Personatges de la Bíblia.

Jonàs (profeta)

Jonàs, en hebreu "colom de la pau", profeta de l'Antic Testament.

Llibre de Jonàs

El llibre explica que el profeta Jonàs i relata una història en la qual Déu li mana predicar al poble de Nínive,per persuadir-los de penedir-se de la seva maldat o en cas contrari la seva ciutat quedaria destruïda. Jonàs es va negar a obeir i s'amagà del Senyor en un vaixell, però en el camí Déu mogué una tempesta i els tripulants en saber que fugien del Senyor el llancen al mar.

Llavors Déu va enviar un gran peix perquè se l'empassés. Després de tres dies de romandre en el ventre del peix durant els quals Jonàs pregar, el Senyor va donar l'ordre que el peix vomités a Jonàs; després d'això, Jonàs va rebre per segona vegada l'ordre de Déu d'anar a predicar a Nínive.Va accedir i en aquesta ciutat va anunciar la destrucció imminent per por de tots els seus habitants. El rei va ordenar el dejuni de la població (que es va penedir dels seus pecats) i Déu no els castigà. Jonàs es va disgustar i marxà, llavors Déu el va reprendre per la seva poca compassió.

El llibre de Jonàs és: una història narrativa que té com a propòsit donar testimoni de la gràcia de Déu i que el missatge de salvació és per a tots els éssers human i s'atribueix la seva autoria al propi Jonàs, i es considera que ho va escriure aproximadament entre l'any 785 i el 760 AC. Aquest llibre difereix dels altres llibres profètics en el fet que es concentra en el profeta i no en les seves profecies.

Job

Job és un personatge bíblic sotmès a moltes proves per Déu per demostrar la santedat, integritat d'esperit i fortalesa davant les dificultats. La seva història es narra en el Llibre de Job en l'Antic Testament.

Vida
Job era un ramader molt ric, amb 7 fills i 3 filles i nombrosos amics i criats.
Satanàs repta a Déu argumentant que l'amor perfecte de Job és per causa de les seves benediccions i no perquè realment Job estimi Déu. Déu concedeix a Satanàs el provar la integritat de Job. Per exemple : Job, jeu nu i cobert de cendra enmig del camp. Tot i que flaqueja, no renega de Déu i aquest li ensenya més humilitat. Acabada la prova, Job surt triomfant i li és restituïda la seva felicitat anterior encara amb més del doble del que tenia.

Autor i datació

El seu autor és desconegut, encara que la tradició ho atribueix a Moisès, el qual possiblement conegués Job durant la seva fugida del Baix Egipte. Si aquest fos el cas. Donada la perfecció formal de l'escrit es pensa normalment en l'època d'or de la literatura jueva, és a dir, (entre els segles X i VIII abans de Crist).

Temàtica

És evidentment el sofriment de l'innocent.

Diversos mites grecs es refereixen a temes semblants: Prometeu és culpable, però l'enormitat del seu càstig el rebel; Èdip Rei pateix el càstig dels déus per un pecat que ell no era conscient d'estar cometent, Hèrcules no ha pecat, però els punys dels déus l'acaben per aixafar.

Jacob(Gènesi)

Jacob, era el segon nascut dels fills bessons d'Isaac i Rebeca. Durant l'embaràs, els nens "lluitaven" dins d'ella. Quan Rebeca li va consultar a Déu el perquè de la lluita, va rebre el missatge de part d'Ell, que dues nacions, molt diferents entre elles, estaven formant-se en el seu ventre, i que el major serviria al menor. Rebeca sempre va recordar aquestes paraules. De fet, ella sempre va afavorir a Jacob. Mentrestant, el seu pare, Isaac, sempre va afavorir a Esaú.

La Bíblia diu que quan els nois estaven creixent, Esaú, el caçador, un dia va venir famolenc, i li va demanar al seu germà Jacob el plat de llenties que estava menjant. Jacob, per consell de la seva mare, li va demanar que li vengués la primogenitura com fill gran, a canvi de l'aliment. Esaú, veient que aquest dret era inservible per a ell si arribava a morir, va accedir. La mare va continuar afavorint a Jacob per exemple quan el va ajudar a conseguir la benedicció del seu pare en vers d'Esaú i aquest va jurar que el mataria; per això Rebeca, el va fer fugir, li va aconsellar que busqués una dona mentre visqués allà. Quan Jacob va fugir, Esaú va enviar al seu fill perquè el matés, encara que aquest el va perdonar.

Després que Jacob havia viscut un mes amb els seus familiars, Laban li va oferir paga per l'ajuda que li havia donat. Jacob va indicar que li serviria per set anys, ja que no tenia dot o pertinences per oferir a canvi de la mà de Raquel en matrimoni. Aquests set anys li van semblar a Jacob "uns pocs dies, per l'amor que li tenia a ella". Però una vegada que es va completar el temps establert, Laban li va donar a la seva filla gran, Lia. Llavors va oferir a Jacob donar-li a Raquel i també a Lia. Ell va complir amb la lluna de mel i va treballar set anys. Lia va poder tenir molts fills amb Jacob al contrari que Raquel que només en va poder procrear dos.

-Així mateix és interessant observar que Jacob es va trobar amb un "àngel"  amb el qual va haver de lluitar fins a vèncer: «I l'home (àngel) li va dir: com et dius? I ell va respondre: Jacob. Llavors l'home (àngel) va dir: No et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut.

Jacob va tenir dotze fills. De la seva primera esposa Lia va tenir Rubén, Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. També va tenir a la seva única filla Dina.

De Bilhà, la serventa de Raquel, va tenir a Dan i Neftalí.

De Zilpà, la serventa de Lia, va tenir a Gad i Aser.

Finalment, de la seva esposa favorita, Raquel, va tenir a José i Benjamí, els més estimats.

Aquest comprenien les 12 tribus d'Israel.

Sara

Sara va ser l'esposa d'Abraham i mare d'Isaac esmentada en la Bíblia. Segons el llibre de Gènesi el seu nom original era Sarai però Déu el va canviar a "Sara" abans de concedir-li el miracle de tenir un fill a l'edat de 90 anys.

Segons l'Antic Testament, Sara va ser l'esposa d'Abraham. Sara era tan bella que al seu costat les altres dones semblaven ximpanzès i ni tan sols els durs viatges al costat de Abraham varen afectar la seva bellesa.
Anant cap a Egipte Abraham va amagar Sara dins un bagul però dos oficials varen demanar inspeccionar-lo, quan el varen obrir va sorgir una llum molt forta que era a causa de la bellesa de Sara, i tots començaren a lluitar per conseguir-la. Quan finalment Sara va ser portada davant el faraó, va dir que Abraham era el seu germà i el rei li va donar molts regals.També va posar a nom de Sara les seves propietats donant-li com a herència la terra de Goshen. Ella li va pregar a Déu perquè la salvés del rei i Déu li va respondre enviant a un àngel que donava cops al rei cada vegada que aquest tractava de tocar-la. El Faraó, sorprès en sentir els cops, li va parlar amablement a Sara qui va acabar confessant que Abraham era en realitat el seu espòs. El rei va deixar de molestar-la. Quan el faraó va veure aquests miracles de part de Sara va decidir donar-li a la seva filla Agar com a esclava.

Sara era estèril fins que va rebre un miracle. Quan la seva fertilitat va ser restaurada va donar a llum a Isaac, però la gent no la va creure sinó que deien que Abraham i la seva dona havien adoptat un nadó orfe fent veure que era el seu propi fill. Més tard Abraham va convidar a tots els homes importants a un banquet per celebrar el deslletament d'Isaac. Sara també va convidar a les dones que van portar als seus propis fills. En aquesta ocasió Sara li va donar de mamar dels seus propis pits a tots els nens convencent als convidats que el naixement d'Isaac realment havia estat un miracle.

La llegenda relaciona la mort de Sara al sacrifici de Isaac. Hi ha dues versions de la història:

• D'acord a una d'elles, Samael li va dir: "el teu marit va prendre el nen i el va sacrificar. El nen va gemegar i plorar però no va poder escapar del seu pare". Llavors Sara va començar a plorar amargament i finalment va morir de tristesa.

• A l'altra versió satanàs la va enganyar fent-li creure que el seu fill havia estat sacrificat, llavors ella es va consolar pensant que havia estat per petició de Déu; quan satanàs li va dir que estava viu, ella va morir de goig.

ESTER

Llibre d'Ester (Antic testament), un dels llibres històrics ubicat entre el Llibre de Judit i el dels Macabeus.

Hassada (“murta”) va entrar a formar part de l'harem del rei Ahasuerus (Xerxes I 481 aC), on l'anomenaren ESTER (estrella).

Era filla d'Abicail, de la tribu de Benjamí. Morts els pares, fou adoptada pel seu cosí Mardoqueu -administratiu del palau reial se Susa (dins l'imperi Persa). El rei Asuer, que havia rebuttjat la seva esposa, cercava una nova dona i va elegir Ester, que es va convertir en reina dels Medes.

El primer ministre Aman -que odia els jueus- intenta que el rei els mati tots en un sol dia i així es quedaran els seus béns. Ester (pietosa, decidida i valenta) , intervé, s'atura el crim i Anam és executat. Així els jueus pogueren continuar vivint sota el govern persa.
Dia 1 de juliol els jueus commemoren la salvació del poble jueu ("Purim") a partir d'aquesta data.

 

PEL·LÍCULA "Ester, la reina de Persia"

JUDIT

Era una vídua hebrea que, durant la guerra d'Israel contra l'exèrcit assiri, descobreix que el general assiri Holofernes s'ha enamorat d'ella. Ella decideix sortir de la ciutat assetjada (Betúlia), va a la tenda d'Holofernes i li fa creure que està enamorada d'ell... Allà, l'engata i ell cau adormit, moment en el qual Judit aprofita per tallar-li el cap. Així l'exèrcit assiri queda sense comandant i és fàcilment guanyat pel d'Israel.

 

Salomó

El rei Salomó fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Fill del Rei David i de Betsabé, amb qui s'havia casat després de ser la seva amant.

Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadascú segons els seus interessos: per una part Adonies fill major, i per l'altre Salomó ( fill de l'esposa preferida ).

El rei David es decidí per Salomó i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Era l'any 476 de la sortida del poble d'Israel d'Egipte. Poc després de la mort del seu pare, Adonies va demanar la mà d'una concubina de David, Abisag. Salomó va témer que fos una conjura contra ell i el va fer assassinar.

Aprofitant una època de pau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país; desenvolupà el comerç internacional, posà en marxa la indústria del ferro i el coure. Va pactar aliances amb el faraó d'Egipte,amb el rei Hiram I de Tir,etc.

Però la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcció d'un magnífic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliança, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem es va converir en una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.El seu palau era fastuós i es va fer construir un tron d'ivori recobert d'or, estava al capdamunt de sis escales on hi havia col·locats dotze lleons drets. Va reunir un exèrcit format per mil quatre-cents carros i dotze mil genets. Tots els reis i representants reials del Pròxim Orient volien entrevistar-se amb ell i quan aconseguien audiència li portaven tot de presents a base de metalls preciosos, mones, ivori o espècies.

El judici de Salomó:

Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. El més famós és el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill, relata el fet que dues dones discutien davant Salomó pel nen que era viu, després que una de les criatures morí mentre dormien. Llavors Salomó va dir: "Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra!", però la mare veritable va respondre al rei: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu". Aleshores Salomó es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei matés la criatura.

Salomó i la Reina de Saba:

Un passatge d'aquest llibre dels reis que ha tingut prou ressò és la visita que va rebre de la reina de Sabà. Una dona enigmàtica que va voler seduir-lo amb les seves riqueses: espècies aromàtiques, or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament i aquest va respondre totes i cadascuna de les qüestions que li va anar presentant. No hi hagué res que desconegués i no pogués resoldre.

Mort de Salomó i divisió del regne:

Quan el rei ja era vell es va veure influenciat per les nombroses dones i concubines que tenia al palau reial i va començar a edificar temples a déus estrangers.

Veient la feblesa del rei, van començar les conspiracions; Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei.

Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo com a rei si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó. Roboam es negà a les exigències i es produí un cisme:

* Les tribus de Judà i Benjamí van continuar donant suport a Roboam, fill de Salomó, com a rei de Judà.

* La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.