dijous, 1 de juny del 2017

Novel·la de ciència-ficció, policíaca i fantàstica

PRESENTACIONS REALITZADES PER LES ALUMNES DE LITERATURA UNIVERSAL SOBRE SUBGÈNERES I AUTORS DE LA LITERATURA DEL SEGLE XX


Catalina M. Calvó: Truman Capote. La literatura de ciència-ficció. 

dissabte, 7 de gener del 2017

BARROC I CLASSICISME FRANCÈS XVI-XVII)

Aquesta etapa parteix d'una oposició social, religiosa, cultural i artística als conceptes humanistes i renaixentistes anteriors, entorn a l'anomenat esperit de la "Contrareforma". Europa es troba en un moment de crisi, malestar i pessimisme: guerres, epidèmies, desastres econòmics...
Caravaggio

El BARROC (en francès "extravagant") és un moviment de clarobscurs (en pintura per exemple), de constrastos (vida/mort, lirisme/ burla...), exageracions, carregamet formal i conceptual, d'extrems i aspectes negatius... Es prenen en consideració tòpics i idees com la brevetat de la vida ("vita brevis"), el "tempus fugit", "horror vacui" (por al buit i, per tant, obres molt carregades: per exemple les escultures, les obres arquitectòniques...).
En relació a la literatura hem de parlar de noms com Lope de Vega, Calderón de la Barca, Góngora o Quevedo (en la literatura castellana del SIGLO DE ORO), però sobretot dels dos grans mestres de la literatura universal: CERVANTES i SHAKESPEARE.
En literatura s'intenta la impressió i el lluïment a partir de l'artifici i el recargolament, innovacions formals, jocs visuals.... i se sintetitza en dos corrents poètics a partir de la poètica trobadoresca: el culteranisme ("trobar ric": un carregament de la forma, metàfores, figures retòriques...) i el conceptisme ("trobar clus": una dificultat de contingut).


LITERATURA ANGLESA

El teatre "elisabetià"  o "isabelí"

The globe
 Cap a la segona meitat del segle XVI, durant el temps del regnat de la reina Elisabet I (1558-1603) a Anglaterra es produeix un gran desenvolupament cultural i literari, sobretot en el gènere teatral. Igual que a la resta d'Europa amb el Renaixement es prenen els models del teatre grecollatí: s'empren mites i personatges clàssics, es fan moltes tragèdies a l'estil de Sèneca i comèdies que imiten els models de Plaute o Terenci, es respecten les tres unitats (acciço, temps i lloc) i les obres se solen dividir en cinc actes. Però el teatre anglès també tendrà les seves peculitaritats: centrat a Londres es barregen elements (i públic) de teatre culte i popular, s'estableixen uns espais (per exemple "The globe" o "The rose" o "The swan"...) en què s'elabora una escenografia molt complexa i treballada feta a partir de cortinatges i catifes i les obres són acompanyades de música... Aquests teatres compten amb un elenc d'actors professionals (companyies) que foren considerats "criats" de la reina ; els papers femenins foren representats per homes fins a l'any 1660... Es conreen gèneres com el DRAMA HISTÒRIC (representat sobretot per Shakespeare) o el seu predecessor provinent de l'ambient universitari (C. Marlowe).
El ritme d'aquest tipus de teatre era ràpid i hi havia molta acció. La gent s'aficcionà a aquest tipus d'entreteniment i al llarg del regnat de la reina Isabel I es produïren unes 2000 peces teatrals i s'estimulà notablement la competició entre les companyies i els teatres londinencs.

William SHAKESPEARE (1564-1616)

 PRESENTACIÓ (Feta per M.Gili)

VIDA

OBRES TEATRALS

Enllaç de resum del teatre isabelí i de Shakespeare 

 Tràiler de la pel·lícula "Otel·lo"


Obra "Juli César" 

Tràiler de "Romeu i Julieta" (1996)
HAMLET
Breu resum argumental i explicacions sobre els personatges, els temes i qüestions bàsiques.


Monòleg de Hamlet "To be or not to be" (pel·lícula de Kenenth Branagh)

Escena "Yorick" (versió de Lawrence Olivier)

ACTIVITATS
1. A partir de la informació aportada als enllaços, redacta un resum biogràfic de l'autor. (Màxim 5 línies)
2. A més de teatre, pel qual és universalment conegut, quin altre gènere va conrear? Resumeix breument la informació que n'hagis trobat sobre la seva aportació.
3. Llegeix la pàgina 88 del llibre de text i de la informació sobre Shakespeare de la pàgina 93 i resol les preguntes següents:
  • Hamlet: escriu almenys cinc adjectius que puguin definir aquest personatge literari.
  • A què ens referim quan parlam de l'agudesa i de l'enginy de Shakespeare?
  • Si en les tragèdies aprofundeix en les passions humanes, què és que fa que les comèdies siguin uns vertaders cants d'amor a la vida?
  • Entre 1590 i 1602, a part dels drames històrics, quin altre gènere conrea? Escriu almenys dos exemples de cada. 
  • Quines són les grans tragèdies de Shakespeare i entre quines dates les escriu?
  • De què tracta Macbeth?
  • Qui és Hamlet i què representa?
  • Quines obres conrea en la seva darrera etapa?
4. Realitza un esquema (molt "esquemàtic" i amb paraules pròpies) de la informació sobre l'obra Romeu i Julieta que apareix a les pàgines 94 i 95 del llibre de text. 
5. Investiga i resumeix les característiques del teatre de Shakespeare. Quines renovacions va aportar especialment al gènere de la tragèdia?


El teatre a França (classicisme)
Es considera el segle XVII com el "Grand Siècle" de la literatura francesa en què la primera etapa seria Barroca i la segona se centraria més en el classicisme. El teatre en aquesta etapa s'alia amb el poder de l'Estat i es posa al seu servei (com en el cas del teatre elisabetià anglès) a través d'obres d'imitació clàssica com les tragèdies i les comèdies o d'altres de noves  com les tragicomèdies, el ballet... Els autors més destacats d'aquest teatre són CORNEILLE, RACINE i, sobretot, MOLIÈRE.

RACINE (1639-1699)

ACTIVITATS
1. Què són els "jansenistes" i quina relació hi va tenir?
2. Amb quin poderós religiós es relacionà Racine?
3. Quines característiques tenen les tragèdies de Racine?
4.Escriu el títol de dues obres teatrals de Racine.




"MOLIÈRE"(1622-1673) (Jean-Baptiste Poquelin)  



Biografia

El malalt imaginari


L'avar (argument)




1. Molière era autor, director, empresari i actor i morí després d'actuar. En quina de les seves obres? Quina companyia teatral va dirigir? 

2. Molière sintetitza en les seves obres una nova concepció del text i de l'espectacle a partir de la tradició clàssica (per exemple Plaute) i de la medieval així com les improvisacions de la "commedia dell'arte". Investiga on va néixer aquest gènere còmic i quins personatges prototípics hi destaquen.

Característiques: no segueix estrictament les regles de les tres unitats aristotèliques, per fer riure utilitza recursos verbals (diàlegs vius i ràpids, dobles sentits, jocs de paraules que freguen l'escatologia, exageració...) i gestuals (per ridiculitzar un determinat personatge).

3. A més, en les seves obres  va saber conjugar per una part la farsa i per altra la psicologia dels personatges i els costums de la seva època. L'objectiu era complaure el públic i fer-lo riure, tot i el punt de crítica que incloïa. A més dels hipocondríacs (sobretot a El malalt imaginari), sobre quines actituds i comportaments ironitza en les seves obres?

4. Escriu el títol de quatre de les seves obres més conegudes i resumeix una mica el seu argument.

5. El burgès gentilhome. Contesta les preguntes a, b, c de la lectura de la pàgina 89 i 90.








dissabte, 3 de desembre del 2016

EL DOLCE STIL NOVO I LA LÍRICA MEDIEVAL.

DANTE I PETRARCA. EVOLUCIÓ DEL TEMA AMORÓS

Prerenaixement
A nivell europeu cap als segles XIII-XIV hi ha un augment del poder econòmic de les ciutats relacionat amb els canvis socials apariats a l'aparició de la burgesia. A Itàlia, per exemple, aquesta burgesia,enriquida per l'afany comercial incideix en l'aparició d'una "nova mentalitat" en què es valora més la vida, el conreu artístic... És precisament a les corts italianes cap a finals del segle XIII on apareix aquesta nova concepció literària de caràcter més humanista i evolucionada de la literatura trobadoresca: el "dolç estil nou".
Però digues si qui veig és l'autor
d'aquelles rimes noves que comencen:
"Dones que coneixeu el que és l'amor".
I jo a ell: "Només sóc un que, quan
l'Amor m'inspira, ho escric, i ho expresso
com ell mateix m'ho dicta dins del cor".
"Germà", em digué, "ara és quan veig el nus
que impedia al Notari, a mi, i Guittone,
el pas al dolç estil nou que ara escolto!"
(DANTE: Divina comèdia (cant XXIV del Purgatori)
Guido Cavalcanti
La cort siciliana de Frederic II serà la gran impulsora de la tasca poètica heretada dels trobadors. El grup de poetes conrearan el gènere de la "canzone", però començaran a tractar un amor "impossible" en lloc d'un amor "cortès". Aquest serà l'origen del nou ideal poètic, el "dolce stil nuovo" (definit per Dante a la Divina Comèdia) i concebut com una poesia "dolça" (més refinada, harmoniosa, plena de musicalitat, suavitat en l'expressió i el lèxic i desenvolupada a través dels gèneres del sonet, la cançó i la balada sobretot) i "nova", que tractarà un amor diferent de l'amor cortès: més pur, més subjectiu i espiritualitzat i en què la dama ja no serà la "midons" cortesa, sinó que serà una "donna angelicatta", una dona espiritual, idealitzada i adorada, a través de la qual el poeta podrà perfeccionar-se espiritualment.
"La poesia és el resultat d'un impuls del cor, que provoca el naixement de les paraules adequades sense necessitat de cap més esforç: en definitiva, seria com escriure un dictat. [...] L'amor es converteix en una virtut que s'identifica amb la noblesa de l'esperit" (Carlos Alvar a Lecciones de literatura universal)
Arnaut Daniel (trobador) serà el gran model que prenen els iniciadors d'aquest nou estil: en primer lloc GUIDO GUINIZELLI (precursor de Dant), que aprofundirà en la meditació espiritual a l'hora de fer poesia; i sobretot GUIDO CAVALCANTI (amic de Dant).
Llegiu el poema que trobareu a la pàgina 49.

"Dolç estil nou":



Activitats:
1. Explica detalladament en què consisteix el "Dolç Estil Nou":
  • Què és?
  • Quan i on apareix?
  • Quines característiques té?
  • Per què s'anomena així?
  • De quina manera s'oposa a l'estil anterior? (amor cortès)
  • Quins autors podem identificar com a precursors?
  • Quins dos autors hem de destacar dins aquest moment a Itàlia?
2. Realitza una graella en què anotis la informació biogràfica bàsica de Dant i de Petrarca, així com les seves obres més destacades i les característiques més importants de la seva literatura. Pots consultar les dues entrades següents.

3. Amb el material que hagis recollit i contestat de les dues activitats anteriors, realitza un text explicatiu amb el següent títol: "Dolç Estil Nou. Dant i Petrarca" (màxim dues cares de full).