dimecres, 28 de setembre del 2016

Orígens de la literatura occidental: la cultura grega


La cultura grega és, al costat de la Bíblia, la segona base de la cultura occidental. Aquesta, base conceptual i estètica de la literatura, aporta la idea de bellesa, harmonia i perfecció en la creació artística.

A través de l'Imperi Romà, que l'assimila i se la fa seva, serà transmesa arreu del Mediterrani i d'Europa i posteriorment es convertirà en un contínuum cultural: en tots els llocs i en tots els moments hi ha retorns als models clàssics.

Article que compara l'art grec i l'art romà a partir de la representació dels nus humans en les estàtues

INTRODUCCIÓ

Els grecs eren un grup de pobles molt diversos (jonis, eolis, doris...) que provenien de centre-Europa i s'instal·laren a la part oriental del Mediterrani cap als 2000aC, en un marc geogràfic fragmentat en moltes illes entre el mar Jònic i l'Egeu... D'aquí que fossin mariners i comerciants i s'interessassin per la recerca de noves terres i pel contacte amb diferents pobles: recordem que al segle VIII aC s'intal·laren dues colònies gregues ben aprop (a Roses i a Empúries).

Tot i aquesta fragmentació, els pobles grecs mantingueren elements de cohesió comunca: un enemic (els perses), unes creences religioses (els mites), una llengua comuna (la koiné oral, que adquirí forma escrita cap al segle III aC) i uns costums comuns (festes, competicions esportives...).
En les diferents cerimònies i festes religioses  -a vegades entre ciutats- a més, de competicions esportives, es feien activitats de dansa, música, processons i teatre, sobretot tragèdies, que  -segons Aristòtil- tenien una funció catàrtica i d'alliberament de tensions: hi havia competicions de tragèdies.
D'aquesta manera el prestigi d'una ciutat s mesurava a partir dels esportistes i dels literats més valorats.

ETAPES DE LA HISTÒRIA DE GRÈCIA
La història del poble grec es pot organitzar en quatre etapes. Anotarem, així mateix, els autors que destaquen en cada període:
  • Període jonicodòric (etapa arcaica): segle IX-IV aC.
    • Són d'aquesta època les dues obres èpiques fruit de la fusió entre les creences religioses i la fabulació literàrica. Són els grans precedents de la novel·la i d'ample ressò en la literatura posterior: Ilíada i Odissea.
    • Cap al segle VIIaC Hesíode compon poesia didàctica (per exemple Els treballs i els dies o la Teogonia).
    • La poesia lírica inicia el seu camí amb gran èxit a partir del conreu del tema amorós (amb l'escola de Lesbos amb Safo al capdavant), l'epigrama (amb Simònides), el iambe (amb Arquíloc) i l'elegia (amb Teognis).
    • En prosa hem de destacar les obres filosòfiques d'Heràclit o Anaximandre.
  • Període àtic: segle VI-VaC.
    Es tracta de l'etapa més prolífica i exemplar. És el moment de la democràcia de Pèricles i Atenes es converteix en el centre de tot el món social, cultural, polític... grec.
    • En teatre es desenvolupa admirablement la tragèdia (Èsquil, Sòfocles i Eurípides) i la comèdia (Aristòfanes).
    • El camp de la narrativa històrica és conreat per Heròdot i Xenofont
    • l'oratòria excel·leix amb Demòstenes
    •  la Lírica té Píndar amb capdavant;
    • en el camp de la filosofia Plató i Aristòtil faran les seves aportacions. Aquest darrer, també, farà reflexions filologicoliteràries amb l'obra Retòrica, que ha tengut gran influència en la literatura posterior.
  • Període Hel·lenístic: segle IV aC- II aC. De mans d'Alexandre al Gran, el poder central d'Atenes disminueix en pro del d'Alexandria, que es convertirà en el centre científic i cultural de la mediterrània amb la gran i famosa biblioteca.
    • Hem d'anomenar Ptolomeu i les seves investigacions en el camp de l'astronomia
    • Aristarc en la filologia i la crítica literària.
    • Teòcrit iniciarà el camí de la poesia bucòlica.
  • Període romà i bizantí: segle Ia C- IV dC. Roma agafa poder i el llatí amb ella. Tot i així, els romans admiren, adopten, assimilen i imiten els models, ideals, costums i mites grecs.
    • Hem de parlar dels filòsofs Plutarc i Epíctec.

MITES


A diferència de la Bíblia, amb un Déu autoritari i plena d'al·legories, misteris i sómbols, la cultura grega creu ens uns déus (politeisme) i herois amb formes i sentiments humans, propers a la gent: es tracta, per tant, d'una mesura humana i les històries que protagonitzen són creences fàcils d'entendre. Totes aquestes històries parteixen de la tradició oral tot i que són ampliades, concretades i perviuen en obres artístiques (ceràmica, arquitectura,...) i literàries (tragèdies, epopeies...).

La trasmissió oral d'aquestes històries protagonitzades pels déus s'inicià amb els anomenats AEDES que, acompanyats d'una lira, anaven recitant les gestes dels antics guerrers, les faules mitològiques i la poesia tradicional en els palaus i festes dels pobles. Tenien un argument bàsic, però llavors se servien de la improvisació. Posteriorment (a partir del segle VII aC) comptam amb els RAPSODES que, acompanyant el ritme amb un bastó, aprenien els textos de mem`pries i els recitaven en competicions i festivals a les diverses ciutats gregues. Per exemple recitaven fragments de la Ilíada o L'Odissea...

La mitologia grega que trobam, com hem dit, en poemes èpics, les tragèdies, la líria coral, les obres didàctiques, els llibres escolars, la ceràmica.... queda fixada i sistematitzada amb els autors llatins com Ovidi o Virgili. Tot i així al segle VII a C Hesíode recull molta d'aquesta informació oral en la seva obra Teogonia.


PÀGINA INTERESSANT SOBRE ELS DIFERENTS PERSONATGES DE LA MITOLOGIA GREGA

ACTIVITATS
1. Cerca l'origen i el significat dels mots: CÀNON, TÈCNICA, POESIA, MÚSICA, ARQUITECTURA, TRAGÈDIA, COMÈDIA, LÍRICA, ÈPICA, EPOPEIA...
2. Cerca qui són les MUSES, quantes n'hi ha i de què...
3. Vés al següent enllaç i documenta't sobre la MITOLOGIA GREGA.



dimarts, 27 de setembre del 2016

LITERATURA GREGA: introducció i ÈPICA


Les grecs fixen els GÈNERES LITERARIS bàsics, però tots són formulats en vers:

  • ÈPICA heroica: Ilíada i Odissea d'HOMER
  • LÍRICA:
    • CORAL, expressió de sentiments col·lectius (himnes, planys, epitalamis...): Píndar
    • MONÒDICA, expressió d'una veu íntima i més personal:  SAFO, Anacreont
  • DRAMÀTICA:
    • TRAGÈDIA: Èsquil, SÒFOCLES i Eurípides
    • COMÈDIA: ARISTÒFANES, Menandre.

També hi haurà textos en prosa, però seran d'àmbits "no literaris". Hem de destacar els següents gèneres:
  • HISTÒRIA: Heròdot, Tucídides, Xenofont i Plutarc
  • FILOSOFIA: Plató, Aristòtil
  • ORATÒRIA: Demòstenes
  • DIDÀCTICA: Isop i les seves "faules".



Prové del mot "epos", que significa "paraula", "discurs". Es tracta d'un gènere poètic que explica en 3a persona i amb un estil molt elevat els mites, les llegendes i les històries que parlen dels orígens del món. Originàriament orals, les obres èpiques seran fixades per escrit a partir del segle VIIIaC.

La informació que ens ha arribat d'aquest personatge és diversa i en molts de casos llegendària. Es diu que era un rapsode ambulant i pobre que recitava de ciutat en ciutat. Es du que va néixer a la zona jònica (per ventura a Esmirna) cap al 750 aC. La imatgeria el representa com un vell cec.
Les dues obres èpiques atribuïdes a Homer (la Ilíada i l'Odissea) mantenen un nexe comú: ambdues giren al voltant de la guerra de Troia i els herois són complementaris. A més, contenen unes fórmules fixes adequades a la recitació oral, una llengua elevada, moltes comparacions descripcions, epítets qualificatius, ... Ambdues contenen 24 cants i estan escrites en hexàmetres dactílics (un peu dàctil equival a una llarga i dues breus).
La Ilíada explica el final de la Guerra de Troia ("Ilion") en què el gran heroi és Aquil·les, un noble i valent cavaller. El tema central és el setge de Troia i la lluita dels aqueus contra els troians, motivada pel rapte d'Helena. El relat se centra en el desè any del llarg combat al voltant de la ciutat. Aquil·les és l'heroi protagonista, al costat del qual també hem d'anomenar Agamèmnon, Menelau, Àiax, Diomedes... (del bàndol grec) i Hèctor, Paris, ... del bàndol troià (ciutat comandada per Príam).
No és una història creada originàriament per Homer, sinó que el poeta explica alguns episodis de la història que el seu públic ja coneix... Ell els dóna una forma bella, i els enuncia ajudat per les muses, filles de la "memòria" (Mnemosine).



Helena de Troya




Lluita entre Aquil·les i Hèctor


Príam va a veure Aquil·les per demanar-li el cos del seu fill Hèctor.




Explica el viatge de retorn d'Ulisses ("Odisseu") que havia sobreviscut a la guerra de Troia. Recordem que ell havia estat qui havia tingut la idea del "cavall de Troia". Es tracta d'un heroi savi, molt llest i astut.
L'heroi central és Ulisses i les seves aventures -també conegudes pel públic en el moment que Homer les recull-. Homer les embelleix i afegeix episodis i matisos, per això, en cada capítol, evoca Mnemosine...

VISITA AQUESTA PÀGINA!!!!! 



ACTIVITATS                                                  
  • Escolta la versió musicada per Lluís Llach del poema de Kavafis "Ítaca".
Ítaca (cançó de Lluís Llach a partir del poema de Kavafis)

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, 
has de pregar que el camí sigui llarg, 
ple d'aventures, ple de coneixences. 
Has de pregar que el camí sigui llarg, 
que siguin moltes les matinades 
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, 
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. 
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. 
Has d'arribar-hi, és el teu destí, 
però no forcis gens la travessia. 
És preferible que duri molts anys, 
que siguis vell quan fondegis l'illa, 
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, 
sense esperar que et doni més riqueses. 
Ítaca t'ha donat el bell viatge, 
sense ella no hauries sortit. 
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, 
sabràs el que volen dir les Ítaq
ues. 






  • Llegeix els textos d'Homer inclosos en el llibre de text i comenta'ls.



A CONTINUACIÓ TROBARÀS UNA CANÇÓ DE "CATARRES": "L'ODISSEA"

 

LITERATURA GREGA: LÍRICA



Érato, musa de la poesia lírica
Abans de l'escriptura devia existir una mena de poesia oral religiosa o profana que devia acompanyar-se amb un instrument musical (cítara, lira...): devien ser cants de celebracions, festes, noces, funerals... Amb l'arribada de l'escriptura apareix la lírica culta. Aquesta serà:

              coral: composta perquè la interpreti un cor, sovint era també ballada en grup i destinada a amenitzar celebracions religioses o profanes com processons, jocs, victòries militars... Aquest tipus de poesia es diluí cap als segles VI o V aC en el teatre. Hem de destacar les obres de PÍNDAR.

              monòdica: individual. Tracta els temes universals i lligats a la realitat: l'amor, la mort, el pas del temps, la vellesa,... Hem de destacar l'obra de SAFO, ALCEU o ANACREONT.


Lírica grega arcaica

Gèneres de la lírica: ELEGIA (un tipus de poema destinat a lamentar-se per una pèrdua: la mort d'algú estimat, el pas del temps des d'una etapa feliç, la constatació de la vellesa o el mal o la desaparició de qualsevol idea positiva), POEMA IÀMBIC, EPIGRAMA (és una composició poètica breu que expressa un sol pensament principal festiu o satíric de manera enginyosa. Era una inscripció que es posava damunt d'un objecte, que podia ser un exvot, un regal, una estàtua o una tomba. Els epigrames sobre les tombes van formar classe a part i es van denominar epitafi. Així, l'epigrama "strictu sensu" va passar a designar el poema enginyós caracteritzat per la seva brevetat per a poder passar per rètol o inscripció), POESIA MÈLICA, DITIRAMBES, EPITALAMI, HIMENEU, EPINICIS...
Vocabulari bàsic de la literatura grega
Poemes grecs de tots els temps

Safo i Alceu

SAFO (---640-580aC)
Sembla que va néixer a l'illa de Lesbos (a la ciutat d'Èresos o a la de Mitilene) i que provenia d'una família noble i rica. Se sap que es casà i tingué una filla (Cleis), que menciona en alguns poemes. Es dedicava a educar les joves de la noblesa de l'illa en formació musical: educació, costums fins, elegància en el vestir, domini del cant i la dansa, preparació per participar en les festes i rituals... Sovint dedicava epitalamis o cants nupcials a les alumnes de la seva escola que es casaven.  Va ser lloada com a poetessa en vida (tant pels seus contemporanis com Alceu o Anacreont com per filòsofs i autors poesteriors) i se sap que es recolliren nou o deu llibres de poemes, però només ens n'han arribat fragments (uns 200) i un poema sencer "Himne a Afrodita". Els temes de les seves poesies (bàsicament l'amor) parlen de la passió, la gelosia, els desenganys, el patiment... de manera molt íntima, senzilla i delicada.
Existeix una llegenda que diu que se suïcidà en ser rebutjada pel jove de qui estava enamorada.
  • Llegeix l'Oda a Afrodita de Safo i alguns dels fragments de les seves obres i copia els que t'hagin agradat més.





LITERATURA GREGA: TEATRE


Tragèdia i comèdia

 L'origen del teatre ("teatron" és lloc per mirar) grec era religiós: va néixer dels "comos", que eren danses i cants corals ("ditirambes" o himnes) en honor al Déu Dionís (del vi, la fertilitat...).   

L'origen del teatre i la tragèdia grega

Més envant es va afegir la figura del "rapsode", una espècie de contacontes que narrava històries dels déus i herois i, a mesura que les històries i els arguments cobraven importància, els ballarins es convertiren en "cor" i participaven en la representació. El seu cap" corifeu" prengué les funcions del rapsode.  Amb el temps cor i actors dialogaven i a poc a poc la funció del cor anà desapareixent. Es diu que fou Tepsis qui afegí un actor que dialogava amb el corifeu, cosa que augmentà l'acció dramàtica de les representacions. A mesura que el paper dels actors anà augmentant, el paper del cor canvià o anà disminuint.

En aquestes celebracions s'organitzaven uns concursos teatrals en què els dramaturgs havien de participar presentant tres tragèdies i un drama satíric. En elles es donaven tres premis: al millor escriptor, al millor actor i al "corega" (qui havia subvencionat la festa).
El teatre era una espècie de servei públic que oferien les autoritats per entretenir la gent.
Tot i que en un principi les obres es representaven davant un temple o un palau, posteriorment s'edificaren teatres aprofitant els desnivells de les muntanyes.  Se celebraven a l'aire lliure i sempre el matí, aprofitant la llum de sol.
Esquema d'un teatre grec
Teatre grec d'Epidaure
Els actors, normalment dos o tres homes (Sòfocles fou qui amplià el seu nombre), anaven vestits amb una túnica i calçaven uns coturns (o sabates altes). Duein unes màscares, que eren clares si representaven personatges femenins i obscures si eren personatges masculins. Aquestes màscares tenien la boca ampla per fer de ressonador i mostraven el caràcter i els valors del personatges: alegria, tristesa, dolentia, bondat... Es diu que fou un corifeu anomenat Tespis qui primer es va posar una màscara per a les representacions: aquest recurs li permetia canviar de personatge només canviant de màscara.

Màscara de teatre
Amb el pàs del teatre "coral" al diàleg, les representacions adoptaren dues formes bàsiques. Els dos gèneres bàsics del TEATRE GREC foren

És un gènere literari de to elevat, amb personatges importants (déus, herois, reis...) que viuen uns fets que els aboquen a un destí fatal. Es tractava essencialment de personatges mitològics que tenien com a font els poemes homèrics i, per tant, llegendes i històries conegudes pel públic.
La majoria de tragèdies es basaven en dos cicles: el cicle d'Argos o Micenes (Clitemnestra, Agamèmnon, Electra, Orestes...) i el cicle de Tebes (Èdip, Iocasta, Antígona...). A més dels personatges incloïen un cor que feia de comentarista dels presagis, enunciava la voluntat divina... Amb tot això s'aconseguia la catarsi: el públic s'emocionava i se sentia identificat amb el sofriment dels personatges per qui mostrava compassió, terror... Això era una mena de purificació o alliberament de passions a partir del sofriment que veien representat pels personatges: pensem que els mites representen passions, conflictes i dubtes plenament humans.
Aquest gènere fou "definit" per Aristòril a la seva Poètica
Els autors més destacats són ÈSQUIL, SÒFOCLES I EURÍPIDES

Èsquil i Sòfocles compongueren tragèdies que tractaven temes trascendents i sobre el destí dels humans i la seva relació amb els déus. Èsquil augmentà el nombre d'actors d'1 a 2, les seves obres presentaven un punt de vista dels mites més religiós. Sòfocles afegí un actor més i va reforçar el cor. Eurípides reflectí personatges més humans i accions més quotidianes en escena i reduí notablement el paper del cor.
Nascut a Colonos en una família benestant, Sòfocles ocupà diversos càrrecs públics a l'Atenes de Pèricles: tresorer, magistrat, estrateg, membre de l'assemblea... Destacà per la seva ideologia democràtica i per la seva profunda religiositat: pensava que s'havien de respectar per damunt de tot la tradició i les lleis divines.
També acto, fou molt valorat en vida i guanyà els certàmens teatrals en moltes ocasions (en un d'ells superà Èsquil). Sabem que va escriure unes 123 tragèdies, però actualment només en coneixem 7. Podem dir que va ser un gran innovador per moltes raons: els arguments de les seves obres eren variats i estaven molt desenvolupats, augmentà el paper dels actors i disminuí el del cor, augmentà el nombre de coreutes (de 12 a 15) i el nombre d'actors (de 2 a 3). Oferia els seus espectacles amb decorats pintants. Però en el que més destacà fou en l'estil (molt clar, senzill), un aprofundiment en la psicologia "humana" dels personatges i en la innovació tècnica a partir de tres recursos:
  • la IRONIA TRÀGICA: el públic sabia més del que sabien els personatges mateixos.
  • l'ETOPEIA: el personatge és descrit a partir de les seves intervencions en els diàlegs
  • el CONTRAST: l'alegria o la tristesa contrasten amb el que realment hauria de sentir el personatge.
ACTIVITATS
  1. Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i les característiques més destacades del seu estil.
  2. Contesta:
    • Quines innovacions introdueix SÒFOCLES pel que fa al nombre d'actors i al cor?
    • En el cas de l'estil de SÒFOCLES explica què són: IRONIA TRÀGICA, ETOPEIA i CONTRAST.
Imatge que representa Antígona
Tràiler de "Electra" de Sòfocles al TNC
Monòleg d'Èdip (Èdip Rei de Sòfocles)
Antígona de Sòfocles (inici)


ANTÍGONA SIGLE XXI






COMÈDIA 
La comèdia també naixé de les festes al déu Dionís, però partia més dels rituals.
En principi, al costat de les tragèdies, els dramaturgs concursaven amb un drama satíric: es tractava d'un text que retratava els defectes humans de manera còmica i amb un llenguatge col·loquial (fins i tot vulgar a vegades) i enginyós. Eren "antiherois" i els actors que els representaven duein màscares i disfresses adequades a aquesta comicitat.
El públic no coneixia els arguments de les comèdies (a diferència del de les tragèdies), que se centraven en la realitat immediata, que criticaven de manera irònica. En alguns casos s'atacaven polítics i personatges coneguts del moment i del lloc. Hi havia elements d'absurd, sàtira, burla i el recurs a l'obscenitat. Fins i tot, en les primeres comèdies hi havia una tirada llarga de versos (Paràbasi) en què l'autor es dirigia al públic manifestant la seva crítica; això, però anà desapareixnt a mesura que disminuí el paper del cor. Aquest model seria el que s'anomena també "Comèdia antiga", representada per Aristòfanes.
Llavors evolucionà cap a textos de més crítica social i dels costums ciutadans. És el que es coneix com a "comèdia nova" (Menandre).
Els autors més destacats són ARISTÒFANES i MENANDRE
Aristòfanes abordà els grans problemes de les ciutats i criticà la política, la cultura, els ciutadans... amb un llenguatge festiu, directe i col·loquial. Nascut a Atenes el 445aC, en fou magistrat. Sabem que va escriure 44 obres, però només en conservam 11 de completes. En les seves comèdies, a més de manifestar una hostilitat als canvis i les innovacions, a vegades critica de manera aguda alguns polítics (per exemple Pèricles o Cleó-que era partidari de la guerra-), filòsofs (per exemple Sòcrates) i altres dramaturgs (per exemple Eurípides). Fent ús d'una comicitat extrema, el recurs als jocs de paraules i a l'expressió col·loquial, presenta un rerefons més seriós. Algunes de les seves obres són Les granotes, Lisístrata o l'Assemblea de les dones, Els núvols, Els ocells...
ACTIVITATS
  1. Realitza un esquema comparatiu entre la comèdia antiga i la comèdia nova.
  2. Quins elements són totalment oposats entre la comèdia i la tragèdia? Mira què en diu Aristòtil a la Poètica.
  3. Anota de cadascun dels dramaturgs, les dates de naixement i mort, el títol de les obres que conservam i algunes de les característiques més destacades del seu estil.


dilluns, 26 de setembre del 2016

LES DONES DE LA BÍBLIA (breu explicació i alguna imatge que trobeu)


EVA





ESTER





RUT




JUDIT




DALILA




REBECA



SARA





SUSANNA





MARIA MAGDALENA





Salomé de Caravaggio
Hi ha dos personatges amb aquest nom a la Bíblia: una és seguidora-deixeble de Jesús, però nosaltres parlarem de la princesa Salomé. 
Herodes Antipas es va casar amb Herodies, divorciada d'Herodes Filipo i mare de Salomé. Sant Joan Baptista s'hi oposava ja que, segons la llei jueva estava prohibit que divorciar-se i tornar-se casar. Herodes el va empresonar, però no gosava matar-lo perquè el poble estava de la seva part. El dia de l'aniversari d'Herodes, la fillastra, Salomé, ballà per ell i els seus convidats i, com que tots quedaren molt entusiasmats i contés, ell se sentí tan agraït que li digué que demanàs el que volgués i que li ho concediria. Per influència de sa mare, Salomé demanà el cap de sant Joan Baptista en una safata de plata. Herodes Antipas no ho volia fer, però com que ho havia promès, va fer matar sant Joan i donà el cap en una safata de plata a Salomé, que el donà a sa mare.  



dilluns, 19 de setembre del 2016

Orígens de la literatura occidental: LA BÍBLIA




Los secretos escondidos de la Biblia (National Geographic)






Los secretos de la Bíblia: el éxodo


Els dos pilars fonamentals de la cultura (i la literatura) occidental són la Bíblia i la cultura grega que, a través de la cultura llatina, s'escamparan arreu d'Europa. Ambdues petjades són contemporànies, de transmissió inicialment oral fins que assoliran la forma escrita a través de rotles de papir cap a l'any 1000aC per la necessitat de perpetuació dels fets politicoèpics i religiosos, que expliquen el naixement d'un poble...

Si la CULTURA GREGA dóna origen a la idea de bellesa, harmonia, perfecció i la base conceptual i estètita de la nostra literatura, la BÍBLIA conté el nucli moral i de visió del món i de la vida de la nostra civilització.

Bíblia significa "els llibres". Es tracta, per tant, d'una col·lecció de llibres "sagrats" per diverses religions monoteismes (judaisme, cristianisme, ...), ja que transmeten la "paraula de Déu". La base dels textos escrits és oral (iniciada cap al segle XIII aC): la seva escriptura s'allargà des del segle XaC (amb els reis David i Salomó) fins al IIdC (amb les escriptures dels primers cristians). El segle IV dC la Bíblia fou traduïda al llatí per Sant Jeroni: és el que es coneix com "Vulgata".

La creença cristiana divideix la Bíblia en dos grans blocs o "Testaments" (un testament és un pacte: l'aliança que Jahvé oferí a Israel).

L'ANTIC TESTAMENT el formen uns 39 llibres (fins a 46 a vegades, segons les fonts), escrits en hebreu i arameu i en què s'expliquen les històries, tradicions i llegendes del poble d'Israel. Es classifiquen en diferents grups:
  • Pentateuc: el formen cinc llibres i són l'anomenada "Torà" pel judaisme (la llei Jueva: la història d'Israel i els preceptes de Jehovà). Els cinc llibres són:
  • Llibres històrics: podríem anomenar uns sis llibres que tracten de la història del poble d'Israel. Per exemple els dos de Samuel I i II, els Jutges, Josuè i Reis.
  • Llibres profètics: comptam amb una sèrie de llibres escrits per profetes (Jeremies, Isaïes...)
  • Els llibres sapiencials o didàctics són els que contenen ensenyaments morals. Podrem anomenar:
    • "Proverbis", atribuïts al rei Salomó. Es tracta de textos breus, aforismes o sentències... que contenen una reflexió moral.
El gandul i la formiga
Vés a mirar la formiga, gandul;
t'alliçonarà veure què fa:
no té comandant,
ni capatàs ni patró,
però arreplega aliment a l'estiu,
es proveeix durant la collita.
I tu, gandul, quan deixaràs de dormir?,
quan et trauràs la son de les orelles?:
a estones dormir, a estones ensopir-te,
a estones descansar amb els braços plegats,
i t'assalta la pobresa com un emboscat,
la misèria, com un bandoler.

Els projectes del diligent porten guanys;
els de l'impacient, només pèrdues.
Fortuna guanyada amb engany:
fum que es desfà, parany mortal.
La pròpia violència arrabassa els malvats,
ja que es neguen a obrar rectament.
  • Llibres poètics: la Bíbia conté també unes obres que s'acosten al format de la poesia. Podem anomenar:
Que em besi amb besos de la seva boca!
Les teves carícies són més dolces que el vi.
Són embriagants els teus perfums,
aroma que s'escampa és el teu nom;
per això les donzelles s'enamoren de tu.
Atrau-me darrere teu! Correm!
    • "Salms" (atribuïts majoritàriament al rei David)
Feliç l'home que estima la Llei del Senyor
1
1 Feliç l'home que no es guia pels consells dels injustos,
ni va pels camins dels pecadors,
ni s'asseu en companyia dels descreguts;
2 estima de cor la Llei del Senyor,
la repassa de nit i de dia.
3 Serà com un arbre que arrela vora l'aigua:
dóna fruit quan n'és el temps
i mai no es marceix el seu fullatge;
duu a bon terme tot el que emprèn.
4 No serà aquesta la sort dels injustos;
seran com la palla escampada pel vent.
5 En el judici no sabran què respondre;
callaran els pecadors en l'aplec dels justos.
6 El Senyor coneix els camins dels justos,
però els dels injustos acaben malament.


El NOU TESTAMENT inclou uns vint-i-set llibres escrits majoritàriament en grec i que recullen la vida i l'obra de Jesús. La seva escriptura s'inicià el segle I d.C -mort Jesús- i contenen molts d'ensenyaments i paràboles (l'ovella perduda, el fill pròdig...)
  • EVANGELIS (s'admeten quatre evangelis canònics, tot i que n'hi ha d'apòcrifs):
    • Evangeli de sant Mateu: escrit en arameu i posteriorment traduït en grec i que seria la base a partir de la qual s'elaboren els altres.
    • Evangeli de sant LLuc
    • Evangeli de sant Marc
    • Evangeli de sant Joan: és l'evangeli més tardà i se centra a defensar la "divinitat" de Jesús, més que el caràcter humà (com feien més els altres)
  • FETS DELS APÒSTOLS: són atribuïts a sant LLuc (deixeble de sant Pau) i explica la vida dels primers cristians, les persecucions i empresonaments, la predicació dels apòstols,...
  • EPÍSTOLES (la majoria són de sant Pau)
  • APOCALIPSI (atribuïda a sant Joan): el mot "apocalipsi" significa revelació. Es tracta d'un seguit de profecies que presenten una visió imaginària del futur.



Enllaç a l'entrada  sobre la Bíblia i les cultures antigues del blog "Qualquier tiempo pasado fue mejor" de la professora María José González.  --->




REPÀS:


La Bíblia és, com veim, una recopilació molt diversa i fruit de diferents èpoques històriques, aportació de diferents autors, estils i, per descomptat de diferents gèneres (històric, llegendari, mític, poètic, profètic, epistolar...). Molts dels passatges tenen una difícil interpretació pel seu contingut simbòlic ple d'al·legories i símbols...

ALGUNS EPISODIS:
Caín i Abel

LES PLAGUES, LA MAR ROJA, MOISÉS I ELS DEU MANAMENTS

David i Goliat
Adam i Eva

    diumenge, 18 de setembre del 2016

    Activitat sobre la Bíblia.


    INTRODUCCIÓ
    Pilars fonamentals de la literatura:

    • la Bíblia
    1. Inicis orals i contemporanis
    2. Assoliren forma escrita cap a l'any 1000 a.C.
    • Cultura grega

    La Bíblia → conjunt de textos religiosos del cristianisme.
    → també significa “els llibres”: transmeten la “paraula de Déu”.


    Cultura Grega → origen en la idea de bellesa
    → harmonia
    perfecció i estètica de la nostra literatura


    BÍBLIA: “els llibres”

    Datació i blocs

    Antic Testament Nou Testament
    • Escrit cap al s.X fins el s. II a.C.
    • Escrit a partir del s. I d.C fins el s.V
    • Format per 39 llibres (o 46)
    • Format per 27 llibres.
    • Els trobam escrites en hebreu i arameu
    • Està escrit en grec (algun en arameu)
    • Expliquen les històries, tradicions i llegendes del poble d'Israel
    • Contenen la vida de Jesucrist, ensenyaments i paràboles.
    • Classificació:
    1. Pentateuc (5 llibres)
      1.1. Gènesi: origen del món
      1.2. Èxode: explica la sortida d'Egipte
      1.3.Levític
      1.4. Nombres
      1.5. Deuteronomi
    2. Llibres històrics (6 llibres): tracten la història del poble d'Israel
    3. Llibres profètics: escrits pels profetes
    4. Llibres sapiencials: contenen ensenyaments morals:
      4.1. Proverbis
      4.2. Llibre de Job
    5. Llibres poètics: poesies.
      1. Càntic dels càntics
      2. Salms
    • Classificació:
      1. Evangelis (4 evangelis)
    Els tres primers es coneixen com a evangelis "sinòptics": de manera molt similar descriuen la vida de Jesús.
                1.1. Evangeli de sant Mateu: escrit en arameu i traduït en grec. És la base a partir de la qual s'elaboren la resta d'evangelis.
                 1.2. Evangeli de sant Lluc
                 1.3. Evangeli de sant Marc
                 1.4. Evangeli de sant Joan: és el darrer evangeli i defensa la divinitat de Jesús més que el caràcter humà.
    2. Fets dels Apòstols: escrit per sant Lluc i explica la vida dels primers cristians.
    3. Epístoles: cartes escrites per sant Pau
    4. Apocalipsi: escrita per sant Joan. "Apocalipsi" significa revelació i es presenta una visió imaginària del futur.
      La Bíblia és una recopilació diversa de diferents èpoques històriques, aportació de diferents autors, estils i gèneres (llegendari, mític, poètic, profètic, epistolar...)


    dissabte, 17 de setembre del 2016

    APORTACIONS UNIVERSALS... CURS 2016-2017

    Benvolgudes alumnes,

    Com ja sabeu la nostra assignatura està oberta a les vostres aportacions... i per això us he convidat a formar part del blog. 
    Tot el que trobeu (textos, notícies, vídeos, imatges, enllaços,  frases, cites...) que facin referència a la literatura, a autors, a obres, a... ho podeu compartir amb tothom a través d'aquest blog. 
    També hi podeu compartir els vostres escrits, textos, frases, poemes... Animau-vos a escriure, animau-vos a compartir! Qui sap si d'aquí a uns segles els futurs estudiants de literatura no estudiaran els vostres noms i les vostres obres... ;-)



    Recordau que hi haurà dues etiquetes:

    • Mirau el que he trobat! (per a les aportacions que trobeu)
    • La literatura i jo... (per a les vostres creacions literàries...)