DANT	PETRARCA
Va néixer a Florència l'any1265 i és d'origen burgès. Morí a Revenna al 1321. Estudià retòrica i filosofia.Farà estudis en llatí sobre la llengua italiana. Als 9 anys s'enamorà de Beatriu. Fou desterrat i s'hagué d'exiliar.	Va néixer a Arezzo l'any 1304 a una família burgesa. Morí l'any 1374. Va estudiar fora. A un viatge amb el papat, coneix Laura que es convertirà en el seu símbol d'ideal amoròs. És reconegut com a poeta en vida. L'any 1341 el coronen poeta a Roma.
Primera etapa: conrea poesia més juvenil. Rimes. La Flor. La vida Nova.(31 poemes inspirats en Beatriu). Tema: mort de l'estimada.	Escriu l'obra Canzoniere: recull de 366 textos poètics entorn al tema central del seu amor per Laura. Parla del seu enamorament i també introdueix el tema de la mort. Escriu Trionfi que són textos al•legòrics en què parla del seu camí vital al voltant del seu amor per Laura.
Al 1304 elaborarà la seva obra més coneguda, la Divina comèdia	Petrarca és dels primers autors humanistes, ja que enalteix l'ideal clàssic i té molta obra en llatí: Africa (poesia), Secretum (on expressa els sentiments amorosos més turmentats) o De vida solitaria.
Llarg poema al·legòric. Comença malament i acaba bé. Descriu el procés de salvació de l'ànima pecadora. Relata una peregrinació imaginària de l'autor a l'infern on és guiat pel poeta llatí Virgili, i per Beatriu. Obra senzilla i directa, estil gens elevat. Expressa l'amor per Beatriu.	Petrarca és l'autor que consolida la literatura italiana prerenaixentista. Crea un nou estil el petrarquisme: que tractarà un amor impossible per una dona idealitzada"angelicatta". El petrarquisme és un amor no correspost, insatisfet i ple d'insatisfaccions.
Té tres parts: Infern: 4270 versos on van baixant aquest abisme subterrani que ell considera que té forma cònica i està situat sota Jerusalem. Purgatori: 4755 versos en què pugen una muntanya per arribar a Déu i al paradís terrenal. El Purgatori és el lloc d'expiació, on les ànimes les purifiquen i corregeixen. Paradís: 4748 versos. El paradís és el lloc on habita Déu i on l'ànima pot finalment descansa.	Molts autors postariors usen el petrarquisme, com és el cas d'Ausiàs March o Garcilaso.