Trobadors activitats

Activitats:

Activitats (ajuda't del llibre de text i d'altres fonts):

1. Què vol dir "trobar"?

2. Distingeix TROBADOR i JOGLAR.

3. Qui foren les TROBAIRITZ? Enganxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.

4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.

5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.

6. Llegeix la informació sobre el trobador BERNAT DE VENTADORM

Llegeix els textos que apareixen al llibre de text (pàg.42-43) i realitza'n les activitats.

Solucions

1- És l'art de fer composicions artístiques cultes amb lletra i música, propi dels trobadors.

2- Diferències entre Joglar i Trobador.

DIFERÈNCIES	JOGLAR	TROBADOR
	És un intèrpret de les composicions d'altri. Fa referència a cantaires, artistes ambulants. Divulgava els poemes que havien elaborat els trobadors, feien acrobàcies, malabarismes, eren com uns bufons.	És el creador de les peces literàries i musicals, interpreta la seva pròpia obra. En general es dedicaven sobretot a la composició, on els temes principals eren l'amor cortès i l'esperit cavalleresc dels herois de les croades. Així que el trobador escrivia poesia, en occità, per ser cantada. Amb un llenguatge més culte, per això no escrivien en català com ho feien els joglars.

Aquí deix una estrofa del llibre d'Alexandre que distingeix entre els gèneres de poesia més culte ( clergues) i la més popular ( joglars ).

''Mester traigo fermoso, non es de joglaría,

mester es sin pecado, ca es de clerezía

fablar curso rimado por la quaderna vía,

a sílabas contadas, ca es grant maestría.''

3. Qui foren les TROBAIRITZ? Enganxa algun poema trobadoresc que sigui creat per una trobairitz.

Les trobairitz van ser poetes catalanes, occitanes i nord-italianes del segle XII. Han estat poc estudiades i traduïdes en comparació amb els trobadors, contemporanis de la seva època.
Són conegudes : Azalais de Porcairagues,Castelloza o la Comtessa de Dia.
Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana. Les trobairitz eren dones cultes a l'alta societat, en general senyores feudals. Al contrari dels trobadors, pels quals ''l'amor cortès" era cantar a les dones dels seus amos, les trobairitz cantaven per al gust propi per la bellesa o directament als seus estimats. Les trobairitz varen dirigir, sense lleis, les qüestions amoroses de les corts.

Voldria tenir el meu cavaller
una nit, nu en els meus braços
i que ell es tingués per feliç
només que jo li fes de coixí.
Li dono el meu cor, el meu amor,
el meu judici, els meus ulls
i la meva vida.
Bell amic, amable i bo.
quan us tindré en el meu poder?
I que jagués amb vos un vespre
i que us donés un bes amorós.
Sapigueu que tindria gran desig
que us tingués en lloc del marit,
només que m'haguéssiu concedit
de fer tot això que jo voldria.

Comtessa de Dia

La Comtessa de Dia escriu aquest poema pel seu amant. Com la majoria dels poemes de trobadors i trobairizs es reflecteix l'amor cortès, l'amor de desitjar, de somiar més enllà de classes socials, més enllà del destí. Entre els dos hi ha una relació amorosa i adúltera. Ella el desitja apassionadament i ho expressa de forma senzilla sense fer servir paraules rebuscades. Desitja tenir-lo al costat, tenir-lo com a marit per sempre més.

4. Explica la temàtica de l'AMOR CORTÈS O FINA AMOR.

La convenció més important de la poesia trobadoresca és la <<fina amor>> o <<amor cortès>>. Consisteix en un codi estètic per mitjà del qual s'expressen els matisos d'una relació amorosa entre el trobador i una dama ( midons ) de la qual tracta de merèixer mercè. En realitat, el trobador viu una relació de vassallatge, ja que ret homenatge a la dama. Ara bé, es crea un triangle en aparèixer un opositor: el marit ( gilós ), que vol descobrir la relació i posar-hi fi. El poeta pot comptar amb l'ajut d'un escuder, mentre que el gilós fa servir els espietes ( lausengiers ) per saber tot el que passa.

5.Defineix els principals gèneres de la poesia trobadoresca. Adjunta'n algun exemple.

Gèneres

• La cançó: Expressava l'amor entre un cavaller i midons, que era la dama el qual estava enamorat. Està composta per un nombre que oscil · la entre 5 o 7 cobles o estrofes amb una o dues tornades i el nombre de versos es variable.
• Plany: Era un reconeixement per a la mort d'algú.
• El sirventès: Era un poema bèl·lic on es criticava el castell contrari amb matís satíric, generalment la seva temàtica és política, és la forma per la qual el trobador expressa el que pensa sobre la realitat que l'envolta.
• Lament fúnebre
• L'alba: Separació d'una parella al dematí quan han passat la nit junts.
• L'alba religiosa
• La pastorel·la: La trobada d'una pastora amb un cavaller i on passen coses...suposa una idealització bucòlica de l'estimada, sempre sota pseudònim.
• La Balada : tipus de poesia més popular destinada a acompanyar un ball.

• La tençó: una espècie de debat poètic en què dos trobadors ( trobairizs ) discuteixen sobre un tema normalment amorós. 

Però hi ha moltíssims altres gèneres: comjat (comiat), escondit (protesta d'innocència), descort (desacord), l'estampida, cançons destinades a l'acompanyament de la dansa.

Ex: ALBA- D'autor anònim i d'una sola estrofa que condensa perfectament i delicadament el contingut que en altres poesies ocupa molts més versos, que detallen les sensacions del cavaller i de la dama abans de separar-se deprés d'haver passat la nit junts.

I

Quan lo rosinhols escria

ab sa part la nueg e.l dia,

yeu suy ab ma bell'amia

jos la flor,

tro la gaita de la tor

escria: "Drutz, al levar!

Qu'ieu vey l'alba e.l jorn clar."

I

Quan el rossinyol refila

amb sa parella de nit i de dia

jo estic amb ma bella amiga

sota la flor,

fins que el guaita de la torre

crida: "Amants, a llevar-se!

que jo veig l'alba i el dia clar."

6. Llegeix la informació sobre el trobador BERNAT DE VENTADORM