DANT	PETRARCA
Va néixer a Florència l'any1265 i és d'origen burgès. Morí a Revenna al 1321. Estudià retòrica i filosofia.Farà estudis en llatí sobre la llengua italiana. Als 9 anys s'enamorà de Beatriu. Fou desterrat i s'hagué d'exiliar.	Va néixer a Arezzo l'any 1304 a una família burgesa. Morí l'any 1374. Va estudiar fora. A un viatge amb el papat, coneix Laura que es convertirà en el seu símbol d'ideal amoròs. És reconegut com a poeta en vida. L'any 1341 el coronen poeta a Roma.
Primera etapa: conrea poesia més juvenil. Rimes. La Flor. La vida Nova.(31 poemes inspirats en Beatriu). Tema: mort de l'estimada.	Escriu l'obra Canzoniere: recull de 366 textos poètics entorn al tema central del seu amor per Laura. Parla del seu enamorament i també introdueix el tema de la mort. Escriu Trionfi que són textos al•legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.
Al 1304 elaborarà la seva obra més coneguda, la Divina comèdia	Petrarca és dels primers autors humanistes, ja que enalteix l'ideal clàssic i té molta obra en llatí: Africa (poesia), Secretum (on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o De vida solitaria.
Llarg poema al·legòric. Comença malament i acaba bé. Descriu el procés de salvació de l'ànima pecadora. Relata una peregrinació imaginària de l'autor a l'infern on és guiat pel poeta llatí Virgili, i per Beatriu. Obra senzilla i directa, estil gens elevat. Expressa l'amor per Beatriu.	Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. Crea un nou estil el petrarquisme: que tractarà un amor impossible per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions.
Té tres parts: Infern: 4270 versos on van baixant aquest abisme subterrani que ell considera que té forma cònica i està situat sota Jerusalem. Purgatori: 4755 versos en què pugen una muntanya per arribar a Déu i al paradís terrenal. El Purgatori és el lloc d'expiació, on les ànimes les purifiquen i corregeixen. Paradís: 4748 versos. El paradís és el lloc on habita Déu i on l'ànima pot finalment descansa.	Molts autors postariors usen el petrarquisme, com és el cas d'Ausiàs March o Garcilaso.

DOLÇ ESTIL NOU.

El dolç estil nou és un important moviment italià que es va desenvolupar al segle XIII a les corts de Florència i que assenyala l'inici d'una nova etapa. Aquest nou moviment influirà en part de la poesia italiana fins a Petrarca.
L'origen de l'expressió de Dolç Estil Nou, cal cercar-lo a la Divina Comèdia de Dant Alighieri on apareix una cita amb aquestes paraules. També se l'anomena així perquè , en primer lloc, “Dolç”, perquè la poesia és més refinada, harmoniosa, plena de musicalitat, suevitat en l'expressió i el lèxic. I, “Nova” perquè tractarà un amor diferent de l'amor cortès.
Pel que fa a les característiques d'aquesta concepció literària mostren un caràcter més humanista i evolucionista que el de la literatura trobadoresca. En primer lloc, el Dolç Estil Nou crea una nova concepció d'amor i de dona: vista com a “donna angelicatta”, té la virtut de fer de mitjancera entre Déu i el poeta. Quant a la mètrica usen sonets i cançons. És a través dels gèneres com: el sonet, la balada i la cançó que es desenvolupa aquest estil. I, un altre tret d'aquest ou moviment és pel tema amorós. A Diferència de l'amor cortès en el Dolç Estil Nou s'idealitza la dona com a espiritual, adorada i idealitzada, a través de la qual el poeta podrà perfeccionar-se i no com una senyora feudal.
Entre els autors que impulsen aquest moviment hi trobam Guido Guinizelli, que aprofundirà en la meditació espiritual a l'hora de fer poesia, i Guido Calvancanti, que introdueix la idea que una dona sigui la destinatària del versos del poeta. En el cas de Calvancanti la dona idealitzada està unides a idees complexes i dramàtiques.
Dins aquest moviment cal destacar Dant i Petrarca.

Teseu.

 

TESEU.

• Llegendari rei d'Atenes.
• Fill d'Egeu i d'EtrA.
• Heroi nacional dels pobles.
• Creix a Trecén.
• Reb educació de Cònides.
• Decideix anar a Atenes.
• Teseu arriba a Atenes i es mandat a matar el Brau de Marató. Surt vencedor.
• Atenencs envien set nois i set noies a Creta per ser menjats pel Minotaure.
• Teseu surt per allibarar-los.
• Teseu proposa a Minos que si aconsegueix matar el monstre, els catorze joves han de ser alliberats.
• Ariadna, filla de Minos, està enamorada de Teseu i decideix ajudar-lo, donant-li un cabdell de fil perque no es perdi dins el laberint.
• Teseu mata al Minotaure despres d'un gran combat.
• Surt del laberint gràcies el fil d'Ariadna, i ells i el catorze joves aconsegueixen sortir.
• Finalment, Teseu abandona a Ariadna, mentre dorima ja que estava enamorada d'una altra dona.

Teseu i el Minotaure.

ORFEU

• POETA.
• FILL D'EAGRE I DE CAL·LÍOPE.
• LES MUSES LI ENSENYEN: CANTAR, TOCAR LA CÍTARA.
• ES CASA AMB LA NIMFA EURÍDICE, AQUESTA MORÍ PICADA PER UN ESCURÇÓ
• ORFEU DEMANÀ QUE LES DIVINITATS INFERNALS ES COMMOGUESSIN, HADES CONSENTÍ LA TORNADA D'EURÍDICE AMB LA CONDICIÓ QUE ORFEU ANÉS AL DAVANT PERÒ QUAN VAN SER A MIG CAMÍ ORFEU ES VA GIRAR I EURÍDICE VA CAURE EN L'ABISME.
• ORFEU AMARGAT PER L'EXPERIÈNCIA DEFUGÍ EL TACTE AMB LES DONES I QUALSEVOL PROPOSTA D'AMOR. 
  

  

  Orfeu i Eurídice

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

  
  

LITERATURA GREGA: més informació i enllaços

Enllaços complementaris:

 Els núvols d'Aristòfanes: crítica de Sòcrates

Representació d'Antígona

Relació Antígona i Guerra civil

Resum i comentari d'Antígona

Més comentaris d'Antígona

Treball molt complet sobre Antígona

Activitat sobre Antígona

CÀSTIGS DE JAHVÉ

Diluvi universal


El diluvi de GERICAULT

És un mite que reapareix a diverses cultures, que indica que una gran inundació va destruir tota la vida (o gairebé) en temps remots. Apareix en el llibre de Gènesi i es narra la història del diluvi com un càstig de Déu contra els homes perquè considerava que estaven corromputs. La pluja durà quaranta dies i quaranta nits.

Noè-l'únic home que Déu considerava just i digne de salvar-se- va construir una arca seguint les seves instruccions de Déu i hi posà la seva família i una parella de cada espècie per mantenir la creació divina. El diluvi durà quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins inundar tot el món.

L'arca navega sobre les aigües dos-cents dies més fins dipositar-se sobre el mont Ararat. Noè decideix enviar diversos ocells per veure si ja poden sortir (si ja ha baixat el nivell de l'aigua). Al tercer intent, un colom porta una branca d'olivera indicant que hi ha terra seca a la vora i així es comença una nova vida.

Sodoma i Gomorra

Sodoma i Gomorra foren dues ciutats de Canaan al sud-est de la mar Morta.

Segons el llibre del Gènesi, Sodoma i Gomorra eren dues ciutats corruptes que el Déu de la Bíblia va destruir amb una pluja de foc i sofre, com a càstig pel comportament dels seus habitants («vici contra natura»).Per exemple, quan Lot, un habitant de Sodoma, rebia la visita de dos àngels, segons el relat bíblic va passar això: «No s'havien encara retirat a descansar els àngels, que els homes de la població, la gent de Sodoma, dels joves als vells, tot el poble sense excepció, assetjaren la casa. Cridaren Lot i li digueren: «On són els homes que han vingut aquest vespre a casa teva? Treu-nos-els perquè n'abusem». Lot va sortir a trobar-los a l'entrada i, tancant la porta darrera seu, els digué: «Per favor, germans meus, no feu aquesta maldat!" i els va oferir les seves filles.

Tot i les súpliques d'Abraham, el déu bíblic només va acceptar de salvar d'entre els habitants de Sodoma els que considerà com a purs d'esperit: Lot, nebot d'Abraham, la seva dona i les seves filles. Els àngels els manaren que marxessin sense mirar enrere en cap moment, mentre s'inicià la destrucció. Tot i així, la dona de Lot no s'hi va saber resistir i va mirar enrere, i va convertir-se instantàniament en una estàtua de sal.
Recordem que en la mitologia grega a la dona d'Orfeu (Eurídice) li passa una cosa semblant (es converteix en ombra) quan surten de l'infern, però en aquest cas és Orfeu qui es gira per comprovar que ella el segueix.

• A la història cristiana s'ha considerat tradicionalment que el "pecat" comès per la població de les ciutats maleïdes era l'homosexualitat i, a partir d'aquest i d'altres fragments bíblics descontextualitzats, s'ha entès aquesta opció sexual com una abominació que calia purificar amb el foc i el sofre per evitar a la societat la mateixa sort que les ciutats bíbliques. Alguns autors pensen que, contra la interpretació tradicional (tardana), la falta comesa pels sodomites fou la negació de l'hospitalitat als visitants, que en les concepcions de l'època i el territori sí que era considerada una falta molt greu.
• Tot i amb això, la interpretació tradicional ha impregnat la cultura i les llengües d'Occident. En el català perviuen els següents mots derivats de la llegenda bíblica:
• sodomia: pràctica del coit anal i, per extensió, homosexualitat masculina o bestialitat.
• sodomita: persona que practica la sodomia; antigament, la paraula s'utilitzava també per designar els gais.

La torre de Babel -
Fou un gran projecte que emprengueren els homes després del gran diluvi universal per a construir una ciutat en vertical a Babel(per arribar a Déu).
Aquests homes, descendents de Noè i que representaven la humanitat parlant d'una única llengua, eren desobedients i malvats i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos. Per això, Déu va decidir frustar aquest projecte i va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat.
*Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races.


David i Goliat
Segons la Bíblia ("Samuel I"), David va ser el més gran rei d'Israel. Durant el seu regnat la nació jueva va arribar al seu màxim esplendor. Va ser Rei de Judà durant set anys i sis mesos i Rei d'Israel durant trenta-tres anys.

David, fill de Jessè, vivia Betlem amb el seu pare i els seus set germans.Eren una família humil que es dedicava a pasturar els seus ramats. David tenia afició per la música i sabia tocar molt bé un instrument de corda (una lira, una arpa o una cítara).
Un dia en temps del rei Saül, el profeta Samuel va presentar-se a casa de Jessè. Va explicar-li que volia conèixer els seus fills i va ungir amb l'esperit de Jehovà el més petit, David.
Al cap de poc temps, van arribar uns missatgers del rei per endur-se David a palau. En arribar, Saül va demanar-li que es quedés amb ell per tocar-li l'arpa durant les nits, ja que no podia dormir.

Temps després, el seu pare Jessè el va enviar a l'exèrcit israelita per cercar notícies dels seus germans grans. En arribar al lloc de la batalla, va observar que hi havia un gegant filisteu anomenat Goliat que esperava contrincant ja que ningú gosava enfrontar-s'hi.
Malgrat ser jove i inexpert en la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va fer una pregària a Déu i va demanar permís a Saül per enfrontar-se al gegant perquè va dir al rei que ell havia matat un lleó i un ós amb la seva fona quan aquestes bèsties van atacar el seu ramat. El rei va donar-li permís.
Així, David fou vestit amb una armadura però li resultava massa pesada i va treure-se-la. Va anar a agafar macs d'un torrent proper i va sortir al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única arma.
Goliat va riure's de David perquè era jovenet, ros i tenia un aspecte delicat. Llavors, el pastor va posar una pedra a la fona, va començar a fer-la girar i va disparar contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra mort. David va anar corrent cap a Goliat, va agafar-li l'espasa i li va tallar el cap. Els filisteus van fugir espantats, però foren perseguits per l'exèrcit de Saül i van ser derrotats.
Després d'aquests fets, Saül va donar un rang alt a David dins l'exèrcit israelita i sempre es feia acompanyar pel jove.
Més envant, quan Saül i la seva família foren assassinats per l'exèrcit enemic, David es convertí en rei d'Israel.

Altres informacions de la Biblia.

Més informació interessant sobre la bíblia : http://www.abcat.org/scripta.htm




IMPORTÀNCIA DE LA BÍBLIA

REPÀS I IMPORTÀNCIA

LA BÍBLIA A L'ENCICLOPÈDIA CATALANA

Personatges de la Bíblia.

Jonàs (profeta)

Jonàs, en hebreu "colom de la pau", profeta de l'Antic Testament.

Llibre de Jonàs

El llibre explica que el profeta Jonàs i relata una història en la qual Déu li mana predicar al poble de Nínive,per persuadir-los de penedir-se de la seva maldat o en cas contrari la seva ciutat quedaria destruïda. Jonàs es va negar a obeir i s'amagà del Senyor en un vaixell, però en el camí Déu mogué una tempesta i els tripulants en saber que fugien del Senyor el llancen al mar.

Llavors Déu va enviar un gran peix perquè se l'empassés. Després de tres dies de romandre en el ventre del peix durant els quals Jonàs pregar, el Senyor va donar l'ordre que el peix vomités a Jonàs; després d'això, Jonàs va rebre per segona vegada l'ordre de Déu d'anar a predicar a Nínive.Va accedir i en aquesta ciutat va anunciar la destrucció imminent per por de tots els seus habitants. El rei va ordenar el dejuni de la població (que es va penedir dels seus pecats) i Déu no els castigà. Jonàs es va disgustar i marxà, llavors Déu el va reprendre per la seva poca compassió.

El llibre de Jonàs és: una història narrativa que té com a propòsit donar testimoni de la gràcia de Déu i que el missatge de salvació és per a tots els éssers human i s'atribueix la seva autoria al propi Jonàs, i es considera que ho va escriure aproximadament entre l'any 785 i el 760 AC. Aquest llibre difereix dels altres llibres profètics en el fet que es concentra en el profeta i no en les seves profecies.

Job

Job és un personatge bíblic sotmès a moltes proves per Déu per demostrar la santedat, integritat d'esperit i fortalesa davant les dificultats. La seva història es narra en el Llibre de Job en l'Antic Testament.

Vida
Job era un ramader molt ric, amb 7 fills i 3 filles i nombrosos amics i criats.
Satanàs repta a Déu argumentant que l'amor perfecte de Job és per causa de les seves benediccions i no perquè realment Job estimi Déu. Déu concedeix a Satanàs el provar la integritat de Job. Per exemple : Job, jeu nu i cobert de cendra enmig del camp. Tot i que flaqueja, no renega de Déu i aquest li ensenya més humilitat. Acabada la prova, Job surt triomfant i li és restituïda la seva felicitat anterior encara amb més del doble del que tenia.

Autor i datació

El seu autor és desconegut, encara que la tradició ho atribueix a Moisès, el qual possiblement conegués Job durant la seva fugida del Baix Egipte. Si aquest fos el cas. Donada la perfecció formal de l'escrit es pensa normalment en l'època d'or de la literatura jueva, és a dir, (entre els segles X i VIII abans de Crist).

Temàtica

És evidentment el sofriment de l'innocent.

Diversos mites grecs es refereixen a temes semblants: Prometeu és culpable, però l'enormitat del seu càstig el rebel; Èdip Rei pateix el càstig dels déus per un pecat que ell no era conscient d'estar cometent, Hèrcules no ha pecat, però els punys dels déus l'acaben per aixafar.

Jacob(Gènesi)

Jacob, era el segon nascut dels fills bessons d'Isaac i Rebeca. Durant l'embaràs, els nens "lluitaven" dins d'ella. Quan Rebeca li va consultar a Déu el perquè de la lluita, va rebre el missatge de part d'Ell, que dues nacions, molt diferents entre elles, estaven formant-se en el seu ventre, i que el major serviria al menor. Rebeca sempre va recordar aquestes paraules. De fet, ella sempre va afavorir a Jacob. Mentrestant, el seu pare, Isaac, sempre va afavorir a Esaú.

La Bíblia diu que quan els nois estaven creixent, Esaú, el caçador, un dia va venir famolenc, i li va demanar al seu germà Jacob el plat de llenties que estava menjant. Jacob, per consell de la seva mare, li va demanar que li vengués la primogenitura com fill gran, a canvi de l'aliment. Esaú, veient que aquest dret era inservible per a ell si arribava a morir, va accedir. La mare va continuar afavorint a Jacob per exemple quan el va ajudar a conseguir la benedicció del seu pare en vers d'Esaú i aquest va jurar que el mataria; per això Rebeca, el va fer fugir, li va aconsellar que busqués una dona mentre visqués allà. Quan Jacob va fugir, Esaú va enviar al seu fill perquè el matés, encara que aquest el va perdonar.

Després que Jacob havia viscut un mes amb els seus familiars, Laban li va oferir paga per l'ajuda que li havia donat. Jacob va indicar que li serviria per set anys, ja que no tenia dot o pertinences per oferir a canvi de la mà de Raquel en matrimoni. Aquests set anys li van semblar a Jacob "uns pocs dies, per l'amor que li tenia a ella". Però una vegada que es va completar el temps establert, Laban li va donar a la seva filla gran, Lia. Llavors va oferir a Jacob donar-li a Raquel i també a Lia. Ell va complir amb la lluna de mel i va treballar set anys. Lia va poder tenir molts fills amb Jacob al contrari que Raquel que només en va poder procrear dos.

-Així mateix és interessant observar que Jacob es va trobar amb un "àngel"  amb el qual va haver de lluitar fins a vèncer: «I l'home (àngel) li va dir: com et dius? I ell va respondre: Jacob. Llavors l'home (àngel) va dir: No et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.

Jacob va tenir dotze fills. De la seva primera esposa Lia va tenir Rubén, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. També va tenir a la seva única filla Dina.

De Bilhà, la serventa de Raquel, va tenir a Dan i Neftalí.

De Zilpà, la serventa de Lia, va tenir a Gad i Aser.

Finalment, de la seva esposa favorita, Raquel, va tenir a José i Benjamí, els més estimats.

Aquest comprenien les 12 tribus d'Israel.

Sara

Sara va ser l'esposa d'Abraham i mare d'Isaac esmentada en la Bíblia. Segons el llibre de Gènesi el seu nom original era Sarai però Déu el va canviar a "Sara" abans de concedir-li el miracle de tenir un fill a l'edat de 90 anys.

Segons l'Antic Testament, Sara va ser l'esposa d'Abraham. Sara era tan bella que al seu costat les altres dones semblaven ximpanzès i ni tan sols els durs viatges al costat de Abraham varen afectar la seva bellesa.
Anant cap a Egipte Abraham va amagar Sara dins un bagul però dos oficials varen demanar inspeccionar-lo, quan el varen obrir va sorgir una llum molt forta que era a causa de la bellesa de Sara, i tots començaren a lluitar per conseguir-la. Quan finalment Sara va ser portada davant el faraó, va dir que Abraham era el seu germà i el rei li va donar molts regals.També va posar a nom de Sara les seves propietats donant-li com a herència la terra de Goshen. Ella li va pregar a Déu perquè la salvés del rei i Déu li va respondre enviant a un àngel que donava cops al rei cada vegada que aquest tractava de tocar-la. El Faraó, sorprès en sentir els cops, li va parlar amablement a Sara qui va acabar confessant que Abraham era en realitat el seu espòs. El rei va deixar de molestar-la. Quan el faraó va veure aquests miracles de part de Sara va decidir donar-li a la seva filla Agar com a esclava.

Sara era estèril fins que va rebre un miracle. Quan la seva fertilitat va ser restaurada va donar a llum a Isaac, però la gent no la va creure sinó que deien que Abraham i la seva dona havien adoptat un nadó orfe fent veure que era el seu propi fill. Més tard Abraham va convidar a tots els homes importants a un banquet per celebrar el deslletament d'Isaac. Sara també va convidar a les dones que van portar als seus propis fills. En aquesta ocasió Sara li va donar de mamar dels seus propis pits a tots els nens convencent als convidats que el naixement d'Isaac realment havia estat un miracle.

La llegenda relaciona la mort de Sara al sacrifici de Isaac. Hi ha dues versions de la història:

• D'acord a una d'elles, Samael li va dir: "el teu marit va prendre el nen i el va sacrificar. El nen va gemegar i plorar però no va poder escapar del seu pare". Llavors Sara va començar a plorar amargament i finalment va morir de tristesa.

• A l'altra versió satanàs la va enganyar fent-li creure que el seu fill havia estat sacrificat, llavors ella es va consolar pensant que havia estat per petició de Déu; quan satanàs li va dir que estava viu, ella va morir de goig.

ESTER

Llibre d'Ester (Antic testament), un dels llibres històrics ubicat entre el Llibre de Judit i el dels Macabeus.

Hassada (“murta”) va entrar a formar part de l'harem del rei Ahasuerus (Xerxes I 481 aC), on l'anomenaren ESTER (estrella).

Era filla d'Abicail, de la tribu de Benjamí. Morts els pares, fou adoptada pel seu cosí Mardoqueu -administratiu del palau reial se Susa (dins l'imperi Persa). El rei Asuer, que havia rebuttjat la seva esposa, cercava una nova dona i va elegir Ester, que es va convertir en reina dels Medes.

El primer ministre Aman -que odia els jueus- intenta que el rei els mati tots en un sol dia i així es quedaran els seus béns. Ester (pietosa, decidida i valenta) , intervé, s'atura el crim i Anam és executat. Així els jueus pogueren continuar vivint sota el govern persa.
Dia 1 de juliol els jueus commemoren la salvació del poble jueu ("Purim") a partir d'aquesta data.

 

PEL·LÍCULA "Ester, la reina de Persia"

JUDIT

Era una vídua hebrea que, durant la guerra d'Israel contra l'exèrcit assiri, descobreix que el general assiri Holofernes s'ha enamorat d'ella. Ella decideix sortir de la ciutat assetjada (Betúlia), va a la tenda d'Holofernes i li fa creure que està enamorada d'ell... Allà, l'engata i ell cau adormit, moment en el qual Judit aprofita per tallar-li el cap. Així l'exèrcit assiri queda sense comandant i és fàcilment guanyat pel d'Israel.

 

Salomó

El rei Salomó fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Fill del Rei David i de Betsabé, amb qui s'havia casat després de ser la seva amant.

Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadascú segons els seus interessos: per una part Adonies fill major, i per l'altre Salomó ( fill de l'esposa preferida ).

El rei David es decidí per Salomó i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Era l'any 476 de la sortida del poble d'Israel d'Egipte. Poc després de la mort del seu pare, Adonies va demanar la mà d'una concubina de David, Abisag. Salomó va témer que fos una conjura contra ell i el va fer assassinar.

Aprofitant una època de pau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país; desenvolupà el comerç internacional, posà en marxa la indústria del ferro i el coure. Va pactar aliances amb el faraó d'Egipte,amb el rei Hiram I de Tir,etc.

Però la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcció d'un magnífic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliança, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem es va converir en una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.El seu palau era fastuós i es va fer construir un tron d'ivori recobert d'or, estava al capdamunt de sis escales on hi havia col·locats dotze lleons drets. Va reunir un exèrcit format per mil quatre-cents carros i dotze mil genets. Tots els reis i representants reials del Pròxim Orient volien entrevistar-se amb ell i quan aconseguien audiència li portaven tot de presents a base de metalls preciosos, mones, ivori o espècies.

El judici de Salomó:

Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. El més famós és el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill, relata el fet que dues dones discutien davant Salomó pel nen que era viu, després que una de les criatures morí mentre dormien. Llavors Salomó va dir: "Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra!", però la mare veritable va respondre al rei: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu". Aleshores Salomó es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei matés la criatura.

Salomó i la Reina de Saba:

Un passatge d'aquest llibre dels reis que ha tingut prou ressò és la visita que va rebre de la reina de Sabà. Una dona enigmàtica que va voler seduir-lo amb les seves riqueses: espècies aromàtiques, or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament i aquest va respondre totes i cadascuna de les qüestions que li va anar presentant. No hi hagué res que desconegués i no pogués resoldre.

Mort de Salomó i divisió del regne:

Quan el rei ja era vell es va veure influenciat per les nombroses dones i concubines que tenia al palau reial i va començar a edificar temples a déus estrangers.

Veient la feblesa del rei, van començar les conspiracions; Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei.

Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo com a rei si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó. Roboam es negà a les exigències i es produí un cisme:

* Les tribus de Judà i Benjamí van continuar donant suport a Roboam, fill de Salomó, com a rei de Judà.

* La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.

LITERATURA DEL SEGLE XX: esquema

EL SEGLE XX: TRENCAMENT I RENOVACIÓ

• crisi POSITIVISME i RACIONALISME
• Guerres mundials

------------------>

angoixa sentit tràgic de l'existència preocupacions

----> revolució intel·lectual nous camins llenguatge més profund

POESIA
1. POSTSIMBOLISTA:
   Herència del simbolisme (Baudelaire)----> POESIA PURA: essencial metafísica, hermètica....

FRANÇA	ANGLESA	ALEMANYA	PORTUGUESA	ALTRES
P. VALÉRY	T.S.ELIOT YEATS E. POUND	RILKE	PESSOA	KAVAFIS

Valéry: recerca espiritual, viatge interior, el jo enfrontat als altres, interès pel món clàssic, meditació cida-mort, conceptes essencials: Cel, Univers; deixeble de Mallarmé

La jove parca, Encants, Cementeri marí

T.S.Eliot: Nobel literatura, símbols dislocats, juxtaposició de mots i d'idees-->reflexteix món en crisi. La terra eixorca (The waste land)..... decadència de la societat i la cultura occidental.

Rilke: Elegies del Duino: desarrelament, pessimisme, símbols i imatges.

PESSOA: heteronòmis (altersegos amb els quals signa les seves obres. P.e. Ricardo Reis), hermetisme. Tb novel·la: Llibre del desassossec

KAVAFIS: Alexandria 1863. Grec + anglès + itali+a + francès. Tradueix Les flors del mal. Atracció pel món passat, Grècia: HEL·LENISME---->

A partir de temes de les obres d'Homer: bellesa herois, pas del temps, homosexualitat... + temes eterns.

Fa plecs de poemes que regala als amics: + de 150 poemes.

Passió per “jovenets” + ambients sòrdids.....> sentiment de culpabilitat i vida torturada (DECADENTISME)

2. AVANTGUARDISTA: ruptura, trencament, innovació. ISMES

futurisme	cubisme	dadaisme	surrealisme
Marinetti, màquines, velocitat, exèrcit.. MAIAKOWSKI	cal·ligrames APOLLINAIRE	Caos, absurd Tzara	A.Breton, Dalí, Paul Eluard, Lorca...

NARRATIVA

Afany de renovació: jo---món interior, condició humana absurda i catòtica, composició simfònica (diferents veus), espai-temps....

no naturalisme / sí simbolisme

• ESPIRITUALISME: novel·la “catòlica”. G.BERNANOS, A. GIDE
• PSICOLÒGICA:
  • M.PROUST:A la recerca del temps perdut:
    • 7 llibres diferents que mostren un món decadents de la societat burgesa. 3 temes: vida mundana, desengany a partir de la decepció amorosa i la creació artística.
    • Pretén fer reflexionar el lector sobre la memòrica, el pas del temps i el món dels records.
• SIMBÒLICA:
  • KAFKA: txec, però escriu en alemany. Desaparició identitat i incomunicació.
    • 3 novel·les: El castell, La metamorfosi i El procés.
    • Paràboles, situacions ambivalents
    • -lògica + absurd
    • presentació fet superficial ---->lectura més profunda.
  • THOMAS MANN: La mort a Venècia. Descripcions, molt simbòlica i metafòrica.
• EXISTENCIALISTA: V.Woolf, Camus, Sartre...
• RENOVACIONS:
  • JOYCE: novel·la del subconscient
    • Dublinesos: pretén pintar objectivament la gent de Dublín
    • “antipopeia” Ulisses: 18 CAPÍTOLS---- 18 hores (temps intern) ---- 18 capítols de l'Odissea ---- sensacions per 18 parts del cos ------ símbols
      • Mr Bloom (+ company Dedalus) i passeig dins Dublín.
      • Tècnica: MONÒLEG INTERIOR (model per als autors posteriors)
      • Mescla lèxic, gèneres, idiomes, fa salts...
  • Món ciència ficció----> reflex món p.v.crític:
    • HUXLEY
    • ORWELL

GENERACIÓ PERDUDA: USA, entreguerres, visió crítica guerra i societat americana rica.

John Dos Passos, Fitzgerald, Steinbeck, Hemingway, Faulkner

TEATRE

• DE L'ABSURD: no sentit

• IBSEN (teatre d'idees, noruec, Un enemic del poble)
• IONESCO: La cantant calba, incomunicació
• PIRANDELLO: personatges amb problemes constants--- nul·litat
• G.B.SHAW: Pigmalió
• s. BECKETT: Tot esperant Godot: no acció ni lògica, absurditat vida humana, acció mínima, personatges grotescs
• “ÈPIC” O DE COMPROMÍS: temàtica social, el teatre té poder/ propaganda
  • B. BRECHT idea el concepte “teatre èpic”:
    • tècnica de distanciament: text (mescla gèneres) + altres elements (llums, música, projeccions....)
    • interpretació crídica de les persones i la societat
    • exili durant nazisme.
    • Terror i misèria del III Reich
    • Mare coratge i els seus fills
    • L'òpera de tres rals

LITERATURA DEL SEGLE XX

EL SEGLE XX

• Les avantguardes
• Poesia del primer terç del segle XX: influència del neosimbolisme. Eliot, Rilke, Valéry, Pessoa, Kavafis.
• Narrativa:
  • Les transformacions de la narrativa contemporània. Proust, Kafa, Joyce. La generació perduda. El compromís de l'escriptor
  • El boom de la narrativa hispanoamericana: Borges, Cortázar, García Màrquez.
• El teatre de l'absurd: d'Ibsen a Ionesco. El teatre del compromís. Brecht, Beckett.
• La literatura i el seu paper en la societat de consum.

Les transformacions de la narrativa contemporània

-->

SEGLE XX

• Crisi novel·la realista--->Guerra Mundial---> progrés i tècnica no solucions---> irracionalisme, jo i món interior. 
• Renovació de la novel·la: 
• nous corrents de pensament (marxisme, existencialisme) 
• + psicoanàlisi (Freud) 
• + experimentació avantguardista.

Característiques:

• irracionalisme
• subjectivisme: introspecció psicològica
• experimentació tècnica.

+ envant (a p. II Guerra Mundial) s'afegeix el compromís de l'escriptor / i el caos i l'absurd.

Temes: 

• MÓN COMPLEX I CAÒTIC: complexitat del món. Antiheroi: home corrent, ple de dubtes, desesperació i angoixa existencial. 
• MÓN INTERIOR (conflictes interns, crisi religiosa i de valors, relacions personals, sexualitat, sentit de l'existència...). 
• CONDICIÓ HUMANA: preocupació pel factor existencial.

Tècnica:  

• REVOLUCIÓ DEL JO: tendència al subjectivisme i la primera persona. Punt de vista habitual: narrador en primera persona.: monòleg interior o flux de consciència. Forma semblant a altres gèneres + confessionals. 
• TRANSFORMACIÓ DE L'ESPAI I EL TEMPS: no hi ha linealitat. El temps és marcat per la vivència del personatge i els seus pensaments. Per això, hi ha salts temporals i flashbacks.Temps: desordenat a partir del record, psicologia del personatges....
• COMPOSICIÓ SIMFÒNICA: diferents punts de vista. en alguns casos perspectivisme: diferents punts de vista (fragmentació).

LITERATURA FRANCESA

• MARCEL PROUST: novel·la psicològica basada en el pas del temps, la memòria i l'evocació del passat.

LITERATURA ANGLESA

• JAMES JOYCE: Ulisses. Inicia el model del monòleg interior (flux del pensament, sensacions, records,...), barreja de diferents registres... 

• V.WOOLF: perspectives múltiples de la veu narrativa (+-com Joyce)

LITERATURA GERMÀNICA

• KAFKA: exterioritza les tensions internes i exposa (de forma simbòlica) la pèrdua de la identitat humana i la incomunicació.

SEGLE XIX: EL ROMANTICISME

• ÍNDEX:
• CARACTERÍSTIQUES.
• LITERATURA ALEMANYA: GOETHE, SCHILLER, NOVALIS.
• LITERATURA ANGLESA: BYRON, SHELLEY, SCOTT, KEATS.
• LITERATURA FRANCESA: VICTOR HUGO, MADAME DE STAËL, CHAUTEAUBRIAND.
• LITERATURA ITALIANA: MANZONI, LEOPARDI.

ROMANTICISME

Llegeix la informació que trobaràs en el llibre de text i que també apareix continguda en aquests enllaços i completa les CARACTERÍSTIQUES del romanticisme:

Del bloc "La serp blanca" 

De la web "Filoxarxa" 

Cap a la primera meitat del segle ...... apareix l'anomenat "Romanticisme", una nota etapa de l'art i de la sensibilitat. Des del punt de vista filosòfic (amb autors com ......) s'inicià un corrent més ........... i subjectivista de la metafísica, no fonamentat en la raó. Per exemple augmentà l'interès per temes absoluts com l'infinit, la immensitat, el cosmos i allò que sobrepassa la ........ humana. Es tracta d'una afirmació del ..... individual paral·lela a l'afirmació liberat de caire polític i econòmic. 

Aquest moviment va néixer a Alemanya i Gran Bretanya i es va estendre a tot Europa.

Així, la literatura romàntica valora les dimensions irracionals de la persona:

• Els .............. Per exemple l'amor, ideal de l'escriptor romàntic i que el pot abocar a l'autodestrucció.
• El ........ Es potencia la nocturnitat, el presagi, la visió onírica i és precedent del surrealisme. 
• La imaginació. Es defensa l'originalitat individual per davant els cànons i models tancats. Així es valora l'exotisme i un desplaçament temporal, bé a un passat històric (sobretot l'edat .........) o a un passat personal (sobrevaloració de la ..............), i un desplaçament espacial (senten atracció per l'exotisme ..............).

La defensa de la llibertat o la individualitat condueixen a la valoració dels pobles i la seva idea nacional: 

• dret de llibertat
• identificació del poble amb la seva ......... i la seva cultura
• Valoració de les ..........: per exemple es fan estudis i recopilacions de contes, llegendes, rondalles, cançons... 
• S'inicien moviments d'ideologia nacionalista. Per exemple, processos polítics de separació (Grècia, Irlanda, Estats Units...) o de reivindicació nacional (Renaixença).  

   LITERATURA ALEMANYA 
 Com a estat, Alemanya no va néixer fins al 1870 i la llengua tenia un alt grau de dialectalització, a més de diferències de tipus religiós. Malgrat les dificultats inicials per bastir una literatura nacional, cap al segle XVIII i de la mà d'autors com Lessing es forjà un tipus de literatura seguint el model francès. 

El 1776 s'estrenà la peça teatral de Klinger Sturm und Drang ("Tempesta i assalt, impuls, empenta..."). Aquest títol fou el triat per anomenar un grup d'escriptors que demanaran un tipus de literatura de lluita i sentiment. Precedent del Romanticisme, es tracta d'un moviment literari alemany situat entre 1770 i 1790 i caracteritzat per cercar l'originalitat i l'espontaneïtat, pel subjectivisme, les passions individuals intenses i la irracionalitat.Prenen com a model Shapespeare en el seu vessant poèti i el seu geni creador. Defense la naturalesa coma força en canvi constant i com a marc per als sentiments dels autors. Defensen la llibertat davant de tot i s'enfronten al poder de la burgesia.
Dos anys abans havia aparegut l'obra de GOETHE Les desventures del jove Werther, de difícil classificació dins el classicisme, ja que aspectes nous que podríem incloure dins al món romàntic. 

Autors com els germans Jacob i Wilhelm GRIMM es dedicaren a recopilar contes i llegendes germànics, a més d'elaborar un Diccionari alemany i una Història de la llengua alemanya. 
Caldria anomenar Schlegel dins el cercle de teòrics i traductors de la nova literatura alemanya. 

• GOETHE:

Realitza un breu esquema biogràfic de Goethe a partir dels vídeos i de la informació que puguis trobar.

• Resum argumental i característiques de les obres:
• Les desventures del jove Werther

• Faust (p.122 i 134)

• SCHILLER (1759-1805)
• POESIA: autor de l'Oda a l'alegria, musicada per Beethoven a la Novena Simfonia.

• Teatre, destaca el drama romàtic Guillem Tell (1904)[pàgina 123].
• Assajos sobre la creació literària: defensa una poesia subjectiva, sentimental i complexa.
• HÖLDERLIN (1770-1843)
• exaltació, patetisme i entusiasme
• TEMA: realitat--->món ideal
• Base: mite de la Grècia clàssica
• TEATRE: tragèdia Empèdocles
• NOVEL·LA: Hyperion
• POESIA: himnes. P.e. Planys de Menó per Diòtima.
• Pàgina 125.
• FRIEDRICH VON HANDENBERG "NOVALIS" (1772-1801)
• Influència de l'idealisme i punt de vista místic.
• Novalis escriu, el 1798, que "ser romàntic és donar al que és quotidià un sentit elevat, al que és conegut la dignitat del que és desconegut, al que és finit la brillantor del que és infinit"
• Himnes a la nit

• Influeix molt en Joan Maragall
• HEINE (1797-1856)
• Poeta vinculat a París: pont literatura germànica i francesa.
• Fon romanticisme i ironia
• Llibre de cançons

  Literatura anglesa
Es considera que s'inicià el moviment romàntic a partir de la publicació de les Balades líriques de Wordsworth i Coleridge (1798)

Walter SCOTT (1771-1832) és el mestre de la novel·la de caire històric. Per exemple amb Ivanhoe.

KEATS (1795-1821)és un poema que destaca amb les seves Odes en què la veu poètica es transforma en l'objecte poetitzat. Per exemple "Oda a una àmfora grega", "A un rossinyol".
Llegeix l'"Oda a la melancolia" (pàgina 126) i "A un rossinyol" (pàgina 128-129) i ves realitzant les activitats.

 

Lord BYRON (1788-1824)

Percy B. SHELLEY (1792-1822)

"Fill d’un aristòcrata, estudià a Eton i a Oxford, d’on fou expulsat perquè publicà The Necessity of Atheism (1811), pamflet que l’enemistà també amb la seva família. Les primeres obres palesen la influència de la novel·la gòtica, com Zastrozzi (1810), bé que molt aviat excel·lí en la poesia: publicà Original Poetry by Victor and Cazire (1810), conjuntament amb la seva germana Elizabeth. Influït per les idees de William Godwin , es féu portaveu poètic de l’anarquisme prebakuninià. El 1811 es casà amb Harriet Westbrook, de classe social molt inferior. Queen Mab (1813) és un exponent de les seves relacions, trencades quan fugí (1816) amb Mary Wollstonecraft, filla de Godwin. [Recordem que Mary Shelley és l'autora de Frankestein]. Poc després el cadàver de Harriet aparegué en el llac del Hyde Park londinenc. A Ginebra (1816) coincidí amb Byron i formaren un famós cercle de gran complexitat de relacions. La seva obra poètica continua amb Alastor (1816) i The Revolt of Islam (1817), on exposa la seva concepció de l’amor i de la societat. Després d’una temporada a Anglaterra, s’instal·là amb Mary a Itàlia, on escriví una obra teatral elisabetiana, The Cenci (1819) i Prometheus Unbound (1820), així com la famosa Ode to the West Wind . Adonais (1821), elegia a la mort de John Keats, parla de la seva pròpia mort i palesa la influència de Plató, Dant i Calderón de la Barca. També ell morí ofegat, a la badia de La Spezia. Deixà inacabada una obra, The Triumph of Life , i encara avui és tan discutit el personatge que creà com la densitat filosòfica de la seva obra poètica". (Extret de l'Enciclopèdia Catalana)

 

Literatura francesa

• Madame de Staël (París 1766-1817) 
• Quin tipus de literatura pren Madame de Staël com a model? 
• Anomena el títol d'una novel·la seva.
  

• Chateuaubriand (1768-1848): El geni del cristinisme
• En narrativa hem d'afegir l'èxit de la NOVEL·LA DE FULLETÓ
• En què consisteix la novel·la de fulletó?
• ALEXANDRE DUMAS (1802-1870). Autor de ...
• MÉRIMÉE autor de ...
• LAMARTINE, MUSSET i, sobretot,
  

Victor HUGO (1802-1885)

Visita també aquest enllaç: http://www.amediavoz.com/hugo.htm
Aquí també hi ha informació
Poesies de Víctor Hugo

• Esquematitza la biografia d'aquest autor. 
• A part de la literatura, quines branques de l'art va conrear?
• Quins gèneres literaris conreà? 
• Anomena i explica algunes de les seves obres més destacades:
• Hernani (teatre)
• Cr............. (........)
• N.......... de Paris. (..........)
• Els M.............. (..........)

Literatura italiana
El moviment polític i cultural d'unitat nacional s'anomena "..............". L'obra central d'aquest moviment és ............... de Manzoni i un dels grans autors italians del moment és Giacomo ......... (que tractarà sobretot la idea del tedi i la vanitat i admirarà la cultura clàssica). 
Llegeix el poema "L'infinit" de Leopardi (p. 132) i extreu-ne les característiques romàntiques.


Literatura espanyola
Espronceda
Bécquer