunes figures retòriques.
Per exemple, podem destacar:

·Paral·lelismes i anàfora i Polisíndeton,(ni).

·Epítet:

·Personificació:

·Hipèrbaton:

·Metàfora: L'estimada és el mirall, qui el guia a través dels ulls ( donna angelicatta )

• Llegeix el sonet CXXXIV del Cançoner i contesta:

Pau no conec, i no puc moure guerra;
temo i espero; cremo i sóc de glaç;
volo per dalt del cel, i jec a terra;
res no estrenyo, i el món retinc al braç.

Qui em té en presó no em tanca ni em desserra,
per seu no em guarda ni em desnua el llaç;
i Amor no em puny amb l’arma ni em desferra,
i no em vol viu ni treure’m de mig pas.

Hi veig sense ulls, i sense llengua crido;
morir espero i d’ajuda faig exhort;
m’odio a mi i d’algú sóc amorós.

Visc de dolença i ric en plany assidu;
igualment em desplauen vida i mort;
en tal estat em veig, dona, per vós.

-Quins sentiments sembla que vol reflectir Petrarca a través del poema?

Possiblement l'autor es sent perdut, desorientat, es troba en un estat de confussió pel que sent cap a la seva estimada. Es podria lamentar i estar confós també per la mort de l'estimada i no saber que fer amb la seva vida sense ella.

-Anota algunes de les antítesis que hi trobis.


Influeix poetes com Jordi de Sant Jordi, entre altres.